Capítol 16
Obi-Wan
va contactar amb Jocasta Nu. Necessitaven més informació sobre de la Vall dels
Lords Foscos. Supersticions, llegendes, qualsevol cosa que pogués ajudar-los a
tenir un avantatge. El problema, per descomptat, és que ningú s'havia atrevit a
entrar a la vall durant segles. O, almenys, havia viscut com per informar-ne.
Soara i
Darra van veure a Auben. No podien moure-la encara, així que la van embolicar
amb cura en les capes tèrmiques.
Ànakin va
buscar a Tru. Hi havia desaparegut, igual que Ferus. Sentint-se inquiet, Ànakin
va sortir per veure què estaven fent. Intentaria Ferus robar-li el seu millor
amic? Podria omplir la ment d’en Tru amb la seva versió de per què Ànakin els
havia abandonat perquè lluitessin contra els droides sols. Retorçaria els fets
perquè Ànakin quedés malament.
Tru i
Ferus estaven asseguts en una de les badies de servei, parlant tranquil·lament.
Ferus estava ocupat treballant en el sabre làser d’en Tru. Ànakin es va aturar
en les ombres. Estaven discutint sobre ell? Pensava que havia escoltat el seu
nom. Es va concentrar feroçment.
–Em vaig
adonar d'això–, li va dir Ferus a Tru–. Aquell droide ha degut de polvoritzar
el teu circuit d'energia.
–Llisca de
tornada a mitja potència sense avisar–, va dir Tru amb una veu preocupada.
El sabre
làser d’en Tru havia d'haver estat danyat en la batalla. Per què no l'hi havia
dit Tru a Ry-Gaul? Un aprenent estava obligat a explicar-li al seu Mestre o
Mestra si el seu sabre làser estava danyat.
Com si
Tru hagués escoltat la pregunta d'Ànakin, va dir:
–Sé que
hauria d’haver-ho dit a Ry-Gaul. Però és tan correcte. Em deixaria fora de les
situacions de combat, o fins i tot m’enviaria de tornada al Temple.
–Si el
teu sabre làser està danyat permanentment, Ry-Gaul tindria raó de fer això, –va
dir Ferus.
Típic, va pensar Ànakin. Ferus sempre havia d’informar-te
de les normes que ja sabies de memòria.
–Després
de tot, –va continuar Ferus–, no voldràs enfrontar-te a un Sith sense un sabre
làser.
–No és
broma–, va dir En Tru–. Aquesta missió és crucial. És per la qual cosa no puc
ser deixat enrere. Només és que vaig pensar que si podia arreglar-ho sense
haver de dir-ho a Ry-Gaul... –Tru va doblegar un braç flexible per la seva
esquena per agafar el seu colze oposat, un gest que Ànakin coneixia bé. Era una
cosa que Tru feia quan estava especialment nerviós–. Mira, sé que no seré el
primer o segon candidat per entrar al programa d'acceleració... tu i Ànakin
sereu els primers. Potser Darra serà la tercera. Però no vull ser deixat
enrere.
Ferus va
arrufar les celles.
–Tru, la
teva millora no és el motiu pel qual som aquí.
–Això no
és el que volia dir! –va dir Tru, molest–. Vull estar amb els meus companys
Jedi perquè tots sabem que la foscor està creixent. Necessitem a cada Jedi. Jo
vull ser-hi.
–Tots volem,
–va dir Ferus. Es va inclinar sobre el sabre làser, sintonitzant-lo. Ànakin no
podia veure el que estava fent, però tenia ganes de posar les seves pròpies
mans sobre el sabre làser. Estava segur que ell era millor tècnic que Ferus.
–Està bé,
el vaig arreglar. –Ferus va ajuntar l'empunyadura de nou i li va tornar el
sabre làser a Tru–. No hauries de tenir més problemes. La teva cèl·lula
d'energia està plena.
Ànakin
va començar a caminar cap endavant. Si Ferus havia estat treballant en la
cèl·lula d'energia, això significava que Tru necessitava comprovar l'obertura
de flux de nou. Ànakin el va modificar abans, però podria necessitar un ajust
per compensar el nivell d'energia. En qualsevol cas, seria savi comprovar-ho
dues vegades. Seria millor que Ànakin li digués. Però es va aturar quan va
escoltar el seu nom.
–Per què
no li vas demanar a Ànakin que ho arreglés? –va preguntar Ferus–. Ell és millor
en això que jo.
–Estava ocupat
amb Obi-Wan, –va murmurar Tru.
Ànakin
es va adonar que Tru havia evadit la pregunta. Podria haver-li demanat ajuda.
Va arrufar les celles mentre observava als dos Padawans, els seus caps apropant-se.
Tru
estava allunyant-se d'ell. Podia sentir-ho.
Ferus es
va aixecar.
–No veig
cap motiu per explicar-ho a Ry-Gaul, ara que està arreglat. Serà millor que
tornem.
Enfadat,
Ànakin es va retirar de tornada a les ombres, després es va girar i es va
dirigir cap als altres. Se sentia traït. Tru havia triat a Ferus per confiar en
ell. Ell era el millor amic de Tru... ell hauria d'haver estat el que l'ajudés!
Òbviament, Tru estava guardant-li ressentiment per no venir-lo a ajudar.
Bé, si
Tru no volia la seva ajuda, certament no anava a donar-n'hi. El més probable
era que Ferus hagués fet un treball perfecte. Després de tot, ell gairebé era
un Cavaller Jedi.
El que
era estrany, va reflexionar Ànakin, era que Ferus hagués accedit a guardar el
secret d’en Tru. S’esperaria que Ferus li expliqués a Ry-Gaul sobre el sabre
làser danyat, o almenys que encoratgés a Tru a fer-ho. En canvi, l'havia
arreglat ell mateix. Tècnicament, era un trencament de les normes, i Ferus mai
trencava les normes.
Ànakin
va somriure. Així que el Padawan perfecte no era tan perfecte després de tot.
Es va
aturar al costat de les restes dels vehicles que el Sith misteriós havia mogut
tan fàcilment. Hi havia una pertorbació en l'aire, com si l'energia fosca de la
Força encara premés al voltant de la paret de runes. Com si el Sith s'hagués
esvaït, però hagués deixat un bassal de la seva foscor enrere.
Va
sentir alguna cosa nova dins d'ell, però no podia posar-li nom. Va mirar al
gris de la vall, només visible passant el perfil fosc del seu Mestre i els
altres Jedi mentre dialogaven sobre la plataforma d'aterratge. Es va concentrar
amb força. Què estava percebent?
Un cor
bategant. Un ésser allà fora... en algun lloc... estenent-se cap a ell? No era
una connexió... era una crida. Era una cosa que no volia, però una cosa que li
atreia, que tirava d'ell...
Granta
Omega? Tenia ell la mateixa connexió que el seu Mestre? No ho creia. No aquesta
vegada. No se sentia bé. Se sentia... més gran. Ocult.
El Sith.
Ànakin
va mirar a la vall. Va sentir el fred vent bufar contra la seva cara. El Sith
li estava cridant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada