La ira d’en Darth Maul (VII)

Anterior

CAPÍTOL 7

–Benvinguts a l'Acadèmia d’Orsis, –va xiuxiuejar el baix home falleen, un humanoide reptilià amb la pell verda, mentre caminava des de l'enorme escriptori de la seva oficina per saludar les dues persones, un home i un noi, que acabaven d’entrar–. Sóc Trezza, el director de l'Acadèmia.

–Gràcies per rebre'ns, –va dir l'home, que portava un vistós joc vell d’ulleres cibernètiques, un aparell sensor de metall que completament ocultava els seus ulls i la major part del seu front. Agafava un bastó amb una mà i tenia la seva altra mà a l'espatlla del seu jove acompanyant, que portava unes túniques àmplies negres–. Permeteu-me presentar-li a Maul.

Trezza ja s'havia adonat de les banyes i el perfil tatuat del noi, i va suposar que era un zabrak. Trezza es va inclinar lleugerament i va dir:

–Salutacions, Maul. Em pots dir Mestre Trezza.

Maul es va inclinar profundament.

–És un honor, Mestre Trezza.

Tornant la seva atenció a l'home amb les ulleres sensores, Trezza va dir:

–I com he de dirigir-me a vostè, senyor?

Sidious va sospirar.

–Amb tot el respecte prefereixo romandre anònim. Per propòsits pràctics.

–Molt bé, –va respondre Trezza amb un suau somriure, fent evident que no era estrany als clients que valoraven la seva privadesa sobre tot el altres–. Llavors, han vingut aquí per discutir...?

Sidious va somriure.

–Com vaig esmentar en l’holomissatge que vaig enviar, sóc un home de negocis modest. Però anticipant que els meus negocis s'expandiran enormement en els pròxims anys i que la competència augmentarà. He de requerir un guardaespatlles molt dedicat. Un amb un bon parell d'ulls. Ha d’haver-se adonat que estic d'alguna manera compromès ocularment. –Sidious va alçar el seu bastó i fregà amb el mànec un parell de vegades contra el lateral de les seves ulleres sensores–. La visió d’en Maul és excepcionalment bona, i la seva lleialtat està lluny de qüestionar-se.

Trezza va mirar a Maul de nou, llavors va tornar la seva atenció a l'home amb ulleres.

–Té un marc de temps per a quan s'espera que Maul hagi... crescut prou per aquest treball?

Sidious va riure entre dents.

–La meva ment està bastant formada respecte a Maul. Em puc permetre esperar. Confio que hagi rebut els crèdits que vaig enviar pel seu registre i tutela?

–Sí, –va xiuxiuejar Trezza. Va agafar un panell de dades i va examinar una lectura–. El seu pagament està en ordre. No obstant això, Maul ha de rebre un examen físic estàndard. També, la seva edat no estava indicada en el registre. A la nostra administració li agradaria saber això i alguna que una altra dada per a propòsits de posició i manteniment del registre general.

–Per motius confidencials, –va dir suaument Sidious–, preferiria no divulgar l'edat d’en Maul. També sol·licito que no li punxi cap droide metge tret que rebi ferides que requereixin atenció immediata. Ja he fet una contribució a més de les altres taxes, però estic bastant disposat a pagar més per assegurar la... privadesa.

–Això no caldrà, –va dir Trezza–. La seva contribució va ser excedentment generosa, i bastant apreciada. Si és el seu desig que no mantinguem cap registre de la inscripció del noi, personalment garantiré que no hi haurà registres. No obstant això hi ha una cosa que hem de fer front. Malgrat estant molt lluny de Coruscant, l'Orde Jedi prohibeix a l'Acadèmia d’Orsis entrenar usuaris de la Força.

Ni Sidious ni Maul van flaquejar. Sidious va somriure i va respondre:

–És vostè molt perceptiu, Mestre Trezza.

Trezza va colpejar el lateral del seu nas.

–El meu nas i jo hem estat junts un temps, i ens hem trobat amb molts tipus. Puc olorar als usuaris de la Força. Sospito que està al corrent de les normes i regulacions de l'Orde Jedi, i ells esperen que informi per qualsevol sol·licitant sensible a la Força, però hi ha un altre fet per a vostè, realment no m'importen molt els Jedi. De la forma en què veig les coses, si un cadet és sensible a la Força, és assumpte del cadet. Simplement no ho facis assumpte meu. –Ell va mirar a Maul–. No sé quin tipus de poders tens, fill, però mentre estiguis en la meva propietat, no usis la Força. Si no pots gestionar això, seràs expulsat. He estat clar?

Maul es va inclinar.

–Sí, Mestre Trezza.

–Ets molt servicial, –va dir Sidious amb un assentiment educat.

–Donarem un tracte excel·lent a Maul.

Sidious va fer una ganyota.

–No m'agradaria que li mostrés cap favoritisme.

–És clar que no, –va dir Trezza–. Només vull dir que ell rebrà la millor educació en les arts del combat. –Trezza va redirigir la seva mirada a Maul–. T'agradaria fer una ullada a l'escola?

–Sí, Mestre Trezza.

Sidious va somriure mentre donava cops a l’espatlla d’en Maul.

–Crec que m'uniré a tu. –Mentre sortien de l'oficina d’en Trezza, Sidious movia el seu bastó cap enrere i cap endavant, tocant a terra davant d'ell.

L'Acadèmia d’Orsis era un complex en creixement. Envoltat d'una alta paret amb sensors de seguretat i emplaçaments d'armes automàtiques a la part superior, l'escola consistia en nou edificis interconnectats, tres grans pistes obertes, i un camp obert al costat de la plataforma d'aterratge d'una nau. El creuer d’en Sidious descansava a la plataforma al costat d'una nau de lliuraments que acabava d'arribar de l’apropiadament anomenada Estació Orbital d’Orsis, la gran estació espacial que viatjava en una òrbita geosincrònica amb el planeta. A l'àmplia llum del dia, l'estació era visible com un punt de llum en una posició fixa en el cel.

Mentre Trezza guiava a Maul i a Sidious per una àmplia passarel·la que separava dos edificis, Maul va veure una escala que portava a baix, fins a una platja al costat de la costa. Va sentir una punxada d'excitació mentre assimilava les vistes. Encara que estava passant una mala estona pensant que el seu Mestre li havia portat a Orsis, que els seus anys d'aïllament a Mustafar poguessin realment estar enrere.

Maul va mirar al seu Mestre. Sidious li havia explicat que les ulleres sensores eren una disfressa necessària perquè no volia ser reconegut a Orsis. Maul es preguntava, per què algú reconeixeria al Mestre Sidious?

Trezza va dur a Maul i a Sidious per la passarel·la, que sobrevolava una de les pistes obertes. Trezza va dir:

–Donem tanta importància a les habilitats d'ordinador com ho fem en la producció de verins i les tècniques d'assassinat. I Orsis ofereix moltes oportunitats per a programes d'entrenament més enllà de les parets de l'Acadèmia. Com cadets madurs i en progrés, aprenen a lluitar i sobreviure a les muntanyes, boscos, deserts, i mars. Tenim terrenys de caça i...

Un fort soroll metàl·lic sonà de la pista de sota. Sidious es va aturar amb Maul i va dir:

–Què ha estat aquest soroll?

–Alguns dels nostres cadets més joves s’estan exercitant amb bastons de combat, –va explicar Trezza–. Si s'apropa més a la barana, pot veure'ls... –recordant les ulleres sensores del seu convidat, va afegir–. Oh, si us plau perdoni.

–Està bé. –Va dir Sidious, la seva boca retorçant-se en un somriure mentre estenia el braç per ajustar les seves ulleres–. Normalment puc veure formes prou bé, només que no amb molt detall.

Trezza es va moure perquè Maul guiés a Sidious més a prop de la barana. Maul va mirar avall i va veure a diverses dotzenes de cadets, la majoria adolescents humanoides, balancejant bastons de combat de fusta dels uns cap als altres. Gràcies als seus estudis a Mustafar, podia identificar cadascuna de les espècies dels cadets. Un parell de nois rodians d'ulls d'insecte semblaven ser els més escandalosos amb les seves armes. Tots dos rodians estaven provant els seus bastons contra una noia nautolana, un amfíbia amb tirabuixons com tentacles que s'estenien des del seu cap. La nautolana es movia ràpidament i semblava ser molt capaç de defensar-se a si mateixa.

–Ara mateix, –va dir Trezza–, tenim només prop de cinc-cents cadets. Com sap, oferim programes per a les edats des dels vuit anys en amunt. La majoria s'han allistat per a programes de quatre o vuit anys. També tenim un bon nombre de «temporals,» estudiants temporals que vénen aquí per refinar les seves habilitats. Els graduats també tornen de tant en tant pel mateix motiu.

Sidious va dir:

–Caça-recompenses?

–Ocasionalment. Objecta?

–No del tot. Al contrari, m'he trobat amb un parell de caça-recompenses molt dotats en els meus temps –Sidious es va acariciar la barbeta pensatiu–. He sentit dir que els seus instructors inclouen a un mandalorià que un cop va lluitar contra els Jedi. Crec que el seu nom era Krakko. Meltch Krakko. És cert que és el millor?

Trezza va mirar confús a les ulleres d’en Sidious, llavors va tornar a mirar els cadets de sota.

–Està entre els millors, però lamento informar-lo que la seva informació està desfasada. El comandant Krakko ens va abandonar fa temps, va tornar al seu clan. Com ha d'estar al tant, els mandalorians s'enfronten a una guerra civil.

–Oh, i ara, això és desafortunat, –va dir Sidious mentre donava cops a l’espatlla d’en Maul–. De veritat havia esperat que el noi rebés entrenament d'un mandalorià. Ja veu. Maul ha estat en un parell de baralles, però... bé, pot ser una mica salvatge. No té la finesa. Necessita aprendre com fer que cada moviment compti. Suposo que no tindrà un altre mandalorià?

Maul estava sorprès i avergonyit per la descripció d'ell que havia fet el seu Mestre, però va mantenir la seva expressió neutral. Gairebé es va perdre la irritació en la veu d’en Trezza mentre el falleen responia:

–El comandant Krakko era el nostre únic instructor mandalorià. Però confio que encara puguem ensenyar al jove Maul algunes coses que no pugui aprendre en cap altra part. –Trezza va mirar a Maul–. Ja he accedit a renunciar a l'examen físic estàndard per a tu, Maul. Però ara que estic al corrent que has estat en un parell de baralles, agrairia una demostració de les teves habilitats.

Maul va mirar a Sidious. Sidious es va ajustar les ulleres i va dir:

–Una demostració? Suposo que això sona a una forma pràctica perquè avaluï a Maul.

Trezza va dur a Maul i a Sidious cap a un ascensor i van baixar a la pista. Mentre Maul sortia fora al mateix nivell que els cadets, de sobte es va adonar que eren tots més alts que ell. Tots ells.

En veure a Trezza, els cadets van detenir els seus exercicis, van baixar els seus bastons de combat, i es van inclinar davant seu. Trezza va assenyalar a Maul i va dir:

–Tenim un nou cadet. El seu nom és Maul. M'han dit que pot lluitar.

Un dels rodians va riure en veu alta. Trezza li va disparar amb una mirada gelada. El rodià va tancar el morro.

Trezza es va aclarir la gola.

–Estic buscant un voluntari. Algú de vosaltres lluitarà amb el nou cadet?

Maul no esperava que cada cadet alcés el braç, tentacle, o l'extremitat equivalent a l'aire i cridés a l'uníson amb els altres.

–Jo m'ofereixo voluntari, Mestre Trezza!

Trezza mirà a Maul.

–Recorda el que he dit sobre les normes en la meva propietat, fill.

–Sí, Mestre Trezza. –Maul va mirar a Sidious.

Sidious es va ajustar les ulleres, es va inclinar prop d’en Maul, i va xiuxiuejar.

–Selecciona l'estudiant més gran i musculat. Presenta't. Fereix-lo. No el matis.

Mentre la mirada d'en Maul viatjava pels cadets, es va treure la camisa negra, exposant el seu esvelt tors, tatuat. Estava al cas dels molts ulls mirant als patrons ressaltats en vermell i negre en la seva carn nua. Va posar la seva samarreta netament a terra. Caminant lluny de Sidious i Trezza, va escoltar a un cadet xiuxiuejar.

–Mira les seves costelles.

Maul va passar al costat dels pudents rodians i va arribar a aturar-se davant un abyssin, un gegantí natiu del planeta Byss. Distingit per un ampli cap que contenia un únic ull amb una pupil·la dividida sobre un ampli nas, carnós i una boca plena de dents esmolades, l’abyssin s'alçava gairebé dos metres d'alt. Maul va alinear cap enrere el seu cap, va alçar la mirada als ulls de l’abyssin, i va dir:

–Sóc Maul. Et toca.

El nas de l’abyssin es va retorçar, i llavors va parpellejar amb el seu ull incrèdul. Quan s'havia ofert voluntari per lluitar contra el noi menys d'un minut abans, mai havia imaginat que el noi realment li escollís. El seu ull va parpellejar per mirar a Trezza. Trezza li va assentir.

L’abyssin va moure els seus peus. Maul va mantenir la posició. Tots els altres cadets van fer un pas enrere, deixant espai per als combatents.

L’abyssin es va llançar a un cop de peu d'escombrat que va copejar a Maul als peus, i llavors va tallar amb un braç fortament musculat que va connectar amb Maul enmig de l'aire. Maul va volar per la pista i va xocar contra el terra. Tots dos rodians van rugir de riure. Trezza no els va reprendre.

L’abyssin va saltar cap endavant, aterrant sobre les seves poderoses cames a una curta distància del seu oponent, i va esperar que Maul s'aixequés. Maul va agitar el cap com si s'estigués assegurant que res estava solt mentre lentament s’empenyia sobre el sòl. Una vegada que va estar dret, es va girar per enfrontar a l’abyssin de nou. Maul va llançar un cop a la cuixa dreta de l'abyssin, just per sobre del seu genoll.

Si l'abyssin va sentir el cop, no ho va demostrar. Va pivotar sobre un peu i llançà una puntada amb l'altre, enxampant a Maul per l'estómac. El so de l'impacte va fer doblegar-se a un parell de cadets. Maul estava de nou sobre els seus peus. Picant a terra, el seu cos va rodar com una nina trencada passant per diversos cadets fins que va arribar a aturar-se prop dels peus de la nautolana. La nautolana abaixà la mirada a l'esquena petita, tatuada d’en Maul, llavors es va girar per encarar a Trezza i va dir:

–Amb el degut respecte. Mestre Trezza, aquesta no és una baralla justa.

–Què és això? –Va dir Sidious mentre toquerejava el seu bastó contra el terra–. Ha fet Maul alguna cosa injusta?

–No del tot, –va dir Trezza–. Simplement va escollir anar contra un cadet gran.

–Té esperit, –va dir Sidious. Llavors murmurà–: Maleïdes siguin aquestes velles ulleres. No puc veure res.

Maul va posar una mà contra el terra. El seu braç tremolava mentre empenyia d'ell cap amunt. L’abyssin va caminar prop d’en Maul, movent-se darrere d'ell. Maul va començar a girar-se per encarar l'abyssin, però llavors les seves cames van tremolar i es va col·lapsar. Maul tancà els ulls, després els va obrir. Va mirar a un núvol per sobre, llavors va canviar la seva mirada per veure l’abyssin. Maul va panteixar:

–Quin... És el teu nom?

L’abyssin va parpellejar cap al noi un parell de segons però finalment va respondre:

–Dalok.

Maul va tòrcer el coll lluny de l’abyssin i les seves banyes es van enfonsar a terra. El seu pit va tremolar i llavors les seves extremitats es van tornar flàccides. Va girar el cap de nou, i els seus ulls van rodar cap amunt en les seves conques abans que tornessin a mirar en la direcció general de l’abyssin.

–El teu nom, –va repetir Maul–. Si us plau... digues-me... quin és el teu nom?

Els altres cadets es van moure silenciosament al voltant de l’abyssin per tenir una millor vista del noi derrotat. En veure que Maul estava profundament derrotat, l’abyssin es va agenollar al seu costat, es va inclinar sobre la seva cara, i va dir:

–Acabo de dir-t'ho. El meu nom és Dalok. Estàs b...?

Maul va agafar la part posterior del cap d’en Dalok, va tirar de la cara d’aquest contra la seva, i va enfonsar les seves dents al nas carnós d’en Dalok. L’abyssin sorprès va cridar. Amb les seves dents i un braç, Maul va sostenir el cap d’en Dalok mentre movia la seva altra mà per agafar la seva gola.

Els cadets que els envoltaven van retrocedir. Dalok va tractar de rodar lluny d’en Maul, però Maul es va quedar sobre ell, colpejant i portant els seus genolls cap als draps sobre les espatlles de l’abyssin. Dalok estava estirat sobre la seva esquena mentre patia convulsions, els seus braços movent-se inútilment al costat d'ell. Dalok va perdre el coneixement.

Maul es va alçar per parar-se al costat del cos inconscient d’en Dalok. Girant-se lentament, va mirar a tots els cadets que l'envoltaven, deixant-los veure la sang de l’abyssin caient i adonant-se que no estava ni tan sols respirant amb força. Pensava que va olorar por de la nautolana que havia intentat anul·lar el combat. No sabia quants anys tenia, però es va adonar que era lleugerament més alta que ell. Quan la seva mirada d'ulls grocs va caure sobre els rodians que s'havien rigut d'ell, va escopir a terra.

Un sorprès Trezza va mirar a l'home amb ulleres al seu costat.

–Va dir que Maul havia estat en un parell de baralles. Quantes són «un parell»?

–No estic segur, realment, –va dir Sidious encongint-se d'espatlles–. Òbviament, jo realment mai vaig veure cap de les seves baralles. Digueu-me, va guanyar aquesta?

–Gairebé derrota al seu oponent a mort.

–Ho va fer, i ara? –Sidious va riure entre dents mentre li donava un cop de colze a Trezza–. Li vaig dir que era una mica salvatge.

La nautolana es va moure al costat d’en Maul, i una de les seves trenes del cap va fregar el seu braç. Ella es va agenollar al costat d’en Dalok i va comprovar el seu pols. Mirant a un altre cadet, que estava boquejant a prop, va dir:

–El seu nas es posarà bo però necessita un pack mèdic. –Mentre el cadet anava a pel pack mèdic, la nautolana es va girar per encarar a Maul. Maul podia veure el seu propi reflex en els grans ulls negres de la nautolana. Tot i que no podia del tot comprendre per què, no volia que li tingués por.

Mantenint els ulls apuntats cap a Maul, la nautolana va dir:

–Sabies que Dalok és un abyssin, no? Què els abyssin tenen habilitats regeneratives?

De fet, Maul ja estava al corrent d'això, però aquest particular tros de coneixement no se li havia creuat per la ment quan va desafiar a l'abyssin. Simplement havia seleccionat a l'estudiant més gran i més musculós, igual que Sidious li havia ordenat. Maul va apartar la mirada de la nautolana i va deixar que la seva mirada tornés de darrere cap endavant als morros dels rodians.

–No, –va mentir ell–. No ho sabia.

Els rodians van tremolar. Maul sabia que anava a gaudir del seu temps a l'Acadèmia d’Orsis.

Següent