dilluns, 12 de març del 2018

La ira d’en Darth Maul (VI)

Anterior



CAPÍTOL 6

–Ah, has tornat, –va dir Sidious a Maul, que s'alçava davant seu a la cambra decorada de tapissos en la instal·lació de Mustafar. Sidious estava sostenint un petit contenidor de restes de menjar, que havia estat suaument col·locant en l'orbe aquós flotant per alimentar els peixos. El cap d’en Maul estava cobert de sutge i pols, i el seu tors estava adornat amb una armadura mustafariana que encaixava malament, tacada de sang. Mirant l'armadura, Sidious va somriure–. Veig que t'has mantingut ocupat durant la teva breu sortida.
El droide de cames d'aranya TD-D9 estava a una curta distància darrere d’en Maul. La cama dreta davantera del droide li faltava, i una de les seves cames esquerres estava minvada.
–El vaig trobar fora, Mestre Sidious, –va dir TD-D9–, a prop de la plataforma d'aterratge. Hi havia posat un parany. Vaig caminar directament cap a ell. –Alçant un dels seus braços pinça, el droide va sostenir les restes destrossades de la cama dreta frontalment–. Maul podia haver-me destruït.
Sidious va apartar el menjar de peixos i va mirar a Maul escèptic.
–És això cert? Es podia, haver destruït al droide?
–Sí, Mestre Sidious, –va respondre Maul.
–Llavors per què no ho vas fer?
Maul va inclinar el mentó cap al droide.
–Perquè volia portar-li aquesta cosa de tornada a vostè a trossos.
Sidious va somriure de nou.
–Maul saps quant has estat corrent per la superfície de Mustafar?
Maul va fer una ganyota.
–No estic segur, Mestre Sidious. Em vaig quedar dormit dues vegades mentre era fora.
–Bé, t'ho diré, llavors. Vas sobreviure fora durant disset dies estàndard. Dubto molt que molts nois de la teva edat... i això inclou als joves mustafarians... puguin aconseguir tal cosa sense una riquesa de provisions i equip d'emergència. Et lloo.
Maul es va inclinar, sostenint el braç esquerre lluny del seu lateral mentre ho feia.
Sidious es va adonar de l'angle del braç d’en Maul.
–No t'has curat apropiadament. El teu braç s’ha de trencar de nou i recol·locar-se. Et fa mal?
–Sí, Mestre Sidious, –va dir planerament Maul, el seu to sense trair ni lleugerament la seva extrema incomoditat. Fora per la cantonada dels seus ulls, va espiar el peix amb tires vermelles i negres amb els ulls grocs nedant prop del peix gris més gran en el fons de l'orbe proper que estava suspès sobre la taula de menjador circular. El peix d'ulls grocs semblava haver-se tornat més gran de nou.
Sidious va mirar a TD-D9 i va dir.
–Porta a Maul a la sala d'entrenament. Atén el seu braç. Neteja-li. I llavors porta'l de tornada a mi.
–Sí, Mestre Sidious, –va dir el droide, llavors va afegir–: Després, desitja que repari les meves pròpies cames?
–Sí, és clar, –va dir Sidious.
Deixant de Sidious, TD-D9 va coixejar darrere d’en Maul fins a la sala d'entrenament. Cap va parlar ni una vegada, ni tan sols mentre el droide recol·locava el braç trencat d’en Maul. Trenta minuts després, van tornar a la cambra d’en Sidious. Maul estava portant robes netes. El seu braç esquerre estava encanyat amb bacta.
Sidious estava assegut a la taula de menjador sota l'orbe aquós. Coberteria fina, plats per sopar, i gots per beure eren a la taula. Encarant a TD-D9, Sidious va dir:
–Pots reparar-te després que ens portis el sopar.
–Sí, Mestre Sidious, –va dir el droide, coixejant fora de la cambra de nou.
Sidious va mirar a Maul mentre feia un gest al jove perquè s'assegués a la cadira davant de la seva. Maul estava sorprès. El seu Mestre mai abans l'havia convidat a sopar a la cambra. I pel fet que estava extremadament famolenc, també es va sentir agraït. Maul es va inclinar davant el seu Mestre abans de seure. Els peixos nedant sobre l'orbe aquós per sobre feien ombres ondulants per la superfície de la taula.
–Aquesta és una ocasió transcendental, –va dir Sidious solemnement mentre arrossegava el seu dit al voltant de la vora del seu got–. A causa de què la meva presència és cada vegada més requerida en altres mons, ho he organitzat perquè atenguis a l'Acadèmia del planeta Orsis. És una institució d'entrenament de paramilitars per als governs planetaris. També entrenen a agents d'intel·ligència, mercenaris, i assassins, així com un subministrament de combatents professionals per a les sorres de gladiadors. És una escola molt exclusiva. Ser un cadet d’Orsis és considerat un honor.
Maul estava sorprès. La idea d'abandonar Mustafar i atendre en una escola amb altres estudiants era gairebé aclaparadora.
–El director de l'Acadèmia, –va continuar Sidious–, és un falleen anomenat Trezza. És una mica baix i de gairebé dos-cents anys, però no deixis que això t’enganyi. És tan dur com ells, i els trucs mentals no funcionaran amb ell. Però hi ha un parell de desafiaments menors. Trezza no sap el meu nom i mai ho farà. I per protegir la meva identitat, hauré de portar una disfressa. Entesos?
–Sí, Mestre, –va dir Maul, encara que només podia imaginar per què el seu Mestre voldria protegir la seva identitat.
–Tu pots utilitzar el teu nom, però hi ha una trava, i és molt important. No tens permís per utilitzar els teus poders de la Força a Orsis tret que estiguis sol amb mi, i tret que et doni permís. Quan el temps ho permeti, continuaré entrenant-te en els camins de la Força mentre estiguis a Orsis, però mai has d'utilitzar els teus poders contra cap altre estudiant o membre de la facultat sota cap circumstància. Mai has ni tan sols de parlar dels teus poders a ningú més d’Orsis. Si desobeeixes aquesta ordre, les conseqüències seran les més extremes. Entesos?
–Sí, Mestre. –Sabia què significava amb extremes.
Sidious va omplir d'un líquid de color apagat en el got davant Maul i llavors en el seu. Alçant el got cap a Maul, Sidious va dir:
–Pels futurs esforços.
Mentre Sidious i Maul bevien, TD-D9 va tornar coixejant fins a la cambra portant una safata que contenia plats coberts per tapes en cúpula. El droide va posar els plats coberts davant les figures assegudes, llavors va dir:
–Ha acabat amb mi Mestre Sidious?
–Definitivament, –va dir Sidious. Mantenint els seus ulls en Maul, Sidious va fer un gest cap al droide. TD-D9 es va elevar del sòl, va volar per la càmera, i es va aixafar contra la paret. L'impacte va ser tan gran que Maul es va adonar de les petites ones de xoc onejant per l'orbe suspès. Els fotoreceptors del droide es van apagar mentre el seu cos destruït col·lapsava en un fort crash.
Maul no va flaquejar. Va pensar en tot el temps que havia compartit amb el droide, com li havia educat i castigat, i com mai havia esperat que el seu Mestre el destruís. No havia tingut ocasió de dir-li adéu, o de destruir al droide ell mateix. Tots aquests pensaments corrien per la seva ment, però ell no va flaquejar.
El fum va començar a elevar-se del cap destrossat del droide. Sidious va somriure.
–No és la forma més eficaç d'eliminar un droide vell que ja no necessitem, però això es fa sentir bé. Ara, vegem què hi ha de sopar. –Ignorant al droide cremant a l'altre costat de la càmera, Sidious va alçar la tapa del seu plat i va revelar que no hi havia res en ell. Sospirà–. Oh, bé, no tenia molta gana de totes maneres. Què hi ha de tu, Maul? Què hi ha al teu plat?
Maul no tenia ni idea de quin tipus de joc estava jugant el seu Mestre. Esperava trobar menjar en el seu plat però es va preparar per a la decepció. Va retirar la tapa del seu plat per revelar al peix a tires vermelles i negres que havia vist créixer durant els últims quatre anys. Jaient de costat, el peix li tornava la mirada amb un ull. Maul va veure les ganyes del peix flexionar-se i es va adonar que encara era viu.
Maul no va flaquejar.
L'ull del peix es va elevar per mirar a la seva antiga llar, l'orbe sobre la taula, on els altres peixos continuaven nedant. Maul dubtava que Sidious esperés que agafés el peix i el tornés a ficar a l'orbe.
–Vinga, –va dir Sidious–. Menja.
Maul va obeir. Perforà el peix, començant amb el cap. Mentre menjava, Sidious va dir:
–Partirem cap a Orsis aquesta nit. Tens alguna pregunta?
–Sí, Mestre, –va dir Maul entre mos i mos–. Quina serà la seva disfressa a Orsis?
–Naturalment, –va dir Sidious–, em presentaré com un home amb falta de visió.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada