La confrontació final (VIII)

Anterior

Capítol 8

Auben se'n va anar. Ànakin va córrer darrere d'ella. S'havia col·locat en una posició exposada, la seva esquena contra el foc blàster, pensant que podria evitar-ho. S'equivocava. Ànakin no tenia elecció. La Força va alentir el temps, i ell va poder veure els raigs de blàster anant cap a ella emanant d'una falange de droides aranya. Ell va treure el seu sabre làser i va saltar per reflectir-los.

Girà a meitat de l'aire i va aterrar sobre un pilar, on va saltar de nou, aquesta vegada al costat d’Auben mentre movia el seu sabre làser per reflectir més foc.

–Qui ets? –va cridar ella, però no hi havia temps perquè Ànakin respongués.

Ferus va córrer cap endavant, cobrint la seva retirada. Ànakin va ficar a Auben al refugi de les ruïnes fosques. Es van aturar un moment per recuperar l'alè.

Auben va mirar al sabre làser.

–On puc aconseguir un d'aquests?

Ferus va córrer cap a allà, ja desembeinant el seu sabre làser.

–Tenen Droides de rastreig. Hem de sortir d'aquí.

–No sabem per on–, va dir Ànakin a Auben.

Ella va esbufegar ràpidament, exasperada, i després va assentir amb el cap.

–Està bé, està bé, veient que m'heu salvat la vida, jo salvaré la vostra. Anem.

Ella va liderar el camí a través de les ruïnes, girant a través de passadissos estrets i grimpant a través de forats rebentats. Ànakin sabia que els altres Jedi els estaven seguint. Podia percebre’ls a prop.

El soroll del foc blàster es va esvair, però Ànakin sabia que l'exèrcit no havia abandonat. Podia percebre la seva presència també. Estaven dirigint-se cap als afores de l’espaiport ara.

Auben va portar a Ànakin i a Ferus fora de les ruïnes cap a una sèrie de carrers estrets, retorçats. Els carrers desembocaven en una carretera. Les petites barraques i edificis estaven més i més espaiats fins que van estar sols en un paisatge rocós. La carretera girava cap a un camí de terra estret que girava i girava abruptament cap amunt. Ànakin suposava que estaven grimpant per la vora de l'altiplà que bressolava l’espaiport. Amb seguretat, aviat van grimpar sobre un últim obstacle d'enormes penyals i hi van arribar.

Ànakin va mirar avall. A sota d'ells una antiga estructura s'alçava fora del lateral de la muntanya escalonada i donava a una vall estreta. La muntanya feia dos terços de l'estructura impenetrables. L'entrada estava en ruïnes, bloquejada per enormes columnes bolcades i blocs de pedra esfondrant-se.

Ànakin va sentir la sacsejada peculiar que li donava voltes a l'estómac que havia experimentat quan s'havia enfrontat a les tremolors del Costat Fosc de la Força. Sabia el que eren aquestes restes d'un edifici.

En antic monestir Sith s'estenia sota ells, desert durant segles, i encara una presència del mal. Aquí era on milers de Sith havien entrenat una vegada... i milers d'esperances havien desaparegut una vegada per sempre.

–És aquí on anem? –va preguntar Ferus.

–Dóna por, eh? Que no us preocupi–, va dir Auben–. No hi viu ningú allà. Tothom té por d’entrar, excepte jo. No serem seguits, això segur.

–Què va ser això? –va preguntar Ferus, tot i que Ànakin sabia que estava perfectament al corrent de la seva història. Ferus era un estudiant massa bo. Havia llegit el mateix material d'informació que Ànakin.

–Només un antic monestir. Van rebentar el lateral de la muntanya per construir-lo. Us voleu donar pressa? –Auben va començar a córrer pel camí esglaonat cap al monestir. Recorria els penyals i cingles.

Quelcom en Ànakin es va regirar de sobte. Rarament sentia por, però la sentia ara. Una veu profunda dins d'ell li estava advertint que no entrés.

Tot i així una altra veu, més profunda que la por, li deia que hi anés dins.

Següent