La confrontació final (XII)

Anterior

Capítol 12

Ànakin va escoltar el moviment. Era com un esbart d'ocells. Però en comptes del xiuxiueig de les plomes, va escoltar el clac clac clac mecànic del metall sobre la pedra.

–Quedi’s aquí, –va ordenar Ferus a Auben–. I amagui’s! –va cridar sobre la seva espatlla.

Junts Ferus i Ànakin es van moure al capdavant de la badia de servei. Van mirar al vast hangar. Al principi no van poder veure res. Només podien escoltar la repicadissa amenaçadora.

Després, fora de la penombra, es van alçar els droides de combat. Fila rere fila. Potser trenta... quaranta?

–Espera, –va dir Ferus–. Aquests no són droides de combat ordinaris.

–Tenen armadura reforçada–, va dir Ànakin, empassant saliva–. I el centre de control està més avall... no pots tallar-los el cap.

–Massa, –va dir Ferus–. Hem de retirar-nos.

–Podem amb ells, –va insistir Ànakin.

–Ànakin, aquest no és moment per fer-se l'heroi. Els dos no podem fer-ho pel nostre compte.

–Aquest és el teu problema, Ferus–, va dir Ànakin fredament–. Sempre mires les probabilitats.

Va sortir cap a la foscor de l'hangar. Va veure els dispositius de rastreig infrarojos en els droides moure’s per l'espai. Els trobarien. Tenien segons.

Ferus es va moure al seu costat. Per descomptat si Ànakin sortia per enfrontar-se als droides, Ferus hauria de fer-ho també. No podia abandonar-lo. Ànakin ho sabia.

–Hauríem d’atacar des de dalt. No esperaran això–, va dir ell.

–Com...

–Segueix-me.

Ànakin va reunir la Força. Va saltar cap a la gegantina estàtua a la seva esquerra, aterrant de genolls. Va començar a enfilar-se ràpidament, buscant adherència a la pedra esfondrada. Va escoltar a Ferus darrere d'ell.

Es va equilibrar sobre una espatlla de l'enorme estàtua, Ferus sobre l'altre. Estaven ben amunt sobre el sòl ara, però fins i tot així, el sostre de l'hangar es perdia en la foscor sobre ells.

–Espera la primera onada, després baixa, –va dir Ànakin–. Podem utilitzar els nostres llançadors de cable líquid. Les estàtues poden cobrir-nos i...

–Ho pillo, –va dir Ferus.

Van esperar el precís instant en què el seu atac seria més efectiu. Quedaven segons quan dues formes fosques van córrer fora de l'hangar.

Darra i Tru.

–Creuen que estem allà baix, –va dir Ferus amb horror. Gairebé immediatament, els droides es van fixar en les posicions de Darra i Tru.

Ferus i Ànakin es van enlairar a la meitat de l'aire, els cables líquids sostenint-los amb seguretat. Van rebotar en l'estàtua i després es van balancejar sobre la primera línia de droides. Els seus sabres làser es movien en cercles tallants. A causa de l'angle inesperat de l'atac, els droides van ser incapaços de fixar la seva posició al principi. Escombrant sobre la línia, van aconseguir acabar amb una dotzena de droides entre ells. Corrent cap endavant, Darra i Tru es van enfrontar a la resta.

L'espai tenebrós i la foscor, la brillantor del metall, l'estirada de la batalla. Ànakin no veia res, no sentia res, però estava davant seu. No era estúpid. Sabia que les seves probabilitats de derrotar a tants droides eren a prop de cap. Però també sabia que era només en gestos com aquest en el qual es revelaria un autèntic Jedi. Va empènyer amb la Força a un droide i aquest va xocar contra un altre. Els va tallar a tots dos en una pila fumejant.

Comparat amb ell, l'adherència de la Força d’en Ferus era insignificant. Ànakin es va estendre cap a ella de la manera que sabia, va aconseguir la Força en les pedres i la pols i el mateix aire que respirava. La Força era part d'ell i el seu voltant. La seva visió era més aguda ara, el seu control perfecte. No va comptar els droides que va desarmar. No va vacil·lar ni qüestionar les seves decisions. Simplement es va mantenir en moviment.

Fins i tot mentre es movia, mantenia el rastre dels Padawan darrere d'ell i al seu costat. En combat, els seus problemes amb Ferus desapareixien. Eren companys Jedi, i havien de cobrir-se els uns als altres.

Els droides es van dividir en una formació diferent. Darra, que havia fet un escombrat ampli per atacar, va ser de sobte envoltada. Ella va rodar en un arc, mantenint-los a la majoria a ratlla. Tru, que era el més proper, va saltar amb la Força per ajudar-la, els seus braços flexibles estenent-se per tallar cap a ella. Darra va enterrar el seu sabre làser en el tauler de control del droide líder i aquest va rodar esbojarradament perdut, escopint foc de blàster en cercles aleatoris, marejadors. El foc perdut va atrapar a Tru a meitat de salt. Va ser ferit i va caure, el seu sabre làser repicant a terra. Un droide va caminar sobre ell i va seguir en marxa.

Ànakin va començar a córrer per ajudar-lo, però de cua d'ull va veure un parpelleig de moviment. Una cosa sinuosa, fluint. No era el moviment d'un droide.

Una capa. Una figura amb una túnica fosca s'estava movent ràpidament, mantenint-se en les ombres, dirigint-se a l’extrem ombrívol de l'hangar.

Granta Omega.

Tru havia caigut. Darra va saltar per protegir-lo. Ara Ferus s'estava movent en aquesta direcció.

La situació estava coberta. I Omega s'estava escapant, sens dubte dirigint-se cap a la mateixa sortida de la qual Auben els havia parlat. Aquesta era la seva oportunitat, la seva única oportunitat. Amb una última mirada al seu amic, Ànakin va córrer cap a la foscor.

Següent