Curandera Jedi (XXXV)

Anterior

35

Barriss va intentar tornar a trucar. Fos el que fos el que havia bloquejat els seus intents d'establir una connexió amb el Temple Jedi havia estat constant durant dies, i no volia fer-se massa il·lusions. Recordava una cosa que Jos li havia dit una nit mentre jugaven al sàbacc, citant un consell que havia llegit una vegada en un restaurant: "Minimitza les expectatives per evitar les decepcions."

Això sí que és una filosofia realista, va pensar.

Després, potser perquè no s'ho esperava, el seu intercomunicador es va encendre. L’holoprojector es va il·luminar a una escala 1-6, i Barriss es va trobar a si mateixa davant d'una imatge de la Mestra Luminara Unduli. Va sentir una gran alegria davant aquella visió.

–Mestra!

–Qui si no? És que no m'has trucat?

Barriss va somriure, anticipant el moment de compartir aquell gran secret terrible. Era increïble com les càrregues mentals i espirituals podien alleugerir-se en dividir-les, igual que les càrregues físiques.

–Sí –de cop i volta, Barriss es va sentir com si la seva ment estigués massa plena i desorganitzada com per parlar. Va vacil·lar. Havia d’aconseguir-ho, havia d'exposar tot allò adequadament. Aquell secret tenia el potencial per afectar tota la galàxia després de tot...

Abans de poder parlar, Luminara va dir:

–Barriss, què passa? Estàs bé?

–Ho sento. Estic intentant esbrinar per on començar. Estan, eh, estan passant moltes coses.

–Doncs escull un punt de partida –Hi havia certa aspror en la veu de la seva Mestra, o potser era una fallada en la transmissió? Esperava que fos l’últim–. Des d'aquí podràs avançar o retrocedir –va prosseguir la Mestra Unduli.

Barriss va respirar fondo.

–Molt bé. He descobert una cosa sorprenent sobre la bota...

Va parlar ràpidament a la seva Mestra de les seves experiències, li va explicar la història, intentant mantenir la coherència i intentant també comunicar no només el que havia passat, sinó també com s'havia sentit, la sensació de connexió total amb la Força, la meravella que havia estat.

La Mestra Unduli va escoltar sense interrompre-la. De tant en tant assentia per animar-la, però va romandre en silenci, sense afeixugar-la quan necessitava posar en ordre els seus pensaments.

–... I això és una mica el que hi ha –va acabar la Barriss–. Bé, això i que aquí hi ha un androide anomenat I-5 que apareixerà per allà aviat amb un missatge codificat que recull el que acabo de dir. Em preocupava que passés alguna cosa que m’impedís explicar-ho, no he pogut contactar amb tu per l'intercomunicador i, de tota manera, I-5 necessitava una raó per viatjar a Coruscant, així que vam decidir unir forces. És un androide d'allò més peculiar i té una connexió amb el Temple... En una ocasió va pertànyer al pare d'un dels nostres padawan. Potser pugui resultar útil –es va adonar que estava parlant per parlar i va callar.

La Mestra Unduli es va quedar en silenci un moment. Després va dir:

–Estàs segura que el que vas experimentar no va ser una mena de... il·lusió?

–No va ser cap il·lusió, Mestra –va dir la Barriss–. Va ser una unió amb la Força més potent del que mai hagués imaginat possible. Va ser real. D'això estic tan segura com que estic parlant amb tu ara mateix.

Fins i tot més, va voler afegir, però no ho va fer.

La seva Mestra va assentir.

–És una cosa realment extraordinària –després d'un moment va afegir–. El Mestre Yoda i altres membres del Consell han comentat recentment que van percebre no una pertorbació, sinó més aviat un sorgiment, en la Força fa poc. Potser aquesta sigui l'explicació.

Barriss va esperar un instant, però la dona va mantenir un silenci preocupat.

–Pressento un gran perill per a aquestes persones, Mestra. Com ja t'he dit, el "accident" a bord de la MedStar no va ser tal. I el responsable atacarà de nou, i també pressento, bé, sé, que podria prevenir-lo si utilitzo aquesta nova connexió. No em cap ni el menor dubte sobre això. El poder és aclaparador. Fins i tot ara sento els seus ecos reverberant en el meu interior.

–Llavors per què no ho has utilitzat encara? –va preguntar la Mestra Unduli.

–Perquè no estic qualificada. No tinc ni l'experiència ni la saviesa per prendre aquest tipus de decisions o emprendre una acció així –Barriss va obrir les mans–. Mestra, què he de fer?

El petit holograma de la seva Mestra va romandre en silenci un moment. La seva expressió, donat la mida i la resolució de la imatge, era difícil d'interpretar. Llavors va parlar.

–Aquesta pregunta no té una resposta fàcil, Barriss. Tu ets allà i jo aquí, i no puc conèixer la situació com tu. Però, tenint això en compte, crec que hauries... –L’holograma es va apagar un moment, va parpellejar i les línies d'escàner van començar a recórrer-lo de dalt a baix en una ona constant. La veu de la Mestra Unduli titubejà, interrompent-se per moments... – intentar... saber... conèixer la veritat, perquè... –llavors la imatge es va esvair i la veu es va aturar.

No!, va voler cridar Barriss. Torna!

Va prémer els controls de la unitat amb moviments gairebé frenètics, però no va servir de res. La connexió s'havia tallat. S'havia apagat.

S'havia anat.

Barriss es va passar distretament els dits pels cabells. El pes de la responsabilitat que creia haver-se tret de sobre, o que pensava haver dividit almenys, va tornar a posar-se sobre ella amb més força que abans.

Què podia fer? Alguna vegada un padawan havia hagut de resoldre un problema tan espinós com aquell?

Només quedava un punt lluminós, i tampoc ho era tant. Almenys els Jedi ja estaven al corrent del que passava amb la bota. Passés el que passés a Drongar, podrien pensar i prendre una decisió recolzats pels més savis i experts membres del Consell Jedi. Però això no facilitava en absolut la seva decisió personal, encara que era alguna cosa.

I, es va recordar a si mateixa, I-5 acabarà portant la història completa i el pot ple d'extracte. Per descomptat, jo vaig fer tot el que podia fer respecte a la meva obligació d'informar al Consell. Ja no depèn de mi.

Però ella seguia sentint el mateix pes. Abans era com un tronc d'arbre, però ara era com una llosa de pedra.

Es va preguntar quant temps podria aguantar-lo.

Següent