Una nova amenaça (VII)

Anterior

Capítol 7

Boba va activar el mode creuer de l'Esclau I. A l'exterior, esquinçalls de boira porpra fosca, passaven volant com esbarts de mynocks alats. Boba va observar la boirina créixer densament i enfosquir-se, com més s'acostava a la superfície de Xagobah.

Encara no tinc ni idea de quin tipus de formes de vida són natives d'aquest lloc, va pensar. Mirà a través de la retorçada boira. Era gairebé impossible veure res, la qual cosa significava que seria difícil que uns altres li veiessin.

–Això també és bo. –Boba va agafar la seva motxilla coet–. La República està a la caça d’en Wat Tambor. I Wat Tambor estarà ocupat defensant-se de les tropes clon… i cap d'ells estarà content de veure'm arribar!

Es va tornar de nou cap a la consola de l'Esclau I. A l'exterior, la boira ja no es movia. En canvi, penjava com una cortina pesada, sobretot purpúria. Quan l'Esclau I volava a poca distància per sobre de la superfície, Boba va aconseguir fer el seu primer cop d'ull de Xagobah.

I el que va veure era repugnant!

–Bolets? –va exclamar Boba.

Només que aquests no eren bolets ordinaris. Eren tan alts com arbres; tan alts com les formacions rocoses que envoltaven la fortalesa d’en Jabba. Va veure fongs de color taronja amb forma de torres, amb llargs apèndixs de goma penjant d'ells, com braços. Va veure boscos sencers de bolets amb forma de paraigua; grocs, porpres i verds verinosos. Hi havia zones pel sòl que estaven cobertes amb una catifa de coses, semblades a pèl o pell, retorçant-se. Es van agitar i van canviar de color quan la nau va passar per damunt, es van enfosquir del rosa al violeta més fosc. Alguns dels bolets més alts, tenien fongs que semblaven escales grimpant pels seus costats. Realment grimpaven, com bavoses o gegantesques erugues inflades.

–Quin fàstic! –va dir Boba.

Encara que d'una manera horrible, també era bonic. Es va quedar mirant a un enorme fong que semblava una medusa inflada. Va palpitar i va rotar núvols de fum de color porpra i negre, quan la nau d’en Boba va surar per sobre d'ell.

No només era fum, també expulsà espores.

–Això és el que forma la boira, –Boba es va adonar amb sorpresa– no són boira o núvols, sinó milers de milions d'espores de fongs! Em pregunto si és segur respirar-ho.

Ràpidament va buscar en la computadora mèdica de la nau i va llegir les dades.

ES RECOMANA, COM A MESURA DE PRECAUCIÓ, PRENDRE UN ANTÍDOT ABANS DE POSAR UN PEU A XAGOBAH. LA MAJORIA DELS FONGS SÓN INOFENSIUS, PERÒ ALGUNS TENEN TOXINES QUE PODEN SER FATALS SI S'INGEREIXEN O S'INHALEN. UNS ALTRES PODEN CAUSAR CANVIS EN LES ENTITATS BIOLÒGIQUES NO NATIVES.

–Com jo? –va preguntar Boba, mentre agafava un petit inhalador de la seva farmaciola.

Boba va aspirar l'antídot, i després va llançar l'inhalador buit.

–Canvis –va reflexionar–. Em pregunto quin tipus de canvis. Bé, després tindré temps de sobres per esbrinar-ho. Ara haig de trobar a Wat Tambor.

Ara l'Esclau I es desplaçava molt per sota del fullatge del bosc de bolets.

No obstant això, en la distància, Boba va poder veure quelcom diferent als fongs i els circells enrotllats.

Trets làser.

Es va quedar mirant les brillants ràfegues de flames blaves que esclataven a través de la boira porpra i negra. Durant un moment, els centelleigs van il·luminar l'escena de baix.

–Aquí està –va sospirar Boba.

Al centre d'una gran clariana s'alçava una immensa estructura: la fortalesa de Wat Tambor. Estava massa borrosa per veure-la amb claredat. Però Boba va poder distingir uns talls foscos a uns 500 metres de la ciutadella, una sèrie de trinxeres construïdes per les tropes de la República. Més trets làser sorgien d'allà, a tota velocitat cap a les parets de la fortalesa. Boba va poder distingir innombrables formes que es movien a través de les ombres.

–Soldats clon, –va dir en veu alta preparant-se per aterrar–. Aquí és on està l'acció. El que vol dir… que és exactament allà on vaig!

A Tatooine, una de les primeres coses que Boba havia fet, va ser acordar una revisió completa per a la seva nau, a Mentis Qinx. En aquell moment, Boba no tenia cap crèdit per pagar el treball. Va faronejar, projectant la suficient autoconfiança que va enganyar l’androide administratiu d’en Qinx.

Va fingir que podria pagar. Qinx havia renovat les cèl·lules d'energia de l'Esclau I. Havia instal·lat una sèrie de cobertures de camuflatge que ocultaven nous turbolàsers i míssils de commoció. Havia actualitzat la consola d'enginyeria. Fins i tot va reemplaçar la xarxa existent de maquinària per una més gran. Algun dia, aquesta xarxa acomodaria una maquinària de sigil més avançada.

Per desgràcia, Qinx no l'havia instal·lat encara.

–Aquest serà el teu proper gran projecte, Qinx –va murmurar Boba.

Mirava fixament a la gran nau d'assalt de la República que se cernia per sobre de l'atmosfera del planeta. L'escut intersticial de l'Esclau I havia funcionat meravellosament, amb els ulls de la República apuntant a la superfície de Xagobah.

Però, funcionaria aquí al planeta?

Va activar els dispositius auxiliars de camuflatge de la nau i va començar a aterrar.

A continuació, el bosc de bolets es va bressolar i es va regirar quan l'Esclau I va descendir. Els núvols d'espores es van amuntegar en el cristall de la cabina. A poca distància, hi havia parpellejos blaus i daurats explotant a través de la boira violeta. Havia aterrat per darrere de la línia del front; si hagués intentat volar directament a la ciutadella, hauria alertat a les forces de la República i a les separatistes de la seva presència. I Boba necessitava del sigil i el factor sorpresa si anava a capturar a Wat Tambor.

Més foc làser.

Les forces de la República estaven molt a prop.

Amb un sotrac, l'Esclau I va aterrar.

–Aquí estem –va murmurar Boba. Una esgarrifança es va lliscar a través d'ell, però no va fer cas. Enfrontar-se a la por s'havia convertit en una cosa natural. Mirà al llibre del seu pare, guardat de forma segura sota la consola. No fa molt temps, Boba l’hauria agafat per tenir bona sort i confiança.

Però no ara. Boba s'havia tornat disciplinat i amb això va venir la confiança. I havia memoritzat cada paraula dels consells d’en Jango. Ara Boba portava la memòria del seu pare per dins, juntament amb el coneixement de la seva pròpia força.

Quant a la sort? Boba va respirar profundament. Fem la nostra pròpia sort, li havia dit Jango. Preparació, astúcia i cautela és allò en què la sort consisteix.

Oh, i un gran conjunt d'armes tampoc fa mal, el seu pare agregava amb un estrany somriure.

Pensar en Jango va fer a Boba somriure tristament.

–Bé, tinc les armes, això segur –va dir.

Va fer una enèrgica comprovació de les armes de foc, lliscant-se un llança-dards de mà. Amb l'altra va comprovar la gran varietat d'armes del seu cinturó.

Una vibrodaga; una granada CryoBan, que Jabba li havia donat com recompensa d'un èxit anterior; els blàsters. L'armadura mandaloriana, més forta, més resistent que la pell d'una crisàlide i tan flexible com la pell d’en Boba.

Noi, em queda molt bé!, va pensar, flexionant els braços. Va comprovar que els blàsters Westar estaven completament carregats. Això hauria de ser suficient…

Es va encaminar a l’escotilla, llavors es va detenir. La seva mirada es va posar sobre un petit objecte que descansava al costat de la consola de vol.

El regal d’Ygabba.

El va recollir, sentint una altra vegada com de pesat que era sent tan petit. El va obrir amb cura.

–Uau! –Els seus ulls es van ampliar per l'alegria–. Una holodisfressa!

La va examinar de prop: una cèl·lula d'energia, un generador i projector d'hologrames, un cartutx d'holograma i un sintonitzador. Quan el va fer girar, un petit document de text va lliscar cap a fora. Boba va reconèixer la lletra clara d’Ygabba.

Boba,

Aposto al fet que no esperaves això! Vaig usar la gravadora d'hologrames d’en Jabba per escanejar una imatge en el cartutx d'hologrames. Veuràs com és la següent sorpresa!

La mala notícia és que no podràs comprovar-ho fins que l’usis, i la cèl·lula d'energia només dura dos minuts. Així que estalvia-la per quan realment la necessitis. No puc esperar a saber com resulta tot!

La teva amiga,

Ygabba.

Boba va sacsejar el cap, meravellat.

–Ygabba, definitivament tens el millor gust fent regals –va dir per fi. Va col·locar l’holodisfressa en el cinturó–. Suposo que això és tot…

Estava llest per partir. Per un moment va mirar ansiosament la motxilla coet. Segur que seria el més ràpid per moure's.

Però quan va agafar la motxilla coet, va sentir una explosió del foc làser des de fora. Va haver-hi una altra descàrrega en resposta, seguida d'una explosió.

Boba va sacsejar el cap.

–Massa arriscat.

A contracor va deixar la motxilla coet on estava. Es va ajustar el casc de manera que li cobrís el rostre i va fer un pas endavant, obrint la resclosa d'aire. En un últim instant, es va detenir i va mirar cap a l'interior de la nau, esperava tornar aquí. Després va tancar la resclosa d'aire i va obrir la porta exterior.

Una ràfega d'aire calent i pantanós li va envoltar densament amb olor de putrefacció i d’aigua estancada. Una flamarada de foc de canó va agitar els imponents bolets, com el vent a l'herba. Va escoltar en la distància estàtica de comunicacions, cridòria i el crit d'alguna cosa que no era humana.

Boba va somriure.

–Wat Tambor, allà vaig!

La seva mà es va posar sobre el blàster, Boba Fett va donar el seu primer pas sobre la superfície de Xagobah… cap al desconegut.

Següent