La ira d’en Darth Maul (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

–Vull anar a nedar, –va dir la nautolana, el seu nom era Kilindi Matako.

Maul no sabia per què Kilindi li estava parlant. Havia estat a l'Acadèmia d’Orsis durant gairebé tres anys, i els altres cadets sempre mantenien la distància amb ell durant les seves hores d'esbarjo. Continuava arrossegant la seva vibroespasa per la vora de la llarga branca que estava tallant en una llança. Però quan Kilindi no es va allunyar, es va adonar que estaria esperant una resposta, així que va dir:

–Llavors hauries d'anar a nedar.

Estaven al pati obert més proper al mar de l'Acadèmia d’Orsis, prop d'una entrada a un camí que portava a una platja rocosa. A l'altra banda del pati, un grup de cadets es preparava per a la competició d'arts marcials que s'acostava contra una escola militar rival.

–Vaig pensar que podries voler venir amb mi, –va dir la Kilindi.

Sorprès, Maul va fer una mirada de reüll cap a ella i va dir:

–Per què?

–No ho sé. Simplement vaig pensar que podries. Vaig pensar que potser t'agradaria nedar.

La mandíbula d’en Maul es va tensar mentre els seus records tornaven a Mygeeto, un planeta de gel i neu en els Territoris de la Vora Exterior. Durant un descans de l'Acadèmia, el Mestre Sidious l'havia portat a Mygeeto per exercitar i provar els seus poders de la Força. Havien estat caminant al costat d'un llac que estava cobert per una làmina de gel fosc. Malgrat que Maul portava robes pesades, aïllants, els vents frígids tallaven com làsers contra la seva pell. Ell acabava de completar una sèrie d'exercicis que li havien tingut corrent per turons inclinats, gelats i llavors baixant tan ràpid com podia. Sabia que ho havia fet bé, i esperava que el seu Mestre l’elogiés.

En canvi, el seu Mestre va alçar una mà i va utilitzar la Força per elevar el petit cos d’en Maul, llançant-lo en mig del llac.

Maul va xocar contra el gel i es va enfonsar, les pesades robes i botes enfonsant-lo cap avall. Mentre l'aigua gelada mossegava la seva cara i li gelava la sang, temia poder morir. I llavors les paraules del seu Mestre van arribar a ell... Converteix la teva por en ràbia.

Era fàcil per a Maul estar enfadat, especialment amb el seu Mestre. El Costat Fosc encenia i alimentava la seva ràbia. Estava irat per l'aigua gelada i per tot el planeta Mygeeto. Va lluitar camí cap a la superfície, camejant i agafant-se i irrompent a través del gel. I després de trencar pel gel, mentre encara estava empassant aigua gelada i lluitant per mantenir la seva cara sobre la superfície, va veure al seu Mestre al turó.

El seu Mestre no va fer cap moviment per ajudar-lo.

La ira d’en Maul era increïble. La seva fúria va impulsar braços i cames, li va fer empènyer per l'aigua, expulsar els seus peus amb botes, i nedar a batzegades. El Costat Fosc havia posat un foc interior per mantenir-lo amb vida, però ràpidament es va adonar que el mateix foc feia poc per mantenir-lo calent. Estava tremolant ferotgement mentre arribava davant el seu Mestre.

I fins i tot llavors, el seu Mestre no li va elogiar, sinó que merament va continuar el seu passeig al costat del llac, amb Maul ensopegant al seu costat, odiant el fred, odiant l'aigua.

–Bé, –va dir Kilindi–, suposo que et veuré més tard. –Ella es va girar d’en Maul i va començar a caminar cap a la porta del pati.

–Espera, –va dir Maul. Ell va apagar la seva vibroespasa i la va baixar al costat de la pica a la qual havia estat treballant. Ell va dir–: M'agrada nedar.

Maul es va meravellar davant la forma en què la Kilindi es movia pel mar, les seves llargues trenes del cap onejant darrere d'ella. Ell va pensar que era fins i tot més gràcil en l'aigua del que ho era a terra. No és que l'hi digués mai.

Estava al mar, no gaire lluny de la costa, just fins a la seva cintura, els seus braços nus se sostenien rígidament als seus costats. Kilindi estava nedant a gairebé trenta metres darrere d'ell, les seves fortes cames tallant per l'aigua sense cap esforç obvi. La va observar submergir-se i va estar sorprès quan només un parell de segons més tard ella va trencar la superfície a menys d'un metre de distància d'ell.

Mirant a Maul amb els seus grans ulls, foscos, Kilindi va dir:

–Alguna cosa va malament?

–No, –va dir Maul.

–Però vas dir que t'agradava nedar, i simplement hi ets dempeus.

Maul va fer una ganyota.

–Ha passat un temps. Des que vaig estar a l'aigua.

–Oh. –Kilindi va mirar a la costa–. Vols tornar?

–No. –Maul va moure les seves mans cap enrere i cap endavant en l'aigua–. Em... m'agrada estar aquí.

Kilindi va baixar el seu cos el just perquè el seu cap i espatlles estiguessin sobre l'aigua.

–M'agrada estar aquí també. No hi havia cap mar com aquest on vaig créixer.

–No ho entenc, –va dir Maul–. Ets una nautolana. El teu món natal és Glee Anselm. Un planeta oceà.

–Però no vaig créixer allà, –va dir planerament Kilindi–. Ho sabies, no?

Maul va agitar el cap. Perquè ell no havia crescut a Iridònia o Dathomir, se sentia estúpid per haver suposat que Kilindi venia del món natal de la seva gent.

–Vaig pensar que era de saber comú. –Va dir la Kilindi–. Havia sentit a altres cadets parlant d'això, així que estaves forçat a esbrinar-ho. Abans que arribés a l'Acadèmia, vaig estar a Orvax IV. Era una esclava.

Encara que l'esclavitud estava fora de la llei en els mons de la República. Maul sabia que existia per tota la galàxia. La seva ment estava de cop i volta plena de moltes preguntes sobre el passat de la Kilindi, però no va dir res, perquè no tenia motiu. No necessitava que el seu Mestre li digués que la vida d'aquesta noia no havia de ser-li de cap interès. I tot i així estava interessat.

–Però tot això ha quedat enrere per a mi, –va continuar la Kilindi mentre inclinava el seu cap cap enrere i cap endavant de cara al cel–. Els meus amos estan morts.

Sense pensar-ho, Maul va deixar anar:

–Els vas matar?

Kilindi va baixar el cap de manera que va encarar a Maul de nou.

–Sí. Eren una gran família. Els vaig matar a tots.

Maul va pensar, Bé.

–Matar-los va ser fàcil, però deixar Orvax va ser dur. Munts d’esclavistes m'estaven donant caça. Però el Mestre Trezza va escoltar sobre les matances i... bé, em va trobar abans que ningú més ho fes. Ell és el motiu pel qual estic a l'Acadèmia. Sóc la seva guarda. Ho sabies, no?

–Sabia que eres la guarda del Mestre Trezza. –Va dir Maul–. Això és tot.

–Així que ara saps sobre mi. Què hi ha de tu? D'on ets?

Maul va abaixar la mirada i va observar l'aigua ondular sobre les puntes dels seus dits.

–No puc dir-ho.

Kilindi va alçar el cap amb curiositat.

–Per què no pots dir-ho, o perquè no vols?

–Totes dues coses, –va dir Maul, llavors va capcinejar–. No podem parlar sobre... mi.

Kilindi va arronsar les espatlles, el moviment fent que les seves trenes s'agitessin.

–No hi fa res. No faré mai preguntes personals de nou. Però tinc algun consell per a tu.

Sentint-se de cop i volta irritat. Maul va dir:

–Per què hauria de voler el teu consell?

–Perquè sé per què estàs fent la teva pròpia llança de fusta.

Això va captar l'atenció d’en Maul.

–T’escolto.

–El Mestre Trezza et va convidar a anar a caçar kaabores salvatges amb ell i et va dir que és una tradició a l'Acadèmia d’Orsis que els cadets fessin les seves pròpies llances de fusta per a la seva primera cacera de kaabore. Però és en realitat una prova per veure si estàs preparat per allò inesperat. Suposo que et portarà directament a una rajada de xargrecks armats. Això és el que em va fer en la meva primera caçera. Veus aquestes cicatrius? –Alçant-se perquè la part superior del seu cos estigués sobre la superfície de l'aigua. Kilindi es va girar per mostrar-li a Maul les tres marques escarpades sobre la part posterior de la seva espatlla esquerra–. Un xargreck va fer això. La teva llança de fusta serà inútil.

Maul va mirar la Kilindi amb sospita.

–S'enfadaria el Mestre Trezza amb tu per dir-me això?

Kilindi va assentir.

–Molt.

–Llavors per què? Per què dir-m'ho?

Kilindi va somriure.

–Perquè espero que em parlis de la mirada a la cara d’en Trezza quan passis la seva prova. –I llavors la Kilindi va enviar el seu cos cap enrere, lliscant en l'aigua i llançant-se lluny d’en Maul. Ella es va preocupar de no salpicar-li mentre marxava.

Maul va baixar el cos en l'aigua fins al seu coll, llavors va contenir l'alè i va mantenir els seus ulls oberts mentre queia sota la superfície. Podia veure clarament la Kilindi, il·luminada pels raigs de la llum del sol mentre ondulava passant a un banc de peixos. Ell encara odiava les aigües de Mygeeto, però va decidir que la mar d’Orsis no era del tot incòmode.

Va pensar en el que la Kilindi li havia dit. Havia estat esperant la seva expedició de caça amb Trezza, però ara encara més.

Quatre dies més tard, Maul estava amb Trezza en un camp al nord de l'Acadèmia d’Orsis quan Trezza va apuntar a terra i va xiuxiuejar:

–Mira aquí. Rastres de kaabore, i són recents. Suposo que n'hi ha un just més enllà d'aquells arbres.

Maul va alçar la seva llarga llança a les seves mans mentre va mirar cap als arbres. Mantenint la seva veu baixa, ell va dir:

–Haig de tractar de tirar-li, Mestre Trezza?

Trezza va somriure.

–Tu mateix.

Sostenint la seva llança amb una mà, Maul es va moure pels arbres, baixant un curt turó i envoltant una mica de vegetació alta d'arbustos abans de veure als cinc xargrecks armats que estaven allà esperant-lo, just com la Kilindi havia anticipat. Cada cos de xargreck estava protegit per plaques segmentades increïblement fortes delineades amb pues esmolades.

Maul va estendre el braç cap al cinturó amb la seva mà lliure i va agafar un petit paquet. Tots els xargrecks xiuxiuejaren i es van llançar cap a ell al mateix temps. Els hi va llançar el paquet mentre donava una tombarella cap enrere. Encara estava arquejant-se en l'aire mentre el paquet explotava en obrir-se amb un pop silenciós i desplegava una àmplia xarxa d’electroxoc. Els xargrecks van colpejar la xarxa i van ser atordits instantàniament. Van colpejar el sòl mig segon abans que Maul aterrés sobre els seus turmells.

Maul va mirar darrere d'ell. No hi havia senyal d’en Trezza. Va posar la seva llança a un costat i es va moure ràpid. Va desactivar la xarxa, que havia estat presa de la sala de munició de l'Acadèmia, llavors la va embolicar en una bola estreta i la va ficar entre les branques d'una vegetació d'arbustos. Va reunir la seva llança, llavors va caminar de tornada cap al turó i passant els arbres abans de trobar a Trezza. Trezza va dir:

–Has trobat alguna cosa?

–Cap kaabore, Mestre Trezza, –va dir casualment Maul–. Només un parell de xargrecks.

La mirada reptiliana d’en Trezza es va enfonsar en els ulls d’en Maul.

–Xargrecks? Aquí fora? Estàs segur?

–Això crec, Mestre Trezza. És a dir, semblaven xargrecks.

–Què va passar? Van sortir corrent?

–Oh, no, Mestre Trezza. –Maul va canviar la llança d'una mà a l'altra–. Els vaig matar. Simplement no m'ho vaig pensar perquè estava buscant un kaabore.

Trezza va mirar la llança d’en Maul i llavors de tornada a la cara del noi per veure si estava mentint. Trezza va dir:

–Els vas matar? Amb aquesta llança?

–No, Mestre Trezza. Els vaig matar amb les meves mans.

El nas d’en Trezza es va retorçar, i semblava molt confús mentre deia:

–No has utilitzat la Força. Ho hauria olorat.

–Sé que ho hauria fet, Mestre Trezza.

Maul difícilment podia esperar per explicar-li a Kilindi sobre com havia utilitzat la xarxa electroxoc, i també sobre la reacció d’en Trezza. Però no li diria el que Trezza havia dit de la Força. Sempre mantenia en la seva ment l'advertència del seu Mestre, que ningú a part d’en Trezza podia saber sobre els seus poders, perquè si algú ho esbrinava...

Les conseqüències serien les més extremes.

Següent