Una nova amenaça (II)

Anterior

Capítol 2

–Ho, ho, ho!

Boba es va posar rígid quan la familiar i profund riure tronà a través de la gran sala. En una plataforma al centre de la sala estava inclinada l'enorme forma, semblada a un llimac, d’en Jabba el Hutt. Darrere d'ell, el majordom twi’lek d’en Jabba, Bib Fortuna, parant esment.

Els notoris ulls grocs del gàngster estaven fixos en Boba. Quan el jove caçador de recompenses va irrompre a prop al tron, el gran hutt el va mirar.

–Així que! –tronà Jabba en huttès, un llenguatge que Boba ara coneixia bé–. El pròdig caçador ha tornat! –els ulls del senyor del crim es van estrènyer quan va mirar fixament a Boba–. Però ha tornat sol. No veig ni rastre d’en Jhordvar!

–Això és perquè el nen ha fallat! –va xiular una veu des de les ombres. Boba va mirar a un costat. Va veure a un altre caça-recompenses, un aqualish de bulbosos ulls i nas morrut mirant-li amb avidesa.

–Fallat? –Jabba va agafar una cistella de retorçats cucs blancs. Va agafar un grapat de les repel·lents larves–. Ha estat així?

Boba va fer una mirada freda al presumptuós aqualish.

–No, oh el Més Atroç dels Hutts –va dir Boba. Es va llevar la motxilla de les espatlles i va caminar cap al tron–. Vaig fer el que havíeu manat Lord Jabba. Vaig donar a l'assassí Jhordvar l'opció de tornar amb mi, o…

–O deixar-li escapar! –va cridar l’aqualish.

Un riure aspre va venir dels altres caça-recompenses. Boba els va ignorar.

–O acceptar la seva pròpia mort –Boba va continuar fredament–. Va escollir l'últim. Per desgràcia per a ell. Però no, oh Poderós Jabba, per a vostè.

Amb una floritura, Boba va aixecar la motxilla i la va bolcar. Les restes d’en Jhordvar van caure al sòl. Les mans marcides es van doblegar cap amunt, com si, ja tard, intentessin escapar. Crits de sorpresa es van fer ressò a través de la sala del tron, seguits per murmuris emocionats.

Jabba va mirar al seu majordom.

Amb una reverència, Bib Fortuna es va moure ràpidament cap als trofeus. Es va inclinar i va agafar una mà esquelètica. Després la va girar perquè Jabba pogués veure el daurat i verdós anell d’amaralita que brillava en un dit momificat.

–Certament és Jhordvar –va dir Bib Fortuna. Li va fer a Boba una mirada d'admiració. Llavors el twi’lek va arrencar l'anell de la mà ossuda de l'assassí i va tornar per mostrar-lo a Jabba.

–Mmmmm –va reflexionar Jabba. Tenia a Fortuna subjectant l'anell cap a una llum inspeccionant-lo. Mirà a Boba. Molt lentament, la boca sense llavis d’en Jabba es va obrir en un somriure–. Ho ho ho! Acosta't…

Boba va sospirar, amb una silenciosa xiulada d'alleujament. Va caminar en direcció a Jabba, parant-se davant del tron.

–La teva mà –va ordenar Jabba. Boba va estendre el palmell de la mà, i Jabba va deixar caure l'anell en ella–. Rebràs el teu pagament habitual, jove Fett. Això és un plus. L’amaralita val molt en algunes parts de la galàxia.

Però no a Tatooine, va meditar Boba, mentre s'assegurava de tornar a mirar amb calma al seu cap.

–Gràcies, Lord Jabba –va dir–. Cuidaré d'això.

Jabba li mirava fixament com si pogués llegir els pensaments del jove. La llengua flàccida del hutt va girar ràpidament per la vora de la seva boca quan va aconseguir més cucs.

–Pot ser-te útil, jove Boba –va ressonar–. En la teva propera aventura…

Boba li va mirar, tractant de no mostrar la seva confusió. En el passadís darrere d'ell podia sentir als caça-recompenses congregats murmurant iradament entre ells.

–La meva propera…? –va començar.

–Sí. –Jabba va gesticular amb menyspreu als altres caçadors–. Els veus? Xacals! Serps arrak! Són depredadors. Són bons caçadors, però no els millors. Manquen de visió. Manquen de resistència –va retrunyir la seva veu–. Els hi falta la voluntat per tenir èxit.

Boba es va permetre un somriure forçat i petit.

–De resistència entenc –va dir.

–Ho sé –va dir Jabba–. És per això que he esperat el teu retorn. Tinc un important treball per a tu. Requereix de molts caça-recompenses, però només a un se li donarà la tasca més profitosa.

–També entenc això–va dir Boba.

–Aquests caçadors de recompenses –va prosseguir Jabba, assenyalant als altres–, han estat aquí durant una setmana. Alguns no van tenir la paciència per esperar. Van marxar. I no tornaran.

Boba es va estremir pel to d’en Jabba. La veu del Senyor del crim es va elevar quan va cridar perquè tots els del passadís poguessin sentir-li.

–Torna en una hora! Rebràs les ordres llavors. Hi haurà glòria i sang per a tots –va acabar, la seva boca ampla es va obrir en un somriure. Al llarg de la sala cavernosa, els altres caça-recompenses van maleir. Alguns van riure. La resta va fer gestos amenaçadors i es van allunyar amb ràbia.

Després de diversos minuts només uns pocs quedaven, mirant esperançats a Jabba. Un d'ells era l’aqualish.

–Què esteu esperant? –els hi va rugir Jabba. Es va girar cap a Bib Fortuna–. Aquests convidats no tenen modals! Potser gaudirien compartir un menjar amb les meves bèsties de la fossa?

–Amb molt de gust, amo–va dir el twi’lek amb un somriure desagradable.

Boba va mirar al voltant. Els restants caça-recompenses es van apressar cap a la porta arquejada. L'últim a sortir va ser l’aqualish. Va fulminar amb la mirada a Boba, després va seguir als altres.

–Ara –tronà Jabba des del seu tron. Es va inclinar cap endavant, la seva cua es va sacsejar una mica i va assenyalar a Boba–. Ho has fet bé per ser un jove caça-recompenses.

–Gràcies, Lord Jabba –va dir Boba.

–Tan bé, de fet, que ja no m'ets útil aquí –va continuar Jabba.

Boba li va mirar, sorprès.

–Però el que va dir…? –va preguntar–. Ja no sóc útil?

Va empassar, tractant de no mostrar-se alarmat. Però tot el que vull és ser un caçador de recompenses, va pensar. El millor… i només el millor treballa per a Jabba!

–Això no és el que he dit. –La veu d’en Jabba era tranquil·la, però tenia un tall d'amenaça–. He dit que ja no m'ets útil aquí, a Tatooine.

Boba li mirava, creient amb prou feines el que sentien les seves oïdes.

Jabba va assentir.

–Així és. Demà comences un nou treball per a mi, Boba, fora del planeta!

Següent