CAPÍTOL 10
Corrent ràpidament al
costat del pujol de la muntanya volcànica d’Orsis, Maul va fer petar les seves
dents mentre un altre raig blàster de baixa energia perforava la fina tela del
seu vestit utilitari i li colpejava a l'esquena. Va ignorar el dolor i va
seguir corrent.
Els seus perseguidors
eren Meltch Krakko i els dos cadets rodians, Hubnutz i Fretch, i la meta del
seu exercici era capturar a Maul. Krakko i els rodians estaven portant vestits
mimètics, capes d'energia que els permetien un camuflatge gairebé perfecte en
qualsevol ambient. Des del retorn d’en Krakko a l'Acadèmia d’Orsis feia dos
anys, no només havia pres un interès especial en entrenar els rodians a
rastrejar i apuntar, però també en turmentar al zabrak de quinze anys.
Per a Maul, l'exercici
actual era merament un escalfament per a un desafiament més gran a Orsis, un
ritu de pas de l'Acadèmia anomenat el Gora. Nomenat així per la localització
del desafiament, un immens cràter volcànic ple de densos boscos, vasts pantans,
i bèsties assedegades de sang, el Gora requeria que un cadet viatgés pel cràter
durant set dies, sobrevivint sense menjar ni equip excepte per una única
vibroespasa. Pel que Maul havia escoltat, ser caçat per caçadors camuflats no
era res comparat amb sobreviure al Gora.
Maul es va aproximar a
la vora de la vall de la muntanya, on l'aigua glacial i el vent havien excavat
un laberint d’altes formacions, rocoses. Va córrer cap al laberint, sense
aturar-se mai per recuperar l'alè. Més raigs de blàster van sonar al costat del
seu cos. Si els blàsters dels seus perseguidors haguessin estat posats en
matar, hauria estat ja mort, un fet que li s'enfurismava. Però com que Sidious
i Trezza li havien prohibit revelar els seus poders de la Força a la facultat d’Orsis
i als seus cadets, estava obligat a deixar que els seus perseguidors li
disparessin ocasionalment. Si esquivava cada raig de blàster, ells haurien
tingut una àmplia raó per sospitar que era un usuari de la Força.
Sense mirar enrere, va
treure el seu propi blàster, que també estava posat en energia no letal, i va
retornar el foc. Va sentir la seva ira augmentar mentre deliberadament fallava
als seus atacants. Malgrat que els seus vestits mimètics deixaven a Krakko i
als rodians pràcticament invisibles, Maul no tenia dificultat en percebre les
seves posicions exactes darrere d'ell. Podia haver disparat a cada un d'ells
amb els seus ulls tancats, però això hauria anat contra la regla que Sidious i
Trezza havien establert. I així va pretendre fallar a Krakko i als rodians,
fent-los creure que era un zabrak corrent i de vegades es va permetre ser
colpejat.
Un raig de blàster va
colpejar-li el panxell i un altre a l’espatlla dreta. El dolor no va frenar a
Maul però va pretendre trontollar de totes maneres, tot en el seu esforç per
ocultar els seus poders. Però mentre corria cap endavant, va veure que es
dirigia de ple a un avenc profund. Encara que confiava que la seva increïble
força i agilitat li permetrien saltar a l'altre costat de l'avenc sabia que
seria un error fer tal salt amb Krakko i els rodians observant. No obstant
això, també estava determinat a evadir als seus perseguidors, a mostrar-los que
s'atrevia amb allò que ells poguessin imaginar.
Em guanyaré el seu respecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada