Curandera Jedi (XXXIX)

Anterior

39

Les rondes de morter van començar a caure amb més freqüència, i el comentari d’en Den sobre els raigs de partícules i l'armament làser estava demostrant ser cert. Els destructius raigs de consistent energia eren visibles en la distància, en reflectir-se la llum del sol a les partícules de pols i les espores de l'aire. Fins al moment, cap havia passat prop de la cúpula, però aquesta sort no duraria molt. Mentre Barriss buscava a Vaetes a corre-cuita per explicar-li les seves sospites, la seva certesa, sobre la culpabilitat d’en Mèrit, va notar que una tempesta s'acostava cap a ells. Allò els vindria bé: la pluja interferia amb l'artilleria tàctica de llamps, absorbint o rebutjant gran part de la seva força. Als androides de combat probablement tampoc els hi agradés la proximitat dels llamps, però mentre el cel es feia fosc, les resplendors dels projectils semblaven produir-se cada vegada amb més freqüència, barrejats amb els raigs naturals.

La guerra s'apropava ràpidament en tots els seus aspectes letals.

La sensació de fatalitat imminent era gairebé palpable. Ja era tard per capturar a l'espia separatista i treure alguna cosa bona d'això, va pensar Barriss. Podria respondre pels seus crims, sempre que sobrevisqués algú de l'exèrcit de la República, però en aquest moment, en ple atac, la seva major preocupació no era Mèrit. La supervivència del campament si. Llevat que passés un miracle, els atacs combinats de morter i artilleria energètica acabarien per reduir-los a tots a cendra.

Tu pots aturar-ho.

Va ser gairebé com una veu palpable al seu cap. Portava una ampolla de bota a la butxaca. Només havia de treure-la, injectar-se-la al braç, i en uns segons tindria la capacitat de donar-li la volta al conflicte, d'això no en tenia cap dubte. Ho sabia. No sabia exactament com es manifestaria la solució. Probablement seria tan senzill com fer uns gestos amb les mans i contemplar els androides de combat apagant-se i caient a terra. Era una pena que no estiguessin controlats per una sola font de potència orbital, com l'exèrcit que la Federació de Comerç va enviar a la batalla de Naboo, però algú havia après la lliçó després d'allò. No obstant això, en algun lloc de les vastes i omnipotents energies de la Força, hi havia una forma de detenir-los, i ella podia arribar-hi amb l'ajuda de la bota.

I ho sabia. No en tenia cap dubte.

Com se sentiria tenint tant poder com per poder aturar una guerra? Com seria passar en qüestió de moments de ser una padawan a convertir-se en la Jedi més poderosa de tota la galàxia, una Jedi capaç de fer servir la Força com ningú havia pensat o experimentat abans? Com seria poder dirigir una gran quantitat d'energia, de potència primària, com un volcà actiu canalitzant roca fosa i llançant-la en erupcions de fonts de lava? Res podria interposar-se al seu pas. Res en la galàxia podia resistir-se a la Força quan era canalitzada adequadament, modelada, preparada i conduïda a voluntat.

Es va ficar la mà a la butxaca i va agafar l'ampolla.

Pensa en totes les vides que podries salvar.

Sí. Al cap i a la fi, a això es dedicava ella, no? Aquesta era la seva missió principal. Era curandera. Salvava vides. Però aquella vegada seria a una escala gegantina.

Agafa la bota i salva'ls a tots, o...

No agafis la bota i sigues conscient que multitud d'éssers moriran amb tota seguretat, inclosos aquells dels quals s'havia fet amiga.

Barriss va treure l'ampolla de la butxaca. En aquells moments, l'ambient ja era gairebé apocalíptic. Els morters feien explosió, el tro i el raig eren gairebé constants, a més dels làsers i els raigs de partícules, que començaven a colpejar la mateixa cúpula. Un projectil va impactar justament sobre el seu cap, i la cascada resultant de pulsacions d'alta energia sobre la coberta exterior de la cúpula va ser gairebé encegadora. Se suposava que el camp mantenia a ratlla els raigs gamma, les partícules alfa i altres radiacions letals, però durant quant de temps? Ja podia sentir a la pell el pessigolleig de l'atmosfera ionitzada, assaborir el regust d’ozó.

L'elecció era senzilla, oi? Per què en dubtava si més no? Els beneficis superaven de molt els riscos. La fi justificava de sobres els mitjans. Ella ja havia estat al cor de la Força, què tenia de dolent tornar i agafar-lo, utilitzar-lo per a un propòsit tan noble? Estaria bé, molt bé, era el correcte...

Es va pujar la màniga esquerra i va agafar l'ampolla amb la mà dreta. La va apropar al canell. Un altre esclat d'energia, no sabia si un làser o un raig de partícules, va fer impacte i van saltar espurnes. Barriss es va col·locar l'ampolla sobre la pell i va posar el polze a l’injector...

Just quan estava a punt de disparar, un record va brollar al seu interior, un record del parc Oa de Coruscant, d'una lliçó que va aprendre allà i que havia aplicat a Drongar, en enfrontar-se al letal lluitador Phow Ji.

El record d'una conversa que va mantenir amb el seva Mestra sobre el Costat Fosc:

Potser arribi el moment en què ho experimentis, Barriss. Espero que no, però si aquesta passa, l’hauràs de reconèixer i resistir-te.

Et sentiràs malament?

No, en absolut. Et sentiràs millor que mai en la teva vida, millor del que pensaves que podries sentir-te. Et sentiràs plena de poder, plena, satisfeta. I el pitjor de tot, sentiràs que està bé. I aquí és on es troba el veritable perill.

Barriss Offee hi era, sota la violència del cel tempestuós, a tan sols una empenta del dit d’unir-se a la Força de la forma més meravellosa que mai abans hagués sentit, o imaginat.

I en aquest instant, en aquest segon, en aquest eó, va comprendre el que la seva Mestra va intentar dir-li aquell dia al parc. Que rendir-se al Costat Fosc era el camí a la ruïna, a una corrupció fins i tot pitjor que la mort. Morta no podria fer mal a ningú. Però viva, i amb el Costat Fosc com a guia, es convertiria en un monstre.

També va recordar una cosa que ella mateixa li havia dit a Uli un parell de setmanes abans:

Els qui abracen el Costat Fosc no es consideren malvats. Creuen que estan fent el que han de fer per les raons correctes. El Costat Fosc controla la seva manera de pensar, i ells acaben creient que la fi justifica els mitjans, per molt terribles que siguin.

Hi havia estat la seva experiència pròpia del Costat Fosc? No, va pensar. Com li havia dit a Uli, la Força no escollia bàndol. Però assumir aquest tipus de poder, per molt noble que fos la intenció, li portaria gairebé segur a la ruïna, si no era avui, seria demà, o passat. La temptació d'usar-lo seria cada vegada més imperiosa, les raons cada vegada estarien més justificades. Sabia de tot cor que allò era cert. Aquest tipus de poder no podia ajudar-la, sinó convertir-la en una addicta. Consumiria a qualsevol que no fos absolutament pur, omniconscient i totalment desprès. Barriss sabia que no era mala persona, però tampoc era perfecta, i un contacte periòdic de tal magnitud amb la Força requeriria de la perfecció per sobreviure incorrupta.

Quina lògica tenia posseir els poders d'un déu sense disposar de la saviesa d'un déu?

–Barriss?

Estava tan submergida en els seus pensaments que no s'havia adonat que Uli trotava cap a ella. El va mirar sorpresa.

–Estàs bé? –va exclamar ell.

Ella va somriure. Es va treure l'ampolla del braç amb cura i la va tornar a ficar a la butxaca.

–Sí –va dir ella–. La veritat és que sí.

Un altre impacte de llamp, un altre reguitzell cromàtic d’ionització. Uli va mirar nerviós cap amunt.

–Se suposa que hem de posar-nos tots a cobert. Agafa un dosímetre per assegurar-te que no t'estàs fregint amb les radiacions secundàries; pel que sembla la cúpula no resistirà molt més. I més et val fer les maletes, fica només l'essencial, un paquet per persona. Si la infanteria d'androides aconsegueix colar-se entre els soldats, haurem de marxar ràpidament. Ara mateix sembla que la lluita està equilibrada, però qui sap el que podria passar...

–Entenc. Gràcies, Uli.

Ell va fer que sí i es va allunyar en la resplendor creixent. Ella també es va donar la volta, però alguna cosa la va detenir. En aquest moment, Barriss va sentir que alguna cosa sorgia en el seu interior, una certesa tan forta i real com el seu viatge al centre de la Força: ja no era una padawan.

I la certesa del perquè bullia al seu interior era inconfusible:

Et converteixes en un autèntic Cavaller Jedi en el moment en què t'adones que ja n’ets un.

Allà, dempeus, entre el caos i la cacofonia de la tempesta i l'atac separatista, Barriss Offee va tirar el cap enrere i va esclatar a riallades.

Següent