La confrontació final (XIII)

Anterior

Capítol 13

Ry-Gaul va liderar el camí.

–Quan no vaig poder entrar, vaig seguir el mur de tornada a la muntanya. Hi ha un vell hangar d'aterratge. És bonic... potser cent badies de servei a cada costat. Vaig travessar una de les badies de l'extrem. Aquí és on són.

–Els Padawans no sabran que és un Sith–, va dir la Soara–. Fins que...

Tots van acabar la frase en les seves ments. Fins que sigui massa tard.

Ry-Gaul els va portar a ritme constant cap avall. Obi-Wan podia sentir la muntanya com si estigués pressionant sobre la seva esquena. Com més s'acostaven, més por sentia.

Estaven en les profunditats del monestir ara. Fins i tot encara que estigués en ruïnes, Obi-Wan podia veure com de diferent que era del Temple Jedi. Tot i que el monestir Sith havia tingut els mateixos objectius –Estudiar i entrenar– estava clar que aquest havia estat un lloc governat per la por. El Temple tenia grans habitacions, però també tenia espais tranquils, classes plenes de llum, jardins. Els Jedi creien que la bellesa era una part de la Força, i l’encoratjaven. El so de l'aigua, el joc de llums, la gràcia d'una escala corbada... el Temple havia estat planejat com un lloc de confort així com de rigor.

Les línies d'aquest lloc eren dures. Les parets eren altes, però s'encongien lleugerament mentre s'alçaven, per crear una sensació d'estar atrapat. Els angles estaven lleugerament desviats d'una manera que Obi-Wan es va adonar que era deliberada. El monestir estava dissenyat per intimidar, per mantenir els éssers desequilibrats. No hi havia obertures a l'aire o a la llum. Només hi havia pedra grisa freda, enormes columnes, terres durs. Enmig de les pedres humides, Obi-Wan encara podia sentir la por que havia governat allà, els molts éssers que havien vingut a aprendre el mal, els qui havien vingut innocentment, esperant algun tipus d'il·luminació, i havien estat atrapats pels seus propis desitjos.

Es va estremir. Era com si pogués sentir cada vida desaprofitada. Cada terrible mort.

La resta dels Jedi estaven en silenci. Sabia que ho sentien també.

A la fi Ry-Gaul va travessar una entrada cap al que una vegada havia estat una badia de servei. Van veure a Auben cobrint-se darrere les restes d'un vehicle antic. Sense paraules, ella va assenyalar a l'arc corbat que portava a l'hangar.

Va ser el silenci el que els va espantar. Van córrer fora cap a l’hangar.

Estava amuntegat de restes de droides... tants que Obi-Wan va trontollar. Els Padawans els havien destruït tots?

Van poder veure que la batalla acabava d'acabar just segons abans. Tru era a terra. Ferus inclinat sobre ell, atenent una ferida amb bacta. Darra es va girar i els va veure, el seu sabre làser encara activat. Ella el va apagar mentre Ry-Gaul es movia cap al seu Padawan ferit amb una habitual velocitat eficient.

La por es va alçar en Obi-Wan.

On és Ànakin?

Darra va veure la pregunta en els seus ulls.

–Va córrer en aquella direcció... crec que va veure alguna cosa. –Ella va assenyalar cap a la foscor a l'extrem del vast hangar.

Obi-Wan va començar a córrer. Hauria de confiar en la Força per trobar a Ànakin. Es va obrir a ella, esperant que li revelés el que necessitava saber. Estava ferit el seu Padawan? Hi havia passat el pitjor?

No tenia cap dubte de què estava perseguint Ànakin. Sense importar el que Ànakin pensés, no estava equipat per tractar amb un Sith.

Obi-Wan va córrer cap a la foscor. No podia arriscar-se a tenir llum, ni tan sols el seu sabre làser. La foscor va semblar envair els seus pulmons, fent-li difícil respirar. Reptà sobre els blocs caiguts de pedra, parts de motors, les restes de màquines i esquelets de vehicles. Era difícil mantenir el ritme però no va fer cap so.

Va veure moviment davant i es va adonar que havia trobat a Ànakin. L'alleujament li va inundar, deixant-li feble per un moment. Hi havia tingut tanta por, i ara es preguntava momentàniament sobre la seva por. Semblava desproporcionat davant el que sabia de les habilitats d'Ànakin. Tot el que sabia era que tenia una necessitat aclaparadora de protegir al seu Padawan del Sith, de romandre entre Ànakin i el Costat Fosc. Natural, va suposar.

Ànakin s'estava movent ràpidament, abraçant el mur de l'hangar. La seva concentració era tan intensa que no va veure a Obi-Wan al seu darrere. Obi-Wan ho va notar amb alarma. Quantes vegades havia advertit a Ànakin que mai se centrés només en la meta per davant, sinó que llancés la seva atenció com una xarxa, tan lluny al seu voltant com pogués? Hi hauria d'haver percebut al seu Mestre. Obi-Wan va accelerar el pas. Va percebre el Costat Fosc de la Força créixer i reunir-se, i va voler cridar a Ànakin, però no volia revelar la seva posició.

No necessitava preocupar-se. Qui fos que fos el Sith, sabia exactament on era Ànakin, ja que, per a horror d'Obi-Wan, el seu aprenent va ser sobtadament alçat com una nina de drap i va ser llançat a l'aire. El cos d'Ànakin va xocar contra les restes d'un creuer. Va caure a terra.

Obi-Wan va córrer cap endavant, el seu sabre làser activat i preparat per a la batalla. Va mantenir la seva concentració àmplia, just com havia ensenyat a Ànakin. Sabia que el Sith estava al corrent que hi era, i no tenia cap dubte que estava al corrent que correria a ajudar al seu aprenent.

No va arribar cap atac. Ànakin ja s'estava recuperant mentre Obi-Wan s’inclinava sobre ell, ràpidament buscant trencaments o commocions.

–Estic bé. –Va grunyir Ànakin–. Només... avergonyit. Mai havia sentit alguna cosa com això.

–Li vas veure?

–Només des del darrere. Alt. Vestit amb una capa amb caputxa fosca que es movia per terra. No li vaig veure la cara. Ni tan sols es va girar. Vaig sentir la Força venir a mi com un canó de blàster automàtic... –Ànakin va lluitar per posar-se dret–. Podria ser un Sith.

–Ho sé.

Ànakin es va llançar cap endavant.

–On vas? –va preguntar Obi-Wan.

Quan es va tornar, Obi-Wan va poder veure la cara d'Ànakin patir un canvi. Cada múscul tens, i els seus ulls tornats del tot.

–Tenim una oportunitat per parar-li, –va dir Ànakin.

–Necessitem als altres.

–Serà massa tard.

Obi-Wan va vacil·lar només una fracció. Ànakin tenia raó. Havien d’intentar-ho. Va començar a anar cap endavant, i junts es van moure més lluny cap a la foscor.

–Mantingues àmplia la teva concentració, –li va advertir Obi-Wan en un to baix–. Vindrà des de qualsevol lloc quan vingui.

–Aquesta vegada estaré preparat.

–No siguis tan confiat, –va respondre Obi-Wan–. Probablement no ho estaràs.

S'estaven acostant al final de l'hangar. Ell ho va percebre més que veure-ho. Els vehicles corroïts eren més nombrosos ara, alineats com fantasmes foscos, gegants.

Com fantasmes...

Fantasmes que es mouen...

Obi-Wan va apartar la mirada. Podia haver jurat que les naus antigues s'estaven movent.

Llavors ho va saber.

–Per aquí! –va cridar ell, mentre el primer vehicle de cop i volta els va passar per sobre. Els hauria aixafat si Obi-Wan no hagués corregut cap a un costat amb Ànakin seguint-lo. Es va enganxar a la paret mentre un altre vehicle es movia, la seva ala irregular una arma letal, capaç de fer-los miques. Un creuer de sobte brunzí cap a la paret, just cap a ells.

–A terra! –Ànakin i Obi-Wan van colpejar el sòl, abraçant les pedres mentre el creuer passava sobre ells i xocava contra la paret.

Les parts del vehicle van començar a caure com pluja. Els cops eren diàfans. Van saltar, girar, i es van ajupir per evitar-los, usant la Força per rebutjar-los quan podien. Finalment van arribar a descansar a l'ombra d'una de les estàtues gegants. Obi-Wan es va inclinar contra un peu amb urpes i va encongir els ulls cap a la foscor.

No podia veure el Sith, però sentia l'entreteniment del Sith, el seu triomf.

Els vehicles ara xocaven els uns contra els altres, creant una massa sòlida de metall carrisquejant, eficientment bloquejant la part davantera de l'hangar.

Ànakin va córrer cap a la muntanya de metall i va tractar d'enfilar-se a sobre. Obi-Wan va sentir al Costat Fosc alçar-se com una onada i després caure, deixant un buit enrere.

–No serveix de res, –va dir a Ànakin–. El Sith s'ha anat.

–Anat. –Ànakin va repetir la paraula buida.

–No et preocupis. –Obi-Wan va enfundar el sabre làser–. No tinc cap dubte que el trobarem de nou.

Següent