Capítol
5
Per
descomptat que Boba havia estat fora del planeta abans.
Havia
nascut en el plujós Kamino i havia enterrat al seu pare a Geonosis, un planeta
desert més desolat que Tatooine. Havia estat a Aargau, on va recuperar el que
quedava de la fortuna del seu pare i va explorar la traïdora i laberíntica
Ciutat Subterrània del planeta. I abans d'això, havia estat en una lluna de
Bogden i el món enverinat de Raxus Prime. Raxus Prime va ser on Boba es va
reunir amb l'home al que el seu pare havia anomenat «El Comte».
Algunes
persones coneixien al Comte com Dooku, un líder dels Separatistes. Uns altres el
coneixien com Tyranus. Darth Tyranus va ser l'agent que havia triat a Jango
Fett com la font per al gran exèrcit clon de la República.
Ara
la República i els Separatistes estaven en guerra. El Comte Dooku i Tyranus
estaven en bàndols oposats del conflicte.
I
només Boba Fett sabia que Tyranus i Dooku eren el mateix home.
Aquest
coneixement havia salvat la vida d’en Boba a Aargau. Aquest coneixement era una
arma.
Com a
arma, va donar gran poder a Boba.
I com
a arma, tenia el poder de matar a aquells els quals la usessin.
En la
cabina de l'Esclau I, Boba va fer una
comprovació d'última hora a les armes de foc emmagatzemades i llestes per usar.
–Motxilla
coet, blàster, generador de la motxilla coet, atordidor d'ions, míssils de combat…
–Boba comptava el seu mortífer arsenal–. Disparadors de dards, llança-coets,
llançador de cable…
Jabba
podria ser cobejós, repugnant i estar famolenc de poder. Però quan es tractava
d'equipar al seu caça-recompenses favorit, era tan generós com eren d'estúpids
els seus guàrdies gamorreans.
Noves
armes brillaven en els magatzems de càrrega de l'Esclau I: blàsters, ionitzadors, míssils de plasma. I, a petició d’en
Boba, Jabba havia organitzat la instal·lació d'un nou inhibidor de sensors a l'Esclau I, així com un escut
d'invisibilitat intersticial d'avantguarda. Però el millor de tot va ser el
brillant conjunt de blàsters Westar-34 en el cinturó d'armes d’en Boba.
–Mai
et decebré, pare. No mentre tingui aquests –va murmurar Boba quan comprovava el
cartutx de la cèl·lula d'energia del blàster.
Una
vegada els Westar-34 havien pertangut a Jango Fett. Ara eren del seu fill. Els blàsters
havien estat dissenyats per Jango, i fets especialment per a ell. Eren prou
compactes com per encaixar en una motxilla coet, les armes estaven fetes amb un
aliatge dallorià d'un valor gairebé incalculable, dissenyades per suportar la
calor d'un forn.
Boba
no estava segur del que li esperava a Xagobah. Però estava bastant segur que la
cosa es posaria calenta una vegada que arribés allà.
Es va
col·locar darrera de la consola de la nau i va posar rumb a Xagobah. Mirà cap a
fora del parabrisa.
–Sembla
que no sóc l'únic caça-recompenses ansiós per sortir –va dir.
En el
moll d’atracada al seu al voltant, altres dotzenes de naus eren a punt de
partir de Tatooine. Hi havia droides astromecànics i mecànics ughnaught pertot
arreu, barallant-se per fer ajustos d'última hora a les naus espacials i
speeders. En el bromós aire, tenyit de vermell per sobre d'ell, Boba va poder
distingir més naus espacials, parpellejant com estels fugaços. Va activar la
ignició dels motors de l'Esclau I.
Amb
un baluern ensordidor i una ràfega explosiva i flamejant dels reactors de
fusió, l'Esclau I va salpar del moll d’atracada.
–Sí!
El cor
d’en Boba palpitava amb l'emoció que acompanya a cada nova missió. Sota ell, el
Mar de les Dunes s'estenia com una flama per la superfície de Tatooine. I com
una flama, les dunes vermelles i taronges es van esvair gairebé immediatament
en negre, quan l'Esclau I va
travessar l'atmosfera del planeta i es va dirigir cap al vast regne de l'espai.
Boba
va comprovar les coordenades de Xagobah. Mirà per fora del parabrisa i va veure
els habituals centelleigs i resplendors dels planetes i els estels llunyans.
Va arrufar
les celles.
–Què
és això?
En la
part inferior de la pantalla, una cosa que brillava i es llançava com un
asteroide. Una cosa que no hauria d'estar allà
–No
hi ha asteroides en aquest sector –va dir Boba–. Ni agitacions planetàries
recents…
Boba
va comprovar ràpidament el pla de vol de l'Esclau
I. No hi havia cap signe d'activitat de meteorits. La llum brillant es feia
més gran en el parabrisa. Boba es va inclinar cap a endavant.
–Això
no és un asteroide!
Instintivament
va prendre la unitat de control de llançament de míssils de l'Esclau I.
–Això
és un caça! –va cridar–. I m'està seguint!
Els
seus dits van creuar ràpidament la consola. Immediatament la imatge ampliada
d'un aerolliscador exodrive Koro-1 va omplir la pantalla. Boba va copejar
furiosament la consola. Necessitava les dades de registre d'aquest vehicle…
Unes
lletres platejades van omplir la pantalla. Registre andoà, autoritzat a Urzan
Krag de Krag Fanodo.
–L’aqualish
–va sospirar Boba–. També vol aquesta missió. Bé, doncs no va a aconseguir-la!
Davant
seu, el parabrisa estava roent. L'Esclau
I s'estremia com si hagués iniciat la re-entrada.
–M'està
disparant!
Immediatament
Boba va entrar en mode d'atac. El buc andoà va desaparèixer de la vista.
–Té
un dispositiu de camuflatge –va murmurar Boba–. Bé, jo també.
Boba
va desplegar els anul·ladors de sensors de l'Esclau I , a continuació, va activar els detectors de míssils. Li
van indicar que la nau andoana estava en algun lloc darrere d'ell.
–Vols
jugar a fet i amagar? –va dir Boba. Va agafar els controls dels canons làser de
l'Esclau I i va disparar–. Bé,
amaga't d'això!
Els
rajos d'energia van travessar el negre buit fora de la nau. Van trobar
l'objectiu i van semblar liquar-se al voltant d'ell. El contorn de l’aerolliscant
andoà va aparèixer, embolicat en plasma ardent.
El
navili andoà semblava surar com una llàgrima que espera caure.
Un
instant després una flamarada encegadora de plasma blava i blanca va embolicar
la nau de l’aqualish.
–T’he
enxampat! –va exclamar Boba.
De l'explosió,
unes ones d'energia es van sacsejar violentament al voltant de l'Esclau I, després, es van dispersar. On
l’aerolliscant andoà havia estat, unes brillants taques de restes suraven,
com un camp d'asteroides en miniatura.
–Quina
gran manera de començar el dia! –es delectà Boba. Els seus ulls brillaven
mentre activava el programa de navegació de l'Esclau I. Es va inclinar cap a davant, programant automàticament
amb els dits les coordenades de la seva destinació.
–Propera
parada, Xagobah!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada