CAPÍTOL 9
Ajupida darrere del
gran tronc d'un arbre antic, Kilindi Matako es va quedar a l'ombra de l'arbre
mentre mirava l'escarpat cingle, rocós a la vora del bosc. Va mirar a Maul, que
estava ajupit al costat d'ella, i va xiuxiuejar:
–Preparat?
Maul va assentir. Sis
anys havien passat des de la seva arribada a Orsis. Més alt i més fort, encara
no sabia la seva pròpia edat, però basant-se en les seves observacions
d'humanoides similars, suposava que tenia prop de tretze anys. Tot i que ja era
considerat un mestre de nombroses arts marcials, encara tenia dificultats
treballant com a part d'un equip.
Excepte quan se l’aparellava
amb la Kilindi.
Kilindi es va moure
primer, enfonsant-se des de l'arbre de manera que va rodar per sobre de les
fulles mortes i va arribar a aturar-se darrere l'altre tronc. Una explosió
sobtada de foc de blàster es va enfonsar a terra entre els dos arbres. Una
segona explosió va penetrar en el costat oposat al de l'arbre més enllà del que
s'havia mogut la Kilindi. La trajectòria dels raigs blàster indicava que els
trets venien de la part superior de la cinglera, prop de sis metres per sobre
de la posició de la Kilindi. Ella va tornar la mirada cap a on havia deixat a
Maul, però ja s'havia esvaït. Ella va esperar.
Tot just deu segons
més tard, Kilindi va escoltar un crit d'horror sobre la cinglera. Un blàster va
disparar i els crits es van aturar, una tercera veu va cridar.
–Missió complerta. Tot
net. –La tercera veu era la d’en Maul.
Kilindi es va moure al
voltant de l'arbre i va caminar a camp obert, dirigint-se a la base de la
cinglera. Li va portar gairebé tot un minut escalar la paret de roca. Mentre
s'enfilava, va veure tres remots esfèrics surant fora del bosc i alçant-se en
l'aire. Sabia que els remots pertanyien al Mestre Trezza, i que els utilitzava
per rastrejar als cadets durant els exercicis.
Quan la Kilindi va fer
el cim de la cinglera, va trobar a Maul dret a una curta distància de dos
companys cadets, els rodians Hubnutz i Fretch. Els rodians estaven aferrant-se
els seus respectius braços drets, asseguts a terra al costat dels trossos
destrossats dels seus blàsters.
–Moltíssimes gràcies,
Maul. –Esbufegà Hubnutz sarcàstic–. Que bé de la teva part que només ens hagis
fracturat els nostres braços aquesta vegada.
El motor d'un elevador
repulsor va sonar des de dalt, i Kilindi i els rodians van alçar la mirada per
veure la llançadora del Mestre Trezza aproximar-se des de l'Acadèmia d’Orsis.
Els tres remots van pujar a la llançadora i es van ficar en una escletxa d'un
conjunt sensor del navili.
–Oh, no és terrible? –Va
dir Fretch–. Ara hem d'escoltar a Trezza donar-nos la xerrada de com ho hem
espatllat.
–Sí, Maul, ets un
príncep reial. –Va dir Hubnutz mentre la llançadora aterrava.
Maul va ignorar als
rodians i la llançadora mentre s'alçava en la vora del cingle mirant per sobre
i al lluny per la vegetació del bosc, mirant en direcció a la serralada de
muntanyes distant que estava interrompuda pel Canó Brivall, on Sidious havia
adquirit una antiga fortalesa perquè s'utilitzés com el seu retir privat durant
les visites a Orsis. Amb el permís d’en Trezza, a Maul se li permetia viatjar amb
una moto speeder a la fortalesa, on el seu Mestre continuava entrenant-lo en
els camins de la Força i també en el combat amb sabre làser.
El meu Mestre hi és ara. Esperant-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada