CAPÍTOL 3
–Digues el que saps
dels Jedi, Maul.
Sidious i Maul estaven
dins de la sala d'entrenament en la instal·lació de Mustafar. Sidious estava al
costat del droide de sis cames. El droide estava operant un cabestrant que
controlava un llarg cable de metall que s'estenia fins al sostre. Maul estava
penjant cap per avall, el seu petit cos embolicat en cadenes, penjant del cable
del cabestrant. Vuit metres més avall del cap invertit d’en Maul hi havia una
tina oberta d'àcid.
–Només sé el que he
après de les cintes de dades, Mestre, –va panteixar Maul en resposta. Parlar
era difícil a causa de què la cadena estava fermament ajustada contra la seva
gola. Els canells estaven lligats darrere de la seva esquena, i mentre lluitava
per alliberar les seves mans, el droide va començar a maniobrar el cigonyal del
cabestrant, lentament baixant a Maul del sostre. Calculava que al ritme que
estava descendint, tenia prop de deu minuts per escapar–. Els Jedi, –va
continuar ell–, són guerrers que són poderosos en la Força. Utilitzen armes anomenades
sabres làser. Tenen la seva base al planeta Coruscant. Serveixen a la República
Galàctica com a guardians de la pau.
Sidious va somriure.
–Això és d'acord a les
cintes de dades. Però el que jo vaig a dir-te és la veritat. –Ell es va
allunyar del droide i va començar a caminar en un ampli cercle al voltant de la
tina d’àcid–. L'Orde Jedi va ser fundat fa cinc mil anys per un grup d'éssers
que eren poderosos en la Força. Abans de l'Orde Jedi, com éssers sensibles per
força estaven aïllats en comptes d’units. Alguns eren vistos com mags. Altres
com dimonis. No hi havia molts. Gairebé tots eren considerats únics en els seus
propis mons. Eren individus forts, poderosos. Lliures per viure i morir com
desitgessin.
–Però l'Orde Jedi va
canviar tot això. Van començar a analitzar la Força per entendre el seu poder.
Van esbrinar que hi havia un ampli espectre que era influenciat per les
emocions. Van debatre sobre els seus descobriments. Amb el temps, van descobrir
que hi havia molt que no podien entendre, i van escollir creure el que volien
creure. Creien que alguns misteris era millor que es quedessin sense resoldre.
Creien que la pròpia Força els estava provant. Com nens de ment estreta,
supersticiosos, van crear explicacions per a la Força.
–I en lloc d'abraçar
tot l'espectre de la Força, els Jedi van ignorar les infinites tonalitats de
gris que s'estenien entre la llum i la foscor. Van declarar que el Costat Lluminós
de la Força era bo i el Tenebrós era dolent. Per a ells, no podia haver punts
mitjans, no hi havia terreny mig. –Sidious va deixar sortir un sospir exasperat–.
Una cosa és examinar un camp d'energia que penetra a la galàxia. Però donar-li
a un camp d'energia les característiques del bé i el mal? Un podria ben dir,
«Aquest núvol vol protegir-nos de la radiació solar», però altres que el núvol
vol matar-nos amb els seus rajos.
»I llavors els Jedi
van declarar que néixer amb poders de la Força no era un do o una maledicció.
Van insistir que era una crida. Van proclamar que la Força mai havia de ser
utilitzada per a propòsits egoistes, que tots els éssers sensibles per força
estaven obligats a utilitzar els seus poders en benefici d'altres. –Sidious va
agitar el cap amb penediment–. Molts usuaris de la Força es van unir a l'Orde
Jedi, però els Jedi no estaven satisfets amb els seus números. Buscaven als
anomenats mags i dimonis, i els van donar tres opcions. Unir-se als Jedi,
deixar d'utilitzar els seus poders de la Força, o morir.
Sidious es va aturar
per mirar a Maul. Maul havia viatjat fins a gairebé la meitat de la tina
d'àcid. Hi havia tret la seva mà esquerra de les manilles i ara estava
treballant per alliberar la seva dreta.
–Uniu-vos als Jedi. –Va
dir Sidious–. Renuncieu a la vostra individualitat i llibertat, i lluiteu només
quan els Jedi us diguin que lluiteu. Deixeu d'usar els poders de la Força. Un
bé podria dir-li a una forma de vida corrent que deixés de viure. Moriu. Bé, no
crec que això requereixi una explicació. I així, els Jedi no només van
augmentar les seves files sinó que van destruir a aquells que no estaven
d'acord amb ells.
»Els Jedi van
convèncer la República Galàctica que podien ser els guardians de la República.
L'Orde Jedi va prosperar, i van expandir la seva autoritat més enllà dels Mons
del Nucli. Van utilitzar els seus poders i els seus sabres làser per aniquilar
aquells que s'hi oposaven. Durant molts mil·lennis, els Jedi no van ser
desafiats. I es van tornar confiats. Tan confiats que difícilment podien
imaginar la possibilitat que alguns Jedi
no volien ser Jedi.
»Però fa gairebé set
mil anys, un grup de Jedi es va rebel·lar contra la seva pròpia gent. La
batalla que va tenir lloc durà cent anys. Els anomenats guardians de la pau van
creure que la guerra havia acabat quan van expulsar als rebels supervivents a
una regió inexplorada dels Territoris de la Vora Exterior. Però els exiliats no
van trobar la seva fi en la Vora Exterior. Van descobrir l'espècie Sith, i van
utilitzar els seus poders per conquerir als Sith. Es van convertir en Lords
Sith.
Sidious va alçar la
seva mà dreta lentament i va examinar les seves ungles.
–Maul, en els teus
estudis de la història i de la galàxia, has trobat alguna cinta de dades sobre
els Lords Sith?
Maul havia alliberat
l'altra mà i ara estava doblegat pel pit, alçant el seu tors per poder
treballar en les cadenes que estaven mossegant-li els turmells. Va mirar a
Sidious i va respondre:
–No, Mestre.
–Això és perquè els
Jedi van destruir molts registres. –Sidious va flexionar els seus dits, llavors
va baixar la seva mà a un costat–. Els primers Lords Sith tenien un governant,
el Lord Fosc dels Sith, i els seus exèrcits eren legió. Finalment, van
descobrir el camí de tornada a l'espai de la República i van lluitar contra els
Jedi a la Gran Guerra hiperespacial. Van perdre, però el Lord Sith Naga Sadow
va sobreviure i va aconseguir conservar el seu esperit en una tomba.
»Centenars d'anys
després de la mort de Sadow, un Jedi anomenat Freedon Nadd va reviure el seu esperit.
Nadd es va tornar el nou Lord Fosc, i va utilitzar els seus poders per
conquerir el món d’Onderon. Seguint l'exemple de Sadow, Freedon Nadd també va
conservar el seu propi esperit en una tomba. Molts segles després, l'esperit de
Nadd va ser despertat pel Jedi Exar Kun, que es va convertir en el següent Lord
Fosc. Exar Kun es va aliar amb un Jedi capritxós anomenat Ulic Qel-Droma, i
junts van establir un Orde Sith governat per dos, un Mestre i un aprenent.
Aquests dos Lords Foscos van fracassar en conquerir als Jedi perquè van acabar
lluitant l'un contra l'altre, com ho van fer els seus successors, un altre
parell d'antics Jedi, anomenats Revan i Malak. La història, segons sembla, es
repetia. –Sidious va mirar a Maul–. Vaig massa ràpid per a tu?
–No, Mestre. –Estava tenint
algunes dificultats amb les cadenes dels seus turmells, i estava prou a prop de
l'àcid com perquè l'olor li cremés les fosses nasals.
–He oblidat esmentar
que Revan i Malak es reanomenaren com Darth Revan i Darth Malak. Alguns
historiadors creuen que Darth és una contracció de Fosc[1]
i Sith, mentre que altres suggereixen que és una corrupció de daritha, una
paraula antiga Rakata per «emperador». En qualsevol cas, l'honorífic Darth va
ser introduït en els Lords Sith. Seguint a Revan i Malak, altres antics Jedi
van assumir el títol de Lord Fosc... i cap va aprendre dels errors dels seus
predecessors.
»La història va donar
un gir diferent fa prop de mil anys, quan un altre antic Jedi, anomenat Kaan,
es va alçar entre les files d'un nou orde d’autoproclamats Lords Sith. Després
que Kaan es convertís en Lord Fosc i s'unís a milers de seguidors, va tractar
d'evitar els errors dels seus predecessors. Per evitar les lluites internes,
Kaan va proposar que tots els Lords Sith eren iguals. L'exèrcit de Kaan es va
conèixer com la Germandat de la Foscor.
La pinça del droide va
perdre la seva adherència al cigonyal del cabestrant. El cable de metall va
lliscar mig metre abans que el droide aturés el cigonyal amb una altra pinça.
El cos d’en Maul va caure i es va sacsejar violentament en l'aire. No va cridar
sinó que va romandre centrat en les seves cadenes mentre continuava el seu lent
descens cap a l'àcid, el qual estava ara més a prop del que havia anticipat.
–A la batalla de
Ruusan. –Va continuar Sidious–, els Jedi van superar a la Germanor de la
Foscor. No sent la rendició una opció, Kaan va crear una arma alimentada per la
Força anomenada una bomba mental, que podia destruir a tots els usuaris de la
Força en el seu radi d'explosió. La bomba mental va matar a Kaan, el seu
exèrcit, i a molts Jedi.
–Però un Lord Sith va
sobreviure. Darth Bane. Bane sabia que Kaan s'havia equivocat en creure en la
força dels nombres. Bane sabia que massa Lords Sith resultava en massa enveja i
competència. Tothom volia ser el líder, el Lord Fosc, i gairebé tothom estava
disposat a matar els altres membres de la Germandat per aconseguir aquesta
meta. I per tant Bane va establir la Regla de Dos. Un Mestre Sith. Un aprenent
Sith. –Sidious va mirar a Maul, que estava encara lluitant amb les cadenes, i
va afegir–. Qualsevol més seria perdre el control.
Maul es va alliberar,
va agafar la cadena, i es va balancejar cap a fora, retorçant el cos enmig de
l'aire per aterrar dempeus al costat de la tina plena d'àcid. Va mirar a
Sidious. Tot i que no sabia la seva pròpia edat, ara era gairebé tan alt com
els malucs d’en Sidious. Ell va dir:
–Mestre, els Lords
Sith encara existeixen?
–Jo no descartaria la
possibilitat, –va dir Sidious–. Simplement recorda, els Jedi no toleren als
usuaris de Força de fora del seu orde. És per ells que tu i jo vivim en secret.
Si t'haguessin descobert a Dathomir abans que jo, haurien intentat modelar-te
en un dels seus. Un servent dement, obedient a la República. Si haguessin
fracassat, t'haurien destruït. Ara que saps la veritat, com descriuries als
Jedi?
Maul va pensar per un
moment, llavors va afegir.
–Són covards, Mestre.
Covards i tirans. Són febles.
Sidious va somriure.
–No subestimis als
Jedi. Fins i tot encara que tinguin un defecte fatal, són formidables.
–Quin és el seu
defecte fatal, Mestre?
–La compassió. –Sidious
va mirar a la cadena que Maul havia deixat gronxant-se cap enrere i cap endavant
sobre la tina d’àcid–. Has trigat massa a alliberar-te. Faràs l'exercici de
nou. Però aquesta vegada el droide baixarà la cadena més ràpid.
Maul es va inclinar.
–Sí, Mestre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada