La ira d’en Darth Maul (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

–Comença! –va dir el droide.

Maul va córrer ràpid pel terra de la sala d'entrenament, dirigint-se directament contra la paret. Diversos mesos després de la seva arribada a la sala d'entrenament, estava familiaritzat amb la rutina. Es va llançar del sòl amb el peu esquerre, va colpejar la paret amb el dret, i va córrer diversos passos per la paret abans d'allunyar-se empenyent-se amb els peus, girant amb el cos cap enrere per l'aire. Va aterrar dempeus, llavors va esprintar cap enrere fins a la paret i va repetir l'exercici una altra vegada. I una altra.

El droide de sis cames observava cada moviment, assegurant-se que Maul feia l'exercici exactament com Sidious havia ordenat. Sidious li havia dit a Maul que l'exercici estava dissenyat per formar força, agilitat, i memòria muscular. Sidious també havia insistit que si a Maul se li acabava el temps i donava la tombarella de la paret de forma incorrecta, acabaria amb el coll trencat.

Maul va continuar l'exercici fins que el droide li va dir que s'aturés. Mentre aterrava sobre els seus talons, sentia el seu cor martellejar dins del seu petit pit. Volia desesperadament descansar a terra, però descansar no li estava permès fins que el droide ho digués.

–El teu temps ha millorat, –va dir el droide. Ràpidament estenent un dels seus braços pinça, li va donar amb un elèctrode, donant-li una descàrrega al noi.

Maul va serrar les seves dents i li va fer una ganyota al droide. Encara que sabia que el droide simplement estava duent a terme les ordres del Mestre Sidious, ensenyant a Maul a estar preparat per tractar amb el dolor en qualsevol moment, encara estava ressentit per rebre descàrregues quan no havia fet res malament. El droide li va tornar la mirada a través dels seus fotoreceptors mancats d'emoció. Maul podia anticipar moltes coses, però mai sabia quan el droide anava a donar-li una descàrrega. El droide era massa ràpid.

No obstant això, Maul havia après molt durant el seu temps amb el droide a la sala d'entrenament. La sala tenia un equip d'exercici i armes especials, així com consoles d'ordinador que havien estat programades per educar i desafiar la ment i habilitats mecàniques d’en Maul. Podia identificar centenars de sistemes estel·lars, reunir complicats puzles tridimensionals, i localitzar les vulnerabilitats de gairebé cada criatura nativa de Mustafar. I a més de córrer per les parets, podia caminar amb les seves mans, ràpidament enfilar-se per una corda, trotar per un filferro, i saltar de cap a través d'un anell d'energia i sortir dret.

–Vés a la consola 3, –va ordenar el droide.

Maul va anar a la tercera consola d'ordinador i va seure davant l’holoprojector de l'ordinador. Mentre ficava les dues mans a les butxaques d'unió de la consola, es preguntava quina prova seria aquesta vegada. L’holoprojector va desplegar una seqüència de tres sistemes estel·lars diferents i va rotar cadascuna perquè Maul pogués veure les estrelles hologràfiques i els seus respectius planetes orbitant des de diferents angles. Llavors l'ordinador va tallar el projector, deixant a Maul mirant a l'aire buit. L'ordinador va dir:

–Identifiqui els sistemes segon, primer, i tercer, en aquest ordre.

–Malastare, Eriadú, i Denon, –va respondre Maul ràpidament. Esperava que l'ordinador li preguntés després pel nom de la ruta comercial que vinculava els tres sistemes, perquè sabia que la resposta era la Via Hydiana.

Però l'ordinador va dir:

–El Sistema Malastare inclou tres gegants gasosos. Nomena els planetes restants.

–Malastare i... Cogalle! –va dir Maul, el seu lleuger retard donant-li una punxada aguda al palmell de la seva mà esquerra. Maul encara estava doblegant-se del dolor quan l'altaveu d'àudio de l'ordinador va esclatar amb el rugit d'una bèstia gravat.

–Identifiqui l'espècie, –va dir monòtonament l'ordinador.

–Tulrus. –Maul de cop i volta va sentir un dolor punyent a la mà dreta, mentre es corregia a si mateix–. Tulrus del nord!

Les preguntes van continuar durant diversos minuts. Maul va cometre només tres errors. Quan l'ordinador va acabar, va retirar les seves mans adolorides de les butxaques de la consola i es va fregar els artells. Mentre s'aixecava del seu seient, el droide de sis cames va dir:

–Vés al ring.

El droide va seguir a Maul fins al ring, una plataforma circular que estava elevada trenta centímetres sobre el terra de la sala d'entrenament. Maul va saltar cap a la plataforma mentre el droide passejava sobre un grup d'armes properes i seleccionava un bastó fi fet de fusta. Agafant el bastó amb una única pinça, el droide va grimpar fins a la plataforma i es va enfrontar a Maul.

–Intentaré copejar-te. Tu intentaràs esquivar el cop. Cada cop o esquivada amb èxit compta com un punt. Treure a un oponent de la plataforma compta com tres punts. L'exercici acaba quan un de nosaltres aconsegueixi cinc punts. Entès?

–Sí. –La paraula tot just havia sortit de la boca d’en Maul quan el bastó va contactar amb el lateral de la cama esquerra. Va grunyir de dolor i ràbia.

–Oblidares saltar, –va dir el droide en un to burleta–. Punt per a mi.

El droide escombrà de nou, aquest cop inclinant cap a la cama dreta d’en Maul. Maul va saltar. El droide va deixar que la punta del bastó rebotés a la plataforma i la va portar agudament per colpejar la planta del peu dret d’en Maul. Maul va trontollar per la plataforma i va arribar a posar-se dempeus, els seus ulls cremant amb fúria davant el droide.

–Això ha d'haver dolgut, –va dir el droide–. El següent cop farà més mal. –El droide va fer un llançament ràpid cap a Maul, però el noi va llançar el seu cos a un costat i va rodar, amb compte de no anar sobre la vora de la plataforma.

–Punt teu. –Va dir el droide mentre llançava el bastó a l'aire. Maul va ignorar el bastó en l'aire i va mantenir els seus ulls en el droide. El droide va agafar el bastó amb una pinça diferent, llavors va saltar cap endavant. Maul es va enfonsar sota el droide, i mentre saltava sobre la plataforma, va escoltar el bastó brunzir al costat del seu cap.

–Punt teu de nou, –va dir el droide–. Estem empatats. –El droide va llançar el bastó cap enrere i cap endavant entre tres pinces, llavors el va agafar amb una única pinça i va rotar el seu braç de manera que el bastó va girar com una hèlix. El droide va augmentar la velocitat de la rotació, transformant el bastó en una creu amb prou feines visible.

Esperant que el droide avancés cap a ell. Maul es va preparar per allunyar-se saltant. No va estar preparat quan el droide va llançar el bastó giratori directament cap a ell, i ell va sentir la bufetada de la dura fusta contra el lateral de la cara. El bastó va caure lluny d’en Maul i va aterrar entre ell i el droide.

–Espero que estiguis aprenent d'això, –va dir el droide–. El marcador està tres a dos. –El droide va caminar cap endavant i va estendre el braç cap al bastó.

Maul va sentir un rampell de ràbia. La pinça del droide encara estava descendint cap al bastó quan l'arma va saltar de la plataforma i va volar cap a Maul. Maul va agafar el bastó amb les dues mans mentre mirava al droide.

El droide va retrocedir. Maul va sostenir el bastó davant d'ell. No sabia com el bastó havia arribat a la seva adherència, i no estava segur de què fer després. El droide no havia esmentat que el bastó pogués moure’s per si mateix ni si Maul guanyaria punts si obtenia el bastó o si donava cops al droide.

–Mai havies fet això abans, –va dir el droide, semblant sorprès.

Maul no sabia de què estava parlant el droide.

–El bastó va saltar. Jo... jo només el vaig atrapar.

–He de convocar al Mestre Sidious immediatament. –Els fotoreceptors del droide van parpellejar i es van tornar grocs mentre transmetia un senyal silenciós.

Maul es preguntava què havia fet malament. Llavors es va preguntar si el droide estaria intentant enganyar-lo pretenent contactar amb Sidious, i si estaria preparant-se per atacar de nou. Els fotoreceptors del droide van tornar a parpellejar a vermell, però no es va moure de la seva posició a l'altra banda del ring. Maul va continuar agafant el bastó de fusta, els seus ulls fixos en el droide.

Sidious va entrar a la sala d'entrenament. Maul va sostenir fortament el bastó però es va girar cap al seu Mestre. Encarant a Maul, Sidious va arribar a aturar-se a la vora de la plataforma elevada i va dir:

–Digues què va passar.

–El droide i jo estàvem entrenant, Mestre Sidious. –Maul va sostenir el bastó davant ell–. Això va aterrar al mig del ring. Llavors... va saltar i va aterrar a les meves mans.

Sidious va assentir com si ho entengués.

–Maul, què vas sentir abans que el bastó saltés?

Maul va mirar al droide.

–El marcador estava 3–2, Mestre. El droide estava guanyant. –Ell va mirar a Sidious–. Pensava que l'exercici no era just. El droide podia colpejar-me, però jo no podia tornar-li el cop.

–Poques coses a la vida són justes, jove. –Baixant la seva veu, Sidious va continuar–: Però no t'he preguntat el que estaves pensant. T'he preguntat... què vas sentir?

Maul va mirar al droide de nou.

–Vaig sentir ràbia, Mestre.

Sidious va somriure brillantment.

–Bé. Bé! –Sense apartar els ulls d’en Maul, va girar el cap lleugerament i va dir al droide–: Prepara el meu creuer.

–Sí, Mestre Sidious, –va dir el droide mentre baixava del ring.

–Vine amb mi, Maul, –va dir Sidious–. Anem a fer un volt.

El creuer d’en Sidious era un navili elegant amb una gran proa, la seva àrea de popa emmarcada per alerons angulars que es plegaven cap a dins durant els aterratges. Corria per l'hiperespai, la dimensió del viatge més ràpid que la llum. Sidious era al pont del creuer i havia deixat a Maul sol, amarrat al compartiment de passatgers del creuer. El noi es va asseure en silenci, els seus turmells estenent-se només un parell de centímetres sobre la vora del seu seient.

Maul va mirar a través d'una finestra de vistes rectangular per veure la cascada lluminosa de l’hiperespai. Havia estat excitat per deixar Mustafar, però també estava nerviós, perquè no sabia on li estava portant el seu Mestre o quin propòsit tenia el seu viatge. Abans, quan havien pujat a bord del creuer, Maul breument s'havia preguntat si Sidious pretenia emportar-se'l a un lloc llunyà, fora del sistema solar per matar-lo. Però després de pensar-ho, va decidir que era improbable que el seu mestre se l’emportés a algun lloc per matar-lo. Si Sidious el volgués mort, no perdria el temps viatjant per l'hiperespai per fer la feina.

El viatge no va durar molt. Maul va escoltar el motor d’hiperconducció del creuer apagant-se. Va continuar mirant per la finestra de vistes. Un moment després, els colors brillants de l’hiperespai es van esvair i van ser reemplaçats per un camp d'estrelles. El creuer es va inclinar a babord, i Maul va veure que havien arribat a l'òrbita d'un petit planeta. Va reconèixer un grup d'estrelles i es va adonar que encara eren al sector Atravis.

El creuer va baixar fins a la superfície del planeta i va aterrar. Sidious va caminar cap al compartiment de passatgers, va mirar a Maul, i li va fer un gest perquè sortís del seu seient. Mentre Maul es descordava el cinturó de seguretat i baixava a la plataforma, Sidious va passar la seva mà per un interruptor de control acoblat a la paret, que simultàniament va obrir l'escotilla d'estribord i va estendre la rampa d'abordatge. Maul va seguir al seu Mestre fora del creuer.

–Benvingut a Tosste, –va dir Sidious.

Un cel nebulós blau surava sobre el terreny blau grisós. Maul va mirar per una gran àrea de terra principalment plana i es va adonar d'algunes formacions de roca estranyament angulars en la distància. El terra estava cobert per grups esporàdics de pedres i penyals. Maul no va veure senyals de moviment.

–Fes una bona cop d'ull, –va dir Sidious–. Estem davant el que una vegada va ser el fons d'un oceà. Si alguna vegada va tenir un nom, aquest nom es va perdre amb el temps fa molts eons. Aquí, els únics registres històrics són les evidències geogràfiques. –Sidious va donar un parell de passos cap a Maul i va mirar cap a l'horitzó–. És difícil de creure que Tosste fos una vegada llar de bilions de formes de vida. Mentre que la vida en altres mons va evolucionar i va arribar a les estrelles, els habitants de Tosste mai van estar tan inspirats. Es van quedar aquí. Van morir aquí. I quin és el seu llegat? Res llevat fòssils. –Ell va capcinejar amb tristesa–. Viure sense deixar empremta és una cosa terrible. Morir en l'oblit és molt pitjor. –Ell es va girar per encarar-lo–. És... irresponsable.

Les paraules d’en Sidious gelaven a Maul. Estava suggerint el seu Mestre que ell era irresponsable? No estava segur. Es va quedar molt quiet i va romandre en silenci.

Sidious va mirar a l'horitzó de nou.

–Camina amb mi.

Deixant enrere el creuer, van procedir per un sortint proper de jaços de roca, que estava vorejat per un ampli camp cobert de petites pedres. Els cims eren un parell de grans penyals que s'alçaven sobre les pedres. Sidious i Maul es van aturar a la vora del llit de roca. Observant les pedres, Sidious va preguntar:

–Què és el que veus?

–Veig roques, Mestre Sidious.

Sidious va arrufar les celles. Llavors va assenyalar al centre del camp de pedres i va dir:

–Vés cap allà.

Maul sempre se sentia especialment vulnerable quan no podia veure al seu Mestre, però va fer el que li van dir, punt per punt. Es va aturar.

–Dóna’t la volta.

Maul es va girar per encarar al seu Mestre, Sidious estava amb les cames separades, les seves mans agafades darrere de la seva esquena. Sidious va dir:

–Sospito que cada criatura que ha viscut alguna vegada a Tosste no va pensar molt sobre les roques tampoc. Hi havia esperat que fossis més llest. T'ho preguntaré una altra vegada. Què veus, escampat a terra a tot el teu voltant?

Els ulls grocs d’en Maul anaven cap enrere i cap endavant. Ell només veia roques. Algunes eren graveta altres grans pedres, i hi havia puntes d'un parell de penyals. Com sempre, no volia decebre al seu Mestre, però no sabia cap altra resposta que la que ja li havia donat. Tornant la seva mirada a la cara del seu Mestre, va dir dubtós.

–Veig roques, Mestre Sidious. Milers de roques.

Una cosa dura va colpejar la clavícula de l'espatlla esquerra d’en Maul. Es va ajupir mentre girava per enfrontar-se al seu atacant, i mentre es movia, va veure l'objecte que li havia colpejat. Era una pedra, que va caure sobre les roques a prop dels seus peus. Maul va mirar pel paisatge gris blavós. No hi havia ningú darrere seu.

Una altra pedra va colpejar el bíceps dret d’en Maul. Ell va grunyir mentre es girava de nou, aquesta vegada per mirar de tornada al seu Mestre.

Sidious no s'havia mogut. Les seves mans estaven darrere de la seva esquena. Però pel rastre d'un mig somriure a la cara de l'Home, Maul de cop i volta va saber que les pedres no estaven volant per si mateixes.

Aixecant la seva mirada cap al cel, Sidious va dir:

–Les criatures que un cop pul·lularen per aquest oceà mort, no tenien imaginació. Finalment, és pel que totes van morir. Van fracassar en veure... el potencial.

Potencial?! Maul de cop i volta va percebre una petita pedra brunzint cap al seu cap. Va alçar una mà per reflectir la pedra mentre s'ajupia, però la pedra va passar entre els dits i li va donar a una de les banyes.

–Armes! –va cridar Maul–. Veig armes!

Sidious va sospirar.

–La resposta correcta és...

–Veig armes, Mestre Sidious!

–No prou ​​ràpid, –va dir Sidious mentre una pedra colpejava la part inferior de l'esquena d’en Maul.

Maul es va ajupir i va agafar la roca més propera. Tan aviat la va aixecar del sòl la va sentir cremant a la mà. Udolà mentre reflexivament obria els seus dits i deixava caure la roca. Com podia la roca haver generat tal intensa calor? Sospitava que era un truc del seu Mestre.

–Au, vinga, –va dir Sidious impacient–. Gairebé qualsevol humanoide amb dits pot fer això.

Dues pedres van colpejar la part posterior de les cames d’en Maul, fent-li caure de genolls. Panteixà mentre el seu petit cos queia sobre les dures roques. Alçant la mirada, va veure dues pedres més alçar-se del terra. Va recargolar ja el cos, intentant escudar el cap.

–Potser em vaig equivocar sobre que fossis especial, –va dir Sidious mentre observava les dues pedres colpejar a Maul–. Potser ets simplement tan inútil i estúpid com...

Diverses pedres es van alçar des del terra al voltant del cos d’en Maul. Malmès i masegat, Maul va mirar a Sidious. Les pedres van navegar per l'aire, totes dirigint-se directament cap al seu Mestre.

Sidious va fer una escombrada amb una mà de l’esquena i la va estendre davant seu. Les roques es van aturar a meitat de vol, llavors van caure a terra.

–Això és el millor que pots fer? –Es va mofar Sidious–. Hauria d’aixafar-te ara.

Maul va fer una ganyota mentre saltava sobre els peus i donava cops a l’aire amb les dues mans. Dotzenes de roques es van llançar al voltant d’en Maul i van córrer cap a Sidious. Sidious va moure la seva altra mà des de darrere de la seva esquena i va flexionar els seus dits. Les roques aproximant-se van rebotar com si haguessin colpejat un escut invisible.

Algunes de les roques que van rebotar van caure prop dels peus d'en Maul. Sorprès, va trontollar cap enrere. No estava segur del que acabava de passar.

–Ben fet, jove, –va dir Sidious mentre la pols es tancava al seu voltant–. Has passat la prova. –Ell va començar a caminar lentament cap a Maul–. El droide em va dir que vas moure el bastó sense tocar-lo, però havia de veure el que podies fer amb els meus propis ulls. Ho vas sentir? Vas sentir el poder de la teva ràbia?

–Sí, Mestre Sidious. –Va respondre Maul automàticament. Fins a aquest moment, no hi havia sabut que de fet ell havia estat responsable de fer saltar el bastó des del ring a la sala d'entrenament. Va mirar les roques del terra. No hi havia pensat en llançar-les per l'aire tampoc. Simplement... ho havia fet.

Sidious va arribar a aturar-se al costat d’en Maul. Mirant cap a baix al noi, va somriure i va dir:

–Vull mostrar-te una cosa. Queda't a prop, al meu costat.

Sidious va estendre els seus braços. Maul va escoltar un so ressonant i llavors va veure les pedres lliscant i botant lluny des de dos dels penyals més grans que estaven a quinze metres d'ells, parcialment embeguts en l'antic llit del mar. Es va adonar que els dos penyals estaven alçant-se lentament, com si un gegant invisible els estigués traient del sòl. La pols i l'estrèpit sortien de tots dos penyals mentre s'alliberaven de la superfície del planeta. Maul ho va observar meravellat mentre ascendien diversos metres en l'aire.

Sidious va fer petar els dits. Els dos penyals es van llançar encara més alts. Flexionà els canells, i els penyals van girar junts com un parell d'enormes ballarines. Va apartar les mans, i la distància entre els penyals giratoris va augmentar. Llavors Sidious va ajuntar les seves mans. Encara girant, els penyals van volar l'un contra l'altre i van topar amb un sorollós xoc. Trossos destrossats i resquills de roca van explotar en totes direccions.

Observant la runa rocosa ploure des del cel groc, Maul va dir:

–Com, Mestre Sidious? Com?

–Amb la Força, –va dir Sidious solemnement.

Maul va observar a Sidious, esperant desesperadament aprendre més.

–La Força és un camp d'energia, –va continuar Sidious–. Radia a través de la galàxia. Està a tot arreu. Flueix entre totes les coses vivents i cada objecte inanimat. Està entre nosaltres. Està entre les pedres, el creuer d'allà... –Ell va fer un gest a la seva nau estel·lar–.... Per tot arreu. Alguns éssers... alguns éssers molt afortunats que són poderosos en la Força des del dia en què van néixer... són capaços de manipular i controlar la Força. Poden utilitzar el seu poder per fer coses increïbles. Tu i jo, Maul, som aquests éssers.

Maul va mirar als dos forats a terra on els penyals havien estat recentment, llavors a totes les restes dels penyals dispersos per l'àrea. Sabent que tal poder destructiu fluïa a través d'ell li feia sentir molt complagut. Va somriure.

En veure l'expressió del noi, Sidious va dir:

–Tu i jo hem de tornar a aquest món sovint. Aquí t’ensenyaré els camins de la Força. Però com que la Força pot ser molt perillosa per a aquells que no l'entenen del tot, hi ha una regla que has d'obeir. Mai has de revelar els teus poders a ningú més fins que jo et digui que estàs preparat. Per ara, la Força és el nostre secret. Ningú més ha de saber sobre ella. Ho entens?

–Sí, Mestre Sidious, –va dir Maul, llavors ràpidament va afegir–. Però el droide va veure el bastó saltar al ring. El droide sap... sobre la Força?

–El droide sap només prou per ajudar-te en el teu entrenament.

–Mestre, vull dir... pot el droide utilitzar la Força?

Sidious va riure entre dents.

–No, noi. El droide només és una màquina. Les màquines no poden utilitzar la Força. Però recorda, el droide és una eina d'ensenyament. No tens permís per utilitzar la Força contra el droide.

–Sí, Mestre Sidious. –Maul es va mossegar el llavi.

–Tens alguna altra pregunta?

–Mestre, vostè va dir que no he de revelar els meus poders a ningú més. Qui és aquest «ningú més»?

Sidious va prémer els seus llavis, llavors va dir:

–Fins ara, has viscut una vida refugiat, però només és qüestió de temps abans que et trobis amb altres éssers. La majoria de les formes de vida són ignorants en la Força. No s'adonen que la Força uneix tota la galàxia. No poden atreure poder de la Força. –Sidious va colpejar l'espatlla masegada d’en Maul–. La majoria de la gent té por d’allò que no pot entendre.

–Mestre Sidious, ha d'estar enfadat per fer que funcioni la Força?

–No tot el temps. –Va dir Sidious–. Però ajuda.

Maul va mirar a terra.

–Hi ha altres com nosaltres, Mestre?

Sidious es va agenollar al costat d’en Maul de manera que els seus ulls estiguessin al mateix nivell.

–Escolta molt bé, noi. Hi ha altres que utilitzen la Força. Però no són... com... nosaltres.

Següent