Una nova amenaça (III)

Anterior

Capítol 3

Fora del planeta! Sí!

Boba volia donar un cop de puny a l'aire per l'excitació.

–Quan surto? –va preguntar.

Jabba li va mirar amb aprovació.

–M'alegra veure que estàs complagut davant la perspectiva –va ressonar. Va agafar un glubex tou amb forma d'estel, se’l va menjar, sense pelar el cap del cos, xarrupant sorollosament. Va sostenir la pell buida cap a Boba.

–Eh, no gràcies –va dir Boba.

Jabba va rotar i va continuar:

–Molts estarien aterrits de pensar a viatjar a Xagobah en aquests temps difícils. Però crec que els meus instints sobre tu són correctes. No sembles espantat.

Boba va dubtar.

–El meu pare em va ensenyar que la por pot ser superada –va dir per fi. Va sentir una punxada en recordar al seu pare, Jango Fett, el poderós caça-recompenses, assassinat pel Jedi homicida, Mace Windu–. Sempre deia que un bon caçador de recompenses havia de conèixer tan bé a la seva presa com a si mateix. El coneixement és poder. La por és energia. I amb poder i energia, un pot conquistar qualsevol cosa. Un pot derrotar a qualsevol enemic.

Jabba li mirava fixament amb els ulls de color ambre entretancats.

–El teu pare et va ensenyar bé, Boba Fett.

–El que ell no em va ensenyar, oh Jabba, ho he après de vostè.

L'enorme boca d’en Jabba es va obrir amb un riure clapotejant. Va agafar el tros marcit de la mà d’en Jhordvar i el va sacsejar com si fos un ventall.

–Ho ho! En aquest cas, també has après bé!

Jabba va llançar la mà d’en Jhordvar a les ombres.

–Però necessitaràs tot el teu coneixement, jove Fett –va dir–. I la sort no et vindria malament, no on vaig a enviar-te.

Boba va esperar pacientment. Sabia que no era bona idea interrompre a Jabba.

En aquest moment, el majordom d’en Jabba es va fer càrrec:

–La setmana passada un membre d'alt rang del Senat de la República va contactar amb el gran Jabba. Per descomptat, confidencialment –va dir el servil Bib Fortuna, amb un somriure malvat–. Volen aparentar que estan treballant a través dels canals oficials. Han posat preu als caps de molts líders separatistes. El nostre senyor Jabba va acceptar ajudar a caçar aquesta escòria. Tothom sap que els seus caçadors de recompenses són els millors –va agregar Bib Fortuna, delectant-se–. Incloent la República!

Boba va somriure. La seva mà es va moure instintivament al blàster del maluc.

–Així que, vols que els caci?

–No. –El twi’lek va gesticular despectivament a la sala buida–. Lord Jabba deixarà que els altres ho facin.

Boba va mirar a Jabba. El senyor del crim li observava detingudament. Boba va mantenir la seva expressió tranquil·la. Va esperar al fet que Fortuna continués:

–Jabba té en ment una cosa molt més perillosa per a tu.

Boba va assentir.

–Fenomenal!

–Has escoltat alguna vegada d'un separatista anomenat Wat Tambor?

–No –va dir Boba.

–Ell és capatàs de la TecnoUnió dels separatistes, així com un enginyer de combat. Un brillant estrateg. És extremadament perillós, un expert en màquines de combat i un mestre en tecnologies de defensa. També és un expert a escapolir-se. La República el va capturar i el va tenir detingut en una instal·lació d'alta seguretat. Però diversos dels seguidors d’en Tambor de la TecnoUnió el van alliberar, amb l'ajuda d'un canviant clawdite.

–Un clawdite –va repetir Boba, arrufant les celles–. He arribat a odiar als clawdites.

No va dir el motiu, concretament, un jove clawdite li havia robat quan Boba va estar a Aargau, tractant de recuperar la fortuna del seu pare.

–Les fonts de Lord Jabba informen que Wat Tambor està a Xagobah –va dir Bib Fortuna–. S'ha refugiat en la seva fortalesa. Les tropes de la República han assetjat el seu amagatall, amb un exèrcit de clons liderat per una Mestra Jedi anomenada Glynn-Beti.

La paraula «Jedi», va aombrar la cara d’en Boba. No anava a explicar que realment havia conegut a Glynn-Beti, a bord de la nau d'assalt Candaserri. Ella fins i tot li havia mostrat bondat; mai va voler saber el seu nom real o el seu parentiu. Glynn-Beti era una bothana, amb un pelatge crema i petita, mesurava menys d'un metre i mig d'altura. Però tenia una gran presència i comandament, malgrat la seva diminuta grandària, el poder i l'autoritat d'un Jedi.

I res podria canviar l'opinió d’en Boba sobre això.

–Jo també odio als Jedi –va dir.

Però no a Ulu Ulix, el padawan de la Glynn-Beti, va pensar Boba. Ulu va ser l'únic padawan que realment li havia agradat.

Jabba va assentir. Fortuna va continuar:

–Ho sé. I els separatistes que recolzen a Wat Tambor han reunit una enorme força de contraatac: tancs Hailfire, droides aranya i els droides de batalla més avançats tecnològicament que ningú hagi vist mai. Per arribar a Wat Tambor primer has d'aconseguir travessar les línies de la República i els separatistes, cap membre de les forces de la República de Xagobah ha de saber que tens aquest encàrrec.

–Entenc –va dir Boba.

–Ho entens? –La boca d’en Jabba es va obrir sobtadament amb un somriure fred.

Fortuna va continuar parlant:

–Una vegada que hagis traspassat les forces dels separatistes, si pots, encara has d'entrar en la ciutadella. Wat Tambor la va dissenyar. Va centrar tot el seu coneixement tecnològic amb una fi: fer aquesta fortalesa invencible. Mai ningú ha penetrat les seves defenses. Ningú, ni tan sols un Jedi. I si ho fessin, a l'interior, hi ha paranys pertot arreu. Portes ocultes. I hi ha un rumor que diu que Tambor està protegit per una cosa més terrible encara!

Jabba es va inclinar cap a davant. El seu enorme contorn va canviar de postura en el seu tron, com fang lliscant-se a càmera lenta.

–Has vist als altres caça-recompenses, Boba. Cadascun d'ells volia aquest treball. Alguns d'ells estarien disposats a matar per ell! I tu?

Següent