CAPÍTOL 18
–Ben amunt... ben
amunt... no sabem on caurem, –va murmurar la criatura mentre utilitzava un tros
trencat d'os ennegrit per esgarrapar un dibuix a la paret de la seva estada
cavernosa, la seva mà nua caldejada pel petit foc que hi havia construït–. Ben
amunt... el que una vegada va ser gran resulta petit. –El dibuix consistia en
un parell de siluetes petites, la part superior del cos d'un home separada del
seu cos inferior, cada meitat aparentment descendint entre dues línies
verticals que indicaven un conducte profund. La criatura sospirà–. Sense on anar
llevat d’avall. –Més d'una dècada havia passat des de l’escaramussa que havia
estat coneguda com la Batalla de Naboo. La criatura que una vegada havia estat
Darth Maul es movia sobre les seves cames droide d'aranya a través d'un túnel
al planeta Lotho Minor. Encara no sabia quant havia estat al túnel, o com o
quan havia arribat a tal món depriment. Encara no recordava res sobre la seva
vida anterior, quan feia que vivia sobre la terra. Tot el que li quedava era la
seva ràbia i la seva fam.
–Caient, caient,
sentint. –Va mirar els seus altres dibuixos de petites figures en la paret.
Algunes figures estaven sent torturades, altres assassinades. Moltes estaven
lluitant amb pals ardents. Alguns pals eren blaus. Alguns eren vermells. A la
criatura li agradaven els pals vermells.
No, no pals. Els pals estan malament. Una altra cosa que
talla i crema com...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada