Combat
terrestre
La
calor del canó del seu rifle blàster escalfava les mans del soldat rebel. Quan
va deixar a un costat el rifle per usar els seus macrobinoculars, la seva carn
mantenia el record del gallet de l'arma pressionant fortament contra l'interior
del seu dit índex.
A
través dels seus macros, el soldat podia veure les fines columnes de fum que
marcaven la posició del lliscant de neu abatut just a l'altre costat del pujol
que tenia davant. Havia vist com un poderós caminant imperial derrocava la nau
rebel, ocupant-se sense esforç del lliscant amb un moviment del cap. Després
que l'últim caminant li deixés enrere, el soldat va decidir que ja no hi havia
risc per tornar i comprovar si quedaven supervivents en el lliscant.
Com
a explorador avançat en els Pujols Nord de la Base Ressò, va ser el primer a
veure els caminants. Va ser el primer a sentir la terrible tremolor dels seus
peus gegants contra la congelada tundra de Hoth, i el primer a estar a l'abast
dels seus letals canons. Per lògica, hauria d'haver estat en primer a morir.
Els lliscant li havien evitat aquesta destinació. Els ho devia.
Per
sort, el lliscant no havia xocat contra el pujol de cap per avall. Si s'ha de
jutjar per la profunda rasa que s'estenia darrere de la nau, després de rebre
el tret el pilot havia mantingut el control suficient com per almenys intentar
aterrar.
El
soldat va usar la culata del seu rifle blàster per obrir a cops la carlinga, i
va alçar de la cabina al pilot inconscient. L’artiller havia mort. La secció
posterior de la nau havia rebut la pitjor part de la canonada del caminant;
probablement el seu final hauria estat ràpid.
Tirant-se
a l'espatlla les cintes de l’arnés del pilot, el soldat va carregar amb el
ferit a l'esquena mentre ascendia el pujol. En el congost a l'altre costat
estava el transport que necessitava per poder anar ell i el pilot inconscient a
la zona d'embarcament d'evacuació i sortir d'aquest planeta, d'aquest infern
gelat.
Per
desgràcia, una esquadra de soldats de neu imperials acabava de descobrir la
seva balisa d'exploració... i al tauntaun lligat a ella. Seguint el sospitós
rastre de petjades que partia des de la balisa, la mirada del soldat de neu més
proper va caure sobre el soldat rebel ajupit a la part alta del pujol. Els seus
camarades van obrir foc.
Rodant
darrere de la cobertura del cim gelat, el soldat rebel va actuar per instint,
portant la mà al suau cilindre del seu cinturó. Va prémer l'interruptor de
l'espoleta i la granada va quedar activada i preparada.
—Que
tingueu un bon dia, nois —va murmurar el soldat, i va col·locar el cos en posició
per al llançament, però es va detenir just abans de llançar l'explosiu. Va
prémer el botó de «espera» en la part inferior de la granada mentre mirava com
els soldats de neu es llançaven a buscar cobertura.
Probablement
l'explosió s’emportaria per davant a tota l'esquadra si apuntava adequadament
el llançament, però també mataria al tauntaun. El soldat va maleir en veu
baixa. Necessitava aquest transport. Havia d'aconseguir que els imperials
s'allunyessin de la seva muntura abans de poder usar la granada. Era hora de
ser creatiu.
El
soldat va fer alguns trets ràpids als imperials tombats per mantenir-los
ocupats i després va encaixar el seu rifle en la neu, deixant que el canó
apuntés sobre el pujol a la vista dels soldats de neu. Va deixar el capell i les
ulleres al costat del rifle per a major efecte, va deixar caure de les seves
espatlles el cos immòbil del pilot, i va descendir ràpidament el pujol fent
marrada cap al seu tauntaun.
Com
era d'esperar, els imperials van avançar cap al seu cimbell, deixant enrere a
un soldat de neu solitari al costat de la balisa. El rebel es va encarregar
ràpidament d'ell, usant la seva bufanda de raynon per esmorteir el crit del
soldat. No obstant això, encara va fer en morir suficient soroll com per
atreure l'atenció dels seus camarades. Es van donar la volta, just a temps de
veure com la granada del soldat queia als seus peus.
L'explosió
va deixar un profund pou de gel i neu fosa on abans es trobaven els imperials
i, mentre col·locava al pilot a lloms del tauntaun, el soldat va llançar una
ombrívola mirada a la roca negra i oscada al centre del cràter. Es va adonar
que aquesta era la primera vegada que veia l'autèntica superfície d'aquest
planeta maleït.
El
soldat va cavalcar cap al punt de trobada, amb el record del gallet del seu
rifle encara present en el seu dit congelat. Es va preguntar si desapareixeria
alguna vegada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada