Sopant
amb droides
Droide servent ES4 d'Industrial Automaton
Kredo
Daar va deixar que els seus ulls es recreessin en la visió que tenia davant seu:
el primer menjar en una setmana que no havia sortit d'un plasti-paquet. Va
deixar que la dolça aroma de la carn —ni tan sols sabia de quina classe era—
surés a les seves fosses nasals, i la boca va començar a fer-se-li aigua mentre
clavava la seva forquilla en...
—Disculpi,
senyor.
Les
paraules havien estat pronunciades amb la veu tranquil·la, i perfectament
modulada d'un androide. Concretament, era l'ES4 que li havia servit el menjar,
que ara estava dempeus al costat d'ell bellugant el seu cap metàl·lic.
—Què
ocorre?
—Lamento
terriblement interrompre el seu menjar, senyor, però, miri... està menjant amb
l'utensili erroni —va dir l’androide.
Daar
va trigar un moment a assimilar les paraules. No, dec haver-hi estat massa temps en aquesta nau...
—De
què estàs parlant? —va dir Daar lentament, deixant que una ombra d'amenaça
apuntés en la seva veu. Mentrestant, el seu menjar es refredava.
—Aquesta
forquilla, senyor; és per a l'amanida, veu? I no hauria d'usar-se per consumir
carn vermella. No està feta, senyor.
—Per
descomptat que està feta! —va exclamar Daar, assenyalant la carn—. Dimonis,
pràcticament està cremada!
—I
el puré, senyor, l’està vessant per tota la taula. Deixi que ho netegi —va dir
l’androide, inclinant-se per fregar la taula amb un drap humit.
Daar
es va trobar posant la mà en el seu blàster.
—Que
algú allunyi de mi a aquest droide boig! —va cridar.
Un
altre pilot es va acostar i va indicar amablement a l’androide que se n'anés.
—Tranquil,
Kredo. L'últim ES4 que vam tenir va rebre un tret perquè a algú no li va
agradar el menjar. Aquest era l'únic que hi havia per aquí, i encara no se li
ha esborrat la memòria. No està acostumat a tractar amb clients tan rudes.
Daar
va rondinar una estona per a si mateix mentre observava com els altres comensals
explicaven a l’androide que, per començar, no hi havia cap amanida, per la qual
cosa no importava quina forquilla s'usava. Es va tornar cap al seu menjar, ara
fred com una pedra, i va mirar la forquilla que tenia a la mà, i després en
allò que estava sobre la taula.
Va
passar la mirada d'una a una altra durant una llarga estona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada