Capítol 7
El
vespre a Korriban durava hores, començant a mitja tarda mentre el feble sol
lentament començava el seu descens. Les ombres exercides pels edificis de
Dreshdae semblaven denses i plenes d'amenaça. Hi havia hagut un intent
d'instal·lar llums de brillantor als carrers, però es van quedar en estranys
patrons. Mentre els Jedi caminaven cap a la plaça, es movien de la llum a les
ombres. Sabien que s’estava fent fosc perquè la llum estava desapareixent. Hi
havia tanta cobertura de núvols que no podien veure el sol. Els núvols
simplement s'enfosquien a un vermell fosc.
–Tinc un
suggeriment, Mestre–, va dir Ànakin–. Aquesta Auben podria sentir-se menys
amenaçada si se li acosta una sola persona. Especialment algú jove.
Obi-Wan
va assentir.
–Aquesta
no és mala idea.
–No podem
rodejar-la, s’espantarà de segur–, va dir la Siri–. Per què no van Ànakin i
Ferus?
Obi-Wan
va assentir.
–Podeu dir
que sou germans, i que us heu quedat tirats aquí. Sona plausible.
Germans! Ànakin es va empassar el seu gemec.
Estar en equip amb Ferus ja era prou dolent.
Es van
aproximar a la plaça. Estava envoltada de pilars que un cop sostenien algun
tipus de sostre sobre el mercat. Part del sostre encara penjava sobre l'espai.
Darrere dels pilars hi havia les ruïnes d'un edifici. Hi havia multitud de
llocs en els quals amagar-se, la qual cosa sens dubte era el per què era
escollit com el punt per dur a terme negocis il·legals.
–Ens quedarem
aquí, –va dir Obi-Wan, detenint-se a una bona distància de la plaça–. Feu el
que feu, no reveleu que sou Jedi. Aquesta informació pot ser venuda. Sabem que
Omega ens està esperant, però no sap quan arribarem.
Ànakin i
Ferus van sortir cap a la plaça del mercat en silenci. La tensió no havia
minorat entre ells. Ànakin havia esperat obtenir informació d'Omega abans que
Ferus. Desitjava reunir-se amb Auben sol. No era que ell fos a posar en risc la
missió de cap manera, però no li importaria estar un pas per davant.
No van
dir ni una paraula mentre caminaven. No van fer cap pla. Ànakin volia completar
l'assignació tan ràpid com fos possible i tornar amb els altres.
Van
creuar un cop la plaça. Van poder veure un parell d'éssers en les ombres. No va
ser fins que van donar una volta a l'àrea que es van aproximar.
Una jove
dona vestida amb una túnica grisa ajustada i malles va arribar a ells. Portava
un tocat de cuir que estava ajustat a les seves orelles, i tenia un enorme sac
a l'esquena sense esforç.
–Busqueu
alguna cosa, amics?
–És vostè
Auben? –va preguntar Ànakin.
Els seus
ulls es van moure sobre ells.
–Qui vol
saber-ho?
–Thacker
ens envia. Va dir que té coses a la venda.
–Les tinc
o puc aconseguir-les. Què necessites, amic?
–Mantes i
escalfadors de mans, –va dir Ànakin.
Ella va
tirar el sac a terra i va alçar dos escalfadors de mans. Mentre s'ajupia, Ànakin
va veure dos blàsters en el seu cinturó.
–Deixa'm
veure els crèdits primer–, va dir ella.
Ànakin
va estendre la mà. Ella li va agafar els crèdits, després va llançar els
escalfadors de mans a Ferus.
–No hi
ha mantes avui, però tinc un avís de certes capes tèrmiques encoixinades. Podeu
reunir-vos amb mi aquí a la mateixa hora demà i les tindré.
–Quant? –va
preguntar Ferus.
Auben li
va posar un preu. Ferus va alçar les celles.
–Vaig dir
que eren encoixinades. Màxima qualitat. Tindré altres coses de luxe, també. –Ella
va arronsar les espatlles–. Si no les voleu, algú més les voldrà.
–Té molts
clients?
La mirada
d'en Ferus va vagar per la plaça buida, pretenent escepticisme.
–Tinc a
tot l’espaiport com a clients, amic. –Auben va tornar a recollir el sac sobre
les seves espatlles.
Estava
clar que estava a punt de marxar. Ànakin va parlar ràpidament.
–Els nostres
pares ens van abandonar aquí a Dreshdae. Van dir que tornarien, però han passat
ja un parell de setmanes, i no sabem on...
La cara
d’Auben era inexpressiva.
–No necessito
la vostra història, només els vostres crèdits.
–Vam
escoltar que una parella va aterrar a l’espaiport recentment, –va continuar Ànakin–.
Un home i una dona humans. Potser els ha vist...
Els ulls
d’Auben es van tornar durs.
–No discutiré
sobre els meus clients.
–Però jo
només...
–Mai.
Ànakin
sabia que estaven en un carreró sense sortida.
–Així que
vostè només troba coses, no éssers? –va preguntar Ferus–. A mi em sembla que no
hi ha tanta diferència. Necessita les mateixes habilitats. Contactes i
discreció.
Ella es
va aturar en sec.
–Què vols
dir?
–Em sembla
que pel preu correcte, podries ajudar-nos amb quelcom més que escalfadors de
mans.
Auben va
vacil·lar. Els va fer una mirada avaluadora, com si es preguntés quant podrien
pagar.
Però
abans que pogués parlar, un esclat de foc d'artilleria va destrossar una
columna darrere d'ella. L'explosió de roques la va llançar volant cap a Ànakin
i Ferus. Els tres van aterrar a terra.
–Droides
del Gremi de Comerç, –va panteixar ella–. Correu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada