La confrontació final (XXI)

Anterior

Capítol 21

La tomba s'estrenyia a la part posterior. La pudor gairebé va fer a Ànakin ennuegar. Era com si tot allò pudent s'hagués concentrat aquí darrera. Tot just podia entreveure a Obi-Wan davant, corrent, atacant als no-morts que protegien a Omega, envoltant-li constantment com un núvol de carn podrida.

Ànakin va fer un esclat de velocitat. El seu Mestre estava lluitant amb una velocitat i precisió increïbles. Ànakin podia sentir la Força com una gran onada prement, accelerant, envoltant que llançava a Obi-Wan cap al seu oponent. Cap a la seva destinació.

El meu destí, va pensar Ànakin. Meu!

Es va concentrar tant en el seu Mestre, en la seva necessitat d'atrapar-lo, que va topar contra un parany d'energia.

Ànakin estava atrapat. No es podia moure. Frustrat, irat, va tallar la gàbia invisible amb el seu sabre làser. No podia alliberar-se. Va donar puntades. Va colpejar. Atrapat.

Hi havia trobat un poder més gran que el seu. Impossible!

–Mestre! –va cridar, però Obi-Wan no l'escoltava. El parany d'energia succionava la seva veu de l'aire i li empresonava.

Només necessito la Força. Obi-Wan va dir que un Mestre pot invocar la Força i lluitar contra això. Jo sóc tan bo com un Mestre, puc fer-ho.

Estrany, tot i així. Podia estendre’s cap a la Força, però les visions es ficaven en el seu camí. I no visions del Costat Fosc. Visions del que acabava de passar. La boca d'en Tru, oberta en un udol d'angoixa i incredulitat. Darra, caient, els ulls ben oberts amb el xoc.

Darra, el seu cap tornat cap a ell, la seva galta al terra de la tomba.

L'havia vist així abans, quan havia estat ferida a Haariden. Hi havia sentit la seva ferida llavors com si fos culpa seva. Insegur de les seves habilitats, segur de les seves pròpies, havia saltat per protegir-la i havia xocat amb ella en canvi. Havia pensat que era el millor lluitador, i a causa d'això, l'havia empès cap al foc blàster.

Ella mai l'hi havia tirat en cara.

Va veure la seva cara de nou, tan pàl·lida. El llaç brillant que sempre portava en la seva trena, movent-se en la pols de la tomba.

Sabia que estava malferida. Ho va sentir ennuegar-se-li. No hi havia anat a ajudar a Ferus. Ho havia fet la Darra. Ella estava jaient a terra. Va tractar d'ajuntar tots aquests fets perquè tinguessin sentit.

El sabre làser d’en Tru havia passat a mitja potència.

Ànakin mai s’havia ofert per comprovar l'obertura de flux, només per si de cas. Hi havia pretès fer-ho.

Què m'està passant? Es va preguntar Ànakin. La seva ment es va sentir sobtadament clara, aguda. Per què no vaig ajudar als meus amics? He canviat? Estic canviant? En què m'estic convertint?

Quan es va convertir en Padawan per primera vegada, no hi hauria vacil·lat. La seva primera lleialtat havia estat cap a ells.

Les coses eren més complicades ara. Hi havia més en joc.

Potser estava canviant per a millor.

Control, dominació, supremacia, grandesa...

Era més madur ara? Un millor lluitador? Més capaç d'enfrontar-se a una situació, moure’s cap a la meta? Era pel que havia corregut per enfrontar-se a Omega? O la seva pròpia gelosia li havia impulsat? Com podia separar aquelles coses? Per què ho havia de fer?

El poder governa pels resultats...

Ànakin va sacsejar el cap. Les veus no li abandonaven.

Va pensar en la Darra. La tendresa li va omplir, i les veus es van anar.

Feia anys, havia anat a veure la Darra a la clínica mèdica, ple de remordiments. Ella li havia lliurat de la seva culpa amb un somriure. “Ara tinc alguna cosa amb el que impressionar als joves. He estat ferida en combat”.

I després va recordar d’una cosa en el que no havia pensat en anys. Sempre havia pensat en la seva força durant aquest temps. Ara recordava la seva fragilitat. Recordava la seva mà en la taula. Els seus dits havien tocat la seva màniga tan breument.

Queda't amb mi fins que em quedi adormida. Estic sola aquí.

Ànakin va colpejar el parany de nou. Va sentir la ira alçar-se dins d'ell. Sabia que la ira estava interferint amb la Força, però no podia controlar-la. Si tan sols... si tan sols pogués utilitzar la ira. Però era una cosa que un Jedi no havia de fer.

La frustració cremava en ell. No es podia moure. El seu Mestre s'havia anat ara, cap a la foscor.

Obi-Wan no hauria d'haver estat sorprès quan les visions dels Lords Sith es van esvair i va veure a Qui-Gon. Però ho va estar. Hi hauria d'haver sabut que els Sith eren capaços d'atreure els records més dolorosos del seu interior.

Qui–Gon, amb una ferida oberta en el seu pit on Darth Maul li havia colpejat.

–Sempre vas tenir tanta por de decebre’m–, va dir Qui-Gon–. I ho has fet.

Obi-Wan es va aturar. El seu sabre làser va penjar a la mà.

No és real. No és real.

–M’has fallat, Obi-Wan.

No... real.

–I ni tan sols saps per què.

Obi-Wan va agafar alè. Va caminar cap endavant, directe cap a Qui-Gon. La imatge va desaparèixer.

Agitat, va continuar cap a la foscor. Ara era més fàcil caminar passant als Lords Sith, les visions que es mofaven i xiuxiuejaven i enviaven els seus dits per agafar-lo mentre caminava. Havia vist el pitjor.

Va escoltar un xiuxiueig, va sentir el Costat Fosc sorgir, i amb prou feines va tenir temps de preparar-se quan la resplendor va il·luminar la foscor. Una explosió luma, llançada per un coet, dissenyat per encegar-li.

Obi-Wan es va llançar a terra i va rodar. Darrere dels seus ulls tancats, va veure explosions de taronja i groc, brillants com un sol doble. Usant la Força, es va guiar cap a una tomba i es va ajupir darrere. Quan va obrir els ulls, no podia veure res.

Després més foc blàster, tan ràpid que es va adonar que Omega havia d'haver col·locat un blàster de repetició. Pel so, un E-web, un dels blàsters de repetició més poderosos mai fabricats. Estava en un trípode. Necessitava dos disparadors, però un podia tractar-lo, si era molt hàbil.

Omega no sabia on era... encara. Obi-Wan era dolorosament conscient que l'E-web tenia poder suficient com per penetrar la placa d'armadura d'un creuer. Va escoltar les tombes de pedra partir-se per l'espai mentre eren colpejades. No podia romandre aquí. Havia de seguir en moviment.

Es va mantenir ajupit contra el terra i va percebre el camí al voltant de la tomba. Podia rastrejar el foc blàster a través de la Força, podia defensar-se si ho havia de fer. Era part de l'entrenament Jedi ser capaç de lluitar sense veure. Els joves aprenien amb cascos de novells que bloquejaven la seva visió. Obi-Wan tot d'una, ferotgement es va alegrar d'aquest entrenament.

Omega esperaria que s’ocultés. Per tant, havia d’exposar-se. Havia de confiar en la Força.

Encegat, Obi-Wan va córrer cap endavant. Va sentir l'aire contra ell com a guia. Els objectes desplaçaven l'aire, i amb l'ajuda de la Força, un Jedi podia percebre el desplaçament i ajustar-lo. Obi-Wan va córrer cap endavant confiat. La seva visió tornaria. Mentrestant, Omega estava a prop. Tan a prop que podia sentir el cruixit de la seva túnica d'armadura mentre movia el seu braç...

Un coet de canell. Obi-Wan va esquivar-lo i es va bressolar, sabent que el sistema làser d'objectiu estava treballant per fixar-lo. Es movia com el mercuri, fluint d'una posició a la següent. Va escoltar el coet sortir volant i va iniciar un esclat de velocitat, corrent a cegues, corrent directament cap a Omega ara. Va sentir el xiulet mentre el coet brunzia al costat de la seva orella.

–M'encanta veure't córrer–, va dir Omega–. Preparats, llestos, ja!

Un altre coet de canell. Obi-Wan va saltar amb la Força. Va sentir el coet anant a per d'ell i es va moure en l'últim minut. El coet va xocar contra una tomba. Les estelles de roca plovien sobre Obi-Wan.

–Podria fer això tot el dia, –va dir Omega.

Encegat, respirant amb força, Obi-Wan es va permetre una fracció de moment per descansar. Dins d'ell cremava el record de cada batalla amb Omega. Des del principi Omega s'havia proposat confondre’l, humiliar-lo, destruir-li. S'havia proposat impressionar al Sith atacant als Jedi, i havia aconseguit fer-ho una i altra vegada, sempre escapant a l'últim moment possible. Hi havia fins i tot aconseguit matar una Mestra Jedi. Yaddle havia sacrificat la seva vida per la cobdícia i venjança d'aquest home.

Havia d'acabar aquí. Havia d'acabar ara.

Va veure ratlles en la seva visió ara, un senyal que la seva vista estava tornant. Només necessitava un parell de preciosos minuts.

–Vas mencionar tenir l'ajuda del Sith, Omega, –va dir Obi-Wan, alçant la seva veu perquè li arribés sense cridar–. Com és que has acabat aquí enrere sol?

–No estic sol, –va dir Omega–. Tinc la seva ajuda.

–De veritat? Pots percebre’l? Jo no. I recorda, jo sóc el que pot sentir la Força. No tu.

–Imbècil arrogant, –es va mofar Omega–. Jo seré un Sith! Ell m'ho ha dit.

–I tu li vas creure. –Obi-Wan estava començant a entreveure la forma de la tomba davant d'ell, fragments de forma fracturant les franges taronges en la seva visió–. L'adulació el portarà a qualsevol lloc, pel que sembla.

–No estava adulant-me! Justament ara sóc un Sith sense la Força. Puc utilitzar el seu poder. –Hi havia una nota de defensa en la veu d'Omega.

–A mi em sembla que ell aconsegueix usar-te a tu.

–Ell no m’abandonaria!

Les formes van prendre una forma més esmolada. La seva visió no era perfecta, però hauria de servir.

Obi-Wan es va aixecar.

–Serà millor que ho esperis.

Podia només tot just entreveure a Omega darrere de l'E-web.

–La teva arrogància et farà caure, Obi-Wan!

–Què graciós. Estava a punt de dir el mateix. –Obi-Wan va activar el seu sabre làser de nou.

Els raigs làser eren tan poderosos que li enviaven ones de xoc pel braç mentre els reflectia. El foc era ràpid i furiós. On era Ànakin? Podria aprofitar la seva ajuda. O la d'algú...

Havia de concentrar-se en el moment. No en el que no tenia.

Tens tot el que necessites, el meu Padawan.

Aquest cop, la veu d’en Qui-Gon era amable. La veu estava dins d'ell. Era autèntica, era real, i li va donar forces.

El seu sabre làser va rodar, girant en un arc per reunir impuls amb cada cop contra els llamps. Podia escoltar a Omega respirant amb força. Obi-Wan estava tornant raigs a un pas constant, però Omega estava aconseguint evadir el foc mentre utilitzava el blàster de repetició E-web.

Les franges taronges s’estaven esvaint ara. Obi-Wan podia veure clarament el perfil de les últimes tombes. Omega era una silueta contra els raigs blàster que creaven una il·luminació elèctrica, lleu en l'aire. Estava agafant el blàster al trípode, intens ara en tota la fúria de les seves ànsies per fer caure a Obi-Wan.

Una cosa que Ànakin havia dit una vegada va surar a través de la seva ment. Ànakin sabia més de màquines del que Obi-Wan voldria saber mai.

És graciós. No importa com d’avançada sigui, una arma sempre té un defecte. Sempre pot tornar-se en contra seu.

El defecte. Quin era el defecte?

L'E-Web necessitava dos usuaris perquè era propens a sobrecarregar-se si un usuari no mantenia el registre del flux d'energia. Si es sobrecarregava, no s'apagaria simplement... explotaria.

Obi-Wan va llançar un altre esclat de velocitat. Va anar a per de cada raig blàster amb uns bloquejos hàbils. Però en lloc d'avançar es va moure lateralment. Només semblava avançar.

Sense coets ara, Omega es va arrencar els llançadors de canell. Eren pesants, i s'estava començant a cansar. La suor li queia per la cara. L'E-web estava fumejant ara, i ell no es va adonar.

Els braços d'Obi-Wan van començar a tremolar per l'esforç de reflectir els raigs blàster. Estava cansat. La seva visió encara li fallava. Amb una claredat sobtada, es va adonar que podia perdre aquesta batalla. Estava calculant la fallada d'una màquina amb la qual no estava terriblement familiaritzat. Estava comptant amb una mica de sort.

Va requerir de tota la seva concentració. Una ensopegada podria llançar-li directament a un raig blàster que li esgarriaria com púding.

A través del fum, a través de la boirina, la mirada blava d'Omega era calenta i ardent. L'odi cremava cap a Obi-Wan. Omega estava cridant incoherentment ara, la seva veu amb prou feines s'escoltava sobre el so del foc. L'E-Web colpejava i fumejava.

Obi-Wan va ensopegar i va caure de genolls. Omega va somriure. Es va inclinar cap endavant per apuntar.

L'arma va cedir. Es va sacsejar i es va aturar per un petit instant. Omega la va sacsejar.

L'explosió va ser tremenda. Una concentració d'energia llançà a Omega cap enrere, el seu cos penjant en l'aire, una expressió atordida a la cara. Va xocar contra la paret de la tomba. Trencat. El xoc en la seva cara esvaint-se mentre se li drenava la vida.

–Tu... –Va ser tot el que va aconseguir dir. Obi-Wan va escoltar cops de peus darrere d'ell. Ànakin corria i es va aturar.

–Mestre...

–Està bé. S'ha mort. –Obi-Wan va desactivar el seu sabre làser–. S'ha acabat.

–Vaig ser atrapat en un parany d'energia.

–Vas sortir pel teu compte. Això està bé. Anem, Padawan. –Obi-Wan es girà–. Anem a veure els altres. Nosaltres...

Un rugit va arribar des de darrere d'ell. Omega es va llançar cap endavant, un blàster disparant a la mà, les seves dents exposades.

–Tu vas matar al meu pare! Tu... no... guanyaràs!

Obi-Wan va activar el seu sabre làser mentre es tornava. El moment que no havia volgut que arribés havia arribat. No importava quant hauria desitjat detenir a Omega, mai havia desitjat matar-lo. Recordava com la mort d’en Xànatos havia embruixat a Qui-Gon. No volia el mateix destí.

Però el destí li havia deixat sense opcions.

El seu sabre làser es va alçar, com a càmera lenta. Tot i així es va moure més ràpid que un parpelleig. Va baixar i es va ancorar en Omega.

Ell va caure de genolls.

En lloc de retirar-se, Obi-Wan va caminar cap endavant. No volia veure a Omega morir, però ningú hauria d'haver de morir sol.

Omega va alçar la mirada cap la seva cara. Tenia els llavis retirats sobre les seves dents en un somriure maliciós. Un espasme d'alguna cosa va creuar els seus trets. Què era? Satisfacció, es va adonar Obi-Wan. Què significava?

–Creus que has guanyat? No ho has fet, –va dir Omega. Cada paraula era un esforç–. Jo sé... qui és. –Es va caure, arraulint com un nen–. Desitjaràs... haver-ho sabut.

Encara somrient, tot i aferrant-se al seu odi i ira, Omega va deixar escapar la seva vida al cap i a la fi i va col·lapsar en la pols.

Quelcom va emergir, com si un gran poder li hagués tret la seva protecció a Omega.

Les visions dels Lords Sith es van esvair. El Costat Fosc de la Força es va retirar. El Sith no seria trobat. Obi-Wan sabia que havia retirat tant la seva presència com la seva protecció.

Obi-Wan va ficar el sabre làser de tornada en el seu cinturó.

–Vegem a Darra–, va dir ell.

Soara la sostenia en els seus braços. Tru havia embolicat la seva capa al seu voltant. Ferus s'asseia a terra, el seu cap a les mans, i no alçava la mirada. Siri i Ry-Gaul estaven a banda i banda del grup, com si els protegissin del dany. Però el mal havia vingut i havia fet la seva feina.

Darra estava morta.

Obi-Wan es va agenollar davant d'ella. Els seus ulls estaven tancats, la seva cara composta i impossiblement calmada. Ànakin va observar mentre Soara molt suaument desfeia la trena de Padawan de la Darra. Ella va treure el llaç brillant dels rínxols de pèl suau i el va sostenir en el seu puny. Les llàgrimes van caure per la seva cara. Ànakin mai hauria imaginat veure la Soara Antana, llegendària guerrera, plorant.

Ànakin va escoltar la veu de la Darra alçar-se com un crit dins d'ell. Queda't amb mi fins que em quedi adormida. Estic sola aquí.

Següent