La confrontació final (i XXIII)

Anterior

Capítol 23

Ànakin va esperar fins que va veure a Obi-Wan abandonar la càmera exterior. No estava preparat per parlar amb el seu Mestre encara. Va esperar fins que Obi-Wan s'hagués anat, després es va colar dins.

No volia veure a Ferus cara a cara, però havia d’esbrinar el que estava succeint. Què faria el Consell? Ara, de tots els moments, Ànakin sentia una estranya unió al seu company Padawan.

El xoc de la mort de la Darra no havia passat. Encara no podia superar-ho. Encara no creia que no fos possible veure-la de nou, escoltar la seva veu. Si la Força era tan poderosa, per què no podia aturar la mort? Per què no podia trencar aquest mur i veure la seva amiga de nou?

Va sentir un moviment darrere d'ell, i va veure a Tru retrocedint de la càmera.

–Tru! –va cridar Ànakin. Reticent, Tru es va acostar un parell de passos–. Saps alguna cosa?

Tru va sacsejar el cap. No enfrontava del tot la mirada d'Ànakin.

–No t'he vist molt des que vam tornar–, va dir Ànakin.

–Ho sé.

–Ho sento per això de la censura.

–Ho mereixia.

La qüestió cremava en la llengua d'Ànakin.

–Per què vas anar a Ferus en lloc de mi perquè t’arreglés el sabre làser? Jo hauria fet un millor treball.

–Jo no vaig anar a Ferus, –va dir en Tru–. Ell va venir a mi. S'havia adonat que estava a mitja potència al final de la batalla al monestir. Però no hauria anat a tu perquè no hi hauria volgut ficar-te en problemes. Tu hauries guardat el meu secret. Igual que va fer Ferus. Em vaig equivocar en no dir-ho al meu Mestre. Em vaig equivocar en deixar que Ferus romangués en silenci. Vaig estar tan equivocat com podria estar-ho.

–Estaves pensant en la missió–, va dir Ànakin.

–Tots ens equivoquem, –va continuar Tru, com si ni tan sols hagués registrat el que havia dit Ànakin.

–Vam fer el que vam poder, –va dir Ànakin–. I Omega és mort.

–Igual que Darra.

Tru es va girar i va sortir caminant.

Ànakin va sortir corrent darrere seu. Una cosa anava malament. Quelcom havia canviat entre ell i el seu amic, i no sabia per què.

Es va aturar quan les portes del Consell es van obrir. Ferus va sortir. Gairebé va caminar al costat d’Ànakin sense veure’l, com si estigués encegat pels seus sentiments.

–Ferus?

Ferus es va tornar.

–Ànakin. Bé. Crec que hauries de ser el primer a saber-ho. He renunciat a l'Orde Jedi.

–Què?! –Ànakin va sentir el xoc onejar a través d'ell–. Però per què?

–Perquè vaig ser responsable de la mort de la Darra.

–Això no és cert! No podries haver sabut...

–Però ho sabia. Sabia que el sabre làser d’en Tru funcionava malament. Em vaig oferir a arreglar-lo en secret. No ho vaig dir al seu Mestre ni li vaig urgir al fet que ell ho fes. El seu sabre làser va fallar en combat, i Darra va ser assassinada tractant de protegir-me.

–Però tu vas pensar que l’havies arreglat!

Ferus es va aturar. Va mirar a Ànakin un llarg moment.

–Ho sabies? –va preguntar ell–. Sabies que el sabre làser d’en Tru s'havia trencat? Vas haver d’haver-me vist arreglar-lo.

–Jo no he dit això.

–No. No ho has dit. Però només estem els dos aquí, Ànakin. No tens per què mentir.

Ànakin no va dir res. Com habitualment, Ferus estava tractant d'atrapar-lo, tractant de demostrar-li com de més noble era ell.

–Quan vam tornar, el vaig portar al Mestre Jedi Tolan Hing, –va dir Ferus, nomenant al Jedi que era famós per la seva experiència en el treball d'un sabre làser–. Em va dir que la fusió entre l'obertura de flux i la cèl·lula d'energia necessitava un lleuger ajust. Res important... Tru podria no haver-se adonat mai. Excepte que en combat, el poder es drenava més ràpid del normal.

–No sé per què estàs dient-me això...

La veu d’en Tru va arribar de darrere d'ell.

–Perquè tu vas arreglar l'obertura de flux. I tu hauries sabut que necessitava ser comprovada de nou després de l'increment en la cèl·lula d'energia.

Ànakin es va tornar.

–No vas venir a mi!

Tru va sacsejar el cap.

–És graciós. No hauries d'haver dit: Però no sabia que estava trencat?

–Esteu tractant d'atrapar-me, –va dir Ànakin–. Tots dos, –va afegir, amb una mirada enfadada a Ferus–. Tru, mai faria res deliberadament per posar-te en una posició...

La cara d’en Tru es va endurir. Els seus ulls platejats tenien una capa que Ànakin no havia vist mai abans. Eren gelats, com si Ànakin pogués lliscar de la seva mirada.

–Em preguntava, –va dir en Tru–. Quan vam tornar aquí, em preguntava si ho sabies. Et vaig veure quedar gelat a la tomba. «Però el meu amic no,» em vaig dir a mi mateix. «El meu amic no faria això». Però després vaig pensar en com et senties sobre Ferus, com d’enfadat que havies estat. Voldries que ell es fiqués en problemes, fins i tot si significava exposar-me a mi.

–Això no és just!

–I de cop i volta em vaig adonar... sí, Ànakin podria haver fet això.

–Ho esteu veient tot això des del costat equivocat, –va dir Ànakin. Però com podia explicar-ho? No podia admetre que sabia que el sabre làser d’en Tru estava trencat perquè no podia explicar per què s’havia oblidat de dir-li que el reajustés. Encara no sabia com havia oblidat una cosa tan crucial. Tru pensaria que ho havia oblidat deliberadament.

No hi havia res que pogués dir per convèncer-lo d’una altra cosa, perquè ell mateix no ho sabia.

–No ho crec, –va dir en Tru–. Crec que de veritat t'estic veient per primera vegada.

Ànakin va empassar saliva. No sabia què dir. Aquest era un Tru irreconeixedor, no el seu amic de la infància.

–Et veuré fora–, va dir Tru a Ferus, i va sortir caminant.

–Veus el que has fet? –va dir Ànakin, tornant-se salvatgement cap a Ferus.

–Sí, veig el que he fet, –va dir Ferus–. I tu? –Ell va sacsejar el cap–. Temo per tu. Creus que admetre que et vas equivocar et deixa obert a un atac.

–Això no és cert, –contraatacà Ànakin–. Crec que hauries de guardar-te les teves pors per a tu mateix.

Un espasme de dolor va creuar la cara d’en Ferus. Ànakin no podia imaginar com d'horrible que havia de sentir-se, abandonar l'Orde Jedi. Seria com abandonar tot pel que havia viscut.

–Si els Jedi em necessiten alguna vegada, hi seré–, va dir Ferus silenciosament–. Això t'inclou a tu, Ànakin.

Ferus se’n va anar caminant ràpidament. Ànakin va mirar-lo enfadat. Ferus tenia l'última paraula. No només això, sinó que havia estat una d’amable. El noble Padawan fins al final.

No un Padawan, tot i així. Ja no més.

La satisfacció aviat es va convertir en frustració. Ànakin se sentia com si hagués estat derrotat, però no sabia per què. Recordava la impotència que havia sentit en el parany d'energia. Mai volia sentir-se així de nou. Tot i així estava atrapat en la seva enveja, la seva ràbia, amb la mateixa seguretat. Fins i tot si Ferus marxava del Temple per sempre, encara recordaria aquest sentiment.

No. El sentiment s'esvairia. El faria esvair-se. El pressionaria cap a baix, a baix amb els seus records de l’Shmi. Ara que Ferus s'havia anat, Ànakin podria completar la seva promesa. Portaria l'equilibri a la Força.

Tru estava enfadat amb ell, però mai havia entès del tot la càrrega que Ànakin portava. Potser Tru mai ho havia entès en absolut. Potser ningú ho feia, excepte el seu Mestre. Tru tornaria.

Ànakin va marxar caminant. A l'altre extrem del passadís, va veure a Ferus unir-se a Tru.

Se sentia com si els estigués observant des de l'extrem equivocat d'uns electrobinoculars. Semblaven tan petits, tan llunyans.

Percebent la seva presència, Tru va mirar enrere sobre la seva espatlla a Ànakin. I després el va colpejar com un cop de puny que li prengués l'aire dels pulmons. Tru mai tornaria. Havia perdut al seu amic per sempre.

Quedant-se quiet, va observar a Ferus i a Tru allunyar-se caminant. Va escoltar passos al costat d'ell, i Obi-Wan estava al seu costat.

–Ànakin, t'he estat buscant.

Ell es va tornar automàticament.

–Em necessita?

–No, jo... Ànakin? Alguna cosa va malament?

–Ferus ha resignat de l'Orde Jedi.

Obi-Wan va deixar sortir un sospir.

–Em temia que faria alguna cosa... com això. Sent la mort de la Darra fortament. –Hi havia una mirada perduda en els ulls d'Obi-Wan mentre mirava al passadís buit–. El llegat d'aquesta missió és el dolor.

Ànakin volia lliurar-se de la mirada remota a la cara del seu Mestre. No volia que Obi-Wan es preocupés tant del que li passava a Ferus.

–El llegat d'aquesta missió és que un gran enemic ha estat derrotat. Vam acabar amb ell.

–Aquest no és un acte que hauria de donar-te satisfacció, el meu jove Padawan–, va dir Obi-Wan seriosament–. Arrabassar una vida.

–Es va fer com a últim recurs. I ha lliurat a la galàxia d'un gran mal. Per tant era necessari i correcte.

–Necessari... Si. Però correcte? –Obi-Wan va sacsejar el cap–. Aquesta no és una paraula per llançar a la lleugera. No podem dir què és correcte. Només podem fer el millor que puguem. –La mirada d'Obi-Wan es va entendrir–. Com tu fas, Padawan. Mai dónes menys que el millor que pots. Estic orgullós del Jedi en què t'has convertit.

Ànakin estava commogut. El seu Mestre poques vegades parlava així.

–Gràcies, Mestre.

Obi-Wan li va llançar una llarga mirada.

–I... Volia dir-te. El Consell Jedi ha decidit que no accelerarà les proves per als Padawans. El teu nomenament haurà d'esperar una mica més.

Ànakin va absorbir aquestes notícies. Així que no hi havia opció, llavors. Hauria d'esperar. No importava el que fes, com de bé que actués.

–Quan arribi el moment, rebràs les proves, i no tinc cap dubte que ens sorprendràs a tots. Fins llavors, treballarem junts. Queda tant per fer, i me n'alegro tant que estiguis al meu costat una mica més. –Obi-Wan es va aturar–. Ànakin? Estàs bé?

Estava bé, es va adonar Ànakin de sobte. La debilitat en els seus genolls que havia sentit quan va veure a Tru allunyar-se s'havia anat. En certa manera estranya, la missió li havia enfortit. Tenia una convicció més forta ara, un filó més dur amb el qual lluitar. Tot se li havia escapat... la seva infància, els seus amics, els seus desitjos d'impressionar al Consell Jedi.

Mai estaria impotent de nou.

Només es tornaria més fort.

Hi havia lluitat contra un Sith i havia vist l'autèntic poder. Un dia ell seria capaç de ser rival per a ell. Seria capaç de lluitar contra ell. Encara no. Però algun dia. Aviat.

De petit, no havia volgut que les coses canviessin. Volia mantenir a aquells als quals estimava a prop seu per sempre. Tot i així tot havia canviat. Estava lluny de la seva mare. Havia perdut a Darra. Tru. I Qui-Gon. No podia lluitar contra aquells tipus de pèrdues. Que així sigui. Hauria de pressionar-los cap a baix fins que ja no importés.

Un dia, s'enfrontaria a la seva pitjor pèrdua, la pèrdua del seu Mestre. En sobrepassar-lo, el perdria. Imaginava a Obi-Wan tornant-se cap a ell amb una lenta sorpresa, captant per primera vegada l'autèntica envergadura del seu poder. Veient que l'estudiant havia superat al mestre.

En aquest dia, el cor de l'Ànakin es trencaria per última vegada. Sentiria el pes d'una pena impossible.

No seria capaç de suportar aquesta pena. A no ser que ja no tingués un cor.

FI