Una nova amenaça (XII)

Anterior

Capítol 12

A uns centenars de metres pujat en el paraigua violeta de Malubi, Xagobah va semblar, per un moment, un lloc tranquil, fins i tot pacífic.

La pau es va trencar tan aviat com els peus d’en Boba van tocar el sòl.

–Capità! Un intrús en el seu sector! –va cridar una veu a només uns pocs metres.

La veu del seu pare.

Per un instant Boba es va quedar gelat. Llavors una flama blava brillant va explotar, prou a prop que va poder sentir la seva calor a través de l'armadura.

–Uau!

Amb un crit ofegat d’en Boba es va tirar a la mala herba.

La veu va cridar una altra vegada.

–Capità! Hem aconseguit l'objectiu?

Boba es va ajupir sota una xarxa penjant de fongs entrellaçats. Mirà cap a fora i va veure una figura aguaitant la clariana.

La figura del seu pare, embolicada en la lluenta armadura gris-i-blanca i el casc de l'exèrcit de la República.

Un soldat clon.

–Capità, em rep?

Boba va intentar no respirar quan el soldat es va moure amb passos segurs i pesats, just a l'abast de la mà d'on estava amagat Boba. Estava tan a prop que Boba va poder veure clarament la part posterior del seu casc.

Per descomptat Boba havia vist els clons moltes vegades abans. Podria recordar-los conreats per milers a Kamino. I va conèixer a un jove clon, 9779, a Aargau. Els clons eren coneguts principalment per la seva designació numèrica.

Podria tractar-se de 9779, havent crescut a la seva grandària completa?

El pensament va fer a Boba sentir-se una mica malalt. S’ho va treure del cap i va mirar des de les ombres al soldat. Com tots els clons, el capità tenia la constitució del seu pare. També tenia la força de Jango. Boba podia notar-ho per la facilitat amb la qual subjectava l'arma, un rifle DC-15 que hauria deixat el braç d’en Boba adolorit.

–Comprovant-ho –va respondre el clon pel comunicador–. No veig senyals d'un intrús. Alto-el-foc.

Va fer una mirada més al voltant de la clariana. Després va col·locar el seu rifle en posició vertical, es va tornar i es va marxar.

–Uf! –Boba va sospirar alleujat–. Ha estat a prop!

Va esperar fins que el clon només fos una taca pàl·lida entre els arbres-bolets. Llavors Boba va començar a seguir-ho. Es va mantenir en les ombres dels fongs penjants, movent-se ràpidament i sigil·losament com un sotjador cratsch.

De tant en tant una prima tija de fong s'acostava temptativament a raspallar-se contra el casc, o a tocar-li la mà. Quan això succeïa Boba feia una pausa i aguantava la respiració.

Però semblava que les espores de Malubi havien d'advertir a altres fongs de l'arribada d’en Boba. Els seus circells només li tocaven. Després es retiraven. De vegades petites ràfegues morades apareixien per sobre d'ell. Llavors veia a altres arbres bolets davant balancejant-se suaument.

Gràcies, Xeran, va pensar Boba. I Malubi.

El tronc d'un arbre malvil molt jove li va donar unes palmellades i després va parar.

Enfront d'ell, el bosc de bolets va acabar abruptament. Més enllà, el sòl semblava socarrimat. Quan va mirar cap amunt va veure ombres surant de naus de la República, com núvols negres en la boira porpra. Quan va mirar cap avall, va veure cercles negres on els vehicles de transport havien aterrat i partit. En altres llocs, hi havia forats i cràters petits deixats per l'armament explosiu. Hi havia trossos fumejants de vegetació per altres llocs. I altres coses, també. Coses que Boba hagués desitjat no veure.

Per tranquil·litzar-se es va assegurar que el globus morat encara estava en la seva butxaca. La seva mà va estrènyer el blàster.

Va esperar, tractant d'esbrinar què fer. No tenia sentit acabar enmig de la batalla. Nou desenes parts de l'èxit de qualsevol caçador de recompenses és una planificació adequada, sempre li havia dit Jango.

–Així que tot el que necessito és un pla –va murmurar Boba.

Va entretancar els ulls a través de la boirina de fum i espores. Des d'aquí tenia una visió més clara de la ciutadella de Wat Tambor.

No semblava molt millor. Estava ben vigilada, d'una banda. A més de les espines negres gegantesques que sortien de la fortalesa, hi havia droides patrullant el perímetre.

Droides de batalla, va assenyalar Boba amb gravetat. Va comptar una trentena, no els suficients per lluitar en una guerra, però més que suficients per mantenir a ratlla als intrusos.

També hi havia altres droides. Droides de defensa amb forma de cranc pul·lulaven al voltant d'una obertura triangular que semblava ser l'entrada de Mazariyan. Va veure a diversos súper droides de batalla, enormes i modificats, muntats en torretes làser.

I, surant per sobre del cim de la fortalesa de Wat Tambor, una massa gran, fosca i sense forma. Era com un núvol de tempesta negra i porpra o una ameba enorme, surant sobre el camp de batalla.

–Què és això? –Boba va ajustar l'enfocament del casc i després va parpellejar, va sentir un lleu formigueig darrere dels ulls quan la forma per sobre d'ell va tenir els contorns més nítids.

Les espores de Xeran estaven treballant. De sobte podia veure amb claredat. I el que va veure va ser que la massiva forma no era un núvol.

Era una flota de caces separatistes, embolicada per la boira de les espores. Mentre Boba mirava, un dels caces droide va disparar sobre les línies d'assalt de la República. Un doll de flames va esclatar en una de les trinxeres.

Un impacte directe!

Boba es va estabilitzar a si mateix quan l'impacte es va estremir a través de la terra com un terratrèmol. Mirà cap amunt una altra vegada, i aquesta vegada va poder veure una cosa més: una silueta deforme i més fosca que surava justament sobre el cim de la ciutadella. Uns droides pul·lulaven al voltant d'ella, carregant-la. Amb una sacsejada, Boba de sobte es va adonar del que era l'enorme objecte fosc.

Una nau-ariet.

Boba va moure el seu cap consternat i incrèdul. Les naus-ariet robòtiques, eren fabricades en els llocs més notoris de la Vora Exterior. Eren dissenyades i equipades per tècnics criminals.

Però no era això exactament el que era Wat Tambor?

Una nau-ariet no té tripulació orgànica. Utilitza el casc d'una nau de guerra abandonada, probablement robada, amb la suficient potència de foc per destruir una enorme nau amb una sola explosió. El creuer sencer era una enorme bomba, pilotada per un robot kamikaze sense cap objectiu, excepte la destrucció.

En aquest cas, la destrucció de la República.

Boba va estirar el cap cap a enrere. Els seus ulls van intentar penetrar en la boira violeta de l'atmosfera de Xagobah.

En algun lloc allà a dalt estava la nau de tropes de la República. I encara que Boba no sentia amor per la República, en aquell moment, compartien un enemic comú.

Wat Tambor.

I aquella nau-ariet era un creuer de Wat Tambor.

L'enemic del meu enemic és el meu amic, Jango li havia dit una vegada al seu fill. Boba era massa jove llavors per entendre aquestes paraules. Li van sonar com un trencaclosques.

Un puzle que acabava de resoldre.

Va veure soldats clon just a la vora del bosc de bolets. La General Jedi Glynn-Beti estaria allà en alguna part, actuant com a comandant. Probablement hi hauria uns altres Jedi, lluitant com a part de les forces de la República.

Però no va veure cap forma de vida, humana o alienígena, defensant Mazariyan. Ni xamsters; ni humans. Ni tan sols algun mercenari de llocs sense llei com Carratos o Ord Mantell.

Només droides.

Amb la nau-ariet pensa destruir a la nau de tropes de la República! Boba va aspirar d'emoció. Wat Tambor pensa que suposarà la fi del setge, i així serà!

Boba va mirar al seu al voltant furtivament, pensant ràpid.

Si la gran bomba voladora de Wat Tambor s'estavellava amb la nau de tropes, destruiria les possibilitats de la República de capturar al perillós separatista.

També destruiria les possibilitats d’en Boba per capturar a Wat Tambor.

El que significava acabar amb el futur d’en Boba com el caça-recompenses favorit d’en Jabba!

Això no pot passar!, va pensar Boba.

Però què passaria si a la nau-ariet d'alguna manera se li ordenés destruir la ciutadella de Wat Tambor i a ell al costat d'ella?

Dos poden jugar en aquest joc, va pensar Boba. Es va ajupir en les ombres de la vora del bosc de bolets. Mirà fixament a Mazariyan.

Dos poden jugar en aquest joc, però només un pot guanyar.

I aquest seré…jo!

Següent