Una nova amenaça (XI)

Anterior

Capítol 11

–Així que és això –va murmurar Boba.

–Sí –va dir Xeran–. La Ciutadella Mazariyan. La causa de tots els meus problemes.

–I el començament dels meus –va respondre Boba, tractant de no tremolar.

Mazariyan s'aixecava des de la superfície del planeta, era inimaginablement immensa, aguaitant amb un negre opac. Els seus costats eren escalonats, igual que els costats d'una antiga piràmide de Yavin. Però fins i tot des d'aquesta distància Boba es va adonar que l'edifici no era només una construcció.

La superfície negra mat i llisa semblava bategar amb vida. Centelleigs de llampecs d'energia corrien a dalt i a baix pels seus costats. En els nivells superiors, espines brillants i negres sobresortien. Les espines eren el doble de llargues que el cos d’en Boba i tan esmolades com javelines. Podia veure formes fosques que havien estat empalades sobre elles. Mentre mirava, una de les espines va començar a retreure's lentament, com una màquina. Boba va veure horroritzat com un cos inert es va lliscar d'ella, caient i rebotant pel costat de la fortalesa.

–El tirà que està amagat allà ha pervertit l'evolució de les formes de vida de Xagobah –va dir Xeran. El seu to era constant, però Boba va veure que la cara de l'alienígena estava cansada–. Ha pres fongs que eren benignes, alimentant-los només amb bacteris. S'ha portat els nobles arbres-malvil. Ha usat bio-enginyeria amb ells de manera que ara han degenerat i maten coses sense alimentar-se d'elles.

–Coses com humanoides –va dir Boba en veu baixa.

–Això és correcte –va acordar Xeran–. I xamsters.

–Com es diu aquest tirà? –va preguntar Boba.

Però ell ja sabia quin seria la resposta.

–Wat Tambor –va dir Xeran–. És un malvat. I com pots veure, ens ha portat el mal…

Xeran va assenyalar a una massa fosca que s'estenia uns cinc-cents metres de la ciutadella sota la seva llarga ombra.

–Aquestes són només algunes de les tropes de la República que es van reunir allà. Van assetjar-li durant setmanes. No importava quants arribessin, pocs van ser capaços d'aconseguir arribar a l'entrada. I quan ho van fer, vam escoltar el rumor del que van trobar dins. El comando tecnològic de Wat Tambor que li ha fet despietat. No hi ha presoners dins de la seva ciutadella. I tampoc supervivents.

Boba va tornar a mirar Mazariyan. Va descobrir que no podia apartar els ulls d'aquella visió per horrible que fora.

–La República utilitza soldats clons –va dir, més per a si mateix que per Xeran.

–Sí. De vegades la República ha forçat al meu poble a lluitar, encara que pagant-los bé. No obstant això la República ha perdut molts combatents no-clons. Combatents que no podien permetre's el luxe de perdre. Així que els superiors han enviat a una General Jedi anomenada Glynn-Beti per dirigir les seves forces.

Els ulls d’en Boba es van obrir freds i durs.

–Glynn-Beti?

No va dir el que pensava: Ella és la Jedi de la qual em va parlar Jabba.

–Sí. Glynn-Beti és una Mestra Jedi i una intrèpida guerrera. També intel·ligent.

–No serà molt intel·ligent –va dir Boba. Va somriure amb fredor–. Perquè sinó les seves tropes ja haurien capturat a Wat Tambor i pres la ciutadella.

Per a sorpresa d’en Boba, l'alienígena reptilià va fer el grunyit una vegada més, el so que era el riure xamster.

–Això és molt graciós! –Els ulls de verd jade d’en Xeran es van clavar en Boba–. És un regal rar, ser capaç de trobar diversió quan t'enfrontes amb el perill. O la mort.

Va contemplar a Boba més de prop.

–No m'has dit el teu nom, desconegut, o els teus assumptes aquí. I no t'ho vaig a preguntar. Sospito que compartim un enemic comú. I si aquest és el cas, és millor que no conegui les teves intencions. D'aquesta manera no podria trair-te.

Boba va assentir.

–Gràcies –va dir.

–No obstant això, tal vegada pugui ajudar-te. –Xeran va mirar al cinturó d'armes d’en Boba–. Ja estàs ben armat. Millor armat que jo –va dir i li va donar unes copets al seu propi blàster–. La meva arma prové d'un soldat que em vaig veure obligat a matar en defensa pròpia. Ell hauria danyat a Malubi.

El xamster va acariciar l'arbre malvil.

–No, estrany. No crec que pugui oferir-te millors armes. Però puc oferir-te consell.

»Tot aquest territori es disputa, amb batalles esclatant en qualsevol moment. –Xeran va assenyalar al camp de batalla per sota d'ells–. La teva única esperança d'acostar-te a la ciutadella és descendir des del nord, és el costat llunyà, allà.

El cor d’en Boba es va enfonsar.

–Hi ha milers de clons entre aquí i allà! –Va donar uns copets al blàster, després va sacsejar el cap–. Però no tinc una altra opció, així que… –va començar a descendir.

–Espera. –La freda i escamosa mà d’en Xeran suaument li va frenar–. Potser no tinguis elecció. Però tens un mitjà d'acostar-te sense ser vist.

El xamster es va girar. Dempeus en puntes, va estendre les seves urpes per arrencar un globus morat fosc de la tija de l'arbre malvil. Quan ho va fer, un petit alè de fum violeta va sorgir del globus i després va desaparèixer. Una vegada més Boba va sentir a l'arbre malvil tremolar, llavors va créixer encara més.

–Aquest globus conté espores de Malubi –va explicar Xeran–. Les espores són inofensives per si mateixes. No obstant això no són inútils. Actuen com un poderós agent de camuflatge. Les formes de vida orgàniques no poden veure a través de la boira produïda per les espores. Tampoc els droides; les espores reflecteixen una llum molt alta en l'espectre que els droides registren a través de la seva òptica. Wat Tambor ha aprofitat les espores per als seus propis propòsits, per camuflar les seves naus. Però quan les espores són transportades pel vent, actuen com a missatgeres químiques entre els arbres.

La boca sense llavis d’en Xeran es va corbar en un somriure revelant les seves dents blanques i esmolades. Va sostenir una petita borsa, la va obrir i va prendre un polsim del que semblava pols d'espígol entre les seves urpes.

–Tingues –va dir, gesticulant cap a la mà d’en Boba–. Pren això. Posa-t’ho en els teus ulls, per sota del casc. Et permetrà veure a través de la boira.

Boba va tendir la seva mà enguantada. Xeran va deixar caure una petita quantitat de la pols d'espígol en el palmell de la seva mà. Boba ho va mirar fixament, després al xamster.

Podria confiar en Xeran?

Boba va dubtar. Havia après en els últims anys a confiar en els seus instints, un dels recursos més poderosos d'un caçador de recompenses.

I els seus instints li deien ara que Xeran estava dient la veritat.

–Gràcies –va dir Boba. Es va tornar, momentàniament, aixecant el seu casc. Va inclinar el cap cap a enrere i va deixar caure uns pocs grans de pols en els ulls. Sentia una lleu picor, però això era tot. Va parpellejar, va baixar el casc i es va tornar cap a Xeran.

El xamster va assentir amb aprovació.

–L'efecte no és permanent. Però pot ajudar-te. I aquí…

Va tendir un petit orbe porpra.

–Porta aquest globus amb tu. Malubi ja t'ha marcat com un al que no cal fer mal. Els altres arbres malvil et reconeixeran. No et danyaran. Però si tens necessitat de camuflar-te, rebrega aquest globus. Les espores s'alliberaran.

Boba va agafar l'orbe.

–Gràcies –va dir. Acuradament el va ficar en la seva borsa d'utilitats.

–Tinc una cosa més que explicar-te –va afegir Xeran–. Hi ha un fong que anomenem xabar. Té molts tentacles petits. És d'un color morat molt fosc, amb les puntes de vermell brillant. Wat Tambor ha pres aquest fong també i l’ha convertit en una arma. Els seus tentacles alliberen una toxina. La toxina causa paràlisi. No permanent, afortunadament. Però molt efectiva. Qualsevol que entri en contacte amb ell queda immobilitzat. Completament. Segueix conscient, però sense la capacitat per moure's.

–Gràcies –va dir Boba–. Ho recordaré.

D'algun lloc per sota d'ells va venir una ràfega de foc làser.

–M'haig d'anar ara –va dir Boba. Mirà cap avall al camp de batalla que s'estenia entre ell i la ciutadella vivent de Wat Tambor. Després es va girar cap a Xeran–. Te’n dec d'una, Xeran. Gràcies de nou.

El xamster va assentir solemnement. Els seus ulls de verd jade es van estrènyer, i va somriure.

–No necessites donar-me les gràcies. Quan destrueixis al nostre enemic comú, fes-ho en memòria del meu malvil. Això serà agraïment suficient per a mi. I per Malubi –va afegir.

Boba va somriure. Quan ho va fer, una de les tentaculades branques d'Arbre malvil serpentejà al voltant d'ell. Molt suaument va aixecar a Boba, després a poc a poc el baixà al sòl.

–No ho oblidaré! –Boba va cridar a Xeran acomiadant-se–. Per Malubi!

–Per Malubi! –va repetir Xeran.

Va aixecar una mà amb urpes com a comiat i l'alienígena es va lliscar cap a les ombres violetes de l'Arbre malvil.

Següent