La ira d’en Darth Maul (I)

Anterior

CAPÍTOL 1

El noi anomenat Maul havia d’aixecar-se sobre la punta dels seus dits per mirar a través de la gruixuda finestra de la seva petita habitació. La finestra estava polaritzada per bloquejar la calor i la llum, però la imatge encara era tan intensa que va fer estremir al noi. La llum no venia del cel, que estava ple de núvols de fum negres, sinó que radiava del riu de lava que fluïa sota les instal·lacions on vivia Maul. Girant el cap lleugerament, va veure la lava buidar-se en el que semblava un ampli mar, ferotge.

El nom del planeta era Mustafar, segons el droide que tenia cura d’en Maul. El droide també servia de mestre al noi i li havia mostrat hologrames que il·lustraven el terreny de Mustafar i la localització del planeta en la galàxia. El droide li havia mostrat hologrames d'altres mons també. Maul ho havia passat malament per entendre que els hologrames representaven planetes reals, però havia de memoritzar els seus noms i indicar correctament les seves posicions o el droide li sotmetria a un xoc dolorós.

Afortunadament, Maul estava sol. Mirant a través de la finestra, va tractar d'albirar algun signe de vida. Ocasionalment, veia als nadius de Mustafar en armadura cavalcant sobre puces de lava a la distància, dirigint-se a la regió del nord on treballaven com a miners. Un parell de vegades, fins i tot havia vist transports de mineral viatjant pel cel. De moment, no havia vist ni a mustafarians ni navilis, només el flux interminable de lava, foc, fum, i núvols.

El droide li havia dit a Maul que no duraria molt en la superfície de Mustafar, però això no li detenia de voler aventurar-se a l'exterior. Després de tot, si els mustafarians es podien moure amb llibertat, per què no ell? Potser necessités una armadura mustafariana per protegir-se de la calor, i també algun tipus d'aparell respiratori. Es preguntava com seria de difícil adquirir aquestes coses. No tenia motius per creure que un mustafarià simplement li donés el que necessitava per sobreviure. Però imaginava que anar fora seria emocionant.

Maul es va moure lleugerament i va veure alguna cosa alçar-se a l'altre costat de la superfície de la finestra. Maul es va adonar que era el seu propi reflex. Podia veure només la part superior del seu cap, que tenia múltiples banyes petites. Com la resta del seu cos, el seu cap estava distingit amb patrons vermells i negres. Els seus ulls eren d'un groc brillant amb unes pupil·les negres petites.

La primera vegada que havia vist el seu reflex, s'havia sorprès, perquè pensava que estava veient a una altra persona. Per tot el que sabia, el seu reflex era una altra persona, un altre noi que s'assemblava a ell i imitava cadascun dels seus moviments. Un noi que era semitransparent, suspès en l'aire fumejant de fora de l'habitació. Un noi que era lliure de deambular per la superfície del planeta sense por a prendre mal, que podia abandonar Mustafar i anar on ell volgués. Un noi que podria ajudar-lo a escapar.

Maul va desitjar ser aquest noi.

Recolzant les seves mans contra l'àrea contínua on la paret llisa de metall es trobava amb el vidre, Maul va saltar per poder veure més del seu prim cos reflectit a la finestra. Va saltar una vegada i una altra, fascinat pel seu reflex saltant així com el so dels seus peus nus colpejant el sòl de metall. S’empenyia lluny de la finestra mentre saltava enrere, encara mirant a la finestra, i continuava saltant durant diversos minuts. No parava fins bastant després que la seva respiració es tornés entretallada, els seus peus s'irritessin, i els músculs de les seves cames comencessin a fer-li mal.

Recuperant l'alè, es va apartar de la finestra i va observar la seva habitació. Els únics trets destacables de l'habitació eren una única porta contra la paret davant de la finestra i una aixeta d'aigua freda que funcionava per un sensor de mans, posicionat sobre un petit forat de drenatge en una cantonada. La porta estava feta de metall dens, el mateix material que les parets, sòl, i sostre. El fons de la porta tenia una ranura estreta, horitzontal a través de la qual el droide de vegades empenyia una petita safata de menjar, normalment trossos de carn crua. Maul no podia veure a través de la ranura, perquè romania segellada quan no estava en ús, per una làmina lliscant de metall. Sobre la porta hi havia una ampolla convexa que albergava un altaveu d'àudio i també un fotoreceptor, que permetia al droide observar-lo a totes hores. No hi havia controls per obrir la porta des de l'interior de l'habitació d’en Maul, almenys cap que Maul hagués estat capaç de trobar.

Un repic va sonar a l'altaveu, alertant-li perquè comencés els seus exercicis. Encara que la seva habitació no era massa gran i les seves cames encara estaven cansades de saltar, sabia que era millor no ignorar la repicadissa. Immediatament va començar a córrer en el lloc.

Al principi, Maul va mantenir els seus braços enganxats als seus laterals. Llavors va començar a balancejar els braços amunt i avall per igualar el ritme regular dels músculs de les cames. Volia tancar els ulls i pretendre que estava en un altre lloc, potser una habitació més gran, però no se li permetia tancar els ulls mentre feia exercici. Va forçar les parpelles a romandre obertes i va moure les seves cames més pressa.

El repic va sonar de nou. Maul va deixar de córrer, va caure d'esquena contra el terra, i va començar a fer una sèrie d'abdominals i estiraments de cames. Després de diversos minuts, el repic va sonar i Maul va rodar per fer els seus exercicis de flexions, alternant entre flexions amb una i amb dues mans. Diversos minuts més van passar abans que la repicadissa sonés de nou, assenyalant que la sessió d'exercicis havia acabat. Maul va col·lapsar contra el fred terra.

Algú ve.

Maul es va aixecar i va mirar amb força a la porta. Tot i que no podia escoltar els passos aproximar-se, havia d'estar a la cambra de fora. No sabia com ho sabia. Simplement ho sabia.

Maul només podia imaginar-se dos possibles visitants. Un era el droide que tenia cura d'ell. L'altre era l'Home, que rares vegades el visitava. L'Home portava una túnica fosca amb una caputxa profunda que deixava la majoria dels seus trets en les ombres. Maul mai havia vist realment els ulls de l'Home.

Maul odiava a l'Home encara més del que odiava al droide. L'Home li espantava.

La porta va fer un so de xiuxiueig i va lliscar i es va esvair en una ranura del sostre. Fora de l'entrada hi havia el droide. Fet d'un metall negre brillant, el droide tenia un cap bulbós amb cinc ulls vermells mecànics anomenats fotoreceptors i un vocabulador de reixeta per parlar, i un tors cilíndric que tenia quatre pinces llargues, articulades per braços. El tors descansava sobre un abdomen rotatori que tenia sis cames d'aranya.

Maul mai sabia què esperar del droide. De vegades portava menjar o medicines o ruixava a Maul amb netejadors antisèptics o li escortava fins a una càmera adjunta més gran on li donaria caça o li deixaria córrer en cercles. Altres vegades, li parlava i li ensenyava paraules.

Normalment, el droide li portava dolor. Un cop el droide li havia lliurat una serp brillant verd i groga que no va perdre el temps per atacar-lo, enfonsant els seus ullals verinosos profundament en el braç del noi. Maul va cridar i llavors va deixar caure el seu cos sobre la serp per aixafar-la. Tan voraç com irat, Maul no havia estat capaç de resistir a donar-li diverses mossegades a la serp morta, que va ser més del que el seu petit estómac podia resistir. Després d'aquest incident, el droide havia tornat amb medicines, benes, i una bomba estomacal.

Ara, davant Maul a la porta, el droide va estendre una pinça del seu cos i va balancejar la punta en un ampli moviment circular. Maul va mantenir els seus ulls centrats en la pinça rotatòria mentre sentia tensar els músculs, preparant-se per saltar lluny d'ella. No es va adonar del petit panell que s'obria sota un dels ulls del droide. El panell obert exposava una esquerda que albergava un braç telescòpic amb una agulla hipodèrmica a la punta. El braç va atacar, va clavar l'agulla a l'espatlla dreta d’en Maul, i llavors ràpidament es va retreure cap al cap del droide. El droide havia trigat només una fracció de segon en fer la injecció, tan poc temps que Maul tot just va comprendre que l'agulla havia perforat la seva pell.

En Maul va parpellejar mentre estenia el braç cap amunt i es fregava l'espatlla. Es va adonar que el droide li havia fet alguna cosa i que havia rotat la seva pinça només per distreure'l. I llavors va sentir una estranya sensació, càlida, escampant-se a través del seu cos. Va arrufar les celles al droide, i quan les parpelles van caure i les seves cames van col·lapsar. Els braços del droide es van estendre, atrapant al noi abans que copegés el terra.

El droide de cames d'aranya va agafar al noi inconscient i el va portar fora de la petita habitació sense cap dificultat. El noi no era del tot pesat. Tot just tenia tres anys.

Quan Maul es va despertar, jeia sobre un catre de metall en una càmera de sostre alt que mai havia visitat abans. Tres finestres altes, estretes eren a la paret, il·luminant el terra davant seu però deixant la major part de la càmera en la foscor. A través de les finestres, va veure roca fosa caient en cascades darrere d'un cingle de dents negres.

Maul no recordava haver-se adormit ni deixar la seva pròpia habitació. Sospitava que anava a ser castigat. Es preguntava si no havia fet tots els seus exercicis correctament o si havia comès algun altre error. No és que importés. A vegades era castigat sense cap explicació. Hi havia estat aprenent disciplina des que havia après a caminar. Una de les primeres coses que va aprendre va ser a no plorar. Plorar mai millorava res. Plorar només empitjorava les coses.

Maul lentament es va empènyer el catre. Va sentir el fred aire contra la seva esquena i va sospitar que hi havia una ventilació o una entrada darrere d'ell. Mirant al voltant de la càmera, es va adonar de cinc llums vermelles brillant en la foscor d'una cantonada pròxima. Va reconèixer els llums com els ulls del droide de cames d'aranya.

Maul es va fregar la seva espatlla dreta. Recordava que el droide li havia colpejat a l'espatlla abans, i sospitava que el droide li havia fet quedar adormit. Es preguntava què faria ara el droide. Li mataria?

El droide es va llançar des de la cantonada. Maul va colpejar el terra amb els peus nus, i va començar a córrer tan ràpid com les seves petites cames podien allunyar-lo del droide. Mantenint-se fora de la llum que s'allargava des de les finestres per terra, va córrer cap a una paret interior, dirigint-se cap a la font del corrent que havia sentit contra la seva esquena. La seva visió es va ajustar a la foscor i va trobar una entrada quadrangular. No va vacil·lar en córrer a través d'ella, fins i tot encara que no tenia ni idea del que l'esperava a la següent càmera.

Foscor. Una càmera sense finestres. Llavors va veure una capa tènue de llum per davant. Ignorant els passos tentinejants del droide darrere d'ell, va córrer cap a la llum, que emanava d'alguna part més enllà d'una paret corbada. Sabia que no podia córrer més que el droide, però no es va atrevir a aturar-se.

Maul va córrer girant la paret corbada i va entrar en un passadís llarg, estret. Il·luminat per petites llums rectangulars incrustades a les parets, el passadís era tan llarg que no podia veure l'altre extrem. Maul va seguir corrent. Va escoltar els passos del droide aturar-se en l'entrada del passadís. Esperava que el droide fos massa gran per seguir-lo pel passadís.

Arriscant una mirada cap enrere, va veure que el droide ja havia inclinat el seu cos cap a un costat amb quatre de les seves cames contra la paret mentre que les dues restants continuaven reptant per terra, impulsant el seu cos de metall darrere d’en Maul. Maul va panteixar mentre tornava la seva mirada cap endavant, sense trencar mai el pas.

Va escoltar els passos del droide tornar-se més forts i va saber que estava guanyant-li. D'alguna manera va percebre que el droide estava a punt d'atrapar-lo amb una pinça. Desesperat i determinat a evadir al droide, Maul va saltar a un costat, plantant un peu contra la paret cap a la seva dreta, després va saltar a la paret oposada, mantenint els seus peus en moviment de manera que viatjava a dues passes per la superfície vertical en un descens diagonal cap a terra. Maul va escoltar la pinça colpejar contra el terra darrere d'ell, i ell va saltar per fer dos ràpids passos més per la paret dreta abans de tornar a terra, encara corrent cap endavant. Mentre corria, va escoltar un cruixit fort i satisfactori per darrere, i va saber que el droide havia ensopegat amb les seves pròpies cames en el seu esforç fallit per mantenir el ritme.

Sospitant que el droide no només es recuperaria sinó que també estaria molt enfadat amb ell, Maul va córrer més ràpid. El seu cor bategava mentre veia que el passadís acabava en una altra entrada quadrangular. Va sortir del passadís ràpid i va arribar a una càmera que era diferent a qualsevol lloc que hagués imaginat mai.

Grans tapissos penjaven de les parets, que estaven també decorades amb estranyes escultures. Mobles gravats, fets d'ossos estranyament units i molt polits descansaven sobre una àmplia catifa que una vegada havia estat la pell d'un animal. Al centre de la càmera, un enorme orbe de líquid blau verdós, gairebé de dos metres de diàmetre estava suspès en l'aire sobre una taula de menjador circular. Dotzenes de criatures petites, multicolor nedaven dins de l'orbe, algunes tan a prop de la superfície que les seves cues gronxant-se creaven onades al voltant de la circumferència de l’orbe.

Maul estava tan sorprès per les coses meravelloses de l'habitació que gairebé es va oblidar que havia deixat de córrer. Simplement es va quedar allà, mirant des de les criatures nedant a les decoracions. Però mentre estudiava els mobles gravats, instintivament es va adonar que la càmera era un lloc especial. Era un lloc on algú s'asseia i mirava totes les coses de l'habitació. Era un lloc on algú vivia. Sabia que el droide no requeria de tals luxes. Estava segur que aquest lloc era el refugi de l'Home.

–Benvingut, Maul, –raspà una veu baixa de darrera d’en Maul–. T'he estat esperant.

Maul es va quedar gelat davant el so de la veu de l'Home. Va centrar els seus ulls en l'orbe flotant. Desitjava poder tornar-se invisible.

–Esperava que el droide et portés aquí, –va continuar l'Home fora de la vista–. La forma en què vas córrer per les parets per evadir al droide va ser bastant impressionant. Però sempre has estat un noi llest.

Maul va escoltar a l'Home parlar així abans. Els complerts gairebé sempre eren seguits de càstigs. Maul es va preparar mentre mantenia els seus ulls fixos en l'orbe flotant. Tan desconcertat com estava per la presència de l'Home, estava més fascinat per les criatures aquàtiques de dins de l'orbe. Es preguntava si les criatures eren comestibles.

Un grinyol de metall va sonar des de l'entrada per la qual Maul acabava d'entrar, i el droide va empènyer el seu cos fora de l'estret passadís per emergir dins de la cambra. Després que el droide es redrecés perquè totes les seves cames toquessin terra, es va moure al costat d’en Maul, detenint-se a prop de la catifa de pell d'animal. Maul va canviar la seva mirada des del orbe flotant al droide i es va adonar que dos de les seves cames estaven ara doblegades en estranys angles. El droide va girar els ulls mecànics per mirar a Maul i va dir en un to monòton:

–No hauries d'haver corregut.

–Deixa’ns, –va deixar anar l'Home al droide.

El droide va trontollar lluny d’en Maul, movent-se cap a una àmplia entrada a l'altre costat de l'habitació. Maul volia anar-se'n amb el droide, però en el seu lloc va mirar a l'orbe flotant i es va quedar on era.

–Has de mirar-me, –va dir l'home tendrament.

Més que mai, Maul va desitjar ser el noi lliure flotant que semblava existir més enllà de la finestra de la seva pròpia habitació. Va tractar amb força de no tremolar mentre lentament es girava i alçava la mirada per encarar l'Home.

Com era habitual, l'Home estava portant la seva túnica fosca amb la caputxa profunda, però s’havia tirat enrere la caputxa de manera que estava embolicada darrere del seu cap. Maul es va sorprendre de veure la seva cara exposada. L'Home tenia ulls blaus, pell clara d'un color singular, i un cap de pèl ondulat. Maul també va ser sorprès per com de diferent que era el cap de l'Home del seu. L'Home ni tan sols tenia banyes.

L'Home va alçar les celles mentre ell mirava a Maul escèpticament.

–Pots parlar, no?

Maul va assentir.

–Sí?

–Sí, –va respondre Maul.

–Et dirigiràs a mi com a Mestre Sidious.

–Sí, Mestre Sidious.

Sidious va somriure.

–Excel·lent. –Caminà fins al costat del noi i es va aturar al costat de l'orbe flotant. Maul es va adonar que totes les criatures aquàtiques de dins de l'orbe van nedar a l'altre extrem, posant distància entre elles i Sidious. Sidious va mirar a les criatures com si només les trobés mig interessants–. Maul, t’haig de dir una cosa important. Vull que escoltis atentament.

Maul va escoltar.

Parlant lentament, Sidious va dir:

–Tu... Ets... extraordinari. –Apartant la mirada de l'orbe d'aigua, va mirar a Maul i va afegir–. Molt extraordinari.

Maul no sabia per què havia de ser considerat extraordinari, o com esperava Sidious que respongués. Va decidir romandre en silenci.

–La nostra galàxia alberga trilions de formes de vida. Algunes grans, altres petites. Però tan diverses com són, la veritat és que la majoria de formes de vida són com aquests peixos. –Sidious va fer un gest cap al peix amb un moviment de mans despectiu, i els peixos van semblar estremir-se dins l’orbe–. Rares vegades arriben lluny d'on van néixer. Es passen la seva vida preocupant-se pel seu següent menjar, i com podrien evitar el dolor, i quant podran viure. Viuen amb por els uns dels altres. I llavors, moren. No importa si són un insecte, un peix, un home, o... una serp.

Un cop més, Maul va pensar en la serp que havia estat forçat a matar.

–Tu ja has viatjat grans distàncies, –va continuar Sidious–. Pot ser que hagis nascut al planeta Iridònia, però vas arribar a la meva atenció en un altre món, Dathomir. Allà, les dones dominen i esclavitzen els homes. Només eres una criatura, i tot i així els éssers més poderosos de Dathomir et temien. Et volien mort per què eres diferent. –Sidious va somriure–. Saps el que et fa extraordinari, Maul? Tan diferent de les formes de vida comunes?

Maul va negar amb el cap i va respondre dòcilment.

–No.

Sidious va alçar les celles lleugerament i va prémer els seus llavis capcinejant, ell va dir:

–Aquesta no és la resposta correcta. La resposta correcta és «No, Mestre Sidious».

Maul va empassar amb força, llavors va dir:

–No, Mestre Sidious.

Sidious va somriure de nou.

–Ets diferent perquè ets més fort. Tens poders. Saps coses per avançat. Mires a la porta tancada de la teva habitació, i saps que està a punt d'obrir-se. Tens reflexos ràpids. Altres només somien amb anticipar els moments com tu ho fas, o amb ser capaços de moure’s tan ràpid. En aquest sentit, tu i jo som similars, Maul, excepte que els meus poders són molt més grans. Els meus poders són majors perquè sé moltes coses que tu encara has d'aprendre, com per exemple com fer que els teus poders treballin per a tu. Ho entens?

–Sí, Mestre Sidious.

–Bé. Bé. –Sidious va caminar al voltant de l'orbe aquós fins que es va posicionar entre ell i Maul. Des del punt de vista d’en Maul, l'orbe distorsionava el cap d’en Sidious i la part superior del seu cos. Sidious va dir–: Sé que imagines una vida diferent per a tu, Maul. Una vida més fàcil que la que tens.

Maul es va quedar en silenci.

–Sé que estàs molest per la serp que et va mossegar, –va dir Sidious, continuant al voltant de l’orbe aquós fins que va tenir una clara vista d’en Maul–. Ho sé tot sobre tu, Maul. Tot. –Sidious va vorejar al voltant de l’orbe fins que va estar mirant a Maul de nou–. Mentre que tu pots pensar que la teva vida és dura i desplaent, i que jo sóc de vegades cruel, hi ha un motiu perquè suports aquest dolor. El motiu és que has de tornar-te fort en totes les formes. Has d'aprendre a sobreposar-te al dolor. Algun dia, et tornaràs més fort que jo. Això t'agradaria, no? Ser més fort que jo?

–Sí, Mestre Sidious.

Sidious va somriure al noi.

–Bé. –Ell va mirar a l'orbe aquós–. Ah! Mira aquí, aquests dos peixos.

Maul va seguir la mirada d’en Sidious i va veure un petit peix amb ratlles vermelles i negres surant al costat d'un peix gris fosc més gran que s'havia allunyat de les altres criatures del fons de l’orbe. Maul va respondre:

–Sí, Mestre Sidious. –Es va adonar que el peix més petit tenia els ulls grocs, del mateix color que els seus. El peix petit li va tornar la mirada a Maul.

–Què entretingut, –va dir Sidious–. Si no ho sabés, diria que aquests dos pretenen ser nosaltres. Si ho fossin, em pregunto on deixaria això a la resta.

Maul va mirar als peixos en l'àrea superior de l'orbe i els va veure començar a sacsejar-se i a patir espasmes. Diversos peixos es van inflar dues vegades la seva mida original, van tremolar violentament, i de sobte es van desinflar. Altres rodaven errants per l'aigua, els seus ulls sobresortint mentre les seves brànquies bombaven furiosament. Però després d'un parell de segons, tots els peixos excepte els dos al fons van deixar de nedar per complet i van començar a anar a la deriva en diferents direccions. Alguns van surar cap a la part superior de l'orbe, però la majoria es van enfonsar al costat dels dos peixos supervivents, que van continuar surant l'un al costat de l'altre. Mentre els peixos s'enfonsaven, Sidious va recitar un vers estrany.

«Ben amunt, ben amunt.

No sabem on caurem.

Ben amunt, ben amunt.

El que una vegada va ser gran resulta petit».

Maul es preguntava què significaven les paraules. Sabia que Sidious havia seleccionat d'alguna manera als dos peixos i els havia portat al fons de l’orbe i fet que els altres morissin. No sabia com ho havia fet Sidious, però sospitava que era algun tipus de màgia. Apartant la mirada dels peixos morts, Maul va mirar a Sidious i va dir vacil·lant:

–Mestre Sidious... és possible... aprendre aquest poder?

Sidious va somriure àmpliament, mostrant les seves dents.

–És possible. Però no immediatament. Has de ser pacient. He preparat una sala d'entrenament. I avui, rebràs instrucció personal... de mi.

Maul estava sorprès de sentir sobre una sala d'entrenament i va tenir curiositat a l'instant per veure-la. Esperava que fos més gran que l'àrea d'entrenament de fora de la seva petita habitació. Mentre es preguntava quan li mostraria el seu Mestre la nova sala d'entrenament, el droide de sis cames, les dues cames danyades reemplaçades per un nou parell brillant, va tornar passejant cap a la càmera.

Sidious va mirar al droide, llavors va tornar a mirar a Maul i va dir:

–Les cames no es reemplacen fàcilment. T'adones que has de ser castigat, no?

–Sí, Mestre Sidious.

–Recorda-ho sempre... un càstig és una lliçó, jove Maul. Aprèn-lo bé. Ara, vine amb mi. –Mentre Sidious caminava lluny de l'orbe flotant, va moure els seus dits cap a un tapís que penjava contra una paret. El tapís va lliscar lentament cap amunt fins al sostre i va revelar una entrada oberta construïda a la paret. Sidious va caminar cap a l'entrada, que Maul suposava que era un passadís que duia a la nova sala d'entrenament.

Maul va tractar d'allunyar de l'orbe, però les seves cames de cop i volta se sentien com si fossin pesos pesats, ancorades a terra. Sabia que seria castigat encara més severament si no obeïa al seu Mestre, però semblava que el seu propi cos –independentment de la seva ment– es negava a moure’s. Però abans que Sidious s'adonés dels dubtes d’en Maul, el droide va estendre una pinça i li va donar una sacsejada aguda a Maul a la part posterior de la cuixa esquerra, fent-li saltar cap endavant. El droide va murmurar.

–No empitjoris les coses.

Mentre Maul començava a seguir a Sidious, va mirar enrere al fons de l’orbe per un cop d'ull final als dos peixos supervivents. El peix petit d'ulls grocs estava mossegant famolenc a un peix mort. El gran peix gris surava a una curta distància i semblava estar observant al peix d'ulls grocs amb cert interès abans que els seus ulls es moguessin per mirar a Maul. Maul es va afanyar pel passadís, seguit pel droide.

La sala d'entrenament excedia totes les expectatives d’en Maul. Així com el seu càstig.

Però va sobreviure.

Següent