La confrontació final (VI)

Anterior

Capítol 6

Obi-Wan es va aturar fora de la petita cafeteria. Encaixava amb les coordenades que li havien donat, però tot i així va vacil·lar. Estava oberta? La cafeteria era petita, bruta i amb una seriosa falta de reparació. Mig sostre estava enfonsat. Era estrany que qualsevol entrés del tot.

–Què passa, Mestre? –va preguntar Ànakin.

–Teluron Thacker és un home de negocis pròsper, –va dir Obi-Wan–. Per què freqüentaria aquest tipus de lloc?

–Creu que és un parany?

–No capto cap advertència. Però tot i així... –Obi-Wan va capcinejar. El problema era l'energia en aquest planeta. Les onades fosques li colpejaven des de cada costat. Era com nedar en un mar malvat. Tota aquella foscor feia difícil distingir el que era una autèntica amenaça.

–Podria ser simplement un cas que no vol que el vegin amb nosaltres, –va assenyalar Siri–. Un de nosaltres hauria d'entrar primer i comprovar-ho.

–Jo hi aniré. –Ànakin i Ferus van dir les paraules junts.

–Jo ho faré. –Les paraules van venir d’en Ry-Gaul. Ell va caminar cap endavant, va empènyer obrint la porta de metall oxidada, i va desaparèixer dins. Sens dubte l'altura i la mida d’en Ry-Gaul servirien per aplacar qualsevol que volgués desafiar-lo.

La resta d'ells va esperar, cada segon cansant els seus nervis. Finalment Ry-Gaul va sortir i va dir:

–Està allà. Tot està bé.

Van seguir a Ry-Gaul a la cafeteria. Aparentment el sostre caigut espantava als clients, ja que només hi havia un home assegut dins, en una taula al costat de la porta. Ell estrenyia una gerra amb una mà i mantenia els seus ulls volant des de la porta fins al sostre, com si esperés que caigués en qualsevol moment.

Teluron Thacker era un alt humanoide amb la pell pàl·lida i la mirada suau d'un ésser acostumat a passar temps a l'interior, assegut. Va saludar als Jedi amb un gest del cap nerviós i va embolicar la seva capa vermella al voltant del seu cos.

–Gràcies per veure'ns–, va dir Obi-Wan.

–Els Jedi van ajudar al meu món natal d’Eeyyon, –va dir Thacker–. Vaig prometre ajudar cada vegada que pogués.

–Com és que ha acabat a Korriban? –va preguntar la Siri.

–Només per sort suposo, –va grunyir Thacker–. Vaig cabrejar al meu cap. Una cosa tan petita, però s'enfada amb facilitat. Així que no vaig creuar referències i el tracte va anar malament. Què és un parell de milions de crèdits? El següent que sé, és que m’encarreguen una assignació per obrir una oficina a Korriban. –Thacker es va estremir–. No he dormit tota una nit des de llavors.

Obi-Wan va indicar al cambrer que portés una ronda de begudes. En aquest lloc, era millor demanar alguna cosa, fins i tot encara que no tocaria res que estiguessin servint. Va esperar fins que el cambrer va baixar un pot de grog que es relliscava per la vora, després va deixar anar una pila de gerres no massa netes a taula.

Thacker es va inclinar i va xiuxiuejar.

–Jo no beuria això si fos vostè.

–Gràcies per l'avís–, va dir la Siri–. Què pot dir-nos sobre els dos éssers que estem perseguint?

–Només que són aquí, –va dir Thacker–. Un home i una dona humans han estat vistos. Encaixen amb les descripcions perfectament. Vaig comprovar l'únic hotel i diverses cases d'hostes, i no estan registrats.

–No usarien els seus noms autèntics–, va dir Obi-Wan–. Va donar descripcions?

–Bé, vaig dir un home i una dona, viatjant junts, –va dir Thacker.

–Provà alguna altra cosa? Hi ha una base de dades per a arribades i sortides?

Thacker va sacsejar el cap.

–Ningú manté un registre realment.

–Ha buscat si algun negoci aquí és una cobertura per a les empreses d'Omega? –va preguntar Obi-Wan.

–Bé, no–, va dir Thacker–. Naturalment vull ajudar els Jedi. Però no és savi fer massa preguntes a Korriban.

–Per què? –Aquesta pregunta va arribar de Ry-Gaul, i va parar a Thacker de cop.

–Eh, perquè. –Thacker va arronsar les espatlles–. Perquè és el que diu tothom.

Obi-Wan va intercanviar una mirada exasperada amb la Siri. Estava clar que Thacker no anava a ser de molta ajuda. Estava massa intimidat fins i tot per la remor de possibles problemes.

–Hauria d’advertir-los sobre una cosa. Saben que el Gremi de Comerç té el seu propi exèrcit? Bé, hi ha una divisió aquí, –va dir Thacker–. Diuen que és per necessitat, per protegir els treballadors de negocis dels petits crims. Però els droides aranya i de vigilància estan per tot arreu. Si Omega i Zan Arbor tenen algun contacte al Gremi de Comerç, podrien tenir accés a tota la informació de vigilància. La qual cosa vol dir que ho poden veure tot.

A la fi, una mica d'informació que podien utilitzar. Però què més podia dir-los Thacker? Obi-Wan no volia deixar la cafeteria sense una pista sòlida. Després se li va ocórrer un pensament.

–Zan Arbor té gustos cars–, va dir ell–. El més probable és que no estigui massa a gust aquí. No sembla haver-hi molts luxes a Dreshdae.

–És una podridura pudent, –va estar d'acord Thacker.

–Tot i així hi ha executius de negocis aquí, criatures acostumades a tenir el millor de tot, –va dir Obi-Wan–. Hi ha d'haver alguna cosa per a ells. Si estàs buscant comprar objectes especials, on aniries?

–Hi ha una cosa així com un mercat negre, –els va dir Thacker–. Dirigit per lladres, és clar. Els subministraments són pocs, no hi ha magatzems, i és difícil fins i tot trobar coses essencials, com mantes o capes tèrmiques, encara que aquest forat de fems de mort podrida et geli els ossos. Roben quan poden... dels millors edificis, les oficines. Cap habitació d'hotel a l’espaiport està fora de perill. Han donat alguns cops en naus que venien amb subministraments per als executius del Gremi de Comerç.

–Així que com et poses en contacte amb aquest mercat negre? –va preguntar Obi-Wan.

–Està als afores, en una plaça que està en ruïnes... això és, si poden distingir les ruïnes de la resta d'aquests enderrocs, apilats i esquerdats munts d'edificis. –La mirada fugissera de Thacker va anar cap al sostre–. Puc donar-los les coordenades. Si volen alguna cosa, vagin al vespre. Pregunteu per Auben. Ella és la millor en la mesura del dolent... no els enganyarà i sap tot el que està passant. Li he comprat un parell de coses a ella. Però compte amb l'exèrcit... els executius del Gremi de Comerç estan cansats de tornar a comprar les seves pròpies coses. Volen aixafar el mercat negre.

Els Jedi es van aixecar.

–Una cosa més, –va dir Thacker–. L'exèrcit no és la seva única preocupació. Auben podria ser menys que cooperativa. No confiarà en vosaltres. I està fortament armada.

–Això no serà un problema, –li va assegurar Obi-Wan.

Següent