CAPÍTOL 11
Percebent que estava
sent observat per formes de vida ocultes, Maul va escanejar les cantonades
ombrívoles del celler de càrrega de parets altes. Sense cap avís de la Talzin,
les tres Germanes de la Nit desembeinaren les seves espases i van activar els
seus arcs d'energia. Talzin es va allunyar del seu grup, movent-se cap al
centre del celler de càrrega com si no estigués preocupada en el més mínim.
–Queda't just on ets i
baixa les teves armes, –va bordar una veu ronca des dels altaveus del celler de
càrrega. I llavors les formes de vida van emergir de les ombres. Weequays de
pell coriàcia estaven entre siniteens de caps llargs, tots armats amb rifles blàster
que estaven apuntant a Maul i a les Germanes de la Nit.
Una alta figura
vestida de cap a peus en una armadura de batalla estrident es va moure al
centre dels degolladors. Era un vollick, un nadiu de Rattatak, un món de la
Vora Exterior famós pels seus combats a mort gladiatorials. Un blàster
assenyaladament gran estava ancorat al seu maluc. Cadascun dels seus braços
semblava com si pesés més que el cos d’en Maul.
–No tornaràs a
Dathomir, Mare Talzin, –va dir el vollick–. Vosaltres cinc aneu a ser els meus
convidats a Rattatak, on finalment us convertireu en membres del meu exèrcit
d'elit. –Ell va desenfundar el seu enorme blàster de la cartutxera i va
disparar a l'alt sostre del celler–. Les nostres armes estan fixes en atordir,
però dispararem a matar si decidiu negar-vos a la meva invitació.
Maul es preguntava com
el senyor de la guerra vollick i els seus soldats havien sabut que Talzin
arribaria a l'estació espacial, i llavors es va preguntar si vollick podria ser
un còmplice de la Talzin. Talzin no va dir res. Ella va alçar les seves mans com
per rendir-se, llavors va estendre els seus dits.
Maul es va sorprendre
en veure a dotzenes de guerreres Germanes de la Nit materialitzant des de les
parets laterals i els nivells superiors de la plataforma d'amarratge. No
obstant això, a l'instant va percebre que eren insubstancials, que les
nouvingudes no eren més que una poderosa il·lusió de la Força creada per la
Talzin. El senyor de la guerra i els seus soldats van caure en ella. Ràpidament
van reconfigurar els interruptors selectors dels seus blàsters d'atordir a
màxima potència, van inclinar les seves armes lluny de la Talzin, i van obrir
foc a les aparicions. Els raigs blàster genuïns i les fletxes il·lusòries van
començar a entrecreuar-se al celler.
Les Germanes de la Nit
reals van treure els seus arcs d'energia i van començar a llançar fletxes molt
reals als weequays i siniteens. Van fer caure a diversos soldats abans que la
il·lusió conjurada de la Talzin s'evaporés inesperadament. Maul va mirar la
Talzin, va veure les seves expressions frustrades, i es va preguntar si tenia
complet control dels seus poders.
–Cesseu el foc! –va
cridar el vollick sorprès–. Cesseu el foc. –Però els seus homes li van ignorar
i van girar les seves armes cap a les genuïnes Germanes de la Nit que quedaven
al celler. Mentre Maul s'ajupia per cobrir-se, va veure un weequay disparar a
una de les Germanes de la Nit al mateix moment que un siniteen disparava un
tret que va perforar la cuixa de la Talzin. La Germana de la Nit va deixar
caure el seu arc d'energia mentre col·lapsava. Talzin va trontollar i va caure
sobre la plataforma a diversos metres d’en Maul.
Maul va considerar
córrer de tornada a la nau de transport, però dubtava que tingués suficient
energia com per escapar del raig tractor de la plataforma. I veient la Talzin
tirada a la plataforma, també va començar a preguntar-se si Sidious la volia
morta. Va pensar, Si això és una prova,
va de debò.
Va córrer cap a la
Germana de la Nit caiguda, saltant i ensopegant per la plataforma fins que va
aconseguir agafar el seu arc d'energia. No havia de mirar-la per saber que era
morta. Agafant la seva arma, va córrer de tornada a la nau de transport, es va
cobrir darrere d'un dels trens d'aterratge, i va començar a disparar als homes
del senyor de la guerra. Talzin estava encara jaient a la plataforma. Les dues
Germanes de la Nit restants s'havien mogut al costat d'ella i estaven
deslligant una barrera de fletxes als seus oponents.
Maul va escanejar el
celler de càrrega. Recordant el pla de l'estació espacial de les seves prèvies
visites, va visualitzar la ruta més curta a una plataforma veïna on esperava
trobar una altra nau de transport. Estava encara treballant en aquest bast pla
per tornar a Orsis abans que ningú descobrís que no hi era. Encara que hauria
complert aquesta meta més fàcilment si hagués utilitzat la Força, no volia
decebre al seu Mestre de nou. Estava a punt de trencar cap a l'escotilla més
propera quan va escoltar a la Talzin cridar:
–No ens deixis, Maul!
Talzin estava dreta,
recolzada en una de les Germanes de la Nit mentre l'altra estava cobrint-les.
Els raigs blàster xiulaven darrere d'elles. Talzin va cridar:
–Maul!
Maul no sabia què fer.
Hi hauria esperat Sidious que ell mostrés simpatia? Era tan sols Talzin una de
les agents d’en Sidious? En qualsevol cas, com serviria millor al Costat Fosc
de la Força? Ajudant a les Germanes de la Nit, o deixant-les morir?
Maul va maleir a
través de les dents premudes. Va recolzar l'arc d'energia sobre la seva
espatlla dreta, llavors va córrer a través d'un munt de raigs blàster per arribar
fins a la Talzin. La va aixecar de la plataforma, la va carregar amb l’espatlla
esquerra i va córrer cap a l'entrada d'un passadís cilíndric que portava a la
seguretat d'una plataforma adjacent. Les dues Germanes de la Nit van seguir-los,
disparant fletxes al senyor de la guerra i als seus soldats darrere d'elles
mentre es movien seguint a Maul.
Maul estava a
cinquanta metres de l'entrada de la connexió quan una onada de raigs blàster li
va barrar el pas. Va dur la Talzin a la part posterior d'un gran contenidor de
càrrega buscant cobertura, llavors la va alçar sobre la plataforma adjacent del
contenidor. Les altres dues Germanes de la Nit van arribar, van posicionar els
seus cossos per protegir la Talzin, i van retornar el foc. Maul va mirar la
Talzin.
–La nostra màgia no
funciona en aquest lloc estèril, –va dir la Talzin amargament mentre els raigs
blàster rebotaven en el contenidor–. És la raó per la qual no vaig poder
mantenir la il·lusió.
–La il·lusió que gairebé
fa que ens matin a tots, –va dir Maul.
Talzin es va doblegar
de dolor mentre passava la seva mà sobre la profunda ferida a l'exterior de la
seva cuixa.
–A Dathomir, hauria
estat capaç de sanar-me a mi mateixa.
–Ningú et va demanar
que vinguessis aquí, –va dir Maul, però llavors va pensar que ella havia
respost a una invitació d’en Sidious.
–Hem vingut pel teu
bé.
–Això és mentida.
Els ulls platejats de la
Talzin van brillar.
–Fracasses a captar
que pertanys a una gran herència Maul. Que fossis abduït de Dathomir no altera
el fet que ets un Germà de la Nit, i que el teu destí està lligat al nostre.
Maul es va mofar.
–Tothom té un pla per
a mi.
La Talzin va arrufar
les celles, llavors va dir:
–No ho entenc.
Maul la va ignorar
mentre tractava de trobar una sortida.
Aparentment ignorants
de la lluita de foc, els droides de ment simple estaven portant contenidors de
càrrega similars a diferents àrees del celler. Els contenidors estaven movent-se
lentament pel celler amb poderosos raigs tractors des d'una nau de transport
que era massa gran per ser amarrada a l'estació. Maul sabia prou sobre
tecnologia de naus estel·lars com per saber que un ordinador albergat a la sala
de control del nivell superior del celler estava guiant als droides i als raigs
tractors. Alçant la mirada, va trobar la finestra de la sala de control.
–Tenim una oportunitat
d'aconseguir travessar la connexió i anar a la beina de passatgers, –va dir
Maul. Va mirar la Talzin–. Vaig a necessitar una de les teves espases
d'energia.
–No tens entrenament
en l'ús d'aquesta arma, –va dir la Talzin.
Maul es va treure
l'arc d'energia de la seva espatlla.
–Simplement hauré
d'improvisar.
Talzin va agafar una
espasa d'energia d'una de les Germanes de la Nit i la hi va donar a Maul.
Agafant l'espasa, va saltar lluny del contenidor de càrrega, va colpejar la
plataforma, i llavors va esprintar cap a la mampara de la sala de control.
Els soldats van girar
les seves armes i disparar-li. Agafant l'espasa d'energia amb les dues mans, va
saltar des de la plataforma, llançant-se cap a la sala de control. Va clavar
l'espasa a través de la finestra de la sala de control, creant un forat
vertical, llavors va moure el seu cos per expulsar la finestra i destrossar-la.
Mentre aterrava dins de la sala de control, els soldats van disparar més raigs
blàster darrere d'ell, i els raigs van rebotar a les parets de l'habitació. Un
raig perdut va colpejar al lateral de la part superior del braç dret d’en Maul,
fent-li sagnar.
Ignorant el dolor,
Maul va saltar al terra de la sala de control fins que va aconseguir arribar al
tauler de control principal. La seva educació a l'Acadèmia d’Orsis incloïa
aprendre com anul·lar ordinadors, i ràpidament va reprogramar el raig tractor
del celler de càrrega.
Gairebé a l'instant,
els contenidors de càrrega que havien estat movent-se lentament al celler
estaven de cop i volta elevant-se a ràpida velocitat. Tot i que la velocitat
augmentada no va tenir efectes en la nau de transport aparcada fora de
l'estació espacial, els contenidors van començar a apilar-se dins del celler
més ràpidament del que els droides de càrrega i descàrrega podien atrapar-los.
La pila ràpidament es va acumular en un mur de contenidors que va separar als
soldats de les Germanes de la Nit, però va deixar a les Germanes de la Nit amb
un pas clar cap a la connexió que portava al centre de passatgers de l'estació
espacial.
Alçant-se des del
terra de la sala de control, Maul va baixar la mirada per veure a diversos soldats
tractant de fugir cap a l'altre extrem del celler abans que els contenidors que
arribaven els hi barressin el pas. Els contenidors es movien més ràpid que els
soldats podien córrer i van ser aixafats. Els soldats restants es van retirar.
Maul va saltar des de
la sala de control i va tornar amb la Talzin i les dues Germanes de la Nit. Envoltà
el seu braç al voltant de la cintura de la Talzin i la va ajudar a posar-se dreta.
Les Germanes de la Nit van seguir a Maul i Talzin cap al passadís segellat.
Amb les Germanes de la
Nit cobrint la rereguarda, els dos es van afanyar cap a l'entrada del passadís
cilíndric. Maul va veure l'escotilla segellada de l'entrada, però a causa que
no volia perdre l'adherència sobre la Talzin, va utilitzar la Força per obrir
l'escotilla. Després que tots es moguessin a través de l'escotilla i cap al
primer tancament segellat del passadís, Talzin va utilitzar la Força per
segellar l'escotilla darrere d'ells, i el parell de Germanes de la Nit van
llançar les seves fletxes d'energia per destruir el panell de control de
l'escotilla. Una alarma va començar a sonar. Maul la va ignorar i va seguir en
moviment.
Treballant com un
equip, van repetir les seves accions mentre es movien a través de diverses
escotilles més fins que van aconseguir arribar a la zona de passatgers de
l'estació. Maul no estava segur del que Sidious pensaria del seu ús de la
Força, però mentre es movien cap a la zona de passatgers, va estar totalment
segur que el seu Mestre li estava provant. Estava tan segur que es va aturar al
seu pas.
–Per què estàs
esperant? –Va dir Talzin–. La nostra nau no està tan lluny.
–Pots deixar de fer
veure, –va dir Maul.
Aparentment confusa,
Talzin va capcinejar.
–Sobre què?
–Sobre Dathomir, els
Germans de la Nit, i la resta. Sé que has estat enviada pel meu Mestre. Ho sé,
perquè el percebo. El meu Mestre és aquí.
Movent-se a través
d'un nivell de manteniment per evitar més soldats, Maul, Talzin, i les Germanes
de la Nit finalment van arribar a l'hangar que albergava la nau estel·lar de la
Talzin. Maul havia esperat trobar als soldats del senyor de la guerra
estacionats a l'hangar per evitar que la Talzin aconseguís arribar a la seva
nau, però no havia esperat trobar prop d'una dotzena de weequays jaient morts a
la plataforma de l'hangar.
Encara que cap dels
cossos dels weequay tenia ferides òbvies, Maul sabia com havien mort, i també
la identitat del seu assassí. Deixant la Talzin dempeus amb les seves Germanes
de la Nit, es va moure per l'hangar per encarar una alcova fosca. Ell es va
aturar, va caure sobre un genoll, i va inclinar el cap.
–Mestre.
Sidious va caminar
fora de l'alcova. Portava la seva túnica fosca, i la seva cara estava oculta
per les ombres sota la seva profunda caputxa.
Talzin i les Germanes
de la Nit van retrocedir un pas. Evidentment, podien percebre el poder de
l'home en el Costat Fosc de la Força. Mentre les Germanes de la Nit mantenien
els seus arcs d'energia apuntats a la plataforma, Sidious es va girar lleugerament
cap a elles, va fer un gest a Maul, i va dir:
–Aquest no pertany a
Dathomir. És meu.
Talzin va dir:
–Llavors no el vas
abandonar simplement amb el falleen.
–Al contrari, –va dir
Sidious.
Talzin va mirar a
Maul.
–Li has entrenat bé.
Sidious es va moure
cap a la nau de la Talzin.
–Trobaràs el cos de la
teva Germana de la Nit caiguda a bord.
Talzin va inclinar el
cap en gratitud. Sidious va plegar les seves mans a les mànigues oposades de la
seva túnica i va dir:
–Ara, ves-te'n d'aquí
abans que canviï d'opinió.
Talzin no estava
acostumada a rebre ordres, però va fer un gest a les Germanes de la Nit perquè
anessin a bord de la nau. Les Germanes de la Nit van caminar al costat d’en
Maul, que encara estava agenollat amb el seu cap abaixat. Mentre Talzin coixejava pel costat d’en Maul, ella
casualment va permetre que la seva mà esquerra penjant fregués la ferida
sagnant que havia estat oberta a la part superior del seu braç dret. Va
procedir pujant la rampa d'abordatge. Ni Maul ni Sidious es van adonar d'ella
movent la seva mà esquerra a un dels talismans que penjaven del seu coll, i
pressionant la sang d’en Maul pel talismà abans d'entrar en la seva nau.
La nau de la Talzin es
va elevar de la plataforma i va sortir de l'hangar. Sidious es va moure cap a
una finestra d'observació que sobrevolava Orsis. Maul el va seguir
obedientment, llavors va caure a una postura agenollada i va esperar que el seu
Mestre parlés.
Mirant per la
finestra, Sidious va dir per fi:
–Ho vas fer bé, Maul.
Em complau que mostressis contenció i no traïssis res del teu profund
entrenament en el Costat Fosc de la Força.
Maul va inclinar el
cap.
–Ho vaig fer amb
l'esperança de convertir-me algun dia en el seu aprenent.
Sidious va tornar a
mirar a Maul.
–Llavors considera't
un pas més a prop.
–Gràcies, Mestre.
Sidious es va allunyar
de la finestra.
–Ha arribat l'hora que
aprenguis certes coses sobre la naturalesa de la nostra empresa. Com et vaig
dir, he estat posant en moviment les fases d'un Gran Pla, un pla del que pots ser
part si pots continuar demostrant vàlua i lleialtat. Has de saber, tot i així,
que aquest pla de fet s'ha estat construint durant un mil·lenni. Sorgeix de les
ments de molts que serveixen a una gran tradició. –Es va aturar per mirar a
Maul–. Una tradició de molta més importància que la germanor Dathomiri de la
qual Talzin segur que t'ha parlat. És la tradició d'un antic orde conegut com
els Sith.
Sorprès, Maul va
encongir seus ulls.
–Em va parlar dels
Sith quan era jove, Mestre.
–El que no et vaig dir
llavors és que jo sóc el Lord Sith Darth Sidious. El meu Mestre em va nomenar i
em va conferir aquest títol, i a la meva discreció, pots algun dia guanyar el
mateix honor per part meva.
Maul va empassar amb
força.
–M’esforçaré per
demostrar la meva vàlua davant vostè, Mestre.
–Sí, ho faràs, –va dir
Sidious–. Des d'aquest moment en endavant començaré a instruir-te en els camins
dels Sith. Som oponents de la República, i els jurats enemics de l'Orde Jedi.
Serà la nostra tasca veure els primers caure i als últims ser purgats de la
galàxia. Mentre que jo seguiré sent la mà guia en això, confiaré en tu per
executar missions que podrien suposar un risc per a la meva posició si
l'autèntic propòsit dels nostres actes es descobrís.
Durant anys, Maul
s'havia preguntat pel propòsit de tot el seu entrenament. Ara ho sabia. El seu
cor bategava.
–Ni més ni menys que
la perfecció serà suficient, Maul, –va dir Sidious–. Ho entens?
Maul va inclinar el
cap de nou.
–Ho entenc, Mestre.
–Llavors posem això a
prova, d'acord?
Maul va alçar la
mirada.
–Una altra?
Les celles d’en
Sidious es va arrufar.
–Una altra?
–Com la qual vostè va
enginyar amb la Mare Talzin?
Sidious va somriure
lleument.
–El que va passar a
Orsis i a bord d'aquesta estació no ha estat posat en moviment per la meva mà,
Maul. De fet, vas ser traït per algú que li va dir a la Talzin on trobar-te, i
llavors va ajudar i va ser còmplice del seu pla per capturar-te.
Els ulls d’en Maul es
van obrir com plats de sorpresa, i llavors va sentir una onada de ràbia.
–Puc saber la
identitat del meu traïdor, Mestre?
Sidious va mirar al
sostre durant un moment mentre considerava la petició d’en Maul, llavors va
respondre:
–Meltch Krakko.
Krakko?!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada