La confrontació final (IV)

Anterior

Capítol 4

Obi-Wan estava assegut davant de l'ordinador de navegació. No hi havia res a fer, havien estat a l'hiperespai durant dies ara, i s'estaven aproximant a Korriban en el sistema Horuset. Coneixia la seva posició exactament, i fins on necessitaven anar. Tot i així va continuar comprovant coordenades i tractant de preveure potencials problemes. Era el que sempre havia fet, fins i tot d'aprenent. Trobava consol en la rutina.

El viatge havia passat sense incidents. Ferus havia mantingut una delicada distància entre ell i Ànakin, delicada perquè li va donar distància sense semblar-ho. Obi-Wan va apreciar aquest esforç. Ferus li havia donat a Ànakin espai, i això no era fàcil en un creuer tan petit.

Siri va acostar-se per darrere.

–Si comproves aquesta carta estel·lar un cop més, cremaràs la pantalla.

Obi-Wan es va girar en la seva cadira.

–Mai ve malament comprovar tres vegades.

–A mi em ve malament, –va dir la Siri. Els seus ulls blaus aguts van brillar cap a ell–. Tota aquesta precisió em dóna calfreds.

Obi-Wan va somriure, després va pressionar el botó de l’holomode. La carta estel·lar florí a l'aire.

–Aquí està–, va dir ell, assenyalant a Korriban–. Tan aïllat que crea el seu propi sistema. Abandonat a l'espai, com si els altres planetes haguessin escollit ocultar-se d'ell.

Siri es va asseure a cavall en una cadira, plantant les seves mans als genolls.

–No siguis tan poètic. És només un planeta.

–Més que un planeta, –va dir Obi-Wan, mirant la carta–. Una font de mal que encara crida al mal a reunir-se amb ella.

–No crec això–, va dir la Siri–. És només un lloc on hi ha alguns vells ossos Sith.

–El Vall dels Lords Foscos, –va dir Obi-Wan. Havien escoltat sobre de la vall des dels seus primers dies com a estudiants en el Temple, havien fet servir els relats de la vall per espantar-se els uns als altres de nens–. El Costat Fosc de la Força encara viu en aquesta vall. Korriban mai s'ha recuperat de l'ocupació Sith. Això va ser fa milers d'anys, i encara el planeta mai ha format un govern ni ha atret colons. No és part de l'aliança galàctica. Mai s'ha unit al Senat.

Siri es va aixecar per estudiar l’holocarta més de prop.

–Fins i tot els vaixells de càrrega no pararien allà, –va murmurar ella–. I els vaixells de càrrega paren a tot arreu–. Mentre es movia cap al costat oposat de la carta, breument, la imatge de Korriban va ser reflectida a la seva cara. Ella es va estremir i es va apartar.

Siri es va tornar a asseure davant d'Obi-Wan.

–El Gremi de Comerç ha obert una oficina allà, –va observar ella.

–Estan oferint incentius perquè les corporacions obrin ramificacions a l'aeroport de Dreshdae, –va dir Obi-Wan–. He estat estudiant els arxius. Per descomptat és un món sense impostos, i això és una cosa del Gremi de Comerç, però tot i així és estrany.

–Només estan tractant de guanyar influència sobre les majors corporacions, –va dir la Siri–. Tenir-los a la rereguarda per poder controlar-los. És la mateixa vella dansa.

–Però Korriban? –va mussitar Obi-Wan–. Hi ha d'haver un motiu... els Sith podrien estar darrere d'això, fins i tot encara que el Gremi de Comerç no ho sàpiga.

Siri va moure una mà.

–Llavors tindran el que es mereixen.

Mentre estaven parlant, els Padawans lentament es van apropar per unir-se a la seva conversa.

–Llavors qui està vivint a Korriban? –va preguntar ara Ferus.

–Tres tipus d'éssers, –va respondre la Siri, enumerant amb els seus dits–. Un, aquells que són forçats a viure-hi a causa del treball. Dos, aquells que estan lligats allà. Tres, aquells que escullen ser-hi.

–Aquests són els perillosos, sens dubte, –va dir Obi-Wan.

–Com trobarem a Omega? –va preguntar Ànakin–. Dreshdae no és gran, però ell i Zan Arbor estaran amagats. I Korriban és enorme. Podrien estar amagant-se en qualsevol lloc.

–No crec que hagi vingut a Korriban a amagar-se–, va dir Obi-Wan–. Ha vingut per un motiu. La meva teoria és que ha estat convidat. Ha tingut èxit en la seva meta... ha atret l'atenció dels Sith. Va a anar-hi a buscar la seva recompensa.

–Més riqueses? –va preguntar la Siri–. Certament no les necessita.

–Potser ajuda amb el seu següent pla, –va dir Ferus–. Podria necessitar armes, naus, droides... no ho sabem.

Obi-Wan va assentir.

–Cert.

El panell d'instruments va mostrar que estaven a punt de sortir de l’hiperespai. Era hora d'introduir les coordenades per aterrar a Dreshdae.

Obi-Wan va anar a la part davantera de la cabina de comandaments i els altres el van seguir. Es van aixecar, mirant al fosc espai. Hi havia un parell d'estrelles allà fora, i cap planeta. Korriban s'alçava en la seva visió, un gran planeta amb núvols vermells com la sang enfosquint la seva superfície.

–He sentit que l’anomenen el bressol de la foscor–, va dir Obi-Wan. Es va adonar que havia baixat la veu.

Ho sentia ara, el Costat Fosc de la Força emanant de la superfície del planeta. Mirant a les cares dels Jedi, sabia que ho sentien també. Tenia una dolçor malaltissa, una cosa que semblava penetrar a les venes, atraient-li i repel·lint-li alhora. Era l'emanació del Costat Fosc més complicada que havia sentit mai.

Va lluitar per enfrontar-la, va lluitar per aclarir la seva ment.

Cautelosament, Obi-Wan es va moure cap endavant i va introduir les coordenades a l'ordinador de navegació. Els seus dits van vacil·lar fins i tot mentre introduïen les dades. Era com si fer la petició d'aterrar estigués segellant el seu destí.

Es va aixecar i es va unir als altres Jedi davant la finestra de la cabina de comandaments. No podien tornar-se enrere. La nau volava en l'atmosfera, directament a través dels núvols vermell sang, i el temor va entrar en els seus cors mentre la superfície del planeta s'acostava més.

Següent