Capítol
6
A Boba
no li sorprenia que Wat Tambor hagués triat Xagobah per a la seva ciutadella.
Tot aquest sector era conegut per ser un dels favorits dels contrabandistes, de
camí entre regions més habitables. Allà Jabba tenia contactes en els baixos
fons de diversos planetes.
Així
i tot, fins que no va rebre la seva missió, Boba mai havia sentit al senyor del
crim esmentar Xagobah.
Mai
havia sentit a ningú esmentar-ho.
–Però
aquí està –va murmurar.
Per
davant de l'Esclau I, un planeta
brillava a la vista. Boba va parpellejar, preguntant-se si els ulls li estaven
fallant.
El
planeta semblava desenfocat. Els seus contorns estaven borrosos, com si una
gran mà l’hagués dibuixat amb tinta de colors i a continuació l’hagués
difuminat.
No
obstant això, quan l'Esclau I es va
acostar, Boba va veure que el problema no estava en els ulls. El problema
estava en Xagobah.
El
planeta sencer bullia amb colors. Porpra, violeta, espígol, vermelló, pruna;
tots els tons de color porpra que Boba mai hagués vist, i molts que no hagués
imaginat. Els colors canviaven i es movien per sobre de la superfície del món
com un immens i inquiet calamar dimoni. Tentacles d’anyil i violeta es
llançaven milers de quilòmetres cap amunt en l'atmosfera, i després es
retreien. Quan l'Esclau I va començar
el seu descens, Boba va albirar centelleigs de dentats llampecs sota la boira
violeta de Xagobah.
Tempestes
atmosfèriques.
–Això
no és bo –es va dir a si mateix.
També
va veure una cosa més. Surava com un falcó, segur, fora de l'abast de les
tempestes, un dels vehicles més grans que hagués vist mai.
Un
buc d'assalt de la República.
–Això
és anar de debò –va dir Boba amb gravetat. Ràpidament va comprovar, per estar
segur, que el dispositiu de camuflatge de l'Esclau
I encara estava actiu–. Ara, fem-li un cop d'ull de més a prop.
Va
aproximar l'Esclau I tan a prop, del
transport de tropes, com es va atrevir. Era un Acclamator, un dels transports
militars construïts especialment per la República, per portar tropes clon a
tota la galàxia. Cada nau albergava fins a 16.000 soldats clon, així com
caminants blindats, canoneres, speeders, i municions.
I no
hi hauria personal de comandament de la República a bord, els comandants
militars de la República estarien en la superfície de Xagobah.
–On
m'he ficat? –va dir Boba–. Millor que arribi allà ràpid!
Va fer
un últim cop d'ull a l’Acclamator. A continuació, va activar els propulsors. L'Esclau I va sortir disparat cap a
Xagobah.
A
l'exterior, passaven serpentines barrejades de porpra i espígol. Boba va pensar
en el transport de tropes. Certament, sembla que la República ha enviat tot un
exèrcit de clons per assetjar a Wat Tambor.
Pel
que Boba sabia dels separatistes, tindrien el seu propi exèrcit, preparats per
defensar-se.
Un
exèrcit droide. Droides de batalla, súper droides de batalla, droides aranya,
tot el que fabricaven.
Boba
va agafar, amb tensió, els controls de l'Esclau
I. Havia lluitat amb èxit contra droides a Tatooine, quan va rescatar a
Ygabba i als altres nens del malvat neimoidià.
Però
mai havia hagut de lluitar contra tot un exèrcit d'ells!
–Que
bé que porto la meva armadura –va dir Boba–. I els meus blàsters…
El
programa de navegació de la nau va mostrar que s'acostava ràpidament a la
superfície. Encara no estava segur de com era Xagobah de prop.
Però
sabia el que trobaria allà…
Problemes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada