La confrontació final (IX)

Anterior

Capítol 9

Obi-Wan va baixar els electrobinoculars.

–El Monestir Sith–, va dir ell–. Per què està anant allà?

–No vol ser trobada, –va respondre la Soara–. Suposaria que molt pocs van allà dins si no han de fer-ho.

Estaven en la vora de l'altiplà, mirant cap avall. Feia milers d'anys estàndard, els habitants originals de Korriban havien estat tots assassinats després de treballar anys per construir el monestir. Res viu habitava allà ara. Ni un arbust, ni un bri d'herba. Si les antigues pedres poguessin parlar, parlarien de sang i terror.

–Podria ser un parany–, va dir la Siri.

–Cada pas que donem en aquest planeta podria portar-nos a un parany–, respongué Obi-Wan.

Siri li va fer un mig somriure.

–Llavors anem-hi.

Van baixar pel camí escalonat, rocós. A través dels electrobinoculars, Obi-Wan havia vist a Auben portar a Ànakin i a Ferus al monestir a través d'una esquerda en les pedres. Ell va liderar a l'equip cap allà. Les roques que formaven els murs gegants s'havien caigut amb els anys. Algunes lloses grans s'inclinaven les unes contra les altres, mentre que altres s'havien bolcat i destrossat en penyals.

Darra i Tru van lliscar per l'esquerda amb facilitat. Siri, Soara i Obi-Wan els van seguir... Obi-Wan amb una mica més de dificultat. Ry-Gaul va ser el que més va trigar. Era alt i de constitució sòlida, i fins i tot la Força no va poder fer-li travessar l'esquerda.

–Trobaré una altra entrada–, va dir quan estava clar que no podria aconseguir-ho.

–Hi aniré amb vostè, Mestre–, va dir Tru, començant a lliscar cap a fora de nou.

–No. Us atraparé.

Ry-Gaul va desaparèixer.

Obi-Wan va anar un parell de passos per davant a la foscor. Sentia el terror del lloc. Estaven en una vasta càmera, tan gran com la gran sala del Temple. Enormes blocs de pedra formaven el terra. L'última porció de llum venia de les esquerdes a les parets com dits ossuts.

Van escoltar passos fent ressò mentre Auben portava a Ànakin i Ferus més lluny dins de les ruïnes. Els Jedi els van seguir silenciosament. L'opressió del lloc on havien viscut i entrenat els Sith era una càrrega contra la qual havien de lluitar. Obi-Wan escoltava veus, però sabia que eren antigues. Va pensar que va veure ombres moure’s, però sabia que eren antigues. Quan va girar una cantonada ràpidament, va veure una visió... un estudiant Sith de genolls, suplicant.

Va apartar la mirada.

La cara de la Siri estava pàl·lida. Darra i Tru semblaven agitats. Soara es va acostar al seu aprenent, per donar-li suport.

En la distància, Auben s'enfilava a través d'una entrada en ruïnes. Els Jedi es van moure per seguir-la, mantenint-se fora de la vista.

Es van detenir fora d'una petita càmera. Podien veure a través de la paret mig en ruïnes que això havia estat una vegada una petita habitació, potser una sala de recepcions. Auben l'havia convertit en una combinació d'amagatall i espai d'emmagatzematge. A les parets hi havia contenidors plens del que Obi-Wan no tenia dubte que eren béns robats. Hi havia un matalàs a la cantonada i un parell de caixes de duracer apilades per formar una taula. En ella descansava un llum de brillantor. Auben es va inclinar i el va encendre a baixa intensitat. Les ombres van saltar, fosques i ominoses, com si els esperançats Sith que havien entrenat aquí haguessin tornat.

Auben es va girar per mirar a Ànakin i Ferus, les seves mans als malucs.

–Llavors. Qui sou en realitat?

La seva veu feia ressò contra les parets.

–ja t’ho hem dit, –va dir Ànakin–. Ens vam quedar tirats.

–Jo crec que sou Jedi, –va dir Auben–. Mai he vist a un Jedi, però he sentit sobre ells. –Ella va esperar, però Ferus i Ànakin no van parlar. Ella va arronsar les espatlles–. Bé, els crèdits Jedi són tan bons com els de qualsevol altre, suposo. Si espereu una mica, l'exèrcit deixarà de rastrejar-vos i us podreu anar. No entraran al monestir.

–Viu aquí sola? –va preguntar Ferus.

Auben es va inclinar cap a la llum com si li donés calor així com llum.

–Visc en molts llocs. Però sí, estic sola aquí. A vegades em dóna calfreds. Escolto coses... però és només aquest vell lloc.

–Potser hauríem de buscar al voltant per a vostè, –va dir Ferus–. Per assegurar-nos que està fora de perill.

–No necessito cap ajuda, –va dir Auben–. Tinc a les meves amigues perquè m'ajudin. –Ella va donar un copet al seu cinturó, on hi havia dues pistoles blàster–. Així que, digueu-me. Realment busqueu a un home i una dona? I no em digueu que són els vostres pares.

–Sí, estem buscant a una parella, –va admetre Ferus.

–Creu que pot ajudar-nos? –va preguntar Ànakin.

Auben va creuar els braços.

–Si sou Jedi, podeu fer que valgui la pena el meu temps, oi? He sentit que els Jedi controlen una vasta fortuna.

–Qui diu això? –va preguntar Ferus abruptament.

Ella va arronsar les espatlles.

–És només el que diuen.

–Bé, no és cert, –va dir Ànakin–. Però podem fer que valgui la pena el seu temps, de totes formes. Sap alguna cosa?

Auben estava a la meitat del seu habitual gest d’encongir d'espatlles evasiu quan una explosió va sacsejar les parets. La sorra va caure del sostre. Auben gairebé va ser tirada a terra. Ànakin i Ferus es van aixecar.

Darrere de la paret, Obi-Wan i l'equip Jedi es van ajupir amb l'explosió, mantenint l'equilibri amb dificultat.

Tot d'una van escoltar el so de passos colpejant i l'inconfusible clac clac dels droides aranya canviant a posició d'atac.

Auben s'havia equivocat. L'exèrcit del Gremi de Comerç els havia seguit.

Dins de la càmera, Auben va saltar, els blàsters ja agafats a les mans.

–Estan entrant per la càmera principal. Només hi ha una altra sortida. Seguiu-me.

Obi-Wan va esperar fins que va veure a Auben polsar una petita obertura a la paret. Es va inclinar cap a Tru i Darra.

–Quedeu-vos amb Ànakin i Ferus, passi el que passi. Nosaltres ens encarregarem dels droides i vindrem a trobar-vos.

Darra i Tru van assentir. Ràpidament van lliscar dins de la cambra ara buida i van seguir els altres.

Obi-Wan, Siri i Soara van carregar de tornada cap a la càmera principal, preparats per enfrontar-se a un exèrcit.

Següent