La confrontació final (X)

Anterior

Capítol 10

Ànakin no estava disposat a perdre a Auben de vista. Tenia el pressentiment que ella era la clau per trobar a Granta Omega. Sabia molt sobre Dreshdae, i hi havia hagut una cosa en els seus ulls quan li van dir que estaven buscant a una parella. Els seus instints li deien que ella sabia alguna cosa.

Desafortunadament, Ferus ho sentia, també.

Ànakin podia sentir a Ferus darrere d'ell cada pas del camí. S'estaven movent a prop en l'estret passadís, l'alè d’en Ferus en el seu clatell.

Mentre Auben pressionava cap endavant, ell es va adonar que estaven ara movent-se en paral·lel a la gran sala. Tot i els gruixuts blocs de pedra, podia sentir el clac clac dels droides i el tret continu, ràpid, del foc blàster.

Auben es va moure més ràpidament mentre el soroll del foc blàster s'esvaïa, ja sense por de ser detectada. El passadís portava cap avall en una costa gradual. Les pedres estaven humides i relliscoses.

–On anem? –va preguntar Ferus.

–Només seguiu-me, –va deixar anar Auben–. I de pressa!

El passadís va fer un gir sobtat, i van arribar a una paret parcialment enderrocada. Auben va caminar sobre les pedres i va saltar a una càmera una mica més gran que la que havien abandonat.

–Hi ha tot un sistema de passadissos que una vegada van estar ocults, –va explicar ella–. Suposo que els grans monjos els usaven per espiar a la resta.

A Ànakin això li sonava al procediment estàndard Sith. La confiança no era part de la doctrina Sith. A Ànakin li semblava una manera de vida trista.

Auben els va portar per un passadís més gran. Anaven constantment cap avall, més i més profund en el complex. Les parets començaven a degotar d'humitat. Ànakin suposava que ara estaven a la part del monestir enterrada a la muntanya.

Van anar a través de tants girs i voltes que Ànakin es preguntava si s'haurien d'utilitzar dispositius de rastreig per sortir de nou. Fins i tot amb les seves habilitats de memòria Jedi, estava començant a desorientar-se.

A la fi, Auben es va aturar.

–El que estic a punt de mostrar-vos no és visible des de dalt. –Ella va empènyer per obrir una porta podrida.

Ànakin la va seguir. Una antiga nau estava enmig d'un gran espai. No havia vist mai res com ella. Crua i ferregada, havia d'haver estat de tecnologia punta en un temps enllà. Els tancs cremadors eren enormes.

–Això probablement era d'abans que el motor subllum fora perfeccionat–, va dir Ànakin, mig per a si mateix. Sota circumstàncies normals, li hauria encantat investigar la tecnologia antiga de la nau.

Al seu voltant, diverses parts en descomposició del que semblaven droides estaven amuntegades, models tan antics que no podia identificar-los. Va veure làmines i trossos de duracer i altres metalls a terra i es va adonar que una vegada havien estat servoconductors, vàlvules i bombes, les mànegues descompostes feia temps.

–És una badia de servei–, va dir ell–. Hem d'estar a prop d'un hangar d'aterratge.

–Ho has enxampat–, va dir Auben–. Mira.

Ella els va portar a través de l'arc obert, cap a la foscor. Ànakin va sortir i va alliberar un sospir. L'hangar era tan vast, que acabava en la foscor. Una badia de servei rere altra recorrien cada costat de l'hangar, esperant reparar les naus que ja no arribaven. Trossos enormes de naus encara estaven amuntegades al terra, trossos de metall que una vegada havien estat droides, tancs descompostos. Enormes estàtues de terrorífiques criatures de molts mons marxaven a cada costat de l'hangar. Les estàtues s'havien ensorrat i esquerdat amb els anys. Algunes estaven sense cap, i els enormes caps havien caigut i s'havien destrossat en blocs de pedra.

Hi havia una pudor d’òxid i podridura, i l'aire semblava estar ple d'alguna cosa densa, quelcom com el record. Aquí els Sith havien enviat les seves naus d'atac. Aquí la seva set de sang s'havia entollat ​​en tecnologia i agressió. Aquí s'havien cregut invencibles. Aquí el desastre s'havia apoderat d'ells, la seva venjança acabant en derrota mentre la seva cobdícia destrossava el seu Orde.

–És enorme, –va dir Ferus. Va caminar cap endavant un parell de passos–. Pots despatxar a un exèrcit des d'aquí.

–Sí, un munt de naus per a un grapat de monjos–, va dir Auben.

–Els Sith eren més que monjos–, li va dir Ànakin.

–Això he sentit. Els paios dolents originals, cert? –Auben va mirar al voltant–. Bé, estan tots morts ara.

Tots excepte un, va pensar Ànakin. Potser dos. Si Auben sabés tant com ells sobre dels Sith, no estaria tan impassible.

–Llavors on és la sortida? –va preguntar Ferus.

Auben va fer un gest vague cap a la foscor.

–La plataforma d'aterratge està completament bloquejada. Pel que puc dir, està enterrada darrere de la muntanya de nou, probablement rebentada amb artilleria fa un parell de milers d'anys o així. Però podeu sortir a través d'una de les badies de l'hangar. És una dura escalada baixant la muntanya, però és millor que enredar amb l'exèrcit.

Ànakin de cop i volta va sentir un esclat, una sensació que semblava alçar-se a través de les plantes dels seus peus i esclatar en les puntes del seu pèl. El seu estómac li va fer un tomb. Els seus nervis van cridar en alerta. Podia sentir el Costat Fosc de la Força, aguaitant profundament en el vast hangar.

–Ànakin, –va dir Ferus suaument.

–Ho sé.

–Tornem... En silenci.

Ells van retrocedir, caminant cap a la badia de servei de nou. Les fredes ombres van calmar el cor agitat d'Ànakin.

Auben els va mirar a tots dos.

–Què és?

–Una cosa pitjor que l'exèrcit–, va dir Ànakin–. I ve cap aquí.

Següent