CAPÍTOL 4
–Tinc una sorpresa per
a tu, Maul, –va dir Sidious mentre li donava un objecte de metall cilíndric al
noi–. Saps què és?
–Sí, Mestre Sidious, –va
dir Maul mentre els seus ulls s'obrien de sorpresa–. És un sabre làser. Els he
vist en els holovídeos.
Estaven al planeta
Tosste, al centre d'una arbreda d'arbres negres nodosos a la vora d'un desolat
camp, a prop del creuer d’en Sidious. Sidious havia estat portant a Maul a
Tosste regularment durant l'any passat, ja que els espais oberts permetien
oportunitats per entrenar que no podien donar-se en la superfície volcànica de
Mustafar. Maul corria grans distàncies i feia llargs salts. Sota la supervisió
del seu Mestre, disparava armes a distància i explosius i també practicava a
utilitzar la Força per elevar i moure objectes. Maul mai sabia quan Sidious el
portaria a Tosste, o quins plans tindria per a ell allà, però sempre estava
disposat a qualsevol viatge lluny de Mustafar.
Maul va girar el sabre
làser a la mà, provant la seva adherència. El va sostenir lluny del seu cos, de
la mateixa manera que havia vist als Jedi sostenir les seves armes en els
holovídeos educacionals que havia estudiat a la sala d'entrenament de Mustafar.
Sidious va dir:
–Què en penses?
–Pesa menys del que
vaig pensar, Mestre.
–És un sabre
d'entrenament. El mateix tipus que fan servir els joves Jedi.
Maul es preguntava com
havia obtingut l'arma el seu Mestre. Però no va preguntar.
–Aquest és
l'interruptor d'activació, –va dir Sidious, apuntant a un interruptor verd a
l'empunyadura del sabre làser–. Pressiona'l amb el teu polze.
Maul va prémer
l'interruptor. Una fulla ambre brillant de pura energia resplendí des de
l'emissor a l'extrem de l'empunyadura, acompanyada d'un fort brunzit.
Reafirmant l'adherència amb les dues mans, Maul podia sentir el poder de
l'arma. Va somriure, incapaç d'ocultar la seva alegria.
–Això és, –va dir
Sidious–. Sents l'energia? Ara, vinga... –Sidious va fer un gest amb la mà–.
Prova-ho.
Allunyant-se d’en
Sidious, Maul va fer un cop de prova en l'aire, llavors va balancejar el sabre
làser enrere i cap endavant. El brunzit de l'arma va canviar de to mentre
l'espasa es movia. Maul també es va adonar de com el sabre làser il·luminava
els arbres que els envoltaven. Va canviar la seva postura i es va enfrontar a
una branca densa, retorçada que sobresortia d'un dels arbres nodosos. Va mirar
al seu Mestre.
–Sé el que estàs
pensant. –Va dir Sidious–. Tallarà un sabre làser d'entrenament aquest arbre? –Sidious
va arronsar les espatlles–. Un Jedi dubtaria a compartir aquesta informació,
però... bé, jo no sóc un Jedi. Els sabres d'entrenament poden ajustar-se per a
un major poder, però el procés consumeix una mica de temps. Pots provar això en
canvi. –Sidious va ficar la mà en una butxaca profunda, va treure un altre
sabre làser, i l'hi va estendre a Maul.
Maul va mirar a l'arma
a la mà del seu Mestre. Va apagar el sabre d'entrenament, tot just adonant-se
de com el seu so de brunzit s'apagava, i el va canviar pel sabre làser que li
oferien. Es va adonar que l'empunyadura era més pesada que la del sabre
d'entrenament. Va prémer l'interruptor d'activació.
Un raig vermell va
brillar des de l'emissor de l'arma i brunzí en encendre’s. Maul immediatament
va percebre que la fulla era encara més poderosa. Va mirar de nou la branca de
l'arbre nuós, llavors mirar a Sidious. Sidious va assentir. Maul va saltar cap
endavant i va enviar la fulla del sabre làser en un tall cap avall a través de
la branca. Hi havia esperat escoltar almenys algun tipus de soroll de cruixit
mentre la branca se separava de l'arbre, però l'espasa va tallar a través de la
branca amb un brunzit continu, amb tan poc esforç com les ales d'un ocell
tallant l'aire. I llavors la branca tallada va caure amb força contra el terra.
–Ben fet, –va dir
Sidious.
Maul va escombrar amb
l'espasa a través de la branca caiguda un cop i un altre. Amb cada escombrat,
es meravellava de com de netament que l'espasa tallava la fusta. Pel que havia
vist en els holovídeos, sabia que l'arma era igual d'efectiva amb les roques
denses i el metall compacte.
Després que hagués
reduït la branca de l'arbre a daus, va tornar la seva atenció al tronc de
l'arbre i va seguir balancejant-la. Sidious no el va detenir.
Quan Maul va acabar
amb l'arbre, reticent va retornar el sabre làser al seu Mestre. Sidious va dir:
–Ara és hora que
meditis.
–Sí, Mestre. –Maul es
va girar i va caminar fora de l'arbreda, dirigint-se al camp proper. Sidious li
havia entrenat per relaxar la seva ment i cos tancant els ulls i visualitzant
un no-res fosc, còmode, deixant-se obert al poder de la Força. Maul gaudia de
meditar. Sempre li feia sentir més fort.
Hi havia donat només
un parell de passos en el camp quan els seus peus van colpejar alguna cosa que
es movia. Mirà cap a baix i va veure un dinko.
Pels seus estudis,
Maul sabia dels dinkos. Eren unes criatures repugnants de la mida del palmell
de la mà... no és que ningú volgués agafar-ne un. Els dinkos tenien poderoses
potes posteriors, perpètuament movent-se que estaven equipades naturalment amb
esperons serrats, dos parells d'urpes que esgarrapaven en el seu pit, i uns
ullals extremadament esmolats. Les urpes eren especialment temudes, ja que els
dinkos les usaven per aferrar-se als dits o nas d'una víctima i no la deixarien
anar fins que fossin eliminats quirúrgicament o matats. Fins i tot més notori
era el verí fastigós del dinko. A causa que els dinkos eren nadius de Proxima
Dibal, un planeta situat a l'altra banda de la galàxia. Maul es preguntava com
havia arribat un dinko a Tosste.
El dinko va escopir
verí directament a la cara d’en Maul. Maul es va doblegar mentre el verí li
colpejava, ferint-li els ulls. Ell va udolar, llavors va baixar la seva bota
amb força sobre la criatura. Va sentir certa satisfacció mentre retirava el seu
peu del dinko aixafat i inspeccionava les seves restes. Complagut per la forma
que havia tractat amb el dinko, es va girar a mirar al seu Mestre.
–Flaquejares, –va dir
Sidious sense complaure’l–. Tenies por del dinko?
–Sí. Mestre. Però vaig
controlar la meva por. –Maul va afirmar el seu punt amb gran certesa.
Sidious va respondre
amb un assentiment. Però per l'experiència, Maul sabia que el seu Mestre no
estava complagut. També sabia que vindria un càstig.
Van tornar a Mustafar.
Maul es va menjar el seu berenar com normalment feia. No estava confinat en un
vestit de privació sensorial ni va ser forçat a dormir sobre el dur terra. Els
controls atmosfèrics de la seva cambra no van ser apagats.
Cap càstig va arribar
l'endemà, o al següent, ni en cap moment aviat. Finalment Maul es va oblidar de
l'incident del dinko a Tosste.
I llavors una nit,
després d'una sèrie particularment exhaustiva d'exercicis. Maul va anar a la
seva habitació a la sala d'entrenament. Després d'entrar en la seva cambra, la
porta xiuxiuejà en tancar-se darrere d'ell. Es va despullar en la foscor.
Llavors va donar la volta a la coberta que hi havia sobre el seu matalàs, i un dinko
va saltar directament cap a ell.
Maul estava sorprès.
Va batre al dinko però va fallar quan va tractar d’aixafar-lo fins a la mort. Va
vacil·lar, tement que les seves urpes estripessin el seu peu nu.
Un altre dinko va
saltar des d'una cantonada. Aquest dinko va ser seguit d'un altre, i llavors un
altre. Maul es va adonar que l'habitació estava plena de les criatures.
El noi va córrer cap a
la porta i va colpejar el botó per obrir-la. La porta va romandre tancada. Va
tractar d'encendre els llums. Els llums van romandre apagats. En la foscor, un
dinko va saltar fins a l'espatlla d’en Maul i va enfonsar les seves urpes en la
seva orella. Una altra va aterrar en un dels polzes dels seus peus. Maul va
cridar i cridar mentre intentava treure-se’ls de sobre. Els dinkos van escopir
el seu verí i li van encegar. La pudor era nauseabunda. Maul va llançar el seu
cos contra les parets en un intent desesperat d’aixafar-los.
Li va portar a Maul
gairebé una hora matar tots els dinkos. Quan va estar fet, va sucumbir a terra
de la seva cambra ple de sang.
La porta no es va
obrir fins al matí següent. Va lliscar cap enrere per revelar a Sidious a
l'entrada. Va mirar la pell inflamada d’en Maul, els ulls inflats, i les mans i
peus sagnants. Va dir:
–No tornis a
flaquejar.
Maul ho va entendre.
Va aprendre. Va obeir. I després de la seva prova contra els dinkos, mai va
tornar a flaquejar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada