La confrontació final (II)

Anterior

Capítol 2

–No diguis res, –va dir Obi-Wan en un to baix–. Segueix-me.

La cara d'Ànakin estava cremant. Va seguir al seu Mestre a través del passadís i fins a un turboascensor. Va observar els nivells comptant cap avall mentre alentia les seves respiracions, lluitant per controlar-se.

Obi-Wan va liderar el camí fora del turboascensor i cap a la Sala de les Mil Fonts. Ànakin sabia que el seu Mestre havia escollit aquest lloc deliberadament. El suau xipolleig de les fonts era una ajuda calmant per a tots els Jedi. La sala feia olor de molsa verda, i la llum reflectida en l'aigua donava a l'aire una resplendor suau.

Res d'això va funcionar per calmar-lo. Volia lluitar contra això.

–Com va passar? –va preguntar Ànakin, tan aviat va estar segur que estaven sols–. Com va poder passar? No ho entenc!

–Ànakin, per descomptat que estàs decebut–, va dir Obi-Wan–. És natural voler ser el primer.

–Sóc el primer! –Explotà Ànakin–. Sempre vaig ser el primer a la meva classe. El primer a entrenament amb sabre làser. El primer en la Força.

Obi-Wan va arrufar les celles.

–No hi ha tal cosa. No classifiquem als estudiants en el Temple.

–Això és el que es diu, –va respondre Ànakin–. Però no és la realitat, i ho sap.

Obi-Wan va agafar alè.

–Com de bo que siguis no és la raó.

–Què fa millor a Ferus?

–Aquest no és el punt tampoc. El fet és que ell està preparat! –La veu d'Obi-Wan es va alçar, i això no passava molt sovint. Ànakin podia veure que estava empenyent al seu Mestre al límit.

Però no podia parar. No amb una cosa que era tan important per a ell.

–Jo estic preparat! –va insistir ell–. Estic igual de preparat que ell.

–Això és una cosa que no pots saber–, va dir Obi-Wan, sacsejant el cap–. No és una cosa que un Padawan pugui saber. És pel Mestre i el Consell.

Les paraules d'Obi-Wan van detenir-lo en el seu pas. Una revelació sobtada va esquinçar el seu cervell.

–Vostè estava d'acord amb ells–, va dir–. Va votar per Ferus!

–No va ser una votació... –va començar Obi-Wan.

–Va accedir...

–Va ser una discussió–, el va interrompre–. A la qual estaven convidats tots els Mestres.

–No m'està responent.

Obi-Wan es va aturar.

–Sí, vaig estar d'acord amb l'elecció del Consell.

Ànakin va sentir com si hagués rebut una sacsejada aguda d'un electropunxó.

–Ànakin. –Obi-Wan va fer un moviment per posar les mans sobre les espatlles d'Ànakin, però realment no li va tocar, sabent d'alguna manera que Ànakin l'apartaria d'una empenta–. Això no és sobre les teves habilitats, el teu lliurament, o la teva traça. És sobre si estàs preparat. Hi ha una diferència.

–Vostè no creu que jo estigui preparat. –Ànakin podia escoltar com de dura que sonava la seva veu.

–Crec que Ferus ho està. Això no vol dir que pensi que ell vagi a ser un millor Jedi. Només vol dir que crec que ell està preparat ara.

Ferus els havia manipulat. Ferus d'alguna manera havia fet que passés això. Hi havia donat veu als seus dubtes sobre Ànakin en veu alta, de vegades al davant del seu Mestre, i d'alguna manera s'havia corromput la seva opinió d'ell.

La fúria d'Ànakin va créixer fins que va ser una cosa salvatge, quelcom que no sabia si podria contenir. Va mirar al seu Mestre, i de sobte Obi-Wan era un estrany per a ell.

–Puc sentir la teva ràbia–, va dir Obi-Wan–. Vés amb compte.

No volia anar amb compte. Volia colpejar alguna cosa.

–La teva concentració sobre qui arriba a ser Mestre primer només reforça l'encert de la decisió del Consell, –va continuar Obi-Wan–. Estàs tractant això com una competició. No estàs preparat emocionalment per ser un Jedi. Les decisions com aquesta han de ser acceptades.

–No necessita citar les lliçons Jedi–, va dir Ànakin a través de les dents–. Les conec bé. Fins i tot millor que Ferus, encara que això no sembla fer-ho diferent.

Obi-Wan estava tens.

–Necessites una mica de temps per meditar. Podem discutir-ho més si vols. Et deixaré ara.

Obi-Wan es va girar. Les seves espatlles estaven tenses. Va donar un parell de passos, després va frenar. Es va tornar.

–Jo crec en tu, Ànakin–, va dir ell.

Ànakin s'havia tornat, també, i ara mantenia la seva esquena cap al seu Mestre. No podia respondre-li. Només podia pensar en Ferus. Després d'un moment, va escoltar a Obi-Wan abandonar la zona.

Ferus ho havia planejat. Ferus li havia derrotat. Ferus havia guanyat.

I ara havia de treballar amb ell en aquesta missió. Havia d'ajudar a Ferus a assolir el que ell, Ànakin, mereixia. Imaginava la cara burleta d’en Ferus mentre acceptava les lloances del Consell. Mentre ocupava el seu lloc com a Cavaller Jedi. M'imaginava Ferus com un Cavaller i a ell mateix encara com un Padawan.

No podia ocórrer així.

Ànakin va agafar la seva ràbia i la va concentrar. Per un moment, l'aigua de les moltes fonts al seu voltant va quedar suspesa en l'aire. Va usar la Força per mantenir l'aigua congelada enmig de l'aire, només per demostrar que podia fer-ho. El silenci omplia les seves orelles. Després la va deixar caure, totes les fonts escopint, movent-se, corrent un cop més. El soroll semblava enorme ara, un torrent. Com si pogués escoltar cada gota d'aigua colpejar cada pedra.

Ànakin va sentir un rampell de poder. Era només una part del que era capaç. Aviat tots ho sabrien. Els demostraria que havien comès un seriós error. Seria el primer aprenent a ascendir a Cavaller Jedi. Ho sabia, i aviat tots els altres ho haurien de saber, també.

Els faria saber-ho.

Següent