La confrontació final (III)

Anterior

Capítol 3

Els Jedi es van reunir al vast hangar davant dels dos creuers de la República que prendrien fins a Korriban. Van dividir els equips, amb Siri i Obi-Wan en un creuer amb els seus Padawans, Soara i Ry-Gaul i els seus Padawans en l'altre. D'aquesta manera, els dos millors pilots en el grup –Ànakin i Ry-Gaul–, estarien en diferents naus.

Obi-Wan desitjava que pogués ser d'una altra manera. No creia savi posar a Ànakin i Ferus junts en un petit creuer fins que Ànakin s'hagués refredat. No va tenir elecció, però; cada decisió que prenguessin d'ara en endavant podria ser una crucial. Havien de pensar cada pas amb cura. Era completament possible que fossin atacats en el viatge. No podien donar res per fet ja.

Mentre que Ànakin i Ry-Gaul feien una comprovació de vol dels seus vehicles, Obi-Wan va estudiar als seus companys Jedi. Havien passat sis anys des que hagin estat tots junts en una missió. Els últims anys havien estat llargs i durs, i tots havien semblat més centrats, més intensos, del que ho havien fet tots aquells anys abans quan van anar a patrullar Jocs Galàctics.

Obi-Wan sabia que Tru i Ry-Gaul havien estat en una sèrie de missions altament perilloses i que Soara i Darra recentment van ser atrapades en meitat d'una ferotge guerra interplanetària. Va veure els canvis en tots els Padawans, com les seves cares reflectien la serietat del seu propòsit i les coses que havien vist. Va veure en ells el mateix reconeixement al que s'havia enfrontat una vegada, mentre havia arribat al final dels seus anys d'aprenentatge. Comences com un Padawan pensant que portaràs una vida de servei i aventura, i t'imagines els teus èxits per venir, no els teus fracassos. Els èxits es poden somiar d'una forma vaga, però els fracassos eren més particulars. No es podien visionar. Amb els anys acumulaves no només satisfaccions sinó també decepcions i pèrdues descoratjadores. Impreses en la teva memòria hi havia coses que desitjaves no haver vist. El camí Jedi era més complicat del que mai somiaries mentre polies l'empunyadura del teu sabre làser i pregaves per ser escollit.

Siri estava més prima, si això era possible. Els seus trets eren més esmolats. Obi-Wan veia menys del seu humor i més de la seva frustració.

Els ulls grisos blanquinosos d’en Ry-Gaul semblaven fins i tot més pàl·lids, com si les seves experiències haguessin blanquejat el color. Ara eren gairebé blancs. Parlava fins i tot menys ara. Quan Obi-Wan li va preguntar sobre això, Ry-Gaul havia fixat els seus ulls del color de la lluna sobre ell i va dir:

–Hi ha menys a dir.

Soara Antana, estranyament, s'havia tornat més tova, gairebé tendra, amb Darra. La pròpia Darra semblava la mateixa, encara que l’exuberància que dansava en els seus ulls inusuals, de color òxid de vegades canviaria a una tristesa ombrívola.

I què hi havia d'ell mateix? Què pensarien d'ell els seus companys Jedi? Va captar la mirada de la seva cara amb barba en el reflex de la finestra. No era vell. Era més jove del que ho havia estat Qui-Gon quan el va portar com a Padawan. Tot i així se sentia vell. En els seus ossos, sentia un estrany cansament. Era la concentració de tot l'esforç que dipositava en la vigilància. En observar. Esperar una cosa a la que no podia posar-li nom.

Tots ho sentien. Una conjunció del Costat Fosc de la Força. Estenien les seves mans, empenyent contra la foscor, el caos. Estaven cansats, i tenien molt més a continuació.

I ara, Ànakin. Havia de comptar amb la maduresa d'Ànakin, la integritat del seu cor. Ànakin li perdonaria per donar suport a Ferus. Hi havia estat difícil per al propi Obi-Wan admetre que Ferus era el millor candidat. Naturalment havia volgut que Ànakin fos escollit, però alguna cosa li havia contingut. No podria haver-ho fet si no hagués sentit que els temps eren massa perillosos perquè els Jedi cometessin un error.

En el seu moment, Ànakin trobaria l'acceptació. Obi-Wan confiava que això era així, perquè coneixia a Ànakin bé. Sabia que Ànakin estava lluitant ara, i sabia que no podia ajudar-lo. Sabia que el millor costat d'Ànakin guanyaria.

Per a sorpresa d'Obi-Wan, el mateix Yoda va aparèixer, lliscant a la seva cadira repulsora elevadora des del turboascensor. Obi-Wan va caminar cap endavant ràpidament per saludar-lo a la plataforma d'aterratge.

–Mestre Yoda, passa alguna cosa?

Yoda no li va respondre. En canvi, Obi-Wan va observar-lo mentre els ulls blaus grisosos de Yoda es movien d'un Jedi a l'altre per torns, romanent en les cares dels Padawans.

–Sentir vaig, que mirar-vos a tots vosaltres abans de marxar devia–, va dir en Yoda–. I dir-vos...

–Sí, Mestre?

Una altra pausa. Després Yoda es va inclinar sobre el seu bastó gimer i va arrufar les celles.

–Com Ry-Gaul, m'he tornat. Res a dir, tinc. –Ara va mirar amb gran afecte a Obi-Wan–. Què puc dir, saber-ho ja fas.

I Obi-Wan ho sabia. Un gran temor jeia dins d’en Yoda. Necessitava mirar-los en cas que no tornessin tots. Necessitava ser-hi i veure'ls anar-se’n de manera que sabessin com de profundament que sentia per ells. Volia veure'ls marxar, veure l'últim lluentor de sol en una ala mentre volaven.

Obi-Wan va assentir.

–Comprovacions completades, –va cridar Ànakin, i Ry-Gaul va alçar un polze.

Els Jedi es van tornar per abordar.

–Que la Força us acompanyi, –va dir en Yoda. Va alçar una mà de tres dits dient adéu.

Següent