La confrontació final (XVIII)

Anterior

Capítol 18

Van decidir que no podien arriscar-se a volar sobre la vall. El Lord Sith havia estat un pas per davant d'ells des que arribessin a Korriban. Sabia que venien. Només haurien d'arribar d'una manera que no esperés.

Caminarien.

Ànakin va aterrar l’speeder ara malparat en un sortint muntanyós rocós, enganxat entre la paret de la muntanya i una caiguda brusca. La Vall dels Lords Foscos estava a una curta distància baixant per la cara interna de la muntanya.

Van descendir el lateral de la cinglera, caminant ràpidament però conservant les seves energies per al que tenien per davant. Les muntanyes eren esglaonades i estaven juntes com bèsties malèvoles, els cingles pressionaven des de tots dos costats. Ocasionalment els penyals queien sense advertència, fent que saltessin per estar fora de perill. El vespre estès durava encara, però la llum estava esvaint-se gradualment. La foscor que s'acostava estava lleument tenyida de vermell.

Quan per fi van veure la Vall dels Lords Foscos davant en la distància, els seus passos es van alentir i es van aturar. L'onada que els va arribar els va fer aturar-se. Fracturava la Força que sentien al seu voltant, l’esquinçava. Havien esperat sentir més del Costat Fosc, però no s'havien adonat de com de concentrat que estaria.

Sabien que les tombes Sith que habitaven la vall estaven dissenyades per amplificar l'energia fosca. Era una presència física que els Jedi podien sentir, pressionant contra els seus pits. Els feia instintivament arribar a tocar les empunyadures dels seus sabres làser.

El vent es va aixecar, aferrant-se a les seves capes amb dits de gel. Els núvols tenyits de vermell col·lidien, rodant sobre el cel amb una nova velocitat. Estaven sols enmig d'un paisatge dur, i fins i tot les roques els havien advertit que es mantinguessin allunyats. La sorra semblava succionar els seus passos i el vent estava bufant cap enrere. L'aire feia gust de ranci i corrupció.

Obi-Wan volia dir alguna cosa. Hi havia d'haver una frase per reconfortar-los, o fer-los sentir-se menys abandonats en aquesta terra de penombres i ombres.

Va ser Ry-Gaul qui va parlar.

–Que la Força ens acompanyi.

I, per descomptat, va ser aquesta frase la que els va renovar, la qual havien dit tantes vegades –els uns als altres, als seus Padawans– les paraules que se sentien tan còmodes en les seves boques, les paraules que eren més que paraules, que vivien en els seus somnis.

Van seguir caminant.

Es van detenir just fora de l'entrada a la vall. Els cingles estaven tan a prop que no podien aguantar en fila. Els sortints de roques esmolades com navalles sobresortien de cada façana de cingles en patrons esglaonats, tots de camí cap al cim, de manera que no era possible que un navili maniobrés per entrar. Els sortints de roca creaven profundes ombres, el gris tornant-se negre.

Obi-Wan va examinar els costats de l'entrada acuradament. No podia veure cap evidència d'armes o de mesures de seguretat. Li semblava impossible que simplement poguessin entrar caminant.

–Hi ha d'haver un parany–, va dir ell–. Dama Nu diu que la llegenda clama que les tombes estaven protegides per bèsties tuk'ata. Estaven al servei dels Sith.

–Tuk'ata? –va preguntar Ferus.

–Criatures gegantines. Tres files de dents, mandíbules de sis centímetres i tres banyes, –va explicar Obi-Wan–. Poden moure’s sobre quatre o dues potes, i tenen dues extensions similars a unes ales... ales no funcionals, però amb agullons verinosos. Molt ràpides.

–Vegem, –va dir Darra–. Agullons, urpes, dents, banyes. El meu tipus favorit de criatura.

–És una llegenda, recordes? –va dir Ànakin, tractant de mantenir la seva veu despreocupada.

–Jo... No... ho crec, –va dir Tru, els seus ulls sobre els cingles.

Allà, les ombres es van convertir en bèsties que lentament s'alçaven, estirant llargs colls i ensumant l'aire.

Certament eren tuk'ata, i s'aixecaven: quatre, després sis, després deu. Els seus crits semblaven separar els núvols. La saliva tenyida de sang degotava de les seves tres fileres de dents. Amb una flexió de les seves poderoses cames, van saltar de sortint a sortint, i després van baixar l'última caiguda amb facilitat, aterrant fàcilment i alçant-se un cop més sobre les seves potes posteriors preparant-se per atacar.

–Vaig mencionar que poden saltar? –va preguntar Obi-Wan.

Els Jedi van alçar els seus sabres làser.

Següent