Yoda: Trobada fosca (IV)

Anterior

CAPÍTOL 4

A la rectoria del Temple Jedi tot eren murmuris sobre el torneig quan aprenents i Mestres per igual es van asseure per al menjar de migdia. Fins i tot el Mestre Yoda, que solia menjar sol o en la Cambra del Consell Jedi, havia entrat coixejant per asseure’s en una de les llargues taules de cavallet. Va grimpar, grunyir i va esbufegar fins al banc en què es va asseure amb aire benigne, examinant la sala.

–Mestra Leem –va cridar, agitant el bastó quan ella va entrar a la sala–. Mmmm. Asseure't amb mi una estona voldries?

L'allargada mandíbula de Maks va realitzar petits moviments masticatoris. La veritat era que esperava trobar al seu Padawan, Whie, i donar-li un parell de consells abans que el torneig es reprengués a la tarda. Però en realitat era més per calmar els seus propis nervis que per ajudar-lo. El noi havia superat els dos primers combats sense esforç, desarmant al seu primer contrincant, que es va rendir a continuació, i fent una neta clau de canell al segon, de manera que els dos van ser derrotats amb poques molèsties. El noi sempre havia estat així de suau, com un nedador que es capbussa a l'aigua tan netament que tot just fa alguna esquitxada. No necessitava de la seva ajuda.

A més, quan el Gran Mestre de l'Orde Jedi et convidava a dinar, difícilment es podia rebutjar la seva invitació. Encara que es volgués fer-ho.

Ni tan sols els éssers que seguirien a Yoda fins a les portes de la mort voldrien compartir un dinar amb ell. Potser el fet de viatjar al llarg i ample de la galàxia hagués proporcionat al Mestre un paladar molt més obert que el dels simples mortals, pot ser que fos un ésser tan evolucionat que ja no li importava el que es ficava al cos o pot ser que quan es viuen vuit-cents i escaig anys se't moren totes les papil·les gustatives. Fora com fos el motiu, el vell gnom preferia menjars directament desagradables. Li encantaven els guisats calents i pantanosos que feien olor de llot bullit, els aperitius petits del color de la terra que es removien desagradablement al plat i les begudes viscoses, tant fredes com calentes, que cobrien tota la gamma continguda entre el xarop cremat i la massa coagulada. Quan la Mestra Leem va seure al costat del més gran i ancià dels Jedi, aquest contemplava feliç un bol d'un fosc guisat marró i gris, ple de petits trossets flotants que semblaven greix cru d'animal i empolvorat amb les escates d'algun rèptil petit. El conjunt olorava com un womprat mort abandonat al sol.

–El teu Padawan aquest matí ben va lluitar –va murmurar Yoda mentre assaboria una cullerada del guisat.

Un instant abans, la Mestra Leem havia estat davant d'una safata de gra sec amb una guarnició de baiaveles seques i una gerra de fragant te naris-bud, però va perdre la gana quan li va arribar l'olor del dinar d’en Yoda.

–Sí, Whie ha estat molt bé –va dir, amb ulls sobtadament vidriosos.

–Un malson ahir a la nit va tenir?

–Va dir que no era un dels seus somnis... especials.

Yoda la va mirar tallant des de sota de les seves protuberants celles.

–I a ell creus?

–No estic segura –va dir–. No és propi d'ell mentir així. No és propi d'ell mentir. Però estava molt espantat. I hi va haver...

–Una pertorbació en la Força.

La Mestra Leem va fer que sí amb tristesa.

–Sí, també jo la vaig sentir.

L'havia despertat enmig de la nit, com un crit distant, tan feble que al principi no va saber dir què l'havia sobresaltat mentre dormia, eriçant-li el pèl del coll.

Yoda va tornar a inclinar-se sobre el seu bol, xuclant i empassant.

–Com va venir a nosaltres et vaig explicar?

–La veritat és que no. Jo estava complint una llarga missió quan ell va arribar al Temple. Crec que ja portava tres anys aquí quan el vaig veure per primera vegada.

Encara podia recordar l'ocasió. Hi havia acceptat portar al jardí a una classe de nens de cinc anys per donar-los una lliçó de botànica, ensenyant-los noms de plantes i els seus usos. Fins i tot llavors la Força era gran en Whie. S'havia endarrerit i, quan va anar a buscar-lo, el va trobar acariciant els capolls d'un iris rigelià que s'obria i floria davant el seu tacte, com si estigués creant una primavera al seu voltant.

Somrient encara pel record, es va girar per buscar-lo en l’abarrotada sala, moguda en part per l'afecte, en part per apartar el nas de la sorprenent pesta del guisat d’en Yoda. Whie estava tres taules més enllà, assegut amb companys de la seva mateixa edat, però una mica a part, sense unir-se del tot a l'escandalosa conversa de la taula. Sempre s'havia mostrat una mica reservat, com si veiés alguna cosa que els altres no podien veure i no sabés com compartir-ho. És clar que també era un dels vuit aprenents que encara seguien en el torneig, així que potser no era sorprenent que es mantingués una mica apartat per meditar i mantenir la seva concentració. Ell es va girar per mirar-la amb un mig somriure, i li va dedicar un respectuós assentiment de cap, com si hagués sentit la seva mirada al clatell.

Era un bon Padawan. El millor que havia tingut, tot i que se suposava que no havia de tenir un favorit.

Yoda va seguir la seva mirada.

–A Vjun va néixer –la seva vella llengua va sorgir per llepar-se el fanguet marró i gris que envoltava la seva arrugada boca–. Boig el seu pare es va tornar. I la seva mare... molt forta era. Molt forta.

Maks va sentir que les seves tres celles s’arrufaven.

–No tenia ni idea.

–Mmmm. Que ens l’emportéssim suplicar van. "Emporteu-vos-lo d'aquest escorxador", les seves paraules van ser. Beguda estava, i mig boja per la pena, ja que aquell dia un assassinat a la casa hi havia.

–Santes estrelles.

Yoda va assentir.

–Aquell dia clar el nostre camí jo no tenia. Que la mare canviar d'opinió podia fins i tot llavors vaig saber. Però la Força gran en ell era... –l’ancià Mestre va arronsar les espatlles i esbufegà–. Suposàrem. Ens vam atrevir. Qui sap si bé o malament? A vegades el bé i el mal en períodes petits sentit no tenen. Només en períodes grans, en dècades, en centúries... les coses com són es veuen. Cada elecció, branca d'un arbre és: el que decisió sembla només després d'una pauta de creixement ho és. Cada acte preservat en la Força com un fòssil queda, com a... AAAAH! –Yoda es va interrompre amb un xiscle sobtat, quan un androide de la rectoria es va acostar a l'extrem de la taula i va agafar el bol, encara mig ple de guisat–. Para! Para! Menjant estic!

–Aquest bol conté una substància que els meus sensors no poden identificar com a menjar –va dir el petit androide rodó–. Espereu aquí i li portaré un dels plats especials del dia.

Yoda es va aferrar a la vora del seu bol.

–Màquina ignorant! Mai en el menú el meu menjar està. Fet especialment per a mi és!

Els servos de l’androide van grinyolar mentre lluitava per retirar el bol de la taula.

–Les lectures preliminars no poden confirmar que els continguts d'aquest bol siguin comestibles. Espereu aquí i li portaré un dels plats especials del dia.

–Fora! –va cridar Yoda, colpejant a l’androide al braç amb el seu bastó–. Meu és! Vés-te'n!

–Ha de provar l'especial del dia –va dir l’androide–. Rodanxes de dru'un rostides amb salsa de peix. Espereu aquí i l’hi portaré de seguida.

Yoda va propinar a l’androide un altre cop amb el bastó, estirant el bol. L’androide va tirar al seu torn. El bol es va trencar, fent volar el guisat per tot arreu, especialment sobre la roba de la Mestra Jedi Maks Leem.

–Ai mare, un vessament –va dir el petit androide amb satisfacció–. Permeti que ho netegi.

Els ulls oberts d’en Yoda es van obrir molt, i va mirar a l'androide de fit a fit.

–Bah! –va dir amb un sonor grunyit–. Androides!

El Mestre de l'Orde Jedi, estremint-se de frustració, li va treure la llengua a l'androide, que ara recollia grumolls que semblaven tendons guisats de la roba de la Mestra Leem.

Deu minuts després, la Mestra Leem tornava amb roba nova, i el Mestre Yoda mirava amb tristesa un plat de rodanxes de dru'un rostides amb salsa de peix. Es va animar en veure que Jai Maruk entrava al refectori, i va atreure al prim Jedi a la seva taula, agitant el bastó.

–A observar vingut has?

El Mestre Maruk es va unir a ells dedicant una solemne reverència a Yoda i un assentiment cortès a la Mestra Leem.

–La Mestra Xan m'ha explicat alguna cosa.

–Alguna cosa? Alguna cosa sobre què? –va dir Maks Leem.

Jai Maruk va agafar una gerra d’estimcaf de la safata d'un androide que passava al seu costat, al qual Yoda va mirar amb desgrat.

–Encara teniu un Padawan viu en el torneig, oi?

–Això no ha estat una resposta –va observar la Mestra Leem.

El Mestre Maruk es va permetre un rar, i breu, somriure.

–Només vuit queden –va comentar Yoda, mirant fixament a l’androide de les begudes quan rodava sortint de la sala.

–Set, més aviat –va dir Maruk–. La noia feble en la Força, Esterhazy... M'han dit que va anar a la infermeria amb cremades a la cama i la mà.

En aquest moment, Exploradora va entrar coixejant, i un murmuri va recórrer els bancs propers a les portes orientals de la gran sala. Yoda va mirar a l'alt Jedi amb un somriure astut.

–Va anar, sí.

–Sabíeu que anava a tornar?

–Només ho vaig suposar.

–No té sentit que segueixi lluitant –va dir Maruk, bellugant el cap–. Té molt mal la mà esquerra, cremada i embenada, i coixeja de la cama dreta, probablement per una altra cremada de sabre làser. Què et sembla la forma en què va lluitar aquest matí? –va preguntar a Yoda–. No em va semblar molt d'acord amb els ideals Jedi.

Yoda va arronsar les espatlles.

–A quins ideals vols dir?

–Massa trucs.

–Però ha mostrat resistència –va dir la Mestra Leem–. Molta resistència. I valor.

–Mmmm. I quelcom més –va murmurar Yoda. El Jedi més jove li mirà–. Mai es rendeix –va dir. Els ancians ulls d’en Yoda es van estrènyer i arrugaren–. Que als Cossos Agrícoles se l’ha d'enviar encara creus?

–No em correspon qüestionar-te pel que fa als progressos dels nostres aprenents.

Yoda li va donar un copet a la canyella amb el bastó.

–D'acord –va dir Jai, testarrut–. Sí, ho penso. Crec que és llesta i decidida, i que en els Cossos Agrícoles farà un gran treball durant molts anys. Una Dama Jedi ha de realitzar una classe de missió molt diferent, i crec que en el nostre treball estaria morta en menys de sis mesos. Com podrem alegrar-nos que fes realitat el seu somni, quan hagi mort qui el va somiar?

–Que la Força no sigui tan gran en ella com en altres ha de suposar un esforç extra per a ella –va dir pensativa la Mestra Leem–. Però això també diposita una major responsabilitat en nosaltres. –Era una gran de bon cor, i odiava la idea d'enviar a Exploradora als Cossos Agrícoles–. Igual som nosaltres qui hauríem d’esforçar-nos encara més en el seu entrenament. Ningú pot dir que Exploradora no ho hagi donat tot per ser Padawan; Per ventura podem dir nosaltres que ens esforcem tant com ella perquè sigui Dama Jedi?

Yoda va llançar una riallada.

–Un cor gran i molt astut tens, Mestra Leem. Jai Maruk, una petita aposta voldràs fer amb mi?

Jai va semblar extremadament sofert.

–És clar, Mestre, si ho vols així.

–Presència el torneig fins al final. Si dels vuit finalistes, la jove acaba entre els quatre últims, als Cossos l'enviaré.

–Després d'arribar on no van arribar les tres quartes parts dels estudiantes? –va exclamar la Mestra Leem.

Yoda va arronsar les espatlles.

–Pitjors proves un Jedi afrontar deu, i en condicions terriblement difícils. I com el Mestre Maruk diu, gran la Força en ella no és.

–I si acaba entre els quatre primers? –va dir amb sospita el Mestre Maruk.

–Si segona, tercera o quarta queda aprenent seguirà sent. Però si guanya –va dir Yoda, clavant el bastó al pit d’en Jai Maruk–, Padawan teva serà.

–Meva! –va exclamar Maruk–. Per què meva?

Yoda va deixar anar una rialleta burleta.

–Perquè llavors hauràs perdut, Jai Maruk. I d'algú que sap com guanyar aprendre a guanyar necessites.

El Mestre Maruk va fer cara que li havien ficat a la força per la gola un d'aquests gripaus de coll espinós de Tatooine, salvant-li d'haver de respondre el fet que la Mestra Xan donés unes palmellades reclamant atenció. Les taules dels aprenents Jedi, entrenats per prestar atenció immediata, ja que no li deien Mà de Ferro per res, van callar al punt.

–Aprenents, Padawans, Cavallers Jedi i Mestres. La primera meitat del torneig d'avui ha estat extremadament reveladora. Els participants han lluitat amb habilitat i valor, de vegades amb gran bellesa... –Els seus ulls es van posar un moment en Whie–. I de vegades amb notable, ah, enginy.

Aquest comentari va ser acompanyat d'una tallant mirada a Exploradora, que es va posar vermella però va mantenir la barbeta reptadorament alçada.

–Vaig dir abans que els aprenents que anaven a participar en aquest torneig em van deixar molt clar que volien que les proves fossin més reals, més semblants a les situacions en què podrien veure si se'ls enviava fora d'aquests murs, cap aquest món on ara mateix rugeix la guerra.

Molts caps van assentir a les taules del refectori. Què seriosos estan, va pensar la Mestra Leem, i un cop més el seu cor va estar amb aquesta generació de nens educats no per ser guardians de la pau d'una República, sinó soldats en una guerra galàctica.

–Acostumo a escoltar als nostres aprenents parlar de Coruscant i de les estrelles que hi ha més enllà com si fossin la "vida real". A vegades em pregunto si creuen que el que ensenyem aquí és una simulació. Us asseguro que no és així. La Força vivent que busqueu aquí, amb la guia del Mestre Yoda, és la realitat més veritable que existeix; la veritat que hi ha fora d'aquests murs està emmascarada per l'esperança, la por i la traïció, i és la més difícil de veure.

El vell cap d’en Yoda va assentir, mostrant el seu acord amb aquestes paraules.

–Però és cert que a la vida real poques vegades ens enfrontem als nostres enemics un a un, en una habitació tancada, amb còmodes estores a terra. A fora, les situacions són més caòtiques. En comptes de lluitar en un gimnàs, igual heu de treure el sabre làser en hangars, a biblioteques o en un carrer d'alguna ciutat, i fins... –Va fer una pausa, alçant una cella–. Fins i tot, per exemple, en un menjador. Tenint la impressió que encara falten hores per al pròxim exercici, potser després d'haver menjat en abundància –va dir, mirant a Sisseri Deo, un firrerreu alt i de pell daurada que era un dels vuit combatents que quedaven.

Aquest va mirar al seu plat, i les membranes nictilants dels seus ulls parpellejaren ràpidament amb desmai.

–Fora podeu oblidar-vos de prestar l'atenció adequada en tot moment, i quedant-vos sense saber qui són els vostres contrincants –va continuar dient, mirant la Lena Missa.

La noia chagriana es va humitejar els llavis blaus amb la llengua bífida i va mirar ràpidament al seu voltant, intentant recordar qui havia guanyat al matí.

–Fora, poques vegades es té un únic contrincant en un moment i lloc establerts. Més aviat sol ser com una brega de taverna, com una baralla en un carreró fosc. –Mà de Ferro va alçar el mocador vermell. En veure’l, els nerviosos aprenents es van aixecar dels bancs–. O fins i tot en un menjador on tot s'hi val. Queden vuit combatents. Que la Força us acompanyi –va dir finalment, permetent que la tela vermella llisqués d'entre els seus dits.

Quant la Mestra Xan va començar a parlar del "món real", Exploradora va endevinar el que s'acostava. Va examinar la sala, localitzant als altres companys de la Ronda de Vuit, buscant qui podria ser el seu millor contrincant. Lena no, era una amiga; a més, la chagriana la mirava directament a ella.

Sisseri Deo, amb els seus dos, tres metres de pell daurada, s'asseia a una taula de distància, donant-li l'esquena. Mentre la Mestra Mà de Ferro seguia parlant (calia veure quant gaudia aquesta vella tan severa!), Exploradora es va apartar del banc sense deixar anar la gerra de suc de muja, i va avançar unes passes, com intentant sentir millor el que deia la Mestra.

El mocador vermell es va alçar. Tots els que no es volien veure atrapats en el foc creuat de sabres làser i plats bruts es van posar drets d'un salt. Exploradora va mirar a Lena per assegurar-se que la chagriana no aniria a buscar-la. De moment, tot anava bé. Es va moure de forma casual fins a situar-se just darrere de Sisseri. Des d'un punt de vista purament físic, Sisseri era l'adversari més fort dels que quedaven, un noi enorme amb músculs com arrels d'arbre sota la brillant pell. Exploradora havia vist el seu segon combat, quan va acabar amb Forzi Ghoul amb un cop de peu demolidor, i no tenia cap interès a enfrontar-se a ell.

Però la mala sort va voler que, quan el mocador vermell va lliscar d'entre els dits de la Mestra Xan, Sisseri es donés mitja volta per enfrontar-s'hi.

Va llançar un jurament.

El mocador va tocar terra.

Sisseri va agafar el seu sabre làser.

Exploradora li va tirar la gerra de suc a la cara.

Sisseri va agitar descontrolat el brunzinaire raig de llum blau del seu sabre làser sobre el cap d’Exploradora, mentre intentava netejar-se frenèticament el suc dels ulls. Ella ni es va molestar a treure el seu propi sabre làser, ja que Sisseri era massa bo per a ella, i va carregar directament contra el seu pit, deixant que les seves mans trobessin el coll de la seva túnica. Va poder fer presa, els seus forts canells es van tensar i va sentir la pressió familiar dels dits i la tela tallant el coll del seu contrincant. Fantàstic, va pensar. Ja només he de comptar fins a deu i aguantar. Un, dos...

Els músculs de les cames d’en Sisseri es van inflar, i un pessigolleig de la Força va fer saber a Exploradora el que passaria a continuació. L'aprenent va saltar cap enrere, retorçant-se en ple aire com una serp drac a la gola de la mort, per estavellar-se sobre una taula amb Exploradora per sota d'ell. Però ella li havia sentit venir i es va moure al seu voltant en ple aire, de manera que va estar sobre d'ell quan Sisseri va xocar contra la taula.

Tres, quatre...

El firrerreu va seguir rodant. Les seves mans gegants es van flexionar, però, per algun motiu, la Força fluïa ara fàcilment per Exploradora, i va saber abans que ell que intentaria apartar-li les mans. Mentre mantenia la presa amb la mà dreta i l'avantbraç, va allargar la mà esquerra per colpejar els punts de pressió del seu colze i dormir-li el braç.

Cinc, sis...

Sisseri va deixar de regirar-se i es va quedar quiet sobre la taula, parpellejant com si intentés invocar la Força, però els seus ulls s'estaven posant vidriosos. Va llançar un xiuxiueig llarg i desesperat i la va mirar amb ulls inflats, el rostre congestionat i encara ple de suc.

–Odio...

Set...

–Odio el suc de muja –va panteixar, i es va rendir.

Exploradora es va apartar rodant d'ell i s’agenollà davant la taula, mirant al seu voltant per tot el refectori. Semblaven quedar sis combatents. Pirt Neer i Enver Hoxha eren els que atreien més l'atenció amb un resplendent duel amb sabres làser. Whie i Hera Tuix lluitaven cos a cos, però de lluny estant, intercanviant cops de peu, cops de puny i bloquejos. Això no duraria; per elegant que s'anés lluitant a distància, la baralla sense armes sempre acabava a terra, on tot era lluita lliure. Lena estava parada sobre Bargu, el canvia-pells, que li agafava el braç amb una mà i inclinava el cap derrotat.

Els ulls de la Lena es van trobar amb els d’Exploradora, i intercanviaren somriures cansats i temorosos.

Es va sentir un sobresalt en la multitud. Whie acabava d'agafar a Hera Tuix en una elegant clau de canell, i encara que aquesta intentava un contraatac, el més probable era que es rendís en qualsevol moment. Exploradora va trobar els ulls de la Lena.

–Ara! –va dir, i va carregar seguida de la Lena. Whie era més fort que qualsevol d'elles, però podrien eliminar-lo si l’atacaven ara entre les dues, mentre els hi donava l'esquena i tenia agafada a Hera.

Ja estaven gairebé a sobre d'ell. Lena va saltar, però quelcom en l'actitud corporal d’en Whie va dir a Exploradora que sabia exactament on estaven elles.

Hera es va rendir.

Whie va saltar cinc metres sense esforç, va girar en l'aire i va aterrar suaument en una taula darrere d'elles. Lena va xocar contra la taula en la qual ell va estar un moment abans, i Exploradora hauria fet el mateix de no acudir en la seva ajuda el seu únic talent en la Força, sent dues les que quedaven a mercè d’en Whie. En comptes d'això, el va esperar per propinar-li un cop de sabre làser en les cames en el moment d'aterrar a la taula. Ell va bloquejar la fulla blava amb la seva verda, enmig d'una pluja d'espurnes.

Llavors va passar una cosa estranya. Whie va mirar a Exploradora, es va quedar bocabadat i va retrocedir.

–Què passa? –va grunyir Exploradora. Es va passar per la cara la mà esquerra ferida. En el seu embenat ressaltaven unes esquitxades de suc de muja, però no semblaven motiu perquè la mirés com si hagués vist un fantasma.

Lena xiuxiuejà, es va recuperar i es va llançar a l'atac. Exploradora sabia que ella colpejaria baix, pel que apuntà alt, esperant que Whie no pogués aturar els dos atacs. Però, en comptes de saltar cap enrere, com faria qualsevol persona normal, i abandonar la taula allunyant-se d'elles, Whie va saltar cap endavant, sobre els seus caps. Una empenta de la Força llançà a Exploradora desmanegada contra la taula, fent ploure rodanxes de dru'un rostides, bols de salsa de peix i suc i aigua.

Es va aixecar i va sacsejar el cap, alliberant del seu pèl trossets de dinar. Una sèrie d’estocades de sabre làser va girar per tota la sala, seguida d'una ronda d'espontanis aplaudiments. Els peus de la Lena corregueren per la taula. Llavors, un sabre làser xiuxiuejà i va volar per l'aire, rebotant a terra i rodant fins aturar-se a menys d'un metre de distancia d'ella. Un instant després apareixia Enver Hoxha, buscant la seva arma amb la cara retorçada per la desesperació.

Exploradora va allargar el braç i el va agafar.

–No! –va cridar Enver quan la Pirt Neer el va atrapar i li va apuntar a la gola amb el sabre làser.

–I bé? –va dir la veu de la Pirt des d'una posició més elevada.

Enver va llançar una mirada assassina a Exploradora.

–Moltes gràcies, Exploradora –va bordar Enver, i es va rendir. S’aixecà, rebent una salva d'aplaudiments, i es va sacsejar els pantalons–. Ben fet, Pirt. Ja de pas podries vèncer a Esterhazy perquè pugui recuperar el meu sabre làser.

–No és mala idea... ULP!

Lena va arribar des de darrere de la Pirt mentre aquesta acceptava la rendició d’Enver, i la va subjectar amb una clau molt sòlida. Pirt va sospirar i es va rendir.

L'alegre cara blava de la Lena va mirar a Exploradora.

–Et quedaràs aquí parada o penses venir a jugar?

Es va sentir un brunzit estrident, dos sabres làser van xocar i guspirejant, i Lena va desaparèixer en un ball d’elegant joc de peus per les taules del refectori. Exploradora va llançar un gemec; hauria d’ajudar-la.

Es va dirigir al centre de la sala. Lena i Whie eren els únics combatents que quedaven. S'enfrontaven en l'ampli espai buidat que hi havia davant les batents portes de la cuina. Whie donava problemes a la Lena, traçant al seu voltant una gàbia de llum verda amb el seu sabre làser. Exploradora va córrer cap a ells.

Però no va ser suficient, i sí massa tard. Mentre mirava, Lena va realitzar una combinació de parada, finta i pausa, i va atacar a fons, buscant una estocada neta al pit d’en Whie. Aquest es va apartar a un costat, lleuger com una corda fuet. Va emprar la seva pròpia fulla per desviar la de la Lena de forma inofensiva, mentre tancava la seva mà lliure a la mà amb la qual ella subjectava l'espasa. Va continuar pivotant, carregant amb el seu pes tal com els ensenyava sempre la Mestra Mà de Ferro, i la mà dreta de la Lena es va veure atrapada en una clau de polze accentuada per la seva pròpia empenta inicial. Un instant després es movien com una parella de ball, amb Whie darrere de la chagriana, portant-li el braç a l'esquena i doblegant-li el polze en un angle antinatural. Va fer una lleugera pressió en el polze, i el sabre làser va caure de la mà. Una petita estirada més i la va tenir de puntetes. Es va rendir.

Ell va somriure, la va deixar anar i va acceptar la seva rendició amb una inclinació de cap molt seriós. Ella va respondre amb una reverència i una riallada, entre l'aplaudiment dels que miraven.

Oh, bé, va pensar exploradora. Ja no hi haurà enfrontament amb Whie de dos contra un. Tenia un pla, però esperava de veritat, de veritat, no haver de fer-lo servir. Va sospirar i es va passar el sabre làser a la mà esquerra. S'havia entrenat amb l'esquerra prou com perquè li resultés possible fer quelcom així en un gest desesperat per desconcertar-lo. Per al cas, fins i tot podria pensar que ella era esquerrana. La crua realitat era que probablement ella havia dedicat més temps a preocupar-se d'ell que ell a estudiar-la a ella.

Va prémer el botó d'encesa, i el sabre làser va sortir a la llum. Per les estrelles, com estimava aquest so, el pes del mànec a la mà i la lluminosa fulla d’un blau pàl·lid, clar com el cel de l'alba! Potser no fos la millor aprenenta Jedi que podia trobar-se, però estimava el Temple, la seva arma i aquesta vida, i encara que el propi Yoda intentés treure-li tot això, només hi renunciaria lluitant i cridant fins al final.

Un petit androide cambrer va creuar les portes batents des de la zona de les cuines i va examinar el refectori, emetent una sèrie de trinats i xiulades en veure la vaixella trencada i el menjar esquitxat per mig terra i part de les parets. Diverses taules mostraven marques de cremades de perduts espasades de sabre làser.

Tallisibeth Enwandung-Esterhazy, Exploradora per als amics, va fer una filigrana en l'aire per cridar l'atenció d’en Whie.

–Suposo que només quedem nosaltres, col·lega.

Whie es va tornar. El seu rostre es va apagar.

–Encara estàs... Vull dir que creia que ja havia acabat.

Hi havia quelcom insultant en la manera en què ell la va mirar per apartar després la vista.

–Escolta, no tenim per què lluitar –va dir.

Ell va enfonsar les espatlles, alleujat.

–Ho preferiria així. És que...

–... Sempre pots rendir-te –va acabar de dir ella amb dolçor.

Rialles disperses a la sala. L'androide cambrer va avançar una mica, el seu cap rodó girava ansiós d'un costat a un altre.

– Jo? Rendir-me a tu? –Whie va lluitar per controlar-se–. Crec que no.

Va assumir una actitud de freda formalitat, va treure el sabre làser i s’inclinà davant ella, davant la Mestra Xan i davant el Mestre Yoda.

Exploradora es va disposar a fer el mateix, però quan s'inclinava davant Whie, el petit androide cambrer se li va acostar brunzint.

–Ai mare, un vessament –va dir, pelant del seu maluc una rodanxa d’aixafat dru'un amb salsa de peix–. Permeti’m que li netegi això.

Les rialles van rugir per tota la sala. Exploradora es va posar vermella fins a la punta de les orelles. Aquí s'anava la seva entrada digna.

–Endavant –va dir, i va saltar al combat.

Va efectuar una escomesa empunyant el sabre làser amb l'esquerra, fent una sola finta després de la primera parada d'ell, que va ser fàcilment bloquejada per segona vegada. L'estava desviant, tal com havia fet amb la Lena..., per agafar-li la mà de l'espasa i retorçar-la-hi, usant el mànec del sabre làser per fer-li una clau en el polze. El moviment va ser increïblement net. La guerrera que hi havia en Exploradora no va poder deixar d'admirar el seu equilibri, la seva precisió i el domini del seu cos. Tindria problemes per contrarestar la seva tècnica, en cas que volgués fer-ho.

El combat havia durat tres segons, i ja semblava haver acabat. Ell estava darrere d'ella, tal com ho havia estat amb la Lena. Una tirada mesurada va enviar una punxada de dolor del polze al canell. Ella va deixar anar el sabre làser amb estrèpit.

–Parem ja –va dir ell, suplicant.

Era molt estrany; no s'havia agitat tant en lluitar amb la Lena, i, es mirés com es mirés, Lena era una contrincant més perillosa que ella.

Exploradora havia vist nois igual de nerviosos quan estaven prop de la noia dels seus somnis, la qual cosa feia compromès per a tots la pràctica del combat, però el dia anterior havia estat practicant claus amb Whie i hauria jurat per totes les estrelles de la República que llavors la seva conducta havia estat normal.

Ell va tornar a estirar el polze, i ella es va trobar aturada de puntetes, com si pogués elevar-se prou per escapar de la petita agullonada de dolor que li recorria el polze.

–Rendeix-te! –va xiuxiuejar ell.

–Aquesta vegada no –va dir ella.

I llavors, Exploradora va serrar les dents, es va deixar caure de tornada al dolor, i més encara, empenyent contra la seva presa. Si seguia així, el polze se li trencaria com una branca seca.

Però ell la va deixar anar, com sabia que faria. Era un noi massa bo, massa esportista per fer-li tant de mal, i la Força estava ara amb ella, juntament amb el factor sorpresa. Es va girar quan ell va afluixar la seva presa, alliberant el braç que li havia subjectat contra l'esquena. Un instant abans que ell decidís apartar-se d'un salt, ella el va veure venir i el va agafar del braç com si fos el radi d'una roda, per així poder-lo llançar netament per sobre de la seva esquena en el moment en què saltés.

Tres segons després havia acabat tot. Whie estava estirat d'esquena a terra, buscant aire, mentre Exploradora s'asseia al seu pit i somreia. Quan ell va començar a moure’s, ella ja tenia la mà dreta estirant el coll de la túnica d'ell, arrugant-lo.

–Justa la fusta –va dir ella, estrenyent una mica la mà per demostrar-li que podia ofegar-lo si calia.

Whie la va mirar, va sospirar i es va rendir. Exploradora li va deixar anar la túnica i es va aixecar.

El petit androide cambrer va rodar d'un costat a un altre, desesperat.

–Ai mare –va dir–. Hi ha un vessament.

Algú va riure, i llavors van començar els aplaudiments. La Mestra Leem va passar pel seu costat per atendre a Whie, però la Mestra Xan va dirigir a Exploradora un breu i fred somriure.

Lena va sortir d'entre la multitud.

–Exploradora! Això ha estat increïble! –va cridar, agafant les dues mans d’Exploradora per fer-la girar en un ball de la victòria–. Ha estat genial! Qui hauria suposat en un milió de...? Exploradora?

–La mà –va gemegar Exploradora–. La mà esquerra no.

–Us adoneu que ho va fer a propòsit? –va dir la Hanna, mirant fredament a Exploradora–. Comptava amb la bondat d’en Whie, suposant que li preocuparia tant fer-li mal que deixaria de lluitar i podria agafar-lo desprevingut.

–No era una suposició –va dir Exploradora.

–No veig per què et poses tan menyspreadora, Hanna –va dir la chagriana–. Va ser una idea intel·ligent i es van necessitar molts nassos per dur-la a terme.

Hanna va arronsar les espatlles.

–Oh, és clar! Qui sóc jo per negar a Esterhazy el seu moment de triomf? Com si agafar el meu sabre làser fos una tàctica molt útil en un combat real. Sempre que es lluiti només amb els androides de combat més simpàtics de la Federació de Comerç, és clar, i sempre que no se li acabin els polzes.

–Mira, ho sento –va dir Exploradora en veu baixa–. Només vaig fer el que vaig pensar que havia de fer. No pretenia...

Però Hanna ja li donava l'esquena.

–No et disculpis davant seu! –va dir l a Lena–. Presumida i estirada arkaniana venjativa. Està cabrejada perquè la vas vèncer justa i netament.

–La vaig vèncer –va dir cansada. El petit androide seguia agafant restes de menjar de les seves robes. Les cremades de sabre làser a la mà i la cama li cremaven amb cada batec–. Però no sé si va ser de manera justa i neta. Hi ha dies en què em costa creure que pugui arribar a ser alguna classe de Jedi.

–Ei, Tallisibeth?

Exploradora es va girar per veure a Pax Chizzlick, el nen grassonet d'onze anys a qui havia vençut en el seu primer combat, agenollant-se davant seu.

–Tallisibeth –va dir ell amb fermesa–, ser un Jedi significa tenir recursos, mantenir els ulls oberts i no rendir-se mai, mai. Avui m'has ensenyat molt sobre el que és ser un Jedi.

Exploradora el va mirar sense parla.

–Oh. Oh, ets tan... tan bo –va dir, xuclant, i trencant després a plorar.

Següent