La confrontació final (XI)

Anterior

Capítol 11

Obi-Wan ràpidament va respondre a l'atac. La primera i segona fila estaven formades per droides aranya nans i droides aranya balisa, patinant cap als Jedi amb dispositius de rastreig làser enviant fines línies blaves dividint l'espai entre ells. Després dels droides estaven les tropes de l'exèrcit locals vestits amb armadura de plastoide completa amb cascos de camp de batalla. La sofisticació de la força era sorprenent. Obi-Wan es preguntava per què el Gremi de Comerç necessitava una operació de seguretat tan increïble.

El foc blàster dels droides aranya era ràpid i precís. Van marxar sobre les seves potes fines cap als Jedi. Obi-Wan i Siri es van moure cap endavant, els sabres làser movent-se com molinets de llum brillant, tallant als primers droides que es van moure cap endavant per enfrontar-s'hi.

Havien lluitat junts tantes vegades que havien après a fusionar els seus estils. Siri era la ràpida, Obi-Wan l'estrateg. Ell la preparava, i ella tancava el tracte. Ell maniobrava, ella donava cops. Es movien més ràpid del que els droides podien rastrejar, i, amb la Soara entrant des de l'altre costat, es van moure per les primeres dues files fàcilment.

Soara era una lluitadora de renom, i Obi-Wan sempre apreciava una oportunitat d'observar la seva tècnica. Era una força fluida, movent-se com el vent i l'aigua. Cada cop del seu sabre làser era calculat, tot i que semblava no haver-hi càlcul en el seu estil. Només hi havia moviment. Ella va abatre a cinc droides amb un arc ferm, llevant-los els caps i enviant el metall sonant contra el terra de pedra.

El fum omplia l'aire i surava cap al vast espai amunt. Els raigs blàster reflectit van ser disparats de tornada cap als oficials sorpresos, que trobaven difícil mantenir les seves files. Aviat es van adonar que no estaven tractant amb lladres dispersos amb un parell de blàsters en els seus cinturons. Van agafar els rifles blàster de les seves cartutxeres lligades a l'esquena i van disparar. Dues dotzenes d'ells van avançar, mentre que la tercera onada de droides entrava. Obi-Wan va començar a trencar a suar. No veia la possibilitat de derrota, però l'última cosa que necessitava era ser atrapat pel foc blàster i haver de tractar amb una ferida mentre perseguia a Omega.

Després, des de darrere dels oficials, Ry-Gaul va aparèixer des de les ombres. El seu sabre làser platejat brunzia mentre el sostenia ferm per un moment davant d'ell, sospesant allò al que s'enfrontava. Es movia ràpidament per la seva grandària, més aviat com Qui-Gon, la seva gràcia sorprenent mentre la seva gran força mai flaquejava.

Els oficials que es van tornar per enfrontar-se a ell no van poder allunyar-se prou ràpid. L'esquadró restant va llançar una mirada als tres Jedi al capdavant i al de darrere i van començar a retirar-se, disparant mentre ho feien.

Els van deixar marxar. La presència de Jedi al planeta no podria romandre en secret molt de temps. Els Jedi no prenien una vida si no havien de fer-ho.

Tan aviat van estar fora de perill, Obi-Wan va treure el seu comunicador. No podia arribar a Ànakin. Siri ho va intentar també, després va sacsejar el cap.

–Massa interferències aquí–, va dir ella–. Haurem de trobar-los.

Obi-Wan va sentir una cosa llavors. Un parpelleig que va començar a les vores de la seva consciència i després va créixer, una forma fosca dins d'ell.

Va parlar silenciosament tot i el temor en el seu cor.

–Ell és aquí.

Els altres es van tornar cap a ell.

–Qui? –va preguntar la Siri.

–El Sith. Ell és aquí, al monestir. En algun lloc.

Llavors va veure el coneixement resplendir a la cara de la Siri, en la postura de la Soara, als ulls freds d’en Ry-Gaul.

Es van mirar els uns als altres per un moment, la profunda preocupació ara formiguejant al seu interior.

Hi havia un Sith aquí, i els seus Padawans estaven sols pel seu compte.

Següent