La confrontació final (XX)

Anterior

Capítol 20

No hi havia on anar llevat cap amunt. La calor de la bola de foc els socarrimava mentre saltaven. Va rodar sota ells i va xocar contra la porta. Els Jedi van ser capaços que surar en l'aire, fent servir la Força, durant els segons crucials que van necessitar. Van observar sorpresos mentre el foc esclatava a través de la porta tancada. Corrosiu, anihilador, el foc es va menjar la pedra.

Els Jedi van aterrar sobre les cendres encara cremant i van aconseguir sortir. El foc va cremar fora fins que només era una pila de cendres sobre el sòl.

–Estàs bé? –va preguntar Soara a Darra.

Darra va fer que sí, però encara semblava agitada pels polsos elèctrics de la xarxa atordidora.

Obi-Wan sabia una cosa. No buscarien en cada tomba així. No malbaratarien la seva energia, no perdrien la seva concentració.

Mirà les tombes. Es va estendre, percebent cada lloc fosc, enviant la seva concentració a cada racó.

El va sentir una altra vegada. Omega estava a prop ara de la seva meta. Obi-Wan olorava el seu triomf.

Ell es va tornar.

–Aquí. –Va assenyalar baixant la fila–. Zan Arbor i Omega hi són dins. Han anat a reunir-se amb el Sith.

Socarrats pel foc, sagnants pels tuk'ata, es van moure com un cap a la tomba que Obi-Wan havia assenyalat.

Ànakin sabia que hi era. El Sith estava en algun lloc a la vasta tomba. Estava esperant. Estava observant. Però Omega no li interessava. Li interessaven els Jedi.

Quan van entrar, semblava fins i tot més fosc que la primera tomba. L'aire estava estancat i feia pudor de descomposició. Les tombes aquí estaven en pitjor estat, caient, algunes d'elles tan descompostes que podien veure els cossos dins embolicats en vels.

Obi-Wan va alçar el seu sabre làser. Per la seva brillantor podien veure pictografies a les parets, imatges gargotejades en vermell que s'havien esvaït. Imatges de gestes fetes pels Sith. Guerres. Massacres. Ànakin va apartar la mirada.

Uneix-te a nosaltres foscor conquesta dominació glòria...

Ànakin va veure una de les mortalles alçar-se. Les capes de gris, sacs estripats caient. Panteixà atordit. Era la seva mare, Shmi.

–Annie, –va cridar ella–. Annie.

–Mare. –La paraula va ser arrencada de les seves entranyes. Quant havia anhelat dir aquesta paraula de nou, veure-la de nou? Eren els Jedi els que el mantenien allunyat d'ella, els Jedi qui se l'havien emportat...

–Ànakin! –La veu d'Obi-Wan va ser aguda–. És una visió. Res més.

Ànakin va empassar saliva. La mortalla estava de nou a la cripta. Va mirar als altres, avergonyit. Ferus el va mirar amb pena. Pena! El seu odi per Ferus li va inundar de nou. S'havia avergonyit a si mateix davant de Ferus!

Les visions van venir a tots ells llavors. Lords Sith alçant-se i caminant cap a ells, les seves boques obertes, les seves mans agafant-los, i després desintegrant-se sobre ells amb olors i sabors nauseabunds. Els Jedi van seguir caminant, a través de les visions dels cossos, a través dels murmuris, a través de les provocacions.

Esteu cecs i sou estúpids i no enteneu res...

El Costat Fosc de la Força era com una cortina densa que Ànakin no podia apartar. Es ficava a la boca i els ulls i se sentia com si pogués frenar les seves mans, parar les seves cames. Tot i així, va seguir caminant, va seguir en moviment. No hi havia res més a fer. Havien d'arribar fins al final.

Les criatures tallades en pedra que es posaven sobre els sortints van prendre el vol en imatges brillants de foc i destrucció. Tru es va ajupir mentre una de elles volava directament cap a la seva cara, però la criatura es va convertir en res, tan sols partícules de pols. Ànakin va veure a Tru agafar el seu sabre làser més fermament.

El sabre làser d’en Tru! S’havia oblidat de dir-li que comprovés la lectura de l'obertura de flux! S'havia allunyat, enfadat i ferit. Per què no ho havia recordat?

Ho havia volgut oblidar?

No podia fer-ho ara. Si ho feia, els Mestres sabrien que el sabre làser d’en Tru s'havia trencat i no l'hi havia dit a Ry-Gaul. Els ficaria en problemes. I Ferus probablement ho havia arreglat a la perfecció, de la mateixa manera que feia tota la resta.

El que ets i el que fas no signifiquen res en comparació al que nosaltres som i podem fer...

Pensar en Ferus feia que la ràbia recorregués a Ànakin. Era una cosa dura dins d'ell. Li omplia. Se sentia natural, se sentia correcte, permetre que la seva ràbia creixés. Per què havia tractat de reprimir-la? Tenia tot el dret a sentir-la! Només sentir-la ara li donava forces.

Obi-Wan va alçar una mà.

–Pareu. Trampa d'energia.

Ànakin no podia veure res. Tot era fosc excepte la llum del sabre làser d’Obi-Wan.

Obi-Wan va parlar en un to de murmuri.

–Concentracions de poder fosc. Són capaços d'immobilitzar a un Jedi per un temps.

–Jo no veig res, –va dir Ferus.

–Aparta la mirada, després torna a mirar. Utilitza la Força, –va ordenar la Siri.

Ànakin va apartar la mirada, després va tornar a mirar. Va captar la més lleu brillantor de morat en l'aire. Apareixia i desapareixia. Podies passar-ho per alt si parpellejaves.

–Ho veig, –va dir la Darra.

–Hi haurà més, –va advertir-los Obi-Wan–. Els Padawans heu de tenir molta cura. El més probable és que no sigueu capaços d'escapar sols. Estigueu a prop dels vostres Mestres.

Es van moure cap endavant, evitant el parany.

Un riure va dividir l'aire fètid.

–No esperava menys de tu, Obi-Wan. –La veu venir del no-res. Burleta, segura de si mateixa. Granta Omega.

Obi-Wan es va aturar.

Lentament, Omega va sortir de darrere d'una tomba, just uns metres per davant.

Tocà amb un dit el seu cinturó d'utilitats.

–De veritat pensaves que podries evitar un parell de trampes i atrapar-nos?

–Torna aquí, estúpid, –va xiuxiuejar Zan Arbor, apareixent darrere d'ell des de la foscor–. Per què sempre has de parlar? –En brillaseda blava, semblava tan ben conservada com sempre, el seu pèl ros recollit en una profusió de trenes arreglades sobre el seu cap.

–Perquè gaudeixo d'això–, va dir Omega. La seva cara atractiva es va partir amb un ampli somriure. Semblava completament a casa en la terrible tomba–. Tinc, vegem... un, dos, quatre, vuit Jedi, tots enviats per capturar aquest que parla!

–T’estàs oblidant que jo sóc aquí també? –va deixar anar la Zan Arbor–. Típic. Jo vaig ser una enemiga dels Jedi abans que tu nasquessis, Granta.

–El meu pare va ser el seu enemic abans que jo –va dir Omega.

Xànatos. El pare d'Omega, l'antic Jedi que havia tractat de destruir a Qui-Gon. Obi-Wan li havia parlat a Ànakin d'ell. El seu fill mantenia la mateixa arrogància, la mateixa crueltat, la mateixa necessitat urgent de ferir als Jedi, de fer-los pagar per tot allò que no tenien ells mateixos. L'honor no significava res ni per a Xànatos ni per a Omega. Només el poder. Només la venjança.

Zan Arbor va moure una mà.

–Això no és una competició. Vaig a seguir. Amb Sith o sense, no puc esperar a sortir d'aquest planeta. Vine. Està esperant-nos. Anem, –li va instar abruptament–. Ell s'encarregarà dels Jedi... ens ho va prometre. Està a punt de donar-nos tot pel que hem treballat. Recursos. Secrets de la galàxia. Riqueses. Un exèrcit propi, Granta!

Però Omega no es va moure. Aquí hauria vingut la seva caiguda, va pensar Ànakin de sobte. La recompensa que estava a punt de rebre no significava res davant la seva venjança personal.

–Jo puc encarregar-me d'això–, va dir Omega–. Amb la seva ajuda.

–Et puc recordar una cosa? –Zan Arbor va explotar exasperada–. No ets un Sith!

–T'he sorprès a cada pas del camí, Obi-Wan, –va dir Omega, ignorant-la–. I ni tan sols coneixia els secrets del Costat Fosc! Pots imaginar-te del que sóc capaç ara, en aquest lloc, on les pròpies parets són els teus enemics?

Obi-Wan va alçar la seva mirada. Ànakin li va mirar. Va veure que Obi-Wan no tenia desitjos de parlar. En la seva mirada Ànakin no va detectar ràbia, cap resposta a les provocacions d'Omega. Simplement hi havia la seriosa voluntat d'acabar amb això. No hi havia manera en què Omega se n'anés d'aquesta tomba tret que Obi-Wan se l'emportés.

–No vols parlar amb mi, Obi-Wan? Em retires la paraula? Estàs avivant el meu plaer. –Omega va fer un sospir dramàtic i va alçar la mà, revelant un blàster KYD-21. Ànakin el va reconèixer. Ràpid, precís, compacte.

–Ho he d’admetre, no és convenient que els Jedi em trobéssiu aquí. Però en certa manera, és un final tan deliciós. Sóc invencible ara, ja veieu. Lluito amb el poder dels Sith darrere meu. I això vol dir que puc veure't morir, Obi-Wan. A tu i al teu aprenent. No puc esperar. Vols seguir-me allà enrere, o tens massa por de trobar finalment la teva derrota?

Tan sols havia de fer la flexió d'un múscul del dit per disparar abans de què Obi-Wan explotés en moviment. Ell va córrer cap a Omega, el sabre làser sostingut en una maniobra clàssica ofensiva.

Els raigs blàster arribaven ràpids i furiosos. Obi-Wan va reflectir cada un, balancejant el seu sabre làser en un ampli arc.

Una horrible pudor de cop i volta va sortir de darrere d'Omega. Va somriure, com si sabés el que venia. Sens dubte ho sabia.

Llavors van arribar els no-morts. Zombis de Korriban, reviscuts pels Sith per protegir les tombes. Ànakin havia llegit sobre ells, però mai havia pensat que els veuria; el Sith havia d’haver-los activat per defensar a Omega i el territori Sith sagrat. Els zombis estaven acostumats a menjar-se la carn de les tombes; ara tenien objectius vius en ment. I tenien blàsters i detonadors per matar. Venien sortint de la foscor ara, diferents espècies però tots movent-se amb el mateix pas estrany, ranquejant... l'aire es va encendre de fum i foc.

Recuperant-se d'un moment de xoc, Ànakin es va moure per flanquejar a Obi-Wan. Els zombis tenien força més enllà dels vius. Estaven mig podrits, una visió horrible. Ànakin no va mirar a les seves mirades mortes. Va anar a per ells implacablement, el sabre làser reflectint el seu foc mentre els feia miques.

Eren un obstacle, res més. El truc d'un mag de feia temps. No deixaria que la seva aparença espantosa o les seves mans ensangonades li frenessin.

Havia d’anar a la captura d'Omega. Treballant junts, ell i Obi-Wan van reflectir el foc mentre es movien cap a un Omega retirant-se a un ritme ferm. Zan Arbor havia desaparegut. Per a Ànakin, ella havia deixat d'importar.

Després la foscor va tornar a la vida amb visions. Els Lords Sith, poderosos en les seves armadures, terrorífics en les seves cares descompostes, sagnants. Corrien cap als Jedi, només per desaparèixer en una pluja d'ombres estellades. Ànakin va tractar de no flaquejar, de mantenir els seus ulls en el foc blàster, però la confusió era a tot arreu.

El Costat Fosc de la Força era com una presència, interferint amb la concentració i l'energia minada. Els Jedi es van estendre l'un a l'altre, cridant a la Força per lluitar contra el Costat Fosc, els no-morts seguien venint.

Ànakin va veure a Shmi alçar-se i caure, alçar-se i caure. Sentia la necessitat familiar, la culpa familiar. Els sentiments li aclaparaven i Obi-Wan va haver de saltar davant d'ell per protegir-lo de un detonador que es dirigia cap a ell. Obi-Wan el va escombrar en l'aire.

No em van escollir, i tot i així lluito per ells, va pensar Ànakin enfadat. Van escollir a Ferus, i tot i així he de lluitar per protegir-li, protegir-los. El meu Mestre no em va protegir, per què estic fent això?

Un Lord Sith fantasma li va somriure. Li va estendre una mà.

–Ànakin. –La veu d'Obi-Wan estava a prop–. Mantingues la concentració.

La concentració. Sí. És clar que el Costat Fosc aniria a per ell, no només amb un Sith fantasma, sinó amb els fantasmes del seu cervell. Els pensaments que no eren seus. Ànakin es va estendre a la Força perquè l'ajudés a lluitar contra les veus. Va sentir el seu cap clar.

Tru havia saltat sobre una tomba per lluitar contra dos zombis. Amb els seus braços i cames flexibles es movia com una ona. Va acabar amb tres detonadors tèrmics que volaven per l'aire. Balancejà el seu sabre làser en un arc. Parpellejà. Ànakin va observar amb horror mentre brunzia, el feix parpellejant un cop i un altre. Estava perdent energia!

Tru estava enmig d'ells. Obi-Wan no l’havia vist. Hi havia carregat cap endavant, el camí cap a Omega ara net.

Tot en Ànakin li cridava que seguís a Obi-Wan, que estigués en la captura d'Omega. Excepte per una cosa. L'amistat.

Però hi havia vacil·lat massa. Mentre observava, Ferus i Tru van intercanviar una mirada. Simultàniament Ferus i Tru van llançar els seus sabres làser per l'aire. Tru va atrapar el de Ferus, i Ferus va atrapar el de tru.

Re-energitzat, Tru va anar en persecució dels no-morts, tallant extremitats i desarmant als cossos vivents. Ferus va caure a una posició de suport amb el sabre làser a mitja potència.

Però de cop i volta Omega va aparèixer de nou. S'havia colat al voltant de la part posterior de les tombes. Zan Arbor va reaparèixer al seu costat. Ànakin es va adonar que estaven intentant enganyar als Jedi. Havien posat la majoria de potència de foc al mig de la tomba. Mentre que els Jedi esperaven que es retiressin a la part posterior, realment estaven a punt d'escapar per la porta del davant.

Ho va veure de nou, el parpelleig en el límit de la seva visió, una capa movent-se tan ràpid com el cop d'una serp. El Sith estava a l'entrada de la tomba. Esperant. La seva cara oculta en les ombres de la seva caputxa.

Zan Arbor va córrer cap a ell.

Ànakin va tornar la seva atenció a Tru. A causa que Ferus estava cobrint les esquenes d’en Tru, ell era l'únic en el camí d'Omega. Els Mestres Jedi s'havien anat tots al gruix de la batalla. El sabre làser de Ferus parpellejava en la foscor.

En veure que estava en problemes, Darra va saltar amb la Força cap a Ferus, el seu sabre làser sostingut enlaire, determinada a salvar-lo.

Ànakin va veure el somriure a la cara d'Omega quan va disparar.

Els raigs van colpejar a Darra directament al pit. Ella va caure, tot i mantenir el seu cos entre Omega i Ferus.

Soara va cridar. Ànakin va sentir el moment girar en un temps impossible, temps que ho va congelar tot, fins i tot el seu cor.

Va veure la brillaseda blava moure’s com una brisa mentre Zan Arbor prenia avantatge de la distracció per córrer cap a l'entrada. Uns raigs de la Força blaus van esclatar en la foscor, una barrera escudant-la dels altres, donant-li espai per córrer.

Va veure la boca d’en Tru oberta en un udol. Va veure a Ferus caure de genolls i reptar cap a la Darra, el va veure a ell rebre un raig blàster a l'espatlla i seguir endavant. Va veure la Siri saltar cap endavant per defensar-los a tots, va veure la Soara volar per l'aire en un gran salt de la Força per estar a prop de la seva Padawan. Va veure el cap de la Darra tornar-se cap a ell, la seva galta contra el terra. Va veure la pel·lícula nuvolosa en els ulls de la Darra, el xoc de rebre el cop. Ho va veure, com si fos una lluita física, ella reunint el seu coratge per acceptar el cop.

Ell va veure tot això, i tot i així no es va moure.

I després Omega es va moure, invertint el curs una vegada més, ràpidament retirant-se de la tomba.

Amb l'angoixa a la cara, Obi-Wan es va allunyar dels Jedi i el va seguir.

El temps real va venir corrent de nou, i no hi havia prou.

Ànakin es va apartar de la Darra i va córrer darrere del seu Mestre.

Següent