La confrontació final (V)

Anterior

Capítol 5

Hauria de portar una màscara. Una màscara d'amistat. Ànakin havia decidit això abans de deixar el Temple. Ferus mai podria saber els seus autèntics sentiments. Li derrotaria sense que Ferus sabés si més no que estaven competint.

Aquest havia estat el seu pla, però era difícil seguir-lo quan s'enfrontava a Ferus en persona. Ànakin podia sentir el seu ressentiment escapolint-se com un gas. Era només una qüestió de temps abans que explotés.

No. Demostraré que sóc un Jedi millor. No explotaré de ràbia.

Van volar sobre el planeta, sobre sistemes de muntanyes i deserts i profunds canons.

–On és la Vall dels Lords Foscos? –va preguntar Ferus.

–És invisible des de l'aire–, li va dir Obi-Wan–. La vall és estreta, una escletxa oculta a les muntanyes a certa distància de Dreshdae. A més està constantment sota una forta cobertura de núvols.

–Aquí hi ha l’espaiport, –va dir la Siri, mentre s'acostava.

Dreshdae havia estat construït sobre un altiplà enmig del sistema de muntanyes més gran del planeta. Des de l'aire, els Jedi podien veure un munt d'edificis apinyats sense esforç en un disseny ordenat.

La plataforma d'aterratge estava deserta excepte per un petit nombre de creuers darrere d'una tanca d'energia. No hi havia ningú per registrar-los i a ningú li importava. La pròpia àrea d'aterratge havia estat recentment netejada, però havia estat un treball precipitat i la plataforma ja estava perforada i esgarrapada.

Soara, Darra, Ry-Gaul i Tru van arribar a la nau d'Ànakin una vegada que van aterrar. Els Mestres es van ajupir a la cabina de comandaments, recorrent certs detalls d'última hora. Els Padawans eren a la rampa, mirant per sobre l’espaiport i preparant el seu equip. Dreshdae semblava tan ombrívola a nivell de terra com ho havia semblat des de l'aire.

–No és exactament Belazura, –va dir Darra mentre ficava la seva capa tèrmica en el seu pack de supervivència.

–Els he vist pitjors, –va dir Ferus–. Espero.

Ferus podria haver pretès que la puntualització fos una broma, però Ànakin s’ho va prendre com un desafiament. Ferus estava lluint-se una altra vegada.

–Tots els hem vist, –va assenyalar Ànakin.

–No ho crec, –va dir en Tru–. Jo diria que finalment hem arribat en allò pitjor que la galàxia té per oferir. –Va dir això animat mentre doblegava un braç flexible al voltant de la seva esquena per estrènyer la corretja del seu pack de supervivència. Com un tee-van, Tru podia doblegar les seves extremitats cap enrere i torçar-les en angles sorprenents. Era una de les coses que li convertien en tan excel·lent lluitador.

–No crec que vagis a trobar cap tira de terrata aquí, –li va provocar Darra–. Tinc el pressentiment que viurem a força de càpsules de menjar. Jo no confiaria en el menjar d'aquest planeta.

–Mai em toquen els bons planetes, –es va queixar Tru, posant una cara còmica.

Estaven fent broma ara, volent desbancar l'estranya tensió que tots sentien.

–Hem viatjat un llarg camí des dels Jocs Galàctics, això segur, –va dir Ferus–. Recordeu com de nerviosos que estàvem a les nostres anteriors missions?

–És clar, –va dir Tru–. Jo encara ho estic. –Ell va mirar a Dreshdae, i l'humor es va drenar de la seva cara–. Especialment aquí.

–Què hi ha de tu, Ferus? –va preguntar Ànakin mentre s’inclinava per estrènyer una corretja que no es necessitava prémer–. Nerviós? O això no li està permès a un Cavaller Jedi?

–Encara no sóc un Cavaller Jedi, –va respondre Ferus.

–Però estàs més a prop que cap de nosaltres–, va dir Ànakin, dreçant-se–. Això et posa més nerviós o menys? Vull dir, enfrontem-ho, els ulls del Consell Jedi estan a sobre teu.

Ferus va arrufar les celles mentre captava la provocació enterrada en el to fàcil d'Ànakin.

–No estic pensant en això. Estic pensant en la missió.

–Tots estem pensant en la missió, Ànakin, –va dir Darra.

–Per descomptat, tots volem capturar a Omega, –va afegir Tru. Els seus ulls li deien a Ànakin que retrocedís.

–Però Ferus vol ser el que ho faci, aposto–, va dir Ànakin–. Un cop comences a impressionar al Consell Jedi, has de seguir fent-ho.

–No importa qui ho faci, –va dir Ferus–. Importa que es faci.

–Parla com un autèntic Cavaller Jedi, –va dir Ànakin. El coll d’en Ferus es va posar vermell.

–Què estàs tractant de dir?

–Ànakin... –va murmurar Darra advertint-lo.

Ànakin va fer un pas més a prop d’en Ferus. No podia evitar-ho. Malgrat les seves millors intencions, les paraules van sortir com un torrent.

–Que faràs el que sigui que puguis per tenir èxit en aquesta missió, però no perquè vulguis atrapar a Omega. Vols ser un Cavaller.

–Ànakin! –va exclamar Tru.

Però Ferus i Ànakin estaven més enllà d'escoltar als seus companys Padawans. Van ser curosos de mantenir les seves veus baixes, però, per evitar atreure l'atenció dels seus Mestres.

Els ulls foscos d’en Ferus van resplendir amb ràbia.

–Aquesta és una acusació seriosa, i una d’incerta.

–Tinc notícies per a tu, –va dir Ànakin–. No seràs tu el qui trobi a Omega. Jo ho faré. T’ho aposto. –La puntualització va semblar sortir-ne sense que ell ho ordenés.

Darra va succionar aire a través de les seves dents. Tru va sacsejar el cap.

Ferus es va girar.

–No vaig a apostar sobre una missió.

–Per què tens massa depenent d'això? Si perds, podries perdre el favor del Consell, –va dir Ànakin–. No m'estranya que no vulguis fer-ho contra mi.

Ànakin havia arribat a Ferus a la fi. Podia veure-ho. Tot d'una Ferus es va girar i va arribar a centímetres d'Ànakin.

–D'acord, és clar, acceptaré l'aposta–, va dir ell–. El que sigui que vulguis, Ànakin. No vull ficar-me en el camí entre tu i el teu ego.

–Ego? Tu ets qui es passa tot el temps lluint-se!

Però si Ànakin era la calor, Ferus era el gel. Va lligar el seu cinturó d'utilitats.

–Algú ha d’ensenyar-te que no ets tan poderós com creus que ets.

Ànakin va veure als Mestres mirar per sobre. Ell es va inclinar i va pretendre estrènyer la mateixa tira ferma de manera que Obi-Wan no pogués llegir la seva cara. Havia de controlar-se. Hi havia anat més lluny del que havia pretès, però no li importava. Ara estava a cel descobert.

Van seguir als seus Mestres fora cap a l'avinguda principal de Dreshdae, un carrer estret sense pavimentar. Una pluja gris lleugera estava caient, i tenia un gust àcid. Ànakin sentia el presagi acomodar-se en les seves espatlles.

Dreshdae era una barreja, un espaiport monòton que havia crescut i encongit sense atendre la utilitat o la bellesa. Fins feia poc havia estat una recol·lecció d'edificis temporals fets de blocs de plastoide o metalls barats que es rovellaven amb els anys. Els Jedi van poder veure aquests edificis en diversos estats de no reparació. Saltant al voltant d'ells hi havia una col·lecció d'edificis més nous, la majoria d'ells agrupats prop de les Casernes Generals de Dreshdae del Gremi de Comerç. El Gremi no havia reparat en despeses, construint un edifici de diversos pisos amb una façana de duracer en una iridescència multicolor que se suposava que havia de brillar a la llum del sol però que en canvi semblava apagada davant la pluja.

Encara que Dreshdae tractava de presentar-se com una ciutat nova típica, temerària, lluitant per créixer, l'esforç era visible. No hi havia manera de disfressar que l'espaiport s'havia tornat de nou, i tornaria a fer-ho, un lloc fosc, perillós i apartat de la llei. Corrents subterranis de la seva malvat passat pujaven per les esquerdes a les façanes de pedra i les passarel·les precipitadament erigides. Els éssers corrien pels carrers com si estiguessin ansiosos per trobar refugi. Ningú romania a les cafeteries. Ànakin no va escoltar ni un fragment de conversa, ni un esclat de riure.

–El nostre contacte és un home de negocis anomenat Teluron Thacker, –va dir Obi-Wan–. Ha fet favors als Jedi en el passat, i va accedir a ajudar-nos si podia. El lloc de reunió no està lluny.

Ànakin va sentir un toc a l'espatlla i es va tornar. No hi havia ningú darrere seu. Potser havia estat un full fregant la seva espatlla... però sabia, per descomptat, que no hi havia arbres a Korriban.

Un altre toc... Ànakin es va girar. Va mirar a Ferus, preguntant-se si estava tractant de gastar-li alguna broma, però Ferus estava a diversos metres enrere, parlant amb Soara.

Va començar a captar un murmuri. Després un altre. No podia entendre les paraules, només la intenció. Algú estava cridant-li, engalipant-lo, rient-se d'ell... o era la seva imaginació? Era només el vent xiuxiuejant a través de les pedres?

Van creuar el carrer i ell va pensar haver vist una resplendor d'alguna cosa... sang baixant per una paret de pedra. Quan va parpellejar, s'havia anat.

–Mestre...

–És el Costat Fosc de la Força, Ànakin, –va dir Obi-Wan–. Ho estic captant també. Ignora-ho.

Però Ànakin no podia ignorar-ho. Hi havia alguna cosa insistent en les veus. Quelcom que li urgia a respondre. Tot i que el sentiment li provocava ansietat, també volia enfrontar-ho. Hi havia volgut arribar a l'arrel d'aquest poder fosc... enfrontar-se a ell... demostrar, d'una vegada per totes, que era tan fort com ell.

Següent