CAPÍTOL 5
–Queda't quiet, –va
dir el droide de sis cames mentre netejava la sang de la caixa toràcica d’en
Maul.
Maul va encongir els
ulls a la vora de la taula de metall i va dir a través de les dents premudes:
–Tens el teixidor
d'ossos en la postura equivocada.
–No, no ho faig, –va
dir el droide mentre movia l'eina mèdica més profundament en el lateral
esquerre d’en Maul. Llavors va repetir–: Queda't quiet.
Estaven en l'extensa
sala d'entrenament en la instal·lació de Mustafar. Havien passat cinc mesos des
que Sidious havia començat a entrenar a Maul en el combat de sabre làser. En
els dies recents el droide havia estat ensenyant-li com llançar les espases amb
gran precisió, i també com esquivar i atrapar les espases que el droide li
llançava mentre feia els seus exercicis. Quant a córrer per les parets i fer
tombarelles cap enrere cap a terra, Maul s'havia convertit en tan bon expert
que podia fer-ho amb els ulls tancats. No obstant això, no hi havia estat
preparat quan, un parell de minuts abans, havia estat colpejat per les seves
pinces.
El droide va apartar
el teixidor d'ossos, llavors el va ruixar un exòtic bàlsam sobre la pell d’en
Maul.
–Hauries d'estar
alleujat que el Mestre Sidious no fos present quan em vas permetre trencar-te dues
de les teves costelles, –va dir el droide–. Hauria estat molt descontent.
–No et vaig permetre
trencar-me les costelles, –va dir Maul mentre el droide començava a embolicar
una bena al voltant del seu tors–. Vaig pensar que estaves a prop meu per
observar-me en el meu exercici.
–Bé, ja saps el que el
Mestre Sidious diria. –Ajustant el to i timbre en el seu vocabulador per
mimetitzar perfectament a Sidious, el droide va grallar–. Deixar-te vulnerable és una invitació oberta a la mort. –Tornant a
canviar a la seva veu habitual, el droide va dir–: Tot i així, ho sento. No
pretenia ferir-te. Va ser un accident.
Les paraules del
droide van sorprendre a Maul. El droide mai havia imitat abans a Sidious o
s'havia disculpat amb Maul. Ningú s'havia disculpat amb Maul abans. Maul va
dir.
–Aniré amb més cura la
propera vegada. –Llavors va mirar als fotoreceptors vermells del droide i va
afegir–. Tens un nom? He après de l'ordinador que molts droides tenen noms.
El droide va respondre
amb un soroll grinyolant que sonava com a un encreuament entre engranatges
fregant-se i un riure.
–Vaig ser programat i
dissenyat per a l'entrenament i la disciplina. La meva designació és TD-D9. Si
vols, pots dir-me D9.
–Gràcies, Mestre D9.
El droide trinà de
nou.
–No. Només D9.
–Oh. –Maul de cop i
volta tenia curiositat pel droide–. Sempre has estat a Mustafar, D9?
–No, he visitat altres
mons. He estat a Coruscant, Naboo, i... –El droide va moure els seus
fotoreceptors per encarar a Maul i dir–. Oblida el que he dit. No has escoltat
això de mi.
–No ho diré.
–Bé. Hauries de posar-te
una camisa ara.
Maul va baixar de la
taula i va agafar la samarreta que havia estat duent abans. Ara tenia un forat,
on la pinça del droide havia perforat la tela, i estava tacada de sang. Però
abans que Maul pogués agafar la samarreta, el droide la va atrapar i va afegir:
–Hauries de posar-te
una camisa neta.
Maul va caminar per la
sala d'entrenament i va passar a través d'una entrada per entrar a la seva
habitació. Gairebé dues vegades de la mida de la seva antiga habitació, la seva
estança tenia un sistema de llums que podia controlar, un matalàs amb cobrellit,
i un petit bagul per emmagatzemar la roba. També tenia una porta que podia
obrir des de l'interior o l'exterior. Excepte quan Sidious o el droide li
tancaven, era generalment lliure per anar a la sala d'entrenament en qualsevol
moment.
Però hi havia una cosa
de la qual mancava. Una finestra.
L'antiga habitació d’en
Maul havia estat en gairebé qualsevol sentit gens memorable, però tenia vistes.
Hi havia passat moltes hores escanejant les roques a la recerca de mustafarians
i les seves muntures de puces de lava, però els seus records d'aquell temps semblaven
cada vegada més tènues. Abans havia desitjat tenir vistes d'un món diferent.
Ara es preguntava si veuria algun cop la lava fluint en el ferotge mar de nou.
Va obrir el bagul i va
treure una samarreta negra neta. Pensava que era estranyament amable per al
droide que suggerís que portés una samarreta neta. Havia après de l'amistat
d'un enregistrament educacional, que mostrava com algunes criatures vivien i
treballaven juntes sense danyar-se els uns als altres. Es preguntava si el
droide podria ser el seu amic.
Maul va tirar de la
samarreta i va sentir una punxada de dolor en el seu lateral esquerre. Va
prémer les dents i va fer una sèrie de respiracions ràpides i superficials pel
nas, amb cura de no expandir els seus pulmons massa de manera que li fessin mal
les costelles. Es preguntava quant li portaria a les seves costelles curar-se.
Mentre sortia de la
seva cambra, va dir:
–D9, quan sanaran...? –Ell
es va aturar en sec quan va veure a Sidious dret al costat del droide. No hi
havia escoltat a Sidious entrar a la sala d'entrenament.
Sidious estava
sostenint la samarreta esquinçada, plena de sang d’en Maul. Sidious va mirar del
droide a Maul i va dir:
–Maul, digues-me què
ha passat.
Maul va mirar al
droide, llavors va dir:
–Estava entrenant,
Mestre Sidious. Vaig córrer per la paret, i quan vaig saltar lluny d'ella, D9
va treure una pinça i em va trencar dues de les meves costelles. Va ser un
accident, D9 no volia ferir-me.
–De veritat? –Va dir
Sidious–. No sabia que el droide fos capaç de fer res accidentalment. O que tu
i... «D9» estiguéssiu en termes tan familiars. –Encara sostenint la samarreta
esquinçada, Sidious va mirar al droide–. És cert? Vas ferir a Maul per
accident?
–No, Mestre Sidious, –va
dir el droide–. Quan Maul va saltar de la paret, vaig alçar la meva pinça
sabent que li trencaria les costelles si no ajustava el seu cos en meitat de
l'aire.
–En altres paraules,
vas mentir?
–Sí, Mestre Sidious.
Vaig mentir.
Sidious va tornar a
mirar a Maul.
–Has après alguna cosa
d'això, Maul?
Maul va mirar al
droide. Es va sentir traït i enfadat. No podia creure que hagués confiat en el
droide. Tornant a mirar Sidious, va dir:
–Sí, Mestre Sidious.
He après que no he de confiar en ningú. He d'estar preparat per atacar i
contraatacar en tot moment.
–Excel·lent, –va dir
Sidious mentre llançava la tela esquinçada a la taula de metall–. I pel fet que
«en tot moment» inclou ara mateix, ara repetiràs l'exercici que estaves fent
amb el droide. Només que aquesta vegada, evitaràs trencar-te més costelles. –Sidious
va fer un gest cap a la paret més propera–. Comença d'una vegada.
El droide va fer un
soroll de grinyol, llavors va dir:
–Li prego em perdoni,
Mestre Sidious, però li suggereixo que permeti que les costelles d’en Maul es
curin abans que intenti...
–No recordo haver
demanat l'opinió de ningú, –va dir Sidious, mantenint els seus ulls en Maul–.
Especialment una opinió d'algú que és un mentider confés.
El droide no va oferir
resposta.
–Ara, Maul, –va
continuar Sidious–, el que tu has dit és absolutament cert. Has d'estar
preparat per atacar i contraatacar en tot moment. Si els teus ossos s'haguessin
trencat durant un combat contra un enemic real, creus que aquest enemic
esperaria fins que et curessis abans d’atacar-te de nou?
–No, Mestre Sidious.
Sidious va fer un gest
de nou cap a la paret.
–El droide estarà a
prop mentre corres per la paret i saltes de nou a terra. En qualsevol moment
donat, el droide pot atacar. I el droide no es contindrà perquè ja estiguis
ferit. Ho entens?
–Sí, Mestre Sidious.
Mirant al droide,
Sidious va afegir:
–Ho entens?
–Sí, Mestre Sidious. –El
droide es va enganxar a la paret i va esperar que Maul corregués.
Maul va anar directe
cap a la paret. Va tractar d'ignorar les seves costelles trencades, però amb
cada pas, sentia el dolor agut intensificar-se. No va cridar. No li donaria ni
al seu Mestre ni al droide la satisfacció de sentir-li cridar. Estava enfadat
amb tots dos, especialment amb el droide. Va deixar que el dolor alimentés la
seva ràbia, va deixar que la ràbia alimentés la seva força. Va córrer per la
paret diversos passos abans d’empènyer-se, mantenint el seu braç esquerre a
prop del seu lateral per evitar que el droide li copegés a la caixa toràcica de
nou.
Maul no pensava que el
droide ataqués en la seva primera tombarella des de la paret. Estava enmig de
l'aire quan el droide va colpejar-lo amb una força violenta. Maul va sentir el
seu braç esquerre trencar-se mentre el cop del droide li va llançar per
l'habitació. Maul va xocar contra la paret oposada i llavors tot es va tornar
fosc.
Quan Maul va obrir els
ulls, estava jaient al matalàs de dormir de la seva cambra. La part superior
del seu braç esquerre estava fortament embenat. Ell se’l va pressionar amb
cura. Cada part del seu cos li feia mal. Movent la seva mà dreta pel lateral
esquerre, va sentir que les benes estaven humides amb sang. I llavors es va
adonar d'una ombra familiar caient per terra des de l'entrada.
–El Mestre Sidious
està molt descontent, –va dir TD-D9 mentre caminava cap a la cambra d’en Maul–.
Molt descontent amb tots dos.
Maul es va adonar que
el droide estava portant un kit mèdic. Va apartar la mirada del droide i va
mirar a la paret.
–Vés-te'n i deixa’m en
pau.
–Les teves benes
necessiten canviar-se.
–He dit que marxis!
–Però si no aplico
bacta, les teves ferides no curaran. S'infectaran i...
–Mantingues les teves
urpes lluny de mi! M'encarregaré jo mateix!
El droide va donar un
sospir mecànic, llavors va posar el kit mèdic a terra al costat del coixí d’en
Maul. Però mentre el droide es retirava cap a l'entrada, es va aturar i va dir:
–Hi ha una cosa que
vull dir-te, Maul. Vull que sàpigues que jo...
–No m'importa el que
hagis de dir, –va interrompre Maul–. Ets un mentider.
–És cert, vaig mentir.
–Va dir TD-D9–. Però no et vaig mentir a tu. Vaig mentir al Mestre Sidious.
Maul va escoltar.
–Quan li vaig dir al
Mestre Sidious que et vaig mentir, era una mentida. La veritat és que
accidentalment vaig trencar les teves costelles. Però si li hagués dit la
veritat al Mestre Sidious, m'hauria destruït.
Maul va apartar la
mirada de la paret i va arrufar les celles al droide.
–També vas a dir-me
que trencar-me el braç va ser un «accident»?
–No, Maul. Ho vaig fer
a propòsit, va ser l'única forma d'acabar immediatament amb l'exercici. No
volia perllongar el teu dolor. No volia ferir-te. Et vaig colpejar amb tanta
força com per noquejar-te perquè no volia que el Mestre Sidious et ferís més
que això.
–Em vas trencar el
braç!
–Ho sento per això.
Però crec que el Mestre Sidious hauria fet alguna cosa pitjor.
Maul va pensar sobre
això, llavors va dir:
–Què et fa pensar que
no li diré al Mestre Sidious que li vas mentir?
–Si ho fas, em
reemplaçarà amb un altre droide. Potser ell em reemplaci amb un droide que
realment gaudeixi d'infligir dolor. –El droide va sospirar de nou–. T'he dit
que ho sento. Les teves benes realment necessiten canviar-se.
–Ho faré jo mateix, –va
dir Maul esquerp–. No vull parlar més amb tu.
El droide va caminar
cap a fora a través de l'entrada, deixant enrere el kit mèdic. Maul va mirar el
kit mèdic i es va preguntar si el seu Mestre o el droide li havien fet alguna
cosa a les benes de manera que li donessin encara més dolor després que se les
posés.
Va encarar la paret
que estava davant de la porta. Va pensar en els tapissos que decoraven les
parets a la cambra d’en Sidious, i com un tapís ocultava el passadís a la sala
d'entrenament. Es preguntava si un passadís secret pogués estar ocult darrere
de la paret just davant d'ell.
Massa feble per
caminar, va reptar cap a la paret i va pressionar la seva mà dreta contra ella.
La paret no va cedir sota la seva pressió, però mentre treia la mà de la seva
superfície, va veure que havia deixat rastres de sang. S'havia oblidat que
havia tocat el seu lateral ferit abans.
Va recordar les
paraules del seu Mestre a Tosste: Viure
sense deixar empremta és una cosa terrible. Morir en l'oblit és molt pitjor.
Maul va estendre el
braç fins a la seva ferida de nou, llavors va estendre el seu dit índex i va
dibuixar un rastre vertical de sang directament a la paret. Llavors va dibuixar
una altra línia vertical a la dreta de la primera i llavors va afegir dues
línies horitzontals que connectaven amb les línies verticals per formar un
rectangle. Després Maul es va concentrar en l'àrea dins del rectangle. Li va
portar només prop de vint minuts omplir el rectangle de dibuixos del que
recordava de Mustafar de les seves vistes a través de la finestra de la seva
antiga habitació. Per quan va acabar, es va sentir molt cansat.
Maul va reptar de
tornada al seu matalàs i va jeure de nou, col·locant el cap de manera que
pogués mirar el dibuix que havia fet amb la seva pròpia sang. Va desitjar poder
saltar al dibuix i sortir corrent. Encara estava mirant al dibuix quan va
lliscar en un somni.
Quan Maul es va
despertar després, encara estava a la seva habitació però vestit amb benes
noves. Es va adonar que TD-D9 havia d'haver tingut cura d'ell mentre estava
dormint. També es va adonar que totes les parets havien estat netejades, i que
el seu dibuix havia estat completament esborrat.
TD-D9 va aparèixer a
l'entrada. Maul va arrufar les celles al droide. TD-D9 va dir:
–El Mestre Sidious
m'ha ordenat que et porti a ell ara.
Maul va decidir que
era millor no esmentar el dibuix. Va pensar que li feriria aixecar-se, però es
va sentir sorprenentment millor que abans. Sospitava que el droide li havia
donat medicines mentre estava dormint. Deixant la seva cambra, va seguir al
droide a través de la sala d'entrenament i mitjançant el passadís que portava a
la càmera privada d’en Sidious. Mentre caminaven, Maul va dir:
–D9, saps si el Mestre
Sidious pretén matar-me?
–No ho crec, –va
respondre TD-D9–. Ha invertit tant de temps en el teu entrenament que sospito
que vol que segueixis amb vida. Però no crec que hauries d'haver fet aquest
dibuix a la paret.
Els passos d’en Maul
no van flaquejar mentre continuava seguint al droide, però la seva ment estava
accelerada de sobte. Es preguntava quines conseqüències patiria a causa del
dibuix. Va dir:
–Va veure el Mestre
Sidious el dibuix?
–No ho sé. El vaig
esborrar just després que et quedessis adormit.
–Llavors com sabria
sobre el dibuix... tret que tu li ho diguessis?
–No vaig haver de dir-li-ho,
–va dir TD-D9–. Ja hauries de saber, nen... que Sidious ho sap tot.
Abans que Maul pogués
fer al droide qualsevol altra pregunta, van sortir del passadís. Van trobar a
Sidious dret al costat de l’orbe aquós flotant. Maul es va adonar que l'orbe
havia estat emplenat amb peixos vius. Va veure als dos supervivents de la
col·lecció prèvia a l'aguait al fons de l’orbe. El peix gris gran estava
apartant la mirada d’en Maul, però el petit amb tires vermelles i negres tenia
un dels seus ulls grocs fix en el noi.
El peix ratllat
s'havia tornat més gran des de l'última vegada que Maul l'havia vist.
Sidious va mirar a
Maul, llavors va arrufar les celles.
–Digues, creus que he
estat dur amb tu?
–No, Mestre Sidious.
–Entens que el teu
entrenament serveix a un propòsit més gran?
–Sí, Mestre Sidious.
Sidious va somriure,
–Sospitava que un
altre qüestionaria els meus mètodes d'ensenyament, però me n'alegro que tu no.
Puc assegurar-te que ets un pupil excel·lent. Ni una vegada has plorat durant als
teus recents exercicis. Ni una vegada. Ets un noi excepcionalment fort, i
t'estàs tornant més fort cada dia.
–Gràcies, Mestre
Sidious, –va dir Maul mentre s'inclinava, ignorant el dolor de les seves
costelles adolorides.
Sidious va alçar les
celles.
–Ara, hi ha un altre
assumpte que ha arribat a la meva atenció. Evidentment, no estàs del tot
satisfet amb la teva habitació. Trobes a faltar les vistes que una vegada vas
tenir de Mustafar. És això correcte?
Sense vacil·lar, Maul
va respondre:
–No estava pensant amb
claredat quan vaig fer un dibuix a la paret, Mestre Sidious.
–No vols tornar a la
teva antiga habitació?
–No, Mestre.
Sidious va somriure de
nou.
–No vaig pensar que
volguessis tornar en aquella petita caixa. Però si trobaves a faltar les vistes
de Mustafar, havies d’haver-m'ho dit. Després de tot, veure Mustafar és una
cosa que es pot organitzar fàcilment. –Sidious va moure un dit a TD-D9.
El droide va respondre
disparant un dard tranquil·litzant al coll d’en Maul. Maul va col·lapsar a
terra. TD-D9 no va intentar trencar la seva caiguda.
Un fort rugit va
despertar a Maul. Ell va tossir mentre inhalava vapors calents, acres, i els
ulls li feien mal mentre els obria. Va veure foscor per sobre, i per un moment,
va pensar que estava en una cova. Però llavors es va adonar que la foscor
s'estava movent i viva amb brillants estrelles vermelles ballant. I de sobte va
saber el que estava mirant realment.
Núvols foscos. I
volant, cendres cremant.
Es va aixecar. Estava
en un ampli sortint de roca a la superfície de Mustafar. El fort so de rugir
venia d'un conducte de ventilació rocós proper que estava escopint lava. No
sabia quant havia estat fora o si més no com de lluny que estava de les
instal·lacions de Sidious. Però sabia que no hi havia arribat en aquest lloc
per si mateix.
Va mirar al voltant.
No va veure senyals de TD-D9 o de Sidious, o de cap tipus de refugi. Encara que
no li havien tret les robes i benes que portava, no li havien deixat gens de
provisions. Però tenia una cosa en el seu avantatge. Tenia el seu entrenament.
Maul no tenia por. Se
sentia lliure. Podia viure o morir en aquest món hostil sense que ningú li
digués què fer. I llavors es va adonar que no estava de cap manera ansiós per
morir. Es va tornar resolt a sobreviure. Faria qualsevol cosa i el que fos
necessari per romandre amb vida.
Va veure una forma
fosca moure’s al costat de la ventilació de la lava. Ajupint-se fins a terra,
ignorant el dolor de les seves costelles i el seu braç esquerre, va observar
meravellat mentre un mustafarià alt, emmascarat cavalcava sobre una enorme puça
de lava de sis cames. Dos mustafarians més muntats en puces el seguien.
Maul no tenia ni idea
de cap a on es dirigien els mustafarians, o si anaven a un campament miner o de
tornada al seu poblet remot. Els rastrejaria, trobaria el seu menjar, i el
robaria. Si era necessari matar-los per assegurar la seva supervivència,
reuniria roques per colpejar-los fins a la mort o els estrangularia amb les
seves pròpies benes i ossos trencats. I llavors trobaria el seu camí de tornada
fins a Sidious i demostraria que era certament un noi fort. Demostraria que no
temia res.
Es guanyaria el
respecte del seu Mestre.
Els tres mustafarians
es van moure. Maul els va seguir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada