CAPÍTOL 23
Bail
i Ferus esperaven a l’espaiport. Era el que havien estat esperant, però així i
tot era una visió aterridora veure l'atmosfera interior plena de transports
imperials. El creuer estel·lar del Governador estava flanquejat per caces
imperials.
—Odio
això —va dir Bail, prement la mandíbula.
—Els
reporters estan en posició? —va preguntar Ferus.
Bail
va assentir.
—L’OmbraXarxa
emetrà simultàniament l'arribada —va dir ell—. Les notícies s'estendran per tot
el Nucli.
—Es
prendran el seu temps aterrant per donar el màxim efecte —va dir Ferus.
Llavors
es va marxar; no els beneficiaria que els veiessin junts.
La
primera nau en aterrar va ser una nau de transport. Les tropes d'assalt van
sortir amb les armes subjectades en alt. Van formar llargues files, la llum del
sol centellejava sobre el plastoide blanc.
S'havia
detingut tot el tràfic per a l'arribada. Els alderaanians a l’espaiport estaven
apinyats darrere de les crespades armes dels soldats d'assalt.
El
creuer estel·lar del Governador Imperial va aterrar.
La rampa
va descendir. Un altre esquadró de soldats d'assalt va baixar trotant amb les
armes esteses com si esperessin trobar una batalla.
Van
ser seguits per un petit home amb una capa porpra, el Governador Imperial. Al
costat d'ell estava l'Emperador Palpatine. Un sotrac va traspassar a la
multitud. Des de lluny, Ferus podia veure a Bail posar-se rígid. No havien
esperat veure al propi Palpatine.
—Poble
d’Alderaan —va cridar el Governador, la seva veu era forta, arribant a tota
persona de l’espaiport—. Venim en to de pau. Estem aquí per protegir-vos. Hem
tingut notícies que esteu preparats per combatre. No desitgem una confrontació.
L'Imperi només vol la pau.
Bail
va fer un pas endavant.
—La
galàxia sap que Alderaan és pacífic. No tenim armes.
L'Emperador
va fer un senyal la seva elitista Guàrdia Vermella.
—Ja
ho veurem.
La
processó es va traslladar fins al mercat a l'aire lliure situat més avall. Els
clients i venedors corrien mentre els soldats d'assalt bolcaven metòdicament parades
i contenidors plens d'articles. La fruita va ser calcigada. El terra aviat es
va tacar de vermell per les baies.
Els
soldats d'assalt van descobrir els contenidors de duracer.
—Obriu-los
—va ordenar el Governador.
Els
soldats d'assalt van obrir cada contenidor del mercat. Estaven plens d'eines,
robes fetes a mà, teles, articles de cuina... Coses de la vida diària, res més.
Els
venedors havien treballat tota la nit per treure les armes. Raymus Antilles les
havia carregat en secret a bord del seu creuer i havia enlairat. De nou, no hi va
haver armes a Alderaan.
El
Governador Imperial va romandre al costat de l'Emperador, envoltat per
centenars de tropes. El mercat estava destrossat. La gent seguia a peu dreta,
observant.
No
espantats, va veure Ferus, somrients.
Va
ser la visió de l'Emperador envoltat de fruita calcigada, per esquadrons de
soldats d'assalt enfrontant-se a una amenaça que consistia en nens i ciutadans
ordinaris amb les seves cistelles de la compra. Va ser la visió del Governador
Imperial, tan prim i petit, amb la seva adornada capa porpra i els seus
guardaespatlles amb rifles alçats al seu voltant. A Alderaan, aquesta visió no
tenia sentit.
Un
lent murmuri va començar en la multitud. Va començar amb somriures amb prou
feines ocults, llavors van esclatar en rialles dissimulades i riallades.
El
Governador Imperial va contemplar a l'Emperador nerviosament. Els soldats
d'assalt esperaven una ordre.
—Disperseu-vos!
—va dir el Governador amb veu aspra—. Torneu als transports!
Ferus
va somriure, igual que l'Emperador.
Va sentir
que el vent agitava la seva galta. De sobte Darth Vader va estar al seu costat.
—Veig
que això et diverteix —va dir ell.
—Tot
aquest esforç per un petit Governador —va dir Ferus—. Per què la demostració de
força? No hi ha resistència a Alderaan.
—La resistència
està a tot arreu —va dir Vader—. Ens correspon a nosaltres decidir on i quan
aixafar-la. Els has donat a aquestes persones una victòria buida.
—No
he tingut res a veure amb això.
—Això
dius tu. La seva derrota arribarà. Aquesta humiliació no s'oblidarà. L'Imperi
tria el seu moment. Ahir a Coruscant ens vam cansar d'observar una cèl·lula de
resistència sota els nostres nassos, així que la vam aixafar.
—Fantàstic
—va dir Ferus, però la seva ansietat es va disparar dins d'ell.
—El
Carreró del Facinerós, en el Districte Taronja —va continuar Vader—. Pot ser
que coneguessis al capitost, va ser amic dels Jedi. El seu nom era Dexter
Jettster.
—Era?
—El
seu amagatall va ser destruït. Tothom va morir.
El
xoc i la pena li van estripar. Però ara no era el moment. Era el moment de
retornar-li el cop a Vader.
—Quan
vaig esmentar Mustafar l'altre dia, em temo que li vaig enfadar.
El
Senyor Fosc havia d'haver estat preparat perquè ell esmentés això. No va deixar
entreveure cap polsim d'interès.
—Guarda't
les teves pors per a tu —va dir en lloc d'això.
Va
ocórrer instantàniament. Ferus va sentir com si la part superior del seu cap
hagués esclatat. Va ser immediat i visceral. Cada pista va encaixar en el seu
lloc, cada sospita, cada sensació enutjosa que estava ignorant alguna cosa
important.
“Havien estat junts fora de la sala del
consell.
—Tinc por per tu. Creus que admetre que
estaves equivocat et deixa exposat davant d’un atac —havia dit Ferus. Ell
encara se sentia atordit i estrany per la seva convenció amb els Mestres Jedi.
Encara no podia creure's que acabés de
renunciar a l'Orde Jedi.
El llavi de l’Anakin s'havia corbat.
—Crec que hauries de guardar-te les
teves pors per a tu”.
Darth
Vader era Anakin Skywalker. No sabia com ho sabia, però ho sabia.
Trontollant,
Ferus va romandre al costat de Vader mentre l'Emperador s'acostava a ells. Els
núvols s'havien congregat com una gran catifa grisa; s'estava apropant una
tempesta. L'espessor de l'aire i la imminent tempesta semblaven donar-li una
càrrega pesada a l'atmosfera.
Ferus
sentia l'explosió de fúria de l'Emperador, encara que ell romania en calma.
Palpatine
va anar directament cap a Vader.
—Un
parany —va dir ell. Mirà a la gent, que ara començava a marxar, i va afegir en
un murmuri aterridor—. Podria matar-los a tots, si volgués.
—No
hi ha res que et detingui, Mestre —va dir Vader.
—Hauries
de recordar que estem sent gravats. Algun dia, sí. Ara no.
Darth
Vader no va dir res.
Ferus
començava a divertir-se.
Mai
hi havia estat present mentre Vader era reprès pel seu Mestre.
Anakin
sempre havia odiat que li renyessin en públic.
Anakin
sempre havia volgut ser el millor.
Usa-ho, usa el que saps. Derroca-li, és
la meitat del que va ser.
Com
si l'Emperador també hagués sentit la veu, es va tornar cap a Ferus. La calor
va abandonar la seva veu.
—Però
tu has fet bé el teu treball —va dir ell.
Ferus
va sentir créixer la frustració d’en Vader. Si Vader la deslligués, Ferus es va
preguntar si podria fer xixines l’espaiport.
L'Emperador
va somriure.
—És
hora que prenguis un lloctinent, Lord Vader —va dir ell, rient-se entre dents—.
I crec que Ferus Olin és perfecte per al càrrec.
FI
Continuarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada