Mestre de l'Engany (XXII)

Anterior

CAPÍTOL 22

Breha i Bail esperaven la Deara a la seva sala d'estar. Bail va mirar la preciosa cara de la seva esposa. Podia veure el dolor, li havia trencat el cor.

La seva estimada germana era una espia.

Havia escrit el missatge i havia posat un fals "enviat", havia establert un nou control de seguretat, havia vist amb els seus propis ulls en el monitor com la Deara s'havia colat en la seva oficina, havia copiat el missatge, i l’havia enviat.

Va posar la seva mà damunt de la mà de la seva esposa. El pes de dirigir requeia en la Breha a cada moment de la seva vida. Ella havia estimat a Bail al llarg de moltes separacions on ella romania en el palau i ell estava en el Senat de Coruscant. Ella havia encoratjat la seva carrera política. S'havia preocupat per ell durant les Guerres Clon. I fins i tot mentre regia el seu món i cuidava dels seus ciutadans, havia mantingut a la seva família a prop, havia estès una mà a tota la seva família, als seus amics, fins a l'últim ciutadà d’Alderaan, ella estava allà per lluitar per ells, ajudar-los i representar-los.

I ara això.

Deara va entrar, la seva cara estava envoltada per gruixuts rínxols de llustrós pèl fosc. Ella tenia el seu calorós somriure habitual.

—És un dia preciós. Què us sembla esmorzar en el jardí?

—Deara, hem de parlar amb tu —va dir la Breha.

El to de la Breha va fer que Deara es detingués sobtadament.

—Alguna cosa va malament?

—Una cosa va molt malament, hi ha un espia a la casa.

Deara va empassar.

—Ja veig.

—Tu ets aquest espia.

Bail admirava com la Breha mantenia el seu enfocament. No va mostrar ni un trosset de la seva angoixa.

No sabien el que faria la Deara. Havien esperat que ho negués. Però no va haver-hi desafiament, cap argument. Deara simplement es va enfonsar. Es va deixar caure sobre el terra, enfonsant la cara entre les seves mans.

Ningú va dir res durant un llarg moment. Breha va mantenir la mirada en la seva germana.

—Ell es va acostar a mi quan vaig estar de visita a Coruscant —la veu de la Deara sonava esmorteïda.

—Vader?

Lentament, ella va assentir.

—Em va amenaçar. Era aterridor. Llavors va dir que només volia... saber quan Bail estava aquí, i quan es pensava marxar. Al principi. Després va voler... més.

—Li informaves de les meves comunicacions privades —va dir Bail.

Ella va assentir plorosament.

—Simplement a qui escrivies, o qui t'havia enviat missatges. No el que hi havia en ells.

—Només perquè no podies desxifrar el codi.

—No! —Va protestar ella, sacsejant vigorosament el cap—. Mai els hauria dit tant. Vaig pensar que la informació que els donava seria inofensiva...

—Li vas dir que Raymus Antinlles tornaria a través de l’espaiport de TerraAsta —va dir Bail—. Podrien haver-li arrestat.

—No tenien cap raó per arrestar-li —va dir Deara—. Volien descobrir si portava un missatge. Sabia que el teu codi era indesxifrable.

— Aquestes són merament excuses per allò inexcusable! —tronà Bail, perdent sobtadament el seu temperament.

Breha li va llançar una mirada a Bail perquè parlés en veu baixa. Farien això amb la seva dignitat intacta.

—Ens vas dir que hi havia alguns que volien usar armes contra l'Imperi —va dir ella—. Era cert?

Deara va sacsejar el cap i va dir a través de les seves llàgrimes.

—Vaig rebre instruccions de dir-ho. Jo sabia que ho descartaríeu!... semblava una cosa tan petita... —va plorar amb més intensitat.

—Què passa amb la Leia? —Va preguntar Breha—. Vas escriure un informe sobre ella. Va ser això una cosa petita?

—No vaig ser jo! Mai informaria sobre la Leia —va insistir la Deara—. Mai posaria en perill als nens.

—Deara, no veus que ja ho has fet? —Li va preguntar Breha—. Convertint-te en espia, vas portar el perill en aquesta casa.

Deara va sacsejar el cap plorosament.

—La meva benvolguda germana, ja hi ha perill en aquesta casa. L'oposició d’en Bail a l'Emperador us ha col·locat allà, no jo.

Breha va mirar a Bail. Ella sabia que aquestes paraules li havien calat en el seu cor. Era la seva major preocupació que el seu treball en el Senat amenacés un dia a la seva família.

—Com t'atreveixes a dir això! El coratge del meu marit omple el meu cor d'orgull. Ell no porta el perill en aquesta casa. Ell porta honor. Ets tu la que ha portat deshonra i perill aquí.

Bail va agafar la mà de la Breha i la va besar. Ella es va tornar cap a ell amb llàgrimes en els ulls.

—Són dies perillosos —va dir ella suaument—. Però mai de la vida perdrem la nostra determinació.

Una acovardida Deara va posar de nou les mans sobre la seva cara.

—Ho sento tant.

—Ets feble —va dir la Breha—. Però ets la meva germana. Has de deixar el palau per sempre.

Deara va assentir amb la cara amagada entre les mans.

—Hem disposat un viatge secret per a tu, i un refugi en Ankori-7 —va dir Bail.

Ella va alçar la cara, sorpresa.

—Sóc lliure per anar-me’n?

—Sí —va dir la Breha—, ets lliure per anar-te’n.

***

— La van deixar marxar? —Va preguntar Ferus, incrèdul—. Tenien una oportunitat. Ella podrien haver-hi seguit informant!, podrien haver-la utilitzat.

—Ella és família —va dir la Breha.

—Com a mínim, mereixia la presó —va dir Ferus.

—Ella és família —va repetir la Breha suaument.

—Poden estar posant-se en perill —va dir Ferus—. Podrien seguir-li la pista. Encara podrien utilitzar-la.

—Si m'equivoco, prefereixo fer-ho a favor del perdó —va dir Bail.

Per a això, Ferus no tenia resposta. L’Holocró cremava dins de la seva túnica i ell sabia el que diria la veu.

És estúpid no destruir als teus enemics, estúpid i covard.

Però Ferus va mirar amb el seu cor a Bail i a Breha, i va pensar que estaven entre les persones més valentes que ell havia conegut mai.

Ja hi havia molta angoixa en la galàxia. Massa famílies trencades, massa amics destrossats.

Com seria no tornar a sentir angoixa mai més? Què passaria si poguessis conquerir la pena, aixafar-la, i no tornar a sentir la seva calor abrasadora?

Pots.

Ferus va sentir la calor de l’Holocró al costat del seu pit. De sobte el seu alè es va empetitir, la suor va començar a brollar per tot el seu cos.

Tot això, i més, pot ser teu tan fàcilment com dir una paraula.

Sí.

Següent