Mestre de l'Engany (XIII)

Anterior

CAPÍTOL 13

Ferus va apagar el seu comunicador. Obi-Wan no contestava pel canal d'emergència.

Què podia estar fent? Pasturant banthes?

Va continuar el seu camí. S'havia posat de nou la túnica d’Inquisidor, odiant-la, però sabent que podria ajudar-li. Es dirigia a l’espaiport. Només esperava que les lletres i nombres gargotejats en la pols tinguessin alguna cosa a veure amb el que l'espia havia vist a través dels electrobinoculars.

Tenia la sensació de què Obi-Wan havia sabut molt bé que l'adepte en la Força que estava buscant era la filla d’en Bail. Això explicava per què estava allà. Però què més sabia Obi-Wan que no li deia?

Ferus no havia vist a Darth Vader des d'aquell matí en el palau, però li podia sentir. No a través de la Força, sinó a través d'un instint que li deia que el seu enemic ocupava espai prop d'ell. Ferus va tocar la butxaca oculta on guardava l’Holocró Sith. Els seus pulmons cremaven. Va prendre alè amb dificultat. Va sentir com si estigués caient en un forat negre, lentament, mentre cares familiars, persones que estimava, cases en les quals havia viscut, llocs dels quals havia gaudit passaven al voltant seu mentre ell girava, incapaç de tocar-los, incapaç de connectar.

La seva salvació podria ser aquest petit objecte de la seva butxaca. La pena no només havia acabat amb el seu poder, sinó també amb la seva resolució; la Força podria restaurar-ho, però no la Força que ell coneixia.

Va apartar la mà. Ja no sabia quins pensaments procedien d'ell i quins estaven sota la influència de l’Holocró. Això li espantava, però també li feia estremir profundament. Sabia que hauria de tirar l’Holocró, llançar-lo al punt més profund del llac d’Alderaan...

No pots tirar-lo. Ara és teu. Acceptant-lo, el posseeixes. Ja has començat el viatge. Aviat el reconeixeràs.

De qui era aquesta veu?

Ferus es va refregar el front. Havia sentit la veu com a part de si mateix, més profund que la seva pròpia veu. Deia la veritat o mentia? Què li estava ocorrent?

El seu comunicador va vibrar, i ell el va agafar del seu cinturó. Era Hydra.

—Informa.

—Res a informar en aquest moment —va dir Ferus—. Com va la cerca de documents?

—Ara tinc completa cooperació. La presència de Lord Vader al planeta ens ha ajudat. Estan preocupats per una presa de control Imperial. Ara tenim la por treballant per a nosaltres —la monotonia lacònica de l’Hydra portava un tint de satisfacció.

—Bé, segueix amb això. Contacta amb mi si trobes qualsevol cosa —Ferus va finalitzar la comunicació.

Ara anava a contra rellotge. No creia que Hydra descobrís res sobre la Leia en l'oficina de documents, però aviat ho deixaria i provaria amb una nova manera. Havia de desmentir el rumor abans que Hydra trobés a la noia.

I, mentrestant, havia de trobar a l'espia imperial.

Va agafar el turboascensor fins a l'abarrotat espaiport. Els vehicles es posaven en fila per a l'enlairament i el reproveïment. El centre de comandament estava en un edifici rodó en un lateral. Ferus es va acostar, retirant-se lleument la caputxa.

Quan va entrar, els ocupats treballadors van alçar la mirada, llavors la van baixar ràpidament. No voldrien donar-li cap informació, però haurien de fer-ho.

Desitjava poder dir-los que estava del seu costat.

Es va acostar a la dona que semblava estar al càrrec.

—Tinc una petició d'informació —va dir ell.

—Estem ocupats —la seva veu va ser brusca, però els seus ulls estaven espantats.

—Només necessito identificar aquest vehicle. El codi de l’espaiport és CCE79244—12o712.

—Això no és el codi d'un vehicle.

—Llavors què és? —va preguntar.

Ella va prémer els llavis. Per un moment ell va pensar que es negaria.

—Preferiria que vingués Vader a preguntar? —va preguntar. Odiava pressionar d'aquesta manera, però havia de saber-ho.

Ella va baixar la mirada.

—És el codi d'entrada d'un producte —va dir ella—. CCE significa Carregat, Codificat i Enviat. És a dir que va arribar un lliurament a l’espaiport i nosaltres l’enviem una altra vegada.

—Llavors ha de tenir l'adreça on es va enviar.

Ella es va tornar cap a la consola.

—Ho introduiré. Però puc dir-li-ho ara mateix, el codi de destinació està malament. Per començar, no hi ha nombres suficients.

Ferus va recordar la taca. Alguns dels nombres devien haver estat esborrats.

—Segon, no hi ha lletres en el codi de destinació. Sé que es va enviar a Aldera, el codi és dotze. Però la resta no té sentit.

—Vegi el que pot fer.

Ella va recuperar la llista d'enviaments.

—No puc trobar-ho. —Ella li va mirar a la defensiva—. Vegi-ho vostè mateix —va inclinar la pantalla cap a ell—. Tenim centenars d'enviaments. Els seus nombres no tenen sentit en termes del sistema.

Ferus va estudiar la pantalla. Ella no mentia. Era impossible rastrejar sense la seqüència correcta de nombres.

Ell es va donar mitja volta, frustrat. Almenys sabia que el que l'espia havia estat mirant era un enviament. O tal vegada havia sentit parlar d'això... no hi havia forma de saber-ho.

No podia deixar el planeta fins que tingués respostes. No podia deixar als Organa a la mercè de l'Imperi. Allà estava ocorrent alguna cosa. Sentia aquesta certesa en el més profund dels seus ossos. Havia de seguir investigant.

***

Va passar la nit a les habitacions temporals que havien estat arreglades per a ell, i es va despertar abans de clarejar. Va decidir que si revisava de nou el magatzem, podria trobar alguna cosa que hagués passat per alt.

Encara estava fosc quan es va obrir camí a través del parc desert. Els magatzems van sorgir davant amenaçadorament, foscos sentinelles mirant des de ben amunt al quadrat de verd.

Estava creuant cap al magatzem quan ho va veure.

“—Si vols tenir sort, obre els ulls.”

Gràcies, Siri!

Ajupit entre els magatzems i hangars més alts, Ferus va veure un vell i decrèpit edifici en el qual no s'havia fixat abans. Estava construït en pedra vella, emblanquit i ple de marques pels centenars anys de servei. Eren només deu plantes, i semblava abandonat.

Per sobre del portal hi havia nombres cisellats en la pedra a la manera antiga. Mig enfonsats, enfosquits per l'edat, difícils de llegir, però allà.

8712

Va recordar la "o" que va pensar haver vist. Tal vegada havia estat la part més baixa del número 8. L'altra part s'havia esborrat.

Podria ser tan fàcil? Podria l'embarcament haver estat enviat a l'altre costat del carrer des de l'amagatall de l'espia?

Per què no? Si volies vigilar un enviament, quin millor lloc podia haver-hi?

Ferus va tornar a creuar el carrer i va examinar acuradament l'edifici mentre passava de llarg. Ho va fer sense que semblés que mirava, mantenint el seu cap cap endavant i caminant amb determinació. Encara que l'àrea estava deserta sabia que podia haver-hi treballadors nocturns als edificis circumdants. Fins i tot l'espia podia estar en el seu lloc tan aviat, encara que el tràfic de l’espaiport era lleu.

En el curt temps que li va portar passar caminant, va poder albirar el panell de seguretat i identificar-ho com un que coneixia. De molt alta tecnologia, considerant l'edifici.

Va girar la cantonada i va anar bloc avall, passant per les parts posteriors dels magatzems. Molts d'ells tenien plataformes d'aterratge, però el petit magatzem no. Una alta tanca de seguretat l’envoltava, molt probablement amb algun tipus de capacitat de electroxoc.

El carrer estava desert. Ferus va reunir la Força i va saltar. Va passar per sobre del reixat amb facilitat i va aterrar al pati posterior del magatzem, una petita àrea de permacret enfonsat.

Hi havia una petita porta de duracer. El mateix panell de seguretat. Ferus no va tenir problema per saltar-se el codi. Va escoltar el clic del forrellat.

Va empènyer la porta i entrà en un petit passadís. No hi havia turboascensor, només una rampa corba que anava cap amunt. L'enllumenat era tènue. Va avançar lentament, escoltant els sons. Va sentir un brunzit suau i es va pressionar ràpidament contra les ombres. Un droide de vigilància va passar volant lentament, girant mentre avançava. Tenia un camp visual, no infraroig, així que si es mantenia fora de la seva vista estaria bé.

Ferus va pujar per la rampa fins al primer pis. Podia veure que es trobava en un gran espai obert. Hi havia parts oxidades de lliscant amuntegades al llarg de les parets. Un vell sistema de corrioles automatitzades penjava del sostre, les seves peces penjaven, oxidades i recobertes de brutícia. Va caminar d'un costat a un altre, mirant acuradament, però no va trobar res excepte més peces velles i eines.

Fins al moment no era massa encoratjador. Evadint als droides, va buscar en el següent nivell, i en el següent. Finalment va aconseguir arribar a l'últim pis. Mirà cap amunt. Podia veure el mecanisme d'un sostre retràctil. Així era com podien entrar i sortir els enviaments. Hi havia moltíssim espai allà per aterrar una petita barcassa. Si l'operació es realitzava a la nit, la descàrrega podia ser ràpida i gairebé privada a la meitat d'una ciutat.

Al principi aquest pis li va semblar com els altres. Però segons s'acostava, Ferus va veure els bidons de duracer apilats contra les parets.

Duracer nou.

Ferus es va posar a la gatzoneta. Va veure el codi de l'aeroport gravat a un costat.

CCE226579244128712

Portava el rètol "PECES DE LLISCANT" estampat en un lateral.

Passà la mà al llarg de la part superior. Estava sense segellar. Amb cura, va obrir la tapa. El bidó estava buit.

Ferus va anar d'un bidó a un altre. Estaven tots buits. Es va ajupir i va començar a examinar la part del terra que estava sota la teulada. Va treure la seva diminuta llanterna i la va passar sobre el terra.

Sí. Un transport havia aterrat allà recentment. Va veure les marques socarrimades i les esgarrapades.

Va romandre en aquesta posició durant llargs minuts, pensant.

Estava tan esbalaït en els seus pensaments que no va escoltar les suaus trepitjades fins que van estar a punt de donar l'última volta de la rampa. Algú intentant amb totes les seves forces no fer ni un soroll.

Ferus va buscar refugi ràpidament mentre la sala s'il·luminava amb foc làser. Es va llançar al terra i va rodar, maleint la seva falta d'atenció. Va rodar fins a la seguretat darrere d'un lliscant parcialment desmantellat. El foc làser va produir un so metàl·lic.

Ell va olorar metall calent.

Va córrer darrere d'una pila de peces desmantellades. El foc làser li va seguir. Ferus havia corregut per avaluar la situació. Ara sabia que el seu perseguidor era bon tirador.

Bona informació a tenir en compte quan estàs atrapat.

Ferus va considerar el que fer. Havia d'escapar sense usar el seu sabre làser. Si estava sent atacat per l'espia imperial —i les probabilitats eren gairebé el cent per cent que així era— la informació arribaria fins a l'Emperador. A Ferus no li venia de gust haver d'explicar per què, com a suposat Inquisidor Imperial, estava investigant un enviament misteriós que al seu torn estava sent rastrejat per un espia imperial. Però pitjor que això, qualsevol activitat relacionada amb la Força en aquest planeta es trobaria amb més facilitat sota els focus. Ferus necessitava desviar l'atenció de l'Emperador d’Alderaan, no atreure-la.

El que necessitava era un contraatac. Alguna cosa que fes sortir corrent al seu assaltant perquè ell el pogués perseguir.

Ferus va saltar cap al penjador i el sistema de corrioles que encara sostenia velles peces i motors. Va gatejar cap endavant i va trobar el mecanisme que feia avançar les peces cap endavant en una pista automàtica. El va activar.

Llavors el penjador es va moure cap endavant, avançant a trompades. El soroll va captar l'atenció del tirador, i el foc làser va creuar l'aire, donant de ple darrere d’en Ferus mentre el penjador es movia cap endavant. Ferus va deixar anar un motor de lliscant.

Va caure al terra. Després un parabrisa. Parts d'un motor. Un droide de reparacions mig desmantellat, van saltar espurnes quan el metall va esgarrapar el terra de permacret.

El penjador va seguir movent-se, més ràpid ara, a la velocitat més ràpida que Ferus va poder localitzar, i ell es va balancejar en la corriola, movent-se cap endavant i deixar caure peces, motors i pesades fulles de metall mentre avançava. Era complicat mantenir l'equilibri en la corriola mentre avançava a trompades, però ell ho va aconseguir.

L'espai estava ple amb el so de metall xocant contra el terra, i Ferus va rastrejar l'ombra mentre aquesta es movia, intentant distingir-la. L'objectiu de Ferus era acorralar-lo, però es movia amb fluïdesa i el sistema de corrioles no era prou ràpid.

Si fos prou fort en la Força per donar-li una empenteta als objectes pesats.

Dins de la seva túnica va sentir brillar l’Holocró.

Oblides el que la teva ràbia pot fer.

La seva irritació per haver estat sorprès per l'espia va ser només una espurna, una cosa que havia acceptat i deixat marxar. Havia estat tan poc important. Obstaculitzava la ment de batalla Jedi.

La va reviure. La va alimentar.

La seva còlera va augmentar.

Com gosa interferir amb mi?

Ell, només un espia de baix nivell. Creu que guanyarà.

Ell no és res.

La següent peça d'aerolliscador no va arribar a estavellar-se contra el terra. Va volar per l'aire a gran velocitat, trencant-se per sobre del cap de l'ombra. Ferus va alimentar la seva còlera fins que va formar una bola de fúria i la va disparar a l'espai, agafant la maquinària i les parts i llançant-les cap als amagatalls de l'espia.

La satisfacció li va recórrer de dalt a baix. Els pensaments d'obligar l'espia a fugir i seguir-li van deixar d'existir. Puc aixafar-li, puc matar-li, puc destruir-li...

Va veure l'ombra moure's cap a la porta, una figura alta i prima que semblava familiar. Què notable que fins i tot a través de la boirina vermella de la seva còlera les seves percepcions poguessin ser tan agudes...

Veus? Uses la còlera. No confon, Aguditza.

L'espia va sortir corrent cap a la rampa.

Ferus va saltar de les corrioles sobre els munts de metall fumejant.

La seva ment es va refredar. Va veure fins i tot mentre corria que havien destruït aquest espai a consciència.

Ja no sentia satisfacció. Se sentia pertorbat, culpable. Va apartar a un costat el sentiment. S'ocuparia de tot això més tard. Ara era el moment de rastrejar a l'espia.

Ferus va baixar corrent per la rampa, corrent ràpid però no tan ràpid com per arriscar-se a advertir a l'espia que estava sent perseguit. Suposaria que a Ferus li portaria bastant temps obrir-se pas a través de la maquinària amuntegada en el terra de l'hangar. No s'imaginaria que Ferus li trepitjava els talons.

Va seguir a l'espia rampa avall, per sota del nivell del carrer. Ferus va voler colpejar-se. No havia fet un bon treball de reconeixement després de tot. Els edificis estaven connectats per un passatge subterrani.

El passatge estava feblement il·luminat i era prou ample perquè passés el trineu gravitatori més gran. Ferus podia sentir el progrés de l'espia i rastrejar-lo a través de les seves trepitjades. Havia reduït la velocitat, assumint que no li seguien. Ferus li va seguir pel passatge al voltant d'un quilòmetre. Llavors es va ficar en un turboascensor. Ferus va contemplar l'indicador. Havia sortit en el nivell del carrer.

Va deixar passar alguns segons i li va seguir.

Ferus va sortir en un carrer sorprenentment ocupat. L'alba acaba de començar a tenyir el cel de taronja. Va veure trineus gravitatoris i rampes de servei anant de dalt a baix al final del carrer. Es va adonar que estaven establint un mercat a l'aire lliure directament a sota de l'ombra de l’espaiport.

Ferus va seguir l'activitat del mercat. Havia d'haver estat una instal·lació permanent, doncs l'enorme plaça estava plena de parades que marxaven en files sinuoses. Les parades estaven fetes de pesats pals de duracer i tendals de brillants colors. Terrines obertes contenien munts d'articles.

La descàrrega del dia estava tenint lloc; verdures i fruites, mercaderies rostides, articles de parament, túniques, teles, plantes, flors, eines. Els comerciants xerraven en petits, o establien afanyosament les seves paradetes.

Ferus es va obrir pas entre la multitud, buscant a la figura que havia perseguit.

Estava segur que li reconeixeria per la seva altura i per la forma de moure's, encara que no havia vist la seva cara.

En lloc d'això, va ensopegar amb la Deara. Portava una cistella plena de fruita i magdalenes en el braç. Ella va canviar de braç la seva cistella, com si pensés que ell podria robar-la.

—Només estic gaudint de la generositat del seu planeta —va dir ell, gesticulant cap a les parades al voltant seu.

La cara d'ella s’envermellí.

—Sembla que el seu Imperi creu que pot prendre la nostra generositat com si fos seva —Com si s'hagués espantat d'haver dit massa, es marxà ràpidament donant mitja volta.

Ferus es va detenir a la meitat del mercat. Al seu voltant hi havia menjar que no podia aconseguir i persones que li menyspreaven.

Dins de la seva túnica hi havia un fosc futur. Un camí jeia davant d'ell que tota la seva vida havia sabut estava malament.

Havia volgut matar en aquest espia, tal com Vader havia matat a Roan, per cap bona raó excepte que estava en el seu camí.

Si matés a Vader usant la mateixa classe de poder, ho convertiria això simplement en una altra versió del Senyor Fosc?

Ferus va pressionar el seu pit amb la mà, sentint els seus batecs. Va veure tot el que tenia per davant, tot el mal que podia fer. Estaven tirant d'ell al llarg d'aquest camí.

Per què no podia detenir-se?

 Següent