Mestre de l'Engany (XIV)

Anterior

CAPÍTOL 14

Ry-Gaul i Trever van esperar tota la tarda en la plataforma d'aterratge al fet que tornés la Zan Arbor. Sabien que variava la seva rutina i podia tornar en qualsevol moment. Esperar no era massa dur. El problema era el lloc on havien d'esperar.

Va resultar ser darrere de la reixeta d’escapament d'un iot estel·lar, però no tenien una altra opció. No hi havia un altre lloc en el qual amagar-se en la plataforma. La reixeta d’escapament estava calenta. Era estreta i feia pudor. Així i tot, Ry-Gaul i Trever van jeure contra el metall durant hores.

I Ry-Gaul no era el conversador més apassionant. Tot el que Trever va ser capaç de treure-li va ser:

—Tard o d'hora, ocorrerà.

Gràcies.

Mentre la posta de sol pintava les finestres de la torre d'un taronja brillant, Ry-Gaul es va remoure. El transport de la Zan Arbor va aparèixer, un aerolliscador últim model de crom polit. No havia fet res per disfressar-lo. Ella conduïa l’aerolliscador de luxe amb el sostre replegat, donant un gir al voltant de la plaça abarrotada per lluir-se.

Trever li va donar un cop de colze a Ry-Gaul.

—Linna està en la part posterior.

El Jedi va assentir, els seus pàl·lids ulls grisos no van deixar de contemplar l'escena. Zan Arbor va fer descendir el vehicle i es va moure suaument per aterrar en la plataforma.

Mentre Zan Arbor recollia les seves coses per anar-se’n, Ry-Gaul va sortir d'un salt de la reixeta d’escapament i es va esmunyir sota la panxa del iot estel·lar. Trever li va seguir. Van esperar mentre la Zan Arbor sortia, seguida de la Linna.

Ja havien decidit agafar la Linna a la petita sala de recepció que hi havia més enllà de l'entrada. Allà, els ocupants de l'hotel podien treure’s les seves robes d'exterior i accedir als turboascensors que els portarien als seus apartaments privats.

Zan Arbor i Linna van desaparèixer a l'interior. Trever i Ry-Gaul les van seguir.

Es van trobar en una petita àrea de recepció amb parets d'atzurita incrustada.

Des d'un portal obert més endavant podien escoltar la Zan Arbor donant-li ordres en veu alta a un androide de protocol a punt de fondre's.

—Pren aquesta capa i pressiona-la. I no, no vull el xaughaine aquesta nit. Quantes vegades t'ho he dit? La setina maragda, vaig a l'òpera.

Ry-Gaul li va fer un senyal a Trever. Era el moment d'alertar la Linna que estaven llestos per emportar-se-la.

Van començar a caminar, però Ry-Gaul va posar la seva mà de sobte en l'espatlla d’en Trever per detenir-li. Es va inclinar cap a ell i va murmurar:

—Problemes.

En lloc d'encaminar-se cap a la Zan Arbor, Ry-Gaul es va tornar cap al turboascensor.

Va entrar amb Trever trepitjant-li els talons. El turboascensor tenia la grandària d'una petita habitació, amb parets daurades i una moqueta luxosa.

—Uh, aquesta em sembla ser una situació sense sortida —va proposar Trever.

Ry-Gaul es va pujar a una barana lateral, va fer un salt, i es va mantenir cap per avall mentre obria el panell del sostre d'una puntada.

Va agafar el panell amb una mà quan queia i al mateix temps se les hi va manegar per hissar-se, cap per avall. Trever va tirar el cap cap enrere, mirant amb atenció cap a la negror. Mai havia vist tal desplegament d'agilitat.

—Vaja —va dir—. Estàs...?

Les seves paraules es van tallar en sec quan els peus d’en Ry-Gaul van descendir, li van aferrar al voltant de les seves espatlles, i li van pujar cap amunt. Trever va sortir per l'obertura i va aterrar amb duresa sobre la part superior del turboascensor. Era a punt de protestar però Ry-Gaul li va indicar que guardés silenci mentre ell lliscava silenciosament el panell del sostre en el seu lloc.

Trever li va llançar una mirada inquisitiva. Què podia ser més problemàtic que estar assegut sobre un turboascensor exprés que sens dubte aniria extremadament ràpid, esperant al fet que un malvat geni científic que estava boig entrés en ell?

Llavors ho va saber. Va escoltar el grinyol de la respiració.

Darth Vader.

La veu de la Zan Arbor va sonar petulant mentre entraven en el turboascensor.

—No sabia que estava de tornada a Ciutat Imperial, però m'alegro de tenir una oportunitat de parlar amb vostè. Em va prometre més subjectes humans.

—Vostè em va prometre progressos.

—He fet tremends progressos. Està tot en els meus informes, però encara necessito subjectes adults.

—Ja ha realitzat suficient recerca. És hora de produir l'agent.

—No tinc temps per a això. Tinc entrades per a l'òpera aquesta nit. Vaig a reunir-me amb el Senador Sauro.

—Entrem. No he acabat.

El turboascensor es va elevar ràpidament. Trever es va girar lleugerament per observar el final de l'eix. En aquest pas haurien d'aconseguir-ho en menys d'un minut. Es va preguntar quant espai hi hauria entre el sostre de l'elevador i el de l'eix.

—Sóc una perfeccionista —va dir Zan Arbor—. Aquesta és la raó per la qual em va contractar, cert? No és el moment de pressionar-me, ara que estem tan prop del final.

—És exactament el moment —tronà Vader—. És massa cautelosa!

—Sóc científica!

—És una covarda!

Ry-Gaul va inclinar el cap, escoltant atentament.

—Ha vingut aquí només per insultar-me? Puc contactar amb l'Emperador, ja ho sap. Ell podria estar interessat en la seva... estranya urgència.

Ry-Gaul escoltava ara amb tota la seva concentració, els seus ulls estaven tancats.

De sobte el turboascensor es va estremir, llavors va canviar de direcció.

—Què està fent? Ni tan sols ha tocat el sensor...

—He fet el que vaig venir a fer. Tornaré demà, i voldré sentir un pla per tenir l'agent de memòria llest en el termini d'un mes.

Trever es va aferrar al turboascensor mentre aquest queia a tota velocitat. Semblava anar terriblement ràpid.

—Li exigeixo que detingui aquest turboascensor, Lord Vader —la veu de la Zan Arbor es va estremir—. Si això és una demostració de la seva habilitat amb la Força, no la necessito. Sóc experta, ja ho sap.

—El fet que es consideri una experta —va dir Vader—, només prova com d'ignorant que és.

El turboascensor es va detenir amb una sacsejada violenta, com si s'hagués estavellat contra el terra, en lloc d'aire. L'única cosa que va evitar que Trever caigués eix a baix va ser la forta agafada de Ry-Gaul. Va escoltar un enrenou a sota; cossos caient.

—S'acordarà d'això, Lord Vader! —va xisclar la Zan Arbor.

Van sentir les portes obrir-se i el so de les seves botes, seguit pels sons d'algú intentant aixecar-se, i panteixant.

—Pagarà per això —va dir Zan Arbor—. Fes que aquesta cosa es mogui, Linna. Ràpid!

—Crec que el sensor podria estar trencat.

—Simplement fes-ho!

Ry-Gaul li va fer un senyal a Trever. Era el moment. Zan Arbor ja estava desequilibrada per la seva confrontació amb Vader.

Ry-Gaul va caure primer, introduint-se en el turboascensor amb un moviment fluid. Trever li va seguir.

Ell es va deixar caure fet una bola a l'espai. El seu treball era protegir la Linna mentre Ry-Gaul s'encarregava de la Zan Arbor. Quan va aterrar, el seu peu es va embullar en una gruixuda capa de xaughaine que la Zan Arbor havia d'haver deixat en el terra. Va perdre l'equilibri i va caure. Linna va anar cap a ell.

Zan Arbor va treure un desintegrador petit i mortal. Linna estava exposada.

La mirada de triomf en els ulls de la Zan Arbor es va esborrar quan Ry-Gaul va carregar, amb el seu sabre làser subjectat en una postura defensiva.

Linna ja havia saltat cap endavant per protegir a Trever, traient una mica del seu maletí mèdic. Trever va cridar, espantat que el foc làser l'encertés malgrat el sabre làser de Ry-Gaul.

Zan Arbor, els seus llavis dibuixant un somriure, va crivellar a Ry-Gaul amb foc làser.

Trever es va llançar a terra quan el foc va rebotar pel turboascensor. Linna es va llançar al terra, també, i Zan Arbor es va girar, apuntant cap a ella.

Linna va estendre el braç i va pressionar una xeringa plena d'un líquid gris blavós en el turmell de la Zan Arbor.

Zan Arbor va cridar i va deixar caure el seu desintegrador. Es va retorçar, caient al terra, i es va copejar el cap contra el terra. Ella va tractar d'agafar la Linna, la qual es va retirar.

—No! —Va cridar Zan Arbor—. No!

—Què li has fet? —li va murmurar Trever a Linna.

Ry-Gaul va penjar el seu sabre làser en el cinturó.

—Li ha donat l'agent de memòria.

Linna es va inclinar sobre la Zan Arbor. Ella va parlar clarament i amb tranquil·litat, sense cap amenaça en la veu. Només resolució.

—Mai tornaràs a usar la teva brillantor per fer mal a la gent.

Zan Arbor es va posar les mans en el cap.

—La fórmula... l'estic perdent. Digues-me-la!

Linna va guardar silenci. Ella va passar la mà sobre el sensor i el turboascensor va començar a pujar.

—Les interaccions dels productes químics amb la substància orgànica... la fórmula de sistemes tòxics de lliurament per aigua... —Zan Arbor va començar a tirar-se del pèl—. S'ha anat! Els meus experiments! No els puc recordar!

Va xocar contra la paret.

—El meu entrenament! El meu geni!

Trever va observar com el pànic travessava la seva cara.

—La fórmula Bibinger! —va cridar—. El meu treball amb la transmissió d'elements de la plaga... s'ha anat! Les equacions químiques... la quantitat de pes, els temps gravitacionals, els temps...

—Va ser una dosi sencera —va murmurar la Linna—. No anava dirigida a cap sector específic. No estic segura de com l'afectarà, però crec que com a mínim perdrà tot el seu entrenament científic... cinquanta anys de treball...

—Qui ets? —Zan Arbor es va tornar de sobte cap a la Linna—. No et conec.

Les portes es van obrir. Linna la va conduir al sumptuós apartament.

—No conec aquest lloc!

—Aquesta és casa teva.

Linna es va dirigir cap al datapad de la Zan Arbor. Se’l va col·locar sota el braç.

—Tu m'has fet això —va dir la Zan Arbor de sobte, mirant la Linna—. Recordo prou com per saber que vaig ser un geni. Ara sóc un zero a l’esquerra! Sóc un ningú!

Linna va tornar al turboascensor.

—Hauria estat el mateix si m'haguessis matat! —va cridar la Zan Arbor.

Les portes del turboascensor es van tancar, i ells van baixar. Durant tot el trajecte van escoltar els seus crits.

 Següent