Mestre de l'Engany (XXI)

Anterior

CAPÍTOL 21

Bail encara es negava a creure que qualsevol que visqués en el palau pogués ser un espia, però després de millorar el seu sistema per l’holocomunicació amb Obi-Wan, va descobrir una fallada. Algú havia envaït el seu sistema i col·locat un monitor.

—Afortunadament sembla que el meu codi no ha estat desxifrat... encara —va dir Bail —. Però el registre amb els qui he contactat pot ser igual de nociu. Vaig esborrar la nostra comunicació amb Obi-Wan, per descomptat, però tot allò anterior ha estat transmès sens dubte.

—Les úniques persones que sabien que Antilles passaria per TerraAsta eren la Reina Breha i Deara —va dir Ferus. Va vacil·lar—. Deara...

—No —la veu d’en Bail va ser brusca—. Ella és molt propera a nosaltres. És la germana de la Breha. La seva lleialtat és inqüestionable.

—Va dir que Memily era una nova empleada —va dir Ferus.

—Ella és la filla d'un dels meus amics de més confiança.

—Senador Organa, algú ha de ser l'espia.

Bail va sospirar i no va dir res.

—Hem de tendir un parany —va dir Ferus—. És l'única manera. Algú del palau li està passant informació a Dartan Ziemba. Miri, sé que ha estat lluitant per una causa perduda per mantenir fora del seu planeta a un Governador Imperial.

—He perdut aquesta batalla. Arriba demà —Bail va sacsejar el cap—. Deara diu que hi ha alguns que volen que ofereixi resistència armada, que compri armes. Això violaria tot allò en el que ens recolzem.

—Vaig veure la Deara al mercat ahir a l'alba —va dir Ferus—. Va sovint?

Bail va creuar l'habitació i va mirar per la finestra. Els seus pensaments semblaven estar lluny. Ell va agitar una mà.

—Últimament, sí. Porta magdalenes fresques per als nens.

—Per què —es va preguntar Ferus—, quan la Memily és una fornera tan bona?

Ferus va pensar una altra vegada en la trobada al mercat amb la Deara. Ell hi havia estat distret. Buscant l'espia, i pensant en el seu propi ús de la còlera, en com havia connectat amb el Costat Fosc de la Força i el que això significava.

No ho havia pensat detingudament.

—Haig d'anar-me’n —li va dir a Bail.

— Ara? Què passa amb el parany?

—Si estic en el correcte, tornaré amb un pla —va prometre Ferus.

***

Ferus va travessar el mercat. Va veure a Dartan Ziemba en la primera fila de les parades.

Dartan venia joguines per a nens. Ferus es va mantenir fora de la vista, observant-li. El negoci no era massa bo.

Va seguir caminant, de dalt a baix, mirant i observant, fingint estudiar la mercaderia, comprant ocasionalment una cosa o dues per evitar sospites. Era un dia agradable i el mercat estava abarrotat.

Quan va aconseguir descobrir el que havia anat a buscar, va tornar ràpidament al palau, conduint l'aerolliscador a través de les vies espacials, no hi havia temps a perdre.

Va entrar de cop en l'oficina d’en Bail.

—Ha d'escriure un memoràndum secret dient que Alderaan rebrà al Governador amb resistència armada!

—Per què hauria de fer això?, Alderaan no té armes.

—Em temo que si les té. Dartan Ziemba era el conducte. En la seva major part probablement algú de l'Imperi —sospito que Darth Vader— va fer els preparatius perquè un enviament d'armes arribés a l’espaiport. Ziemba havia de fer els preparatius per amagar-les i després traslladar-les a un altre lloc al moment oportú.

—On?

—Al mercat a l'aire lliure.

—No ho entenc —va dir Bail—. Per què voldria Vader armar Alderaan?

—No vol. Vol enviar al Governador Imperial i exposar les armes perquè tingui una raó per posar el planeta sota el seu control.

Bail va assentir.

—Per descomptat. Aquesta és exactament la forma en la qual pensa.

—Però si envia aquest missatge, que rebrà al Governador amb resistència armada,  arribarà al mateix Emperador. Estaran encantats que hagi seguit els seus plans sense saber-ho. Se li va dir que la seva gent volia lluitar.

Bail es va posar pàl·lid.

—Deara.

—I així arribaran amb armes i naus, i trobaran... res. Perquè anem a desfer-nos d'aquestes armes. Detindrà a Ziemba per interrogar-li i després el deixarà marxar. Mentrestant, es trauran les armes del mercat. Llavors quan l'Imperi hi arribi no trobaran resistència. Quedaran com uns idiotes. Les gents d’Alderaan seran els herois, i l'espia serà desacreditat. La seva informació serà sospitosa, no només la seva informació sobre vostè, sinó la seva informació sobre la Leia.

—Això és diabòlic —va dir Bail—. M'agrada. A condició que la meva gent no resulti ferida.

—L'Imperi portarà Destructors Estel·lars per espantar-li —va dir Ferus—, però no atacaran.

Bail es va posar dempeus.

—Llavors tinc feina a fer.

***

Hydra va tancar l’holoarxiu. Mirà a Ferus.

—Tens la intenció d'enviar això?

—Així és —va dir Ferus.

—Has arribat a la conclusió que l'informe sobre un nen sensible en la Força manca de fonament?

—Exacte.

—Bé, jo no he arribat en aquesta conclusió.

—Hem realitzat dotzenes d'entrevistes. Hem pentinat els registres oficials, examinat el lloc, posat vigilància. Per a mi està clar que ocorregués el que ocorregués no va ser digne d'atenció. No va ser un exemple de la Força, sinó una coincidència tan poc interessant que... ningú ho va comentar.

—Hi ha una raó perquè ningú ens parli.

—Segur —va dir Ferus—, ens odien.

Hydra va sacsejar la seva mà davant les seves paraules com si fossin un núvol de diminutes mosques.

—Això és irrellevant, amaguen alguna cosa.

—Ens tenen por —va dir Ferus—. I amb raó. Així que no van a donar-nos cap informació. Però no confonguem això amb tenir quelcom a dir realment. Jo dic que tanquem l'arxiu. Sóc el teu superior —li va recordar Ferus.

Ella va vacil·lar.

—Tècnicament això és cert.

—És cert, o no és cert? —va preguntar Ferus de forma brusca. Si la pressionava, Hydra li pressionaria al seu torn. El seu menyspreu per ell ho garantia.

Perquè havia de desacreditar-la a ella igual que a Dartan Ziemba.

Pel camí, havia tractat de contactar amb Keets en el Carreró de Facinerós.

Volia que Keets demanés alguns favors als periodistes renegats que estaven engegant l’OmbraXarxa, l'alternativa a les notícies controlades per l'Imperi. La falta de resposta d’en Keets o d'algú en l'amagatall del Carreró del Facinerós era preocupant.

—És cert —la seva boca es va tancar colèricament—. I també és cert que en casos on els Inquisidors no estiguin d'acord, el membre més jove de l'equip pot escriure un informe discrepant.

—Certament. Si sents que tens una base sòlida, malgrat investigar durant quatre dies i tornar amb les mans buides, llavors ets lliure per atestar els arxius imperials amb un altre memoràndum —Ferus es va encongir d'espatlles—. Diverteix-te. Però suggereixo que passem als següents noms de la llista i fem alguna cosa realment. És hora de deixar Alderaan.

Els ulls normalment inexpressius de Hydra cremaven amb fúria.

—Arxivaré el meu informe immediatament.

—Ben pensat—, va dir Ferus.

—Aviat Alderaan sabrà com d'infructuós que és resistir-se —va dir ella—. Reconeixeran que estem al comandament. Llavors, recerques com aquesta aniran sobre rodes. El Governador Imperial s'encarregarà d'això.

Ell va voler somriure davant la seva presumpció. En lloc d'això va assentir greument.

—Sí —va dir ell—, jo també ho espero.

Següent