Passar Comptes (i XXI)

Anterior

CAPÍTOL 21

Les prades d’Alderaan eren vastes i belles. Ferus vivia en la vora de la gran terra salvatge que va jeure a l'altre costat del mar d’Aldera. Prou a prop de la ciutat, però sense ser part d'ella.

Bail li havia trobat una casa situada en una petita vall. No tenia veïns propers. La seva història de cobertura era que era un botànic, dedicant-se a un gran treball sobre les prades d’Alderaan.

El seu autèntic treball era protegir a la Princesa Leia.

No estava allà com a guardaespatlles, sinó com a mesura preventiva. Igual que Obi-Wan vigilava al Luke, des de lluny, ell estaria allà si la Leia li necessitava. Ella mai el coneixeria, però ell sempre estaria allà.

S'asseguraria que no se li acostés cap perill a ella. La filla de l’Anakin Skywalker i la Padmé Amidala sempre estaria fora de perill.

Ferus estava dempeus davant la porta del seu petit estatge. El sol li donava en la cara i el vent agitava el seu pèl, però ell no els sentia. En el seu lloc només sentia els records de totes les vides que havien tocat la seva, i les persones que havia estimat. Trever va viure en ell, i Roan. Els Jedi al costat dels quals havia lluitat. Els herois que havia conegut.

Obi-Wan li havia dit que confiés que una rebel·lió s'alçaria. Portaria anys, però arribaria. Les paraules d’en Dex li havien reconfortat. En la seva ment, Ferus va veure a Garen, Solace, i Ry-Gaul, però també va veure als nous herois darrere d'ells, avançant-se per ocupar els seus llocs.

Obi-Wan tenia raó sobre el perdó.

Ferus podia sentir que guanyava una mica més cada dia. Fins i tot havia perdonat a Anakin, doncs no s'havia acostat ell a la línia que Anakin havia creuat? Sota la seva túnica hi havia una cicatriu vermella , una marca per recordar-li que havia tocat el Costat Fosc de la Força.

Tal vegada aquesta cicatriu li recordaria la necessitat de la compassió. I un dia podria dirigir-la cap a si mateix.

Obi-Wan havia compartit algunes de les paraules de Qui-Gon Jinn amb ell abans que es marxés de Tatooine.

—Una connexió amb la Força és un regal que honrem no només en els nostres cors, si no en les nostres eleccions, va ser el seu primer ensenyament.

—Vas prendre la decisió de viure —li havia dit Obi-Wan—. Ara viu amb honor.

La seva mirada es va dirigir cap a la ciutat d’Aldera. Aquesta era la seva nova llar. Ferus sabia en els seus ossos que no deixaria aquest planeta amb vida. Aquestes prades acollirien el seu esperit algun dia.

Allà viuria, fins al dia que s'unís a la Força i als seus amics, i a Roan, per fi. Fins llavors canviaria la vida que havia tingut per aquesta. Li diria adéu a tot el que havia conegut.

El viatge comença, es va dir a si mateix.

Així que endavant.

FI