Passar Comptes (XX)

Anterior

CAPÍTOL 20

Tot estava llest per a la seva partida. La seva nau tenia combustible i esperava en l'hangar proper al Districte Taronja. Keets i Curran havien vingut a acomiadar-se. Dex estava amb ells, de nou en la seva cadira repulsora. Havia perdut pes durant la seva malaltia i tenia la meitat de grandària que solia tenir.

—Onsevulla que vagis, espero que estiguis fora de perill i bé, amic meu —va dir Dex.

Li palmejà l'esquena amb els quatre braços.

—Si ens necessiten, allà estarem —va dir Keets.

—Anem a descendir cent nivells —va dir Curran—. Hem trobat un barri com el Districte Taronja.

—Però no és Taronja —va dir Keets—. Mai em va agradar el color, de totes maneres. Vam trobar una colònia d'Esborrats. Es van establir en un camp abandonat de cisternes gegantesques, les que solien proveir l'aigua a Ciutat Galàctica. Les van omplir d'aigua. És com viure en un món aquàtic. Anem a viure a una casa-barca. No està malament.

—No els oblidarem —va dir Curran—. Solace, Ry-Gaul, Oryon, Garen, Raina. Herois tots.

—Estarem preparats per lluitar quan arribi el moment —va dir Keets.

Dex es va inclinar cap endavant per parlar amb Ferus un moment.

—Mai he cregut a donar-li voltes al passat, ja saps. Ho vas fer el millor que es podia, i això és sempre bastant bo. Veurem més pèrdues abans que hàgim acabat. Van ser tots grans herois, però s'alçaran més per prendre els seus llocs.

Els svivreni mai s'acomiadaven. Amb pesar en els seus ulls, Curran li va dedicar l'adéu tradicional del seu món natal.

—El viatge comença, així que endavant.

Curran, Keets, i Dex van pujar de nou al seu atrotinat aerolliscador. Ferus els va observar fins que el vehicle es va barrejar amb el tràfic espacial i ja no va poder distingir-lo.

Es va donar mitja volta i va començar a caminar. Havia de fer una cosa més i era la cosa més difícil de totes.

***

Trever estava assegut esperant amb la Malory Lands. Només podien usar la clínica durant vint minuts; Malory ho havia arreglat.

Els passos d’en Ferus van vacil·lar. Entre totes les coses que havia hagut de fer durant els passats mesos, aquesta semblava la més impossible.

Ell i Obi-Wan ho havien discutit.

Trever havia estat amb ells des del principi. Havia sentit que Vader era un Lord Sith. Sabia que l'Emperador era un Sith.

Aquest coneixement podria posar-lo en perill.

Ferus tenia una forma de protegir-lo.

Malory el va portar a part.

—He estat treballant en la fórmula des que me la vas donar. Puc seleccionar amb bastant precisió els records d’en Trever.

—Vull que recordi als seus pares. La seva infància —va dir Ferus.

—Ho farà. Però... —Malory va vacil·lar—. Entens, veritat, que si elimino l'últim any... podria no recordar-te? Els seus records estaran plens de llacunes a partir de la mort del seu pare i del seu germà. Es creuaran amb el moment en el qual us va conèixer, a tu i a Roan.

Va sentir com si un gran dolor li estripés. Treure a Roan d'una altra memòria semblava com una altra mort.

I també perdria a Trever.

Ferus va empassar.

—Ho sé.

—L'hi he explicat tot a Trever. Està esperant per parlar amb tu.

Ferus es va acostar al nen. Es va asseure al costat d'ell en la taula d’examinació.

—Suposo que aquest és el comiat —va dir Trever—. Tal vegada. Saps, el pitjor és que no recordaré el gran heroi que vaig ser. Mai vaig pensar que podria ser un heroi.

—Tindràs la teva oportunitat de tornar a ser un heroi. Jo sempre et recordaré com un.

—Vaig ser bastant sorprenent, és cert.

Malory es va col·locar darrere d'ells.

—És l'hora. El procediment portarà almenys vint minuts, així que...

—Esperaré a l'hangar.

Ferus i Trever es van baixar de la taula. Ferus es va tornar cap a Trever i li va abraçar.

—Vaig mentir abans —la veu de Trever sonava esmorteïda—. La pitjor part serà oblidar-te.

Hi havia hagut vegades durant els dies passats en les quals Ferus s'havia preguntat si encara tenia un cor. Ara sabia que sí. Es va sentir encegat pel seu dolor.

—Ets el meu millor amic —va dir Ferus—, això mai canviarà.

Va fer un pas enrere. Mirà a Trever volent recordar l'afecte en la mirada del nen. Va obrir la porta de la clínica i es va marxar.

—No m'oblidis! —va cridar Trever.

Ferus va vacil·lar; llavors va sortir deixant que la porta es tanqués suaument darrere d'ell.

***

Vader estava al costat de Lord Sidious a les habitacions privades del seu Mestre damunt de la seva oficina. La seva sessió informativa havia estat breu i satisfactòria. Crepuscle havia estat un èxit. El moviment de resistència estava mort. La prova preliminar de la superarma havia provat que un dia funcionaria com esperaven.

Ferus Olin estava mort. O desaparegut. No tenia importància.

Ell ho havia fet tot, tot el que el seu Mestre volia, i més.

—L'èxit de la primera fase de la superarma em complau —va dir Lord Sidious—. El que no em complau és que vas fallar la meva prova.

Vader estava sorprès.

—No ho entenc, Mestre. Vaig aniquilar la resistència. Vaig destruir a Ferus Olin. Ell no era el nostre aliat, era el nostre enemic.

—Per descomptat que era el nostre enemic —va dir Lord Sidious—. I per descomptat jo volia que li destruïssis. Aquesta no era la teva prova.

—La meva prova...

—Vas lluitar contra ell amb emoció. Igual que la teva forma de pressionar la Zan Arbor perquè creés aquest agent de pèrdua de memòria. Sí, ho sé, com de desesperadament que el volies. Havia esperat més de tu, el meu aprenent. Esperava que deixessis enrere a Anakin Skywalker. Per les teves accions m'has mostrat que Anakin no està mort. Fins que estigui mort, Lord Vader no pot alçar-se veritablement.

Una reprimenda en lloc de la lloança.

En lloc d'una recompensa, un advertiment.

—Tu la vas matar i va ser bo, et va portar a mi.

“Tu la vas matar i va ser bo”. Vader estava atordit per la pena i la còlera que bullien dins d'ell davant les paraules del seu Mestre. Podria haver derrocat al seu Mestre fàcilment.

Lord Sidious va somriure.

—Ho veus? —li va ridiculitzar.

El seu Mestre tenia raó. Anakin no estava mort. Si Anakin estigués veritablement mort, ell no se sentiria tan desesperat.

—Has d'acceptar això, tots els passos són necessaris quan el resultat és aquest. —Lord Sidious va alçar un braç i va assenyalar Coruscant brillant intensament al seu voltant, les estrelles i els sols cremant sobre ells—. La galàxia està al nostre abast —va parlar amb veu aspra.

—Eliminaré a Anakin, Mestre. I... a ella. —Obligaria a la seva ment a fer-ho.

Bandejaria la Padmé sense una droga.

No ho faria amb la seva còlera sinó amb la seva voluntat.

Amb tot el que havia fet, amb tot el que portava a les seves esquenes, on més podia anar, que més podia fer, si no això.

Es va inclinar mostrant la seva obediència.

La pàl·lida mirada del seu Mestre va viatjar més enllà d'ell a través del fosc cel nocturn.

—Ocupa't que així sigui. Perquè fins aquest dia, no importa com d'útil que siguis per a mi, seràs un fracàs.

***

Astri i Clive van arribar en la nau que Dex els havia proporcionat.

—Vam fer els preparatius per aconseguir una casa a Bellazura —li va dir Astri a Ferus—. Està al costat de la platja, així que es pot veure l'aigua. Té un jardí. Tenim documents d'identificació, i crèdits... —la seva veu es va esvair—. Li criarem amb Lune. Tindrà un germà una altra vegada. I pares... Ens encarregarem d'ell.

—Sé que tindrà la millor vida possible —va dir Ferus.

—Fins i tot amb mi com un pare? —va intentar bromejar Clive.

—Bé, excepte per aquesta part —va dir Ferus.

Astri va passar un braç al voltant d’en Clive.

—Ell serà un gran pare, només que encara no ho sap.

—Malory està dient-li que va sofrir un accident —va dir Clive—. Que va esborrar parts de la seva memòria, inclòs el fet que li vam adoptar. Ella diu que no ens recordarà, però que amb contacte constant podria associar-nos amb bons sentiments del seu passat.

Ferus va assentir.

Un aerolliscador es va acostar i va aterrar. Trever va baixar d'un salt, mirant al voltant com si no hagués vist abans l'hangar. Malory va mirar a través de l'hangar a Ferus i va assentir. L'experiment havia tingut èxit.

Ferus va observar a Trever creuar l'hangar. Va sentir que es quedava sense alè. El pas de Trever era diferent. S'havia oblidat que Trever havia estat una persona diferent sis mesos abans. Havia estat un lladre de carrer. Durant el seu temps amb Ferus, Trever havia perdut aquesta arrogància, aquesta actitud defensiva. Ara estava tot allà en la seva forma de caminar.

Recupera el teu pas d'heroi, Trever.

Quelcom faltava en els ulls d’en Trever, també.

Tot aquest pesar. No recordava a Garen, o a Ry-Gaul, o la Solace. No recordava veure l'asteroide destruït davant els seus ulls.

Això era alguna cosa, almenys. Li havien estalviat aquest record.

La mirada d’en Trever va passar sobre ell com si fos un desconegut.

Malory li va presentar a Clive i a Astri.

Lune va baixar corrent per la rampa de la nau i es va apressar cap a Trever, cridant el seu nom. Trever semblava sorprès.

—Suposo que sou la meva nova família —va dir Trever—, no sembleu tan dolents.

—I aquest és Ferus Olin —va dir Malory—. És del teu planeta natal.

Trever es va tornar cap a ell

—Encantat de conèixer-te.

Ferus no podia parlar.

—Anem a continuar aquesta funció en el viatge? —Va preguntar Trever—. No puc recordar trossos de la meva vella vida, així que estic una mica ansiós per començar la nova.

Ferus es va aclarir la veu.

—Adéu.

—Ens veiem! Ei, renoi, aquest és el nostre creuer? Dolç! —Trever es va apressar cap a la nau de l’Astri i Clive. —Anem, nen! —va cridar a Lune.

Lune va vacil·lar abans de donar-se mitja volta.

—Que la Força t'acompanyi —li va dir a Ferus.

—Que la Força t'acompanyi, Lune. Hauries estat un bon Jedi. Encarrega't d’en Trever. Simplement no deixis que ho sàpiga.

Lune va somriure i se’n va anar corrent.

—No vaig a dir adéu —va dir Clive—. Tinc la sensació de què et veuré una altra vegada. Tens la molesta mania d'aparèixer de sobte si més no m'ho espero.

—Mai se sap —va dir Ferus.

Va abraçar a l’Astri i després a Clive. Malory es va pujar al seu creuer. Després d'administrar l'agent de memòria a Trever, l’havia destruït. Era massa perillós que seguís actiu mentre l'Imperi controlava la galàxia.

Va observar alçar-se la nau de la Malory i unir-se al tràfic espacial. La nau de l’Astri la va seguir.

En el seu cor, els hi va desitjar llargues vides i tanta pau com poguessin trobar.

Mai tornaria a veure'ls.

Següent