Passar Comptes (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

—Què creus que li ocorrerà a la nau després que completem la missió? —li va preguntar Trever a Ferus. Estaven sols en la cabina. La nau estava en l’hiperespai, segura de moment.

—Bona pregunta —va dir Ferus—. Probablement hauríem de parlar d'això en la reunió. Tenim dues noves naus ràpides. Podem decidir qui les necessita més.

—Jo ja ho he decidit —va dir Trever.

Ferus va riure.

—Ah, deixa'm endevinar. Aquest series tu?

—Ei, estic en la resistència. I necessito una nau. Per tant... —Trever es va encongir d'espatlles—. Vinga, Ferus, prenguem aquesta. És un transport tan dolç. Aquests motors sublumínics són realment una joia. Sé que vam tenir una petita avaria en el motor, però una vegada que arribem allà a baix i fem un cop d'ull a consciència, podem deixar-la com a nova. Posar un motor iònic extra com a sistema de reserva i ens farem d'or.

—El venedor de peces usades em va dir que aquests motors nous solen tenir problemes amb els transpasitors i els camps magnètics —va dir Ferus—. Sembla que deia la veritat, espera un segon. —De sobte es va aixecar d'un salt del seu seient.

En un moment havia accedit al panell del motor i havia baixat.

—Vas a revisar-ho? —Va preguntar Trever—. Bona idea. Necessites il·luminació allà a baix?

Trever va escoltar grunyir a Ferus, com si estigués intentant usar algun múscul per afluixar una peça.

—Necessites un cop de mà?

Ferus va reaparèixer, alçant-se i asseient-se sobre el sòl de la cabina.

—Tenim un problema. Hi ha un rastrejador en la nau. Quan el venedor de parts va esmentar una tempesta magnètica, no va tenir sentit. Llavors vaig recordar que algunes vegades els dispositius de rastreig tenen un petit camp magnètic. Si es col·loca prop d'un transpasitor, pot afectar-lo.

—Un rastrejador? —Trever no ho podia comprendre—. Però com pot ser? Creus que és alguna classe de sistema de seguretat que el venedor de Coruscant no va tenir la possibilitat de desactivar?

Ferus va negar amb el cap.

—Desitjaria que fos així.

—Però això vol dir...

—Hi ha un espia en alguna part del nostre grup.

—Però això és impossible! —Va dir Trever—. Tothom en aquesta nau és un combatent de la resistència.

—Ho sé, però algú en la nau és un espia.

No van dir res durant un moment, simplement mirant-se l'un a l'altre.

Ferus va repassar el procés mentalment. Durant les passades vint-i-sis hores havien viatjat per tres espaiports i havien recollit vint-i-un líders de la resistència. Ell sempre havia estat en la cabina on estava situat el compartiment del motor, o havia estat Trever. Excepte durant la seva parada no programada. Aquest va ser l'únic moment en el qual la cabina havia estat buida.

—Mentre estava fora buscant la peça, vas veure a algú entrant en la cabina?

Trever ho va pensar acuradament.

—Vam estar tots en el saló la major part del temps. Però després, quan ens preparàvem per anar a la cantina, algú podria haver entrat d'amagat. No em vaig fixar en tothom. No sé...

—Està bé, Trever. No tenies cap raó per sospitar de ningú.

—Què anem a fer ara?

—Bé, el rastrejador no pot funcionar contínuament en l’hiperespai, així que estem bé de moment. Tan aviat com deixem l’hiperespai, hem de contactar amb Ry-Gaul i Solace i concertar una trobada abans d'anar a l'asteroide. Hem de revisar totes les naus abans de procedir. No podem assumir que les altres naus estan netes. No podem portar un espia a l'asteroide, així que o cancel·lem la reunió o descobrim qui és. I hem de fer tot això ràpid abans que posem en perill a tot el grup. El futur de la rebel·lió galàctica està en aquestes tres naus.

Ferus es va posar ràpidament dempeus i va anar a l'ordinador de navegació.

—Necessitem un lloc prop de l'asteroide, però no massa a prop. No un espaiport. No un planeta...

—Una lluna —va dir Trever.

—Una lluna deshabitada. —Ferus va fullejar les possibilitats ràpidament mentre l'holograma del mapa estel·lar brillava. Va estendre un dit i va apuntar—. Aquí. XT987.

Ara esperem que Solace i Ry-Gaul estiguin dins de l'abast.

***

Després de tornar a l'espai normal, Ferus va contactar amb Ry-Gaul i amb la Solace i va sentir un gran alleujament quan tots dos van respondre. Ara tenia la dura tasca d'informar als líders de la resistència que haurien d'aterrar. Ferus ho va presentar com un pas necessari abans de procedir cap a la base, però va haver grunyits i algunes dissensions.

—Cada parada que fem ens posa en perill —va assenyalar Boar.

Les fractures en el grup s'estaven eixamplant. Era un grup que ho havia arriscat tot per resistir davant l'Imperi, però cadascun tenia les seves pròpies idees.

Estaven massa acostumats al perill i la incertesa com per aterrir-se, però no estaven contents.

Ferus es va alegrar de veure la nau d’en Ry-Gaul i el creuer de la Flame esperant-li quan va arribar. Aquesta reunió hauria de ser ràpida. No hi havia forma de saber on estaven les forces imperials en aquest moment, només que seguien el seu progrés a través de la galàxia. Una parada curta no causaria molta alarma; una cosa perllongada podria fer que ho investiguessin.

Els va fer un senyal a Ry-Gaul, Solace, i Flame perquè s'unissin a ell.

—Tenim problemes —va dir ell—. Estic segur que hi ha un informant a bord de la meva nau. Hi ha un rastrejador col·locat en el motor de la nau. He col·locat un disruptor de rastreig de moment. Això enganyarà a qualsevol que ens estigui rastrejant, però no per molt temps.

Ry-Gaul no va reaccionar. Mai ho feia. Solace va entretancar els ulls, i Flame semblava commocionada.

—Això és impossible —va dir ella—. Tots ells són herois.

—Això pensàvem —va dir Ferus.

Solace va sacsejar el cap.

—Això significa que l'Imperi coneix l'existència de Cop Lunar.

—No importa si ho saben —va dir Ferus—. Només importa si esbrinen qui està implicat. Cap dels membres es coneixia abans d'aquest viatge.

—Quin va ser l'interval durant el qual vas estar fora de la cabina? —va preguntar Ry-Gaul—. Tens alguna idea de qui ho va fer?

Ferus va negar amb el cap.

—Aquest és el problema, no puc descobrir-ho.

—No podem deixar que això descarrili la reunió —va dir Flame—. Els vaig prometre a tots passatge segur —va unir les mans—. Això és un desastre!

—Bé, no podem portar-los fins a l'asteroide —va dir la Solace—. Això està clar. Ry-Gaul, revisem les nostres naus només per assegurar-nos.

Ry-Gaul va assentir amb un moviment curt. A Ferus li semblava que Ry-Gaul volia dir alguna cosa, però ell no estava llest per dir-ho, així que va decidir preguntar-li-ho en privat.

Solace i Ry-Gaul van anar a revisar les naus mentre Flame es va tornar cap a Ferus.

—Qui creus que és? —va preguntar ella—. Has de tenir algunes sospites.

—No —va dir Ferus—. Boar Benu no ha deixat de discutir... sospitant de tot el que faig. Podria ser una forma de treure’s de damunt les sospites.

Flame va assentir lentament.

—Va estar en una presó imperial durant un temps. Van poder haver-li agafat allà.

—Aquesta no és una raó per sospitar d'ell —va dir Ferus—. Jo he estat en una presó imperial. Dues vegades.

—Si Ry-Gaul i Solace descobreixen que les seves naus estan netes, tal vegada hauríem de carregar a tots els membres —menys els que portaves en la teva nau— en una sola nau —va suggerir Flame—. Dóna'm les coordenades i jo els portaré a l'asteroide. Els Jedi poden quedar-se i col·locar un parany.

—No és un mal pla, però esperem i vegem el que proposen Ry-Gaul i Solace —va dir Ferus.

Ry-Gaul i Solace van tornar.

—La meva nau està neta —va informar la Solace.

—La meva també —va dir Ry-Gaul.

—Flame proposa que ella s’emportarà a la majoria del grup fins que descobrim qui és l'espia —va dir Ferus.

—Hem arribat tan lluny —va dir Flame—. No podem detenir-nos ara.

—Crec que un de nosaltres hauria d'agafar la meva nau i hauria de guiar-los en una recerca sense sentit —va dir Ferus—. Això ens aconseguiria temps.

—Ry-Gaul, tal vegada hauries de fer això —va dir la Solace—. Pots deixar la nau en un planeta remot, amb el rastrejador activat. Llavors Flame portarà als líders de la resistència, et recollirà i seguirà endavant. Però primers, hem d'atrapar a l'espia.

Ry-Gaul va parlar per primera vegada.

—Els líders han d'estar inquietant-se. Solace, Flame, per què no aneu a veure si podeu tranquil·litzar-los?

Les dues van anar cap a les altres dues naus. Ferus es va tornar cap a Ry-Gaul.

—Solace sent diplomàtica? Has d'estar bromejant.

—Volia parlar amb tu tot sol —els ulls platejats d’en Ry-Gaul van quedar fixos en Flame mentre ella s'allunyava—. Estàs assumint que el rastrejador va ser col·locat a bord mentre estaves absent buscant la peça nova —va començar Ry-Gaul.

—Aquesta va ser l'única vegada que vaig deixar la cabina —va dir Ferus.

—Estàs fent una suposició.

Ferus va pensar per un moment. Li va portar diversos segons arribar fins on Ry-Gaul.

—Estic suposant que el rastrejador va ser col·locat després d'aconseguir la nau. Però podríem haver aconseguit la nau amb el traçador a bord i activat.

Ry-Gaul no va dir ni una paraula. Va deixar que Ferus ho descobrís.

—Però això significaria que l'Imperi sabia que agafaríem la nau. I l'única manera que ho sabés seria... —Ferus va sentir que es quedava sense alè—. Que Flame fos una espia imperial.

—És una possibilitat que no hauríem de passar per alt —va dir Ry-Gaul—. Ella va ser la que ens va proporcionar les naus. Gairebé va semblar massa fàcil, si penses en això.

Ferus va sentir que una fúria sorprenent li recorria des de les soles de les seves botes fins al cap. Estava cansat de potser i incerteses. Estava furiós per trobar-se en aquesta cruïlla. Estaven a la mercè d'una persona que estava endarrerint la finalització d'un pla intricat. Va sentir com augmentava la seva còlera, i aquesta vegada no es va apartar d'ella. L’Holocró Sith li va murmurar una cosa que tenia sentit.

Deixa sortir la teva còlera, és el moment: quan estiguis frustrat, usa la teva còlera.

—Hi ha una forma d'esbrinar qui és —va dir Ferus—. Posa'ls en fila. Amenaça amb matar-los a tots si un d'ells no confessa ser l'espia.

Ry-Gaul semblava alarmat. Ferus es va adonar que el pensament del seu cap havia sortit a l'exterior. Era un d'aquests pensaments que no comprenia, un d'aquests que no semblaven provenir d'ell. Ry-Gaul es va centrar en ell, examinant-li a consciència d'una forma que posava furiós a Ferus. Com no podia saber que la còlera era una arma com qualsevol altra?

Perquè els Jedi són febles.

Per això els vam destruir tan fàcilment.

Mai ho van veure venir.

Ferus es va allunyar. Va posar les seves mans en l’Holocró. Per fi estava llest. Allà, en aquesta lluna deshabitada, a la meitat de la galàxia, a la meitat de la incertesa.

Amagat darrere de la nau, va treure l’Holocró Sith de la seva túnica i el va activar. Les imatges es van abalançar sobre ell, una ràfega de coneixement que semblava ser absorbida abans de ser registrada. Coses terribles, coses fascinants, coses que van fer que el seu estómac es regirés. No sabia quant temps va estar mirant; li van semblar hores.

Va haver d'obligar-se a apartar-se. Va necessitar tota la seva força.

Només havien estat uns segons.

Va parpellejar. Havia vist massa per processar-ho, però sabia que havia canviat.

Ara sentia la mà de l'Emperador en ell.

Ry-Gaul va aparèixer de sobte enfront seu.

—Vaig sentir alguna cosa... el Costat Fosc de la Força. Ferus?

Es va recompondre. No havia de deixar que Ry-Gaul ho sabés. Es va tornar per encarar-se amb el Jedi més gran. Va veure els ulls platejats atabalats per les preocupacions, la barba incipient de pèl argenter. Ry-Gaul li va semblar patètic de sobte, no fort.

—Ferus? —Ry-Gaul va entretancar els ulls.

—L'espia és la Flame. Tens raó. —Havia rebut un besllum de cors foscos, i va reconèixer a qui pertanyia. Els fets van encaixar en el seu cap, les motivacions, les astúcies.

Ry-Gaul va avançar de sobte i li va aferrar per les espatlles.

—Oblida't de l'espia. Sento el Costat Fosc de la Força. No de la Flame, amic meu: de tu.

—Digues-me una cosa —va contestar Ferus—. Per què és tan dolent usar la ira? "Sent la teva ira, deixa-la anar" —es va burlar—. Què ha fet aquesta filosofia pels Jedi? A on ens ha portat... a part d'aquí? —va estendre els braços per abastar la rocosa lluna desolada, les naus, l'evidència d'estar sent caçats, l'evidència del seu exili.

Ry-Gaul va deixar caure les seves mans.

—Els Jedi vam cometre molts errors. Vam ser... enganyats.

—Enganyats? Els nens són enganyats! Els Jedi van perdre la galàxia!

—La galàxia no era nostra per perdre-la.

—Ens van destruir i mai ho vam veure venir!

—Ferus —Ry-Gaul va pronunciar el seu nom amb angoixa—. Actuar amb la ira com a impuls mai és la manera.

—És l'única manera. És l'única cosa que ens queda! —Ferus va fer un pas enrere—. No seré derrocat. No seré caçat. Vaig a encarregar-me d'això ara mateix.

Es va apartar. Podia sentir a Ry-Gaul darrere d'ell. A prop, massa a prop. Espantat del que podia fer.

Va trobar a Flame al costat de la Solace i Trever, amb els caps junts, discutint el seu següent moviment.

—És la Flame —va dir Ferus. Per què molestar-se amb preliminars?—. Ella és l'espia.

Solace no va mostrar la seva sorpresa. Mirà a Ry-Gaul buscant confirmació.

Trever va sacsejar el cap.

—Estàs boig, Ferus. De què estàs parlant? Ella va organitzar tot això. Ella va iniciar Cop Lunar.

—Exactament —va dir Ferus—. Quina millor manera de desfer-se dels moviments efectius de resistència al principi que reunint-los en un lloc i destruint-los?

—No tens molt a dir, Flame —va dir la Solace.

—No crec que Ferus m'escolti —va dir ella—. Crec que l'acusació és ridícula, per descomptat. He estat lluitant amb vosaltres, espatlla amb espatlla. Em van disparar a Bellassa rescatant a l’Amie Antin.

—Això és cert, Ferus! —va dir Trever.

—Sí, vas rebre una ferida de desintegrador durant l'operació —va dir Ferus—. Has d'haver estat furiosa. No sabies l'extensió completa del pla, només que anàvem a rescatar a l’Amie. Va ser una forma perfecta de provar la teva lleialtat als Onze. Necessitaves que Wil i Amie s'unissin a Cop Lunar, i aquesta era l'única forma d'assegurar que s'unirien.

—Explica'ls allò de Rosha, Trever —va dir la Flame. La seva veu era ferma.

—Ens va portar a través de foc intens —va dir Trever—. Va arriscar la seva vida per salvar a la delegació roshana. I va aterrar la nau i es va oferir a sortir primer, per assegurar-se que era segur. Vaig anar amb ella...

—I els caces imperials van aparèixer i van volar la nau abans que els roshans poguessin sortir —va dir Ferus.

—Això no va ser culpa seva! No hi havia caces en les pantalles dels sensors! I ella es va quedar amb mi i em va ajudar a Rosha, fins i tot mentre tota la ciutat capital cremava. Ella ens va trobar menjar, i refugi, i ens va mantenir fora de perill. I llavors va trobar la resistència i es va reunir amb ells —Trever va vacil·lar.

—Sí, va trobar a la resistència, veritat? —Va encoratjar-lo Ferus—. Els va reunir, tal vegada fins i tot els va ajudar a establir-se. Només que va funcionar una mica massa bé, no és així? Els roshans van resultar oferir una resistència sorprenent, una lluita que ningú havia esperat, i Vader no volia una altra Bellassa a les seves mans. Així que ella va organitzar una reunió i li va dir a l'Imperi on seria.

—Però ella estava allà també! Tots ens vam quedar atrapats quan van volar l'edifici! Ella va salvar la meva vida —va dir Trever desesperadament—. Em va introduir en un buit sota el sòl.

—Les coses surten malament de vegades —va dir Ferus—. L'ordre d'atacar és donada uns segons abans. Sens dubte havia pensat estar fora d'allà abans que ocorregués. Deixant-te, molt probablement.

—No —Trever va sacsejar el cap tossudament.

—Trever, no ho veus? —Ara estava tot molt clar per a Ferus. Coneixia la forma en la qual pensava Vader, i no tenia cap dubte que Vader dirigia aquesta operació—. Ella sempre està al centre de la batalla però mai és ferida. Ella els va portar a tots i els hi va prometre seguretat i ens va reclutar. Tot aquest temps, estava portant-nos cap a on volia. Com creus que l'Imperi va descobrir el Carreró del Facinerós?

—No —va murmurar Trever. Va sacsejar el cap una altra vegada, més vehementment que abans. —Ella no pot haver-ho fet.

—Això era part de Crepuscle. L'operació que no vam poder descobrir. És un cop contra tots els líders més poderosos de la resistència al mateix temps. Ell aixafarà la rebel·lió abans que tingui possibilitat de començar! I va usar la Flame per fer-ho.

El comunicador de la Solace va sonar, i ella es va apartar. Va escoltar durant alguns minuts.

Quan va tornar, la seva cara estava seriosa.

—Eren Clive i Astri. Han estat seguint el rastre de la Flame des de fa algun temps. Clive sospitava d'ella. Han descobert el seu veritable nom. Eve Yarrow. És una agent imperial.

La cara de la Flame es va enfosquir.

—No és cert! —Ara per fi començava a enfonsar-se—. Mentiders!

—Què hauríem de fer ara? —va preguntar la Solace en veu baixa.

Ferus va sentir una onada de poder. L’Holocró Sith cremava la seva pell, però ell va gaudir de la sensació d'estar cremant-se. Va sentir una foscor al voltant seu, qurlcom resplendent i bell.

—Executar-la —va dir ell.

 Següent