Han Solo i el llegat perdut (V)

Anterior

5

—Calma't i estigues quiet!

Han va agafar fermament al seu segon oficial pel cap.

El wookiee estava assegut en una cadira d’acceleració tacada de suor en el compartiment davanter del Falcó Mil·lenari remenant-se i sense poder ofegar els seus gemecs. Sabia que la lesió del seu coll requeria atenció immediata. Han, col·locat darrere del wookiee, movent els peus per aconseguir una postura millor, mantenia subjectada la barbeta del seu amic amb un colze. Va empènyer el palmell de la seva mà contra el crani del wookiee.

—Quantes vegades he fet això? Deixa de queixar-te!

Han va començar a exercir pressió una altra vegada, retorçant el cap de Chewbacca cap amunt i a l'esquerra. El wookiee obedientment va contenir les seves ànsies d'aixecar-se estrenyent els dits sobre els recolza-braços de la cadira d'acceleració. Trobant resistència, Han va inspirar profundament i sense avisar-li, va tirar bruscament del pelut cap tot el que va poder. Es va produir un cruixit i Chewbacca va emetre un lladruc agut bleixant llastimosament, però quan Han va veure estarrufar-se el pelatge del seu amic, va fer un pas cap enrere. El wookiee es va fregar el coll i va moure el cap sense dolors. Immediatament es va marxar a preparar la nau per a l'enlairament.

—Si ha acabat d'atendre al ferit, doctor, llavors —va dir Hasti des del seu seient al costat del tauler de jocs— és hora de parlar de certes coses.

Recolzant-se contra l'estació de tecnologia, Han va assentir.

—Posem les cartes sobre la taula i vegem que és el que tenim.

Badure, totalment recuperat dels efectes del raig atordidor, estava assegut al costat de l’Hasti. Per evitar conflictes, va continuar ell mateix.

—Vaig trobar a l’Hasti i a la seva germana, Lanni, en un campament miner d'un planeta anomenat Dellalt, aquí a l'Hegemonia de Tion. Era una petita operació de saqueig; i vaig ser contractat per al treball allà.

Badure va ignorar la sorpresa d’en Han.

Les coses t'han anat pitjor del que pensava, s’adonà el pilot.

—... i les coses no estaven millor per a elles —va seguir Badure—. Tu saps com poden arribar a ser aquests campaments, i aquest és del pitjor que he vist. Érem vigilats per altres treballadors. Lanni era una pilot del campament i va realitzar molts treballs pilotant i transportant càrrega. En alguna part, ella va trobar un disc d'un diari de bord, un tipus de disc molt antic. Cap nau estel·lar ha usat un d'ells en segles. Ella no podia llegir els caràcters, per descomptat, però hi havia una marca identificativa que la majoria dels éssers en aquella part de l'espai coneixien, La Reina de Ranroon.

—Com un enregistrament d'un diari de bord arribaria a Dellalt?

—Allà és on estan les criptes cuirassades —va dir Badure.

Això va portar alguns records a Han. Xim El Dèspota havia deixat darrere d'ell, llegendes de planetes sencers devastats, d'anihilació de presoners i altres atrocitats. I Xim El Dèspota havia ordenat que fantàstiques criptes de tresors fossin creades perquè els tributs li fossin enviats pels seus exèrcits conqueridors. El tresor mai va arribar, i les criptes buides van perdurar després del regnat de Xim convertint-se en una curiositat menor, generalment ignorada per la gran i ocupada galàxia.

—Estàs dient-me que La Reina va arribar a Dellalt després de tot?

Badure va negar amb el cap.

—No, però algú es va fer amb aquest disc del diari de bord.

—El disc està en una caixa de seguretat en la instal·lació d'emmagatzematge pública que va establir operacions en les velles criptes —li va explicar Hasti a Han—. La meva germana tenia por que l'hi traguessin els de la companyia de mineria en una inspecció sorpresa o revisió de barracons. Així que ella es va desviar en un viatge de càrrega i va fer el dipòsit.

—Com va aconseguir ficar-lo en aquest lloc? I on està ella ara?

Han va veure la resposta en la cara de tots dos i no estava sorprès. Ja havia comprovat que l'oposició era fervorosament mortal. Va abandonar el tema.

—Llavors, anem-hi a Dellalt abans que vingui l'agent de lloguer buscant el seu lliscant.

Badure, tustant la seva àmplia panxa, va anunciar:

—Tenim a un altre passatger més. Està de camí ara mateix. Vaig cancel·lar les nostres reserves en el transport públic, per la qual cosa la línia li referirà directament cap aquí.

—Qui? Per a què el necessitem?

Han estava poc disposat a involucrar massa persones en aquella caça del tresor.

—El seu nom és Skynx; és un expert de categoria en mesuraments de temps Pre-República en aquesta part d'espai. Llegeix els llenguatges antics; i ja ha desxifrat alguns caràcters que Lanni havia copiat del disc del diari de bord. És prou bo per a tu?

—Condicionalment. Algú —va puntualitzar Han— hauria de desxifrar el disc per esbrinar el que li va succeir a La Reina.

Traient-se l'armilla, Han es va desfer de la cartutxera.

—Següent pregunta: Qui és l'oposició?

—Els operadors de la mina. Tu saps com treballa l'Hegemonia de Tion. Algú paga a algú en el Ministeri d'Indústria i obté un permís. Les màquines mineres excaven de qualsevol manera, agafen el que poden i marxen abans que qualsevol inspector o oficina legal els atrapin. Normalment obtenen el finançament d'algun cap del crim.

—Aquest campament està governat per uns bessons. El nom de la dona és J'uoch i Wall el del seu germà. Tenen un soci, Egome Fass, l'executor. És gran i mig humanoide, un houk, encara més alt que Chewie. Els tres són molt durs, i així és com juguen.

Han s'havia cenyit la seva pistolera i transferit i enfundat els seu blàster.

—Ja veig. I tot el que vols és que et portem a Dellalt i després et traguem d'allà?

Just llavors un lladruc del wookiee per l’intèrfon va anunciar l'arribada d'algú.

—Aquest ha de ser Skynx —va dir Badure.

Han es va avançar a la confirmació i va fer pujar a l'acadèmic.

—Si ens portes a les criptes i després ens treus de Dellalt una altra vegada —va continuar Badure—, et pagaré dues vegades el preu que demanis, traient-lo del tresor. Però si ens acompanyes, tu i el wookiee obtindreu una part del tresor.

Hasti va cridar:

—Mitja part!

 Al mateix temps que Han protestava:

—Una part sencera cadascun!

Tots dos es van mirar alhora.

—Resultes ser una mica gasiva, no, estimada? —Va preguntar Han—. Com penses aconseguir arribar allà sense nosaltres? Agitant els braços?

Han va escoltar el soroll dels passos de Chewbacca acostant-se des de l’escotilla principal.

L'escassa paciència de l’Hasti va explotar.

—Per un salt, tu i aquest pilós voleu una part completa cadascun?

Badure va alçar les seves mans i els hi va cridar en veu alta.

—Ja és suficient! Sembleu dues criatures. Estem discutint per xavalla quan hi ha suficient per a tots. La cosa està així: una part sencera per a mi perquè vaig treure a l’Hasti viva de Dellalt i perquè Lanni ens va dir tot el que sabia a nosaltres. Dues parts per l’Hasti, la seva i la de la pobra Lanni. I per a tu, per Skynx, i pel wookiee, mitges parts cadascun en aquest moment. Depenent del que facin en el curs de la cerca del tresor, renegociarem. D'acord?

Han va estudiar a Badure i a la bullent noia pèl-roja.

—De quant estem parlant aproximadament? —Va voler saber.

El vell va inclinar el cap.

—Per què no l'hi preguntes a ell?

Badure va indicar a la persona que havia pujat a bord i seguia a Chewbacca cap al compartiment davanter.

Per què vaig assumir que seria humà?

En Han es va preguntar si seria un ruurià. Era de grandària mitjana, d'aproximadament un metre d'altura, amb gruixut pelatge ambre de llana adornat amb bandes de colors marró i vermell. Caminava sobre vuit parells d'extremitats petites amb un moviment graciós d'oneig. Antenes plomoses, que oscil·laven de dalt a baix enrotllades sobre el seu cap. Tenia uns grans i multifacètics ulls vermells, una boca diminuta i unes fosses nasals petites. Darrere d'ell portava el seu equipatge compost de diverses caixes d'embalatge. Skynx va fer una pausa i es va aixecar sobre els seus últims quatre parells d'extremitats. Els dits en les seves extremitats, quatre per cadascuna d'elles, eren mútuament oposables, hàbils, i molt versàtils.

Va agitar els braços cap als humans.

—Ah, Badure —va cridar amb una ràpida i aguda veu—, i la preciosa Hasti. Què tal, senyoreta? Ja conec en aquest bon wookiee. Així és que vostè seria el nostre capità, senyor?

—Seria? Sóc. Han Solo.

—Encantat! Sóc Skynx de Ruúria, sub-departament d'Història Humana, sub-divisió de la Pre-República; anem..., qui la treu endavant... crec jo.

—Per què ho fa? —Va preguntar Han, veient l'estranya anatomia de Skynx.

No veient cap raó per demorar-se cap al tresor perdut, va inquirir:

—Quants diners obtindrem?

Skynx decantà el cap mentre pensava.

—Hi ha massa informació conflictiva sobre La Reina de Ranroon. És millor dir això: La nau del tresor de Xim El Dèspota era la més gran construïda en aquells dies. La seva valoració no és menys plausible que la meva.

Han es va reclinar i va començar a pensar en els palaus d'esbarjo, les apostes planetàries, els iots estel·lars, i totes les dones de la galàxia que encara no havien tingut la fortuna de conèixer-li. Chewbacca esbufegà i va tornar a la cabina del pilot.

—Compta amb nosaltres —va anunciar Han—. Deixi les seves coses, allà mateix, Skynx. Badure, Hasti, sentin-se com a casa.

Hasti i Skynx van voler observar l'enlairament des de la cabina del pilot.

Quan estaven sols, Badure va parlar amb Han més confidencialment.

—Hi ha una cosa que no vaig voler que els altres escoltessin, Han. Van arribar a les meves oïdes alguns dels eixelebrats contractes que havies acceptat. Es diu per aquí que algú t’està buscant. Molts diners estan sent untats pertot arreu, però encara no he escoltat cap nom. Tens alguna idea de qui podria ser?

—Mitja galàxia, o això és el que sento algunes vegades. He realitzat massa viatges, molts tractes, treballs, i coses desagradables. Com podria saber-ho?

Però dient això, la seva expressió es va endurir, i Badure va arribar a la conclusió que Han tenia una idea molt clara de qui li podria estar buscant.

Han es va quedar en la meitat del compartiment davanter, escoltant. L'estació de tecnologia i la major part de l'equip en el compartiment havien estat desconnectats per minorar el nivell de soroll i Han va poder sentir les vibracions dels motors del Falcó Mil·lenari.

Va sentir un so darrere d'ell. Han es va girar, encorbant-se, en un moviment de velocitat, i disparant des del maluc. L'objectiu remot, un petit globus que es desplaçava amb dolls de repulsió d'aire comprimit, no va aconseguir evadir el seu raig. El seu contrafoc va passar per sobre d’en Han. Desactivat per l'inofensiu raig d’en Han, l'orbe va quedar inactiu, esperant una altra seqüència de pràctiques. Han va mirar cap a on Bollux estava assegut amb les seves plaques del pit obertes. Max Blau, la petita computadora allotjada dins de la cavitat toràcica de l’androide, havia estat monitorant el remot.

—Et vaig dir que volia la prova més dura que aquest sistema de circuits idiota fos capaç d'oferir-me —Han esbroncà a Max Blau.

Bollux, d'un verd brillant i cos de barril, tenia uns braços llargs assemblant-lo a un simi. La computadora, una capseta escandalosament cara i construïda amb altes capacitats, estava pintada un blau fosc, per la qual cosa li havia vingut el seu nom. Part dels diners que van obtenir en el Sector Corporatiu s'havia utilitzat en les modificacions que els dos autòmats havien sol·licitat, perquè sense ells, ell i Chewbacca mai podrien haver sobreviscut. Ara, Bollux incloïa el més nou i potent aparell receptor del mercat, i Max Blau havia estat proveït d'un holoprojector compacte.

—Així va ser! —Va objectar la petita computadora—. Puc ajustar-ho més si li enfuria tant, podria retallar el temps de resposta fins a zero si vulgues.

Han va sospirar.

—No, i cuida el teu llenguatge, Max; perquè jo parli d'aquesta manera, això no vol dir que tu puguis.

Va agafar el carregador de reserva que normalment portava en el cinturó.

Badure es reclinava en una de les cadires d'acceleració.

—Has estat practicant durant tot el viatge. Qui et té tan preocupat?

Han es va encongir d'espatlles, després d'un moment de silenci va agregar.

—Has sentit alguna vegada el nom de Gallandro?

Les dues gruixudes celles de Badure es van elevar.

—Gallandro? Tu no et prens la molèstia de ficar-te amb foteses, veritat, «Manyós»?

—Així és.

Han va mirar al voltant.

Hasti, per si mateixa i per la insistència de Badure, havia confiscat el cubiculum personal d’en Han, per a algun propòsit secret. Chewbacca estava en els controls, però Skynx estava present. Han va decidir que no tenia importància si el ruurià escoltava.

—Vaig fer tirar-se enrere a Gallandro en un duel fa un temps, però no ho vaig saber fins que s'havia marxat. Escolta, va haver de retirar-se en aquell moment perquè era part d'una missió que estava duent a terme. Mes tard, no obstant això, va voler ajustar comptes. —La suor es congregava en el seu front mentre ho recordava—. És realment bo; jo mai podria igualar-lo en una sessió de pràctiques. De qualsevol forma, em vaig interposar i encara així vaig sortir del merder. Crec que li vaig fer semblar als seus propis ulls com un covard, però mai vaig pensar que ho convertiria en un problema personal.

—Gallandro? «Manyós», estàs parlant del tipus que ell sol va segrestar el Missatger de Quamar quan era jove i es va portar per davant aquell niu de pirates de Geedon V. A part de què va ser el pistoler que va eliminar a la Família Malorm, obtenint la principal recompensa per cadascun dels cinc membres, al que ningú ha aconseguit batre la puntuació quan pilotava un caça amb els Dimonis de Marso i que a més ha estat l'únic home que ha aconseguit obligar als Assassins del Gremi a incomplir un contracte i que personalment va eliminar a la meitat del Cercle d’Elit incloent jornalers i aprenents d'un en un.

—Ho sé, ho sé... —va dir Han cansat, asseient-se—... ara. Si hagués sabut qui era ell, llavors hagués posat alguns parsecs entre nosaltres. Però que vol un personatge com aquest buscant-me a mi?

Badure li va parlar com si fos un nen.

—Han, no pots fer que algú com Gallandro es retracti, i després doni mitja volta i es marxi posant-se a si mateix en ridícul: És un tipus que viu de la seva reputació. Tu ho saps millor que ningú. No accepten insults i mai, mai es tiren enrere. Et perseguirà fins que saldi els comptes amb tu.

Han va sospirar.

—És una galàxia gran; ell no pot perdre la resta de la seva vida buscant-me.

Han desitjava poder-ho creure.

Es va produir un so darrere d'ell, i instantàniament va sortir lateralment de la cadira, disparant a mitja altura i rodant per evitar l’agullonada disparada pel remot. El seu raig agulla va impactar en un punt mort de l'entrenador remot.

—Bon intent, Max —va comentar.

—Dispara vostè com un veritable expert, capità —va dir Skynx des del racó del sofà embuatat d'acceleració.

Han es va aixecar sobre els seus peus.

—Coneix alguna cosa sobre el mestratge del blàster, veritat? —Va dir formant-se automàticament un judici sobre l'acadèmic—. Per què ha vingut en aquest viatge? Nosaltres podíem haver-li portat el disc.

El petit ruurià va semblar avergonyit.

—Er..., això..., com vostè probablement sabrà, el cicle biològic de la meva espècie és...

—Mai havia vist a un ruurià fins que li vaig conèixer —va intercalar Han—. Skynx, hi ha més formes de vida en aquesta galàxia de les quals qualsevol podria arribar a comptar. Hauria de saber-ho. Precisament, la catalogació de totes les espècies seria el treball de tota una vida.

—Per descomptat. Per aclarir-li-ho; nosaltres, els ruurians tenim tres processos en el nostre cicle després de posar l'ou. El procés de larva, aquest, és en el qual m'està veient; el cicle de la crisàlide, en el qual experimentem canvis mentre estem en ell; i l'etapa de final de vida, en el qual ens convertim en criatures voladores cromàtiques i així assegurem la supervivència de la nostra espècie. La crisàlide està bastant desprotegida, entén? I la criatura cromàtica voladora és la que realitza el procés de festeig, l’aparellament i la posta.

—Serà millor que no apareguin capolls de larva o ous en aquesta nau —li va avisar Han misteriosament.

—Ho promet —va dir Badure impacientment—. Ara, continua escoltant a Skynx.

—Tot és abandonat en les etapes larvals. Els ruurians protegeixen a les crisàlides i s'asseguren que les criatures cromàtiques no tinguin problemes i puguin sortir del planeta. Estem molt ocupats amb els nostres drets de naixement.

—I què fa una bonica larva com la teva buscant una nau del tresor perduda? —Va preguntar Han.

—He estudiat les històries de la seva espècie, i em vaig quedar fascinat amb el concepte d'aventura —va confessar Skynx alhora que s'esplaiava d'alguna perversitat fosca—. De totes les races que arrisquen el seu benestar en resultats incerts, i no existeixen moltes estadísticament, aquest tret és més notable en la humanitat, una de les formes de vida amb més èxit.

Skynx va tractar d'expressar les seves següents paraules acuradament.

—Les històries, les llegendes, les cançons, i els holo-thrillers tenen el seu atractiu. Algunes vegades he tingut el desig de, abans de teixir la meva crisàlide i dormir-me profundament per emergir com una de les criatures cromàtiques en lloc de Skynx, deixar de costat el sentit comú i provar una aventura a l'estil humà.

Dient això últim, va sonar feliç.

Va haver-hi un silenci.

—Canta-li la cançó que em vas cantar a mi, Skynx —li va convidar Badure finalment.

En el racó entapissat que ell havia ocupat durant la major part del viatge, Skynx havia establert la versió de la seva espècie d'una prestatgeria d'emmagatzematge, una armadura arbòria en lloc de caixes o maletes. De les seves diverses branques penjaven els béns personals de Skynx i els articles que preferia tenir a prop d'ell. Cada artefacte era un enigma, però entre ells hi havia aparentment instruments musicals. Han havia escoltat molta música no-humana per voler evitar l'experiència. Encara que podria ser partícip d'un entreteniment decent, també podria escoltar sons semblants al cos d'algú aixafat per un vehicle terrestre.

Va canviar de tema ràpidament.

—Per què no ens mostra vostè què hi ha en les caixes? —Han va mirar al voltant—. On està Hasti? Ella hauria d'estar aquí. Aviat baixarem al planeta.

—Ella té preparatius a fer —va dir Badure—. Skynx, mostra-li aquestes restes; podrien interessar-li.

Skynx es va aixecar, va sacsejar el seu pelatge ambre per estufar-lo, i va sortir del seu racó.

Esperant que amb "les restes" no es referissin als objectes desagradables que havia vist en els museus, Han es va acostar a les caixes de fusta amb una palanca d'energia.

Sota la direcció de Skynx, Han va obrir una caixa i sorprès xiulà suaument.

—Badure, em dones una mà per treure aquesta cosa de la caixa, vols?

Entre tots dos, i amb gran esforç, van alçar l'objecte, col·locant-lo en el tauler de jocs. Era el cap d'un robot. Més concretament, era el crani d'algun robot molt antic. Els seus fotoreceptors òptics estaven foscos per tot el temps que havien suportat les radiacions. Estava blindat com un cuirassat, amb un gruixut i pesat aliatge gris que Han no va reconèixer.

La insígnia classificada i les marques tècniques gravades en la seva superfície seguien sent visibles i llegibles. Han va esperar que la reixeta del vocalitzador llancés un desafiament.

—És un robot de guerra. Xim El Dèspota va construir una brigada d'aquests per fer les funcions de la seva guàrdia reial —va exposar Skynx—. Eren, per aquell temps, les més formidables màquines de combat amb aparença humana de la galàxia. Aquestes restes van ser recuperades de les ruïnes de la fortalesa orbital de Xim, possiblement l'única que no va ser vaporitzada en la Tercera Batalla de Vontor, la derrota final de Xim El Dèspota. Hi ha més peces en aquestes altres caixes. Hi havia almenys mil exactament iguals en aquest viatjant a bord de La Reina de Ranroon i guardant el tresor de Xim quan la nau va desaparèixer.

Han va obrir una altra caixa de fusta. Contenia un pit enorme; Han sabia que mai podria treure l'objecte sense l'ajuda de Chewbacca. Al centre del pit estava la insígnia de Xim, una calavera amb rajos solars sortint de les òrbites dels ulls. Bollux es va acostar, obrint els panells del pit en la seva màxima extensió per deixar a Max Blau contemplar aquelles coses tan bé com li fos possible. Les dues màquines havien estat combinades per un grup de tècnics proscrits i havien estat l'instrument de la supervivència d’en Han a la presó de l'Autoritat anomenada Confí dels Estels feia algun temps. Bollux i Max havien decidit unir-se a Han i Chewbacca, intercanviant treball per passatge, per veure la galàxia.

—Capità, el primer oficial Chewbacca diu que tornarem a l'espai normal en poc temps —va anunciar l’androide.

Llavors, els seus fotoreceptors vermells van veure el crani, i Han va poder haver jurat que el color es va tornar abruptament més clar.

En una veu més precipitada que el seu usual arrossegament, Bollux va preguntar:

—Senyor, què és això?

Es va inclinar per veure més de prop la cosa. Max va estudiar la relíquia també.

—És molt antic —va meditar el petit droide—. Quina classe de màquina és?

—És un robot de guerra —va dir Han, examinant acuradament les altres caixes—. L’il·lustre iaio de Bollux, tal vegada.

Han no es va fixar en els dits metàl·lics de l’androide palpant desconcertantment la forma del cap massís.

Han remugava per a si mateix.

—Punts reforçats en les articulacions, armadura de calibre pesat —va dir apuntant—. Mira com de gruixut que és! Podries deixar a un taller mecànic apagat amb aquests sistemes d'energia. Hmm, armes incorporades, químiques i d'energia.

Va deixar de remugar i va mirar a Skynx.

—Aquestes coses van deure de ser imparables. Fins i tot amb un blàster no voldria trobar-me amb un.

Va lliscar cap enrere la tapa de la caixa.

—Trobin un lloc i acomodin-se. Sortirem de l’hiperespai tan aviat com arribi a la cabina del pilot. On està Hasti? No puc retardar la sortida a l'espai normal.

La seva mandíbula va caure.

Hasti —havia de ser ella— havia aparegut en el compartiment davanter. Però la noia del món fàbrica i del campament miner havia desaparegut. El pèl vermellós, ara queia en suaus ondulacions. Portava posat un vestit de riques teles iridescents de colors negre i carmesí; la vorada del seu vestit de nit era arrissada en la part davantera, el seu xal raspallava les planxes de la coberta, i sobre ell portava posat un abric bastant embuatat amb unes mànigues voluminoses, la caputxa llançada cap enrere i el cinyell daurat obert.

Els seus moviments deixaven veure flexibilitat en els ornaments cosits. S'havia posat maquillatge també, però amb tal control que Han no va saber assegurar on o com ho havia fet. Ella estava més freda, més equilibrada, i semblava major del que Han recordava. La seva expressió desafiava a Han perquè fes un comentari sarcàstic. Una part d'ell tractava de recordar quant temps havia passat des que havia vist alguna noia atractiva.

—Filla! —Va respirar Badure—, per un moment vaig pensar que eres un fantasma. Vaig creure que eres la Lanni dempeus aquí mateix.

Fa una hora hagués dit que no podria trobar un romanç ni en un campament de presoners amb una motxilla-jet posada! Em vaig equivocar, va pensar Han.

Llavors es va trobar dient:

—Però, per què?

Mentre Hasti analitzava a Han des de la distància, Badure li ho va explicar.

—Quan la Lanni es va desviar de la seva ruta per guardar el disc del diari de bord en la cripta, ella es va vestir amb les robes que porta Hasti perquè no es filtrés que una dona del campament miner havia estat allà. Afortunadament, ella ens va donar la combinació del codi de lloguer i de recuperació abans que fos assassinada pels homes de la J'uoch. Hasti ha d’assemblar-se el més possible a la pobra Lanni, en el cas que qualsevol dels empleats de la cripta recordi a la seva germana.

Hasti va fer un senyal cap enrere, cap al cubiculum d’en Han.

—Bonic rebolcador té vostè allà; sembla el després d'una festa de sis dies.

La rèplica d’en Han va ser interrompuda per una veu enutjada des de la cabina del pilot. Era Chewbacca insistint a Han a tornar a la cabina per a la reversió a l'espai normal.

—Em pregunto si seria massa demanar observar el procediment des de la cabina del pilot —va dir Skynx a Han.

—Segur; trobarem algun lloc per a vostè. —Han es va trobar amb la llunyana i fixa mirada de l’Hasti—. I a vostè? Li agradaria observar?

Ella va arrufar la boca indiferentment. Skynx va deixar d'observar-los, concloent que era una variació humana de l'inici dels rituals de festeig i excitadament es va apressar a la cabina del pilot seguit per Badure. Han, sospesant l'expressió de l’Hasti, va decidir no oferir-li el seu braç i no tocar-la mentre la guiava. Cap d'ells va advertir a Bollux, qui es va quedar enrere, contemplant el cap del robot de guerra, amb els seus freds dits sobre l'imponent front blindat.

 Següent